El sector tèxtil santcugatenc als anys trenta

El Sant Cugat dels anys trenta és una vila que viu bàsicament de l’agricultura, però on també trobem una creixent presència industrial, sobretot propiciada per l’arribada del tren. Avui parlarem del sector tèxtil.

pelleria-2-96160

La Pelleria

La fàbrica més gran del sector era la tintoreria Frans de Swert, coneguda com La Pelleria. Era una empresa del ram de l’aigua, dedicada al tint, aprest i acabament de peces tèxtils teixides amb llana, cotó i seda artificial. Tenia una setantena d’obrers. Fundada el 1920 per l’holandès Frans de Swert Looman, que havia aprofitat unes antigues instal·lacions industrials, que dataven del 1873, per ubicar la seva fàbrica. El 1930 declarava una tintoreria d’ús públic, ampliada després amb una màquina de blanqueig i tres d’agençar teixits.

La següent fàbrica en número de treballadors era Alfombras y Tapices Aymat, S.A, amb seixanta-dos treballadors (quaranta-sis dones, onze homes i cinc nens). La fàbrica estava instal·lada a Sant Cugat des de 1922. El 1926 s’havia traslladat al carrer Villà núm. 68. L’empresa havia estat fundada per Tomàs Aymat. S’encarregava de la confecció de catifes i tapís artístic nuat a ma. El 1930 declarava set telers de confecció de catifes a mà, un per la confecció de tapissos i una tintoreria per ús de la fàbrica. Durant els anys trenta intensificaria la producció de tapissos manuals instal·lant quatre telers més per aquesta especialitat.

llana

Treballadors de la fàbrica de la llana a principis dels anys 40

Altres dues fàbriques amb majoria de ma d’obra femenina eren les del cotó i la llana, amb mig centenar de treballadors cadascuna. La firma Hijos de J. Prat, amb despatx comercial a Barcelona, tenia la seva fàbrica de cotó a la carretera de Cerdanyola des del 1920. Als anys trenta disposava de cinquanta telers mecànics, sis màquines d’agençar paratges i una tintoreria per ús per la fàbrica. La fàbrica de la llana, la Martínez, Boldú y Rodó, S. en C., s’havia instal·lat a Sant Cugat el 1918 i disposava de quaranta telers mecànics de llana. El 1935 passaria a dir-se Boldú y Rodó.
A més existia una petita fàbrica dedicada a la impermeabilització de teles, coneguda com Aprestos, amb una quinzena d’obrers. Estava situada al carrer Sant Esteve i era propietat de l’alemany Walter Muller. També propietat d’alemanys era Colors i Drogues Heitmann, instal·lada a la vila a finals dels anys vint. En un article publicat a L’Esquella de la Torratxa el maig de 1934 es criticava aquesta empresa, ja que “tots els primers llocs els ocupen alemanys. Per la gent de Sant Cugat no hi ha sinó els llocs de peonatge i d’escarrassot”. Aa més denunciava que “els amos exigeixen sempre que els homes que lloguen facin pública ostentació de dretisme”, i que, fins i tot, algun dels seus empleats alemanys es passejava pel poble fent ostentació d’una creu gamada a la solapa de la seva jaqueta. Després de la guerra va ser comprada per un altre alemany, R. Ehlis.ehlisPer acabar el repàs al sector tèxtil santcugatenc tindríem que parlar de l’existència de petits tallers familiars i de les treballadores, veïnes de Sant Cugat, que estaven empleades en empreses tèxtils de Rubí, sobretot a la fàbrica dels germans Serrat, que va tancar el novembre de 1934.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segona República i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s