Els últims dies de Pins del Vallès: l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat

[Actualitzat: 23 gener 2019]

Des de la derrota republicana el novembre de 1938 a la Batalla de l’Ebre, les tropes franquistes havien avançat ràpidament per Catalunya. En la seva retirada diferents unitats militars republicanes s’instal·len a Pins del Vallès. Els primers seran tropes del Vè Cos de l’Exèrcit, comandat per Enrique Líster, que fixa, durant uns dies, el seu quarter general a Sant Cugat. Aquestes unitats faran servir el Monestir de caserna.

Tropes franquistes en el seu ràpid avanç per Catalunya. Foto: Fulgur, revista L’Illustration, núm. 5007. Extret de Vallesos, núm. 7 (2014).

El 23 de gener de 1939 també s’ubica a Sant Cugat -a una torre situada a l’entrada del poble- el lloc de comandament de la 11a Brigada Mixta de la 35 Divisió del XVè Cos de l’Exèrcit. Tenen ordres de cobrir els accessos a Barcelona entre Castellbisbal i Molins de Rei, frenant a l’enemic al Llobregat.

El dia 24 un destacament de cavalleria s’instal·la a l’antiga escola de les franciscanes i es situa artilleria entre la massa boscosa del Tibidabo. També es pensa en rearmar als entre 6.000 i 10.000 membres de les Brigades Internacionals que no han pogut sortir d’Espanya per la negativa francesa. Aquests brigadistes es troben aquarterats a Pins del Vallès, alguns al Casino de l’Arrabassada. Al poble comença a actuar la cinquena columna, que talla les línies telefòniques d’algunes unitats republicanes instal·lades a Sant Cugat.

El dia 25 unitats franquistes prenen la posició de Sant Pere Màrtir i entren a Vallvidrera. Les tropes del Cuerpo de Ejército de Navarra, comandades pel general José Solchaga, enllacen amb el Cuerpo de Ejército Marroquí al sud i amb els legionaris al nord. Es disposa a les tropes en dos ales que avancen envoltant Rubí i Sant Quirze, mentre les tropes italianes del Corpo Truppe Volontarie, comandades pel general Gastone Gambara, tallen la carretera entre Rubí i Terrassa. Les tropes del Vè Cos de l’Exèrcit i de les Brigades Internacionals inicien la retirada. Es crea un forat a les línies republicanes de vuit quilòmetres entre Sant Pere Màrtir i Sant Cugat. Aquella mateixa nit cauen en mans franquistes Rubí, Papiol i Molins de Rei.

L’entrada de les tropes franquistes

El dia 26 Joan Pahissa Villadelprat, de cal Quitèria, que havia desertat de l’Exèrcit republicà durant la retirada i s’havia amagat a casa seva, apuntava en el seu diari: “comença el dia d’avui amb un silenci que casi fa por. No se sentia res al matí, al fer-se més de dia es tornen a sentir alguns tirs de metralladora i per fi a dos quarts de dotze entren a Sant Cugat les victorioses tropes de Franco entre entusiastes aclamacions del poble, dirigint-se seguidament a Barcelona”.

Així a les 11.30 h, després de vèncer fàcilment les petites -i inútils- resistències d’algunes unitats del XVè Exèrcit, que han intentat crear una línia de defensa aprofitant la via del tren, han entrat a Sant Cugat les tropes franquistes. L’avantguarda han estat unitats marroquines, que saquegen cases i torres, essent aquest el primer contacte dels ara ja expinencs amb el Nuevo Estado. Els segueixen els blindats italians i unitats navarreses. El poble quedava així oficialment “liberado”. No s’estan gaire estona, l’objectiu més immediat és Barcelona. A les 13 hores les tropes franquistes han arribat al Tibidabo i baixen cap a la ciutat comtal.

L’arribada de les tropes és rebuda per molts santcugatencs als carrers. També surten a la llum alguns veïns amagats durant la guerra. Republicans que havien tingut responsabilitats durant la guerra i familiars seus que no han pogut fugir cap a França s’amaguen als boscos pròxims. En el poble es torna a obrir l’església al culte i s’imposa el toc de queda des de les 7 de la tarda.

Aquell dia són recollits als voltants de Sant Cugat 15 cadàvers. Són els cossos de dotze militars republicans -del que només coneixem el nom de Miguel Soria Aparici, la resta apareixen indocumentats-, uns morts en combat durant la darrera resistència i altres, uns ferits que estaven al poble recuperant-se, assassinats per les tropes franquistes. A més, es comptabilitzen tres civils morts durant els combats per bales perdudes, el nen Pedro Boada Elvira -a la zona de Can Gatxet-, Narciso Margarit Ràfols i Miguel Pintor Garro.

Combatents republicans morts trobats als voltants de Sant Cugat després del pas de les tropes franquistes. Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

Primers dies de franquisme

El dia 27 al poble no hi ha llum, ja que, segons explica Pahissa, “les tropes fugitives han destrossat amb la seva fugida les línies d’alta tensió”. A la tarda es celebra una missa de campanya a la plaça de Octavià. L’encarregat de l’ofici és un mossèn fill del poble, un noi de cal Adroguer.

El dia 28 arriba al poble Francisco Torrens Vilarasau, l’antic secretari municipal durant la Dictadura de Primo de Rivera, nomenat en propietat el maig de 1927, i cessat en proclamar-se la República per considerar-lo desafecte al nou règim, ja que l’abril de 1931 s’havia presentat pels dos districtes a la candidatura monàrquica. A més, la seva casa serà atacada amb pintades. Finalment es traslladarà a viure un temporada a Rubí, on fa de mestre de primària a l’Escola Patronat Ribas i on serà detingut el 5 de juliol de 1938 pel SIM per la seva relació amb el grup falangista clandestí San Fernando. El 27 de setembre havia esta condemnat pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció. Va passar per la txeca de Vallmajor, el vaixell-presó Argentina i la Model, era per tant excautivo. Torrens, veritable factòtum a l’Ajuntament, s’encarregarà de reorganitzar l’administració municipal.

La situació al poble continua sent difícil. “Sembla que estiguem en un desert, no ve cap diari, el telèfon no va, com tampoc el tren, i des de que són els nacionals no tenim llum”, escriu Joan Pahissa al seu diari el primer de febrer. Fins al dia 10 no tornarà una certa normalitat.

El 3 de febrer l’Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación, assessorat per la Guàrdia Civil, nomena una Comissió Gestora, que el dia 7 es reuneix per primera vegada, presidida pel nou alcalde: León Berbis Bosque. S’institucionalitza així la Dictadura franquista a Sant Cugat i anys de falangisme, nacionalcatolicisme, de fam, racionament i estraperlo i, per als perdedors de la guerra, de repressió política i social i exili.

Anuncis

Una resposta a “Els últims dies de Pins del Vallès: l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat

  1. Retroenllaç: Ocupació militar de Sant Cugat a la postguerra | Història de Sant Cugat del Vallès

Els comentaris estan tancats.