L’esport al Sant Cugat dels anys trenta

futbol

Partit de futbol al camp municipal, al costat del Monestir

Els anys de la República són uns temps d’expansió i popularització de la pràctica esportiva i d’augment de l’afecció pels esports. A Sant Cugat el futbol era, com arreu de Catalunya, l’esport més popular. El Sant Cugat Sport Futbol Club s’havia fundat el 1916. Als anys trenta el club tenia més de dos-cents socis. El 1931 va nomenar president honorari a Josep Sunyol, diputat d’ERC i president del Barça, que va rebre un homenatge al poble el mes de juliol. Malgrat tenir la seu al Parque, que ja vam veure que era el centre d’oci de la dreta, a la seva Junta hi havia persones de totes les tendències polítiques. La millor temporada durant aquests anys va ser la 1931-1932 en que el Club es va proclamar campió de la Primera categoria d’afeccionats. A finals de 1931 l’Ajuntament va desnonar al Club del camp de futbol municipal, que s’havia inaugurat el 1925. El consistori va imposar un nou contracte que deixava en mans del municipi decidir com es repartia l’ús del camp. A partir de llavors la instal·lació esportiva va ser utilitzada per altres equips de futbol del poble, com la Penya Dandis.

Els conflictes als camps de futbol no és un fenomen modern, ja als anys trenta sovintejaven. A Sant Cugat, per exemple, el 1930 es va produir un motí contra els mossos arrel d’uns enfrontaments al camp i el desembre de 1931 el camp va ser clausurat per incidents. Per tot això l’Ajuntament va demanar a les autoritats la presència a la instal·lació esportiva de mossos d’esquadra o guàrdies civils. Finalment es destinaren mossos a aquesta missió, ja que la directiva es va oposar a la presència de guàrdies civils.

espanyolCuriosament a Sant Cugat l’única penya futbolística que existia era de “pericos”, la Peña del RCD Español de Sant Cugat. Va ser fundada el 1929 amb 45 socis i presidida per José Blasco. A Sant Cugat, a diferència del que passava a altres indrets, entre els seus socis i membres trobem veïns de de totes les tendències polítiques, fins i tot algun independentista.

L’altre esport tradicionalment popular a Sant Cugat, sobretot entre els pagesos, era la caça. Així, ja el 1922 s’havia creat la Societat de Caçadors “La Guatlla”, que tenia una setantena de socis. El 1932 sota la presidència de Jaume Auladell Cahís es va reorganitzar, ja que hi havia hagut problemes amb l’antic president Antoni Sallés, alcalde durant la “Dictablanda“. Sallés, a més, es negava a tornar el llibres d’actes. Auladell serà substituït el 1935 en la presidència per Jaume Galobardes, al que seguirà el 1936 Salvador Codoñés.

Dos esports que es popularitzen als anys trenta són el ciclisme i la boxa. A Sant Cugat es crea el Club Ciclista Sant Cugat, que neix formalment el 20 de març de 1933, impulsat per la celebració, prevista per al mes següent, de la XXI Festa del Pedal a Sant Cugat. El Club estava format en el moment de la seva fundació per onze socis, tots joves d’entre 20 i 25 anys, i presidit per Manuel Poquet. També s’havia organitzat el 1932 el Boxing Club Sant Cugat, on entrenen joves santcugatencs. El Club organitza vetllades de boxa a la Unió i el Parque amb molta concurrència d’afeccionats. En aquest club es va formar algun boxejador professional com Pahissa I.

A més hi havia els clubs esportius lligats a grups polítics. El juny de 1933 joves militants del Bloc Obrer i Camperol van impulsar la creació de la Joventut Esportiva Proletària, que es va presentar amb una festa esportiva a les Fonts de Terrassa. El primer president va ser Ramon Batet Farrés, substituït el 1934 per Agustí Garriga. L’associació tenia una trentena de socis i seccions d’atletisme, futbol i ciclisme. A més van ser els organitzadors d’una cursa atlètica durant la Fira de Setembre de 1934.

També els catòlics miraven d’atraure joves mitjançant l’esport. És el cas de la Federació de Joves Cristians. El grup santcugatenc lligat a aquesta associació es va crear a principis de 1932, es tractava del Grup 101 “Espiga”. Aviat es van crear seccions esportives, com les d’atletisme, de futbol -anomenats els “Ràpids”-, d’excursionisme, tennis de taula i la dels “falcons” com s’anomenava la secció de gimnàstica, dirigida per Alfons Ripoll. Encara el 1934 naixeria una secció de bàsquet.

A més a Sant Cugat, amb una nul·la incidència entre els veïns de la població, existia el New Barcelona Golf Club de Sant Cugat, creat per F.S. Pearson pensant sobretot en els enginyers britànics de la seva empresa, la Barcelona Traction Light and Power. Als anys trenta té més de 400 socis, bàsicament membres de la colònia estrangera de Barcelona. Només alguns joves santcugatencs treballaven de caddies al Club. Uns joves que arribaran, fins i tot, a organitzar una vaga en demanda de millors condicions laborals. Com ja hem vist en aquest blog les seves instal·lacions serien requisades durant la guerra per instal·lar un camp d’instrucció militar.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entitats culturals i esportives, Segona República i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’esport al Sant Cugat dels anys trenta

  1. Retroenllaç: Joventut Esportiva Proletària: comunisme i esport obrer | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s