El republicanisme federal a Sant Cugat (1900-1939)

El federalisme neix a Sant Cugat unit al moviment rabassaire. Els lligams entre federals i rabassaires es remuntaven a la Primera República, quan sent president Pi i Margall, es va proclamar una llei que declarava redimible la rabassa morta. La llei mai seria posada en pràctica, però sí serà l’inici d’un corrent de simpatia dels rabassaires vers els federals.

crf

Escut del Centre Republicà Federal de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat seran rabassaires que havien estat afiliats a la Secció Espanyola de la Internacional, els que el 1895 creïn la Societat d’Agricultura, que el 1900 s’adherirà al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF). El lligam polític entre rabassaires i federals s’intensificarà el 1919. Aquell any Francesc Layret va guanyar, com advocat d’un rabassaire santcugatenc, un plet front al propietari de Torre Negra. La victòria judicial es va celebrar al poble amb un míting del mateix Layret, acompanyat de Lluís Companys, d’on sortirà la idea de formar un sindicat rabassaire, que el 1922 es convertirà en l’agrupació local de la Unió de Rabassaires. A més es fundarà el Centre Federal Autonomista (CFA), que recolzarà la campanya electoral de Layret. Durant la Dictadura de Primo de Rivera els federals santcugatencs seran la principal força d’oposició, malgrat la desaparició del CFA el 1925. El 1930, amb la caiguda del dictador, es reorganitzaran. Naixerà el Centre Republicà Federal (CRF), presentat a l’abril pels rabassaires Magí Bartralot i Ramon Mas. Fundat per deu socis, el 1931 passava dels 150, convertint-se en la principal força política local. Els membres del CRF eren pimargallians a ultrança, defensaven l’autonomia municipal i un ideal iberista, més que nacionalista. Estaven molt influïts pel pensament social de Francesc Layret i eren fortament anticlericals.

El CRF no participarà a la Conferència d’Esquerres de març de 1931, que donarà origen a ERC, mantenint-se fidels al PRDF. Es presentaran a les municipals d’abril dins d’una heterogènia Candidatura Administrativa de Coalició. Malgrat perdre les eleccions per poc més d’un punt percentual davant dels monàrquics, el 14 d’abril són membres del CRF els que proclamen la República a Sant Cugat, formant un ajuntament revolucionari, amb el federal Roc Codó com alcalde. A les eleccions municipals, repetides el maig, el CRF obté una victòria aclaparadora, amb més del 70% dels vots, possibilitada per la caiguda de la xarxa caciquil i les expectatives de canvi polític que els federals representen. A les legislatives de juny ERC guanya les eleccions, a Sant Cugat amb un 81.3% dels vots. Aquesta victòria fa que el CRF decideixi el desembre adherir-se a ERC, encara que no perdran mai el contacte amb el PRDF, participant en les seves assemblees com oients.

Els federals des del poder municipal tracten de millorar la situació de les classes populars que han dipositat la seva confiança en ells. S’inaugurarà l’escola del poble, una biblioteca pública, la nova Casa de la Vila i s’iniciaran obres públiques per millorar l’habitabilitat i donar feina als aturats. A més, inicien una política de laïcització que els enfrontarà amb el sector catòlic de la vila.

Tant el CRF, com ERC aniran perdent recolzament, però continuarà sent la força hegemònica de la vila. A les eleccions de 1932 ERC obté a Sant Cugat el 54.7% dels vots i a les de 1933 un 49.5%. A les municipals de 1934 el CRF, recolzat per la Unió de Rabassaires, guanyà a la coalició de la Lliga, ACR i UDC, amb un 59% dels vots. El CRF seguirà a Companys en la seva proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, per això seran desallotjats del poder municipal i nou dels seus dirigents patiran presó. No serà fins a la victòria del Front d’Esquerres de febrer de 1936 -a Sant Cugat amb un 61.7% dels vots- que retornin al capdavant de l’Ajuntament.

La guerra va suposar l’inici d’una revolució social, que va sobrepassar als federals moderats, que van haver de cedir el poder al sector del CRF més esquerrà, liderat per Magí Bartralot, i a les organitzacions obreres. La repressió franquista estroncarà la tradició federalista santcugatenca.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 18 de gener de 2013

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Partits polítics, Segona República i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El republicanisme federal a Sant Cugat (1900-1939)

  1. Retroenllaç: La primera biblioteca pública de Sant Cugat | Història de Sant Cugat del Vallès

  2. Retroenllaç: Magí Bartralot Auladell | Història de Sant Cugat del Vallès

  3. Retroenllaç: La municipalització de l’aigua del 1937 | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s