La primera biblioteca pública de Sant Cugat

Darrera actualització: 14 d’abril de 2020

Una obsessió històrica del republicanisme i el catalanisme santcugatenc, havia estat la creació d’una biblioteca pública o popular, com li deien llavors, a Sant Cugat. Fins a la seva creació només alguna entitat com la Unió Santcugatenca o, més endavant, la Federació de Joves Cristians disposaven d’una petita biblioteca per als seus associats. Amb l‘arribada de la República i amb els republicans federals al govern municipal es donaran les primeres passes.

La demanda d’una biblioteca pública

La petició de la biblioteca va partir de la societat civil o les “forces vives”, com les denomina l’alcalde el maig de 1931 es dirigeix al governador civil fent-se ressò de la demanda que aquestes fan d’una biblioteca i un museu a situar als claustres del Monestir.

Al llarg de l’any 1932 l’Ajuntament farà gestions per aconseguir llibres amb que dotar la projectada biblioteca. L’octubre del mateix any es crea la Junta de la Biblioteca Local integrada pels presidents de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la Coral La Unió, la Coral La Lira, el mestre Josep Serra Molins, director de l’escola i el metge Nicolás Villar Recio, posteriorment alcalde franquista i cap de Falange.

La biblioteca popular de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana

Precisament un dels integrants de la Junta, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), havia inaugurat el 17 d’abril la seva biblioteca popular, dotada amb llibres cedits per l’entitat i la Generalitat. A l’acte d’inauguració van intervenir Miquel Carreras, arxiver de Sabadell, l’escriptora Carme Montoriol, l’advocat i polític Albert Bastardas, president de l’APEC, el conseller de cultura Ventura Gassol, Francesc Rifà, president de la delegació local de l’APEC i l’alcalde Roc Codó.

CUG-113-0031
Acte d’inauguració de la biblioteca de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 17 d’abril de 1932. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.

La biblioteca es situà al primer pis de Cal Barbany, on tenia la seu l’APEC, i es va convertir també en sala d’actes de l’entitat.

Continuen les gestions

Mentrestant, les gestions per aconseguir llibres per abastir la biblioteca pública municipal, encapçalades pel regidor Magí Bartralot, donen els seus fruïts el maig de 1933, quan la Dirección de Bibliotecas Públicas de l’Estat concedeix un lot de cinc-cents llibres. El juny arriben els primers tres-cents. Els dos-cents llibres que faltaven van trigar en arribar. L’octubre l’Ajuntament els reclama a Madrid.

Com que tots els llibres enviats des de Madrid són en castellà l’Ajuntament es dirigeix a la Conselleria de Cultura per aconseguir llibres en català per completar el fons de la biblioteca. En no rebre resposta serà el secretari municipal, Enric Tudó Cots, qui deixi en dipòsit a la biblioteca 69 llibres en català de la seva propietat, que recuperarà el setembre de 1935.

Inauguració de la Biblioteca Pública Municipal de Sant Cugat

Finalment amb els llibres reunits de moment, i en el marc de la Fira de Portadores, el dia 9 de setembre de 1933 s’inaugura la Biblioteca Pública Municipal de Sant Cugat.

L’equipament cultural es va instal·lar dins de la nova Casa de la Vila, que s’havia inaugurat l’any anterior. Sembla que no en el lloc més adequat. Segons denunciava Acció Catalana a la seva revista Garba, la biblioteca va ser posada en “un dels quartos més foscos i esquifits” de la Casa de la Vila.

En un fulletó editat per la Junta de Intercambio y Adquisición de Libros para Bibliotecas Públicas el 1933 s’informava que el president de la de biblioteca era l’alcalde Roc Codó i el bibliotecari Josep Grau Rodó, un rabassaire amb inquietuds culturals que havia organitzat concursos de pintura i de cartells, que havia estat president del Celler, era soci de la Unió i que a partir de les eleccions de 1934 seria regidor de Cultura. L’horari de lectura era de 16 a 20 h.

El fons de la biblioteca continua creixent. El 1935 arriben 81 nous llibres enviats per la Generalitat i cent cinquanta tramesos per la Dirección de Bibliotecas Públicas  del govern central. A més, l’agost de 1936 la biblioteca rebrà en cessió els llibres de la biblioteca de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana de Sant Cugat.

Depuració i desaparició de la biblioteca

El 1939, amb la derrota republicana, la biblioteca serà depurada per les noves autoritats franquistes de Sant Cugat de llibres “contrarios al nuevo régimen y a la moral católica”. De fet, una de les primeres cartes que que va rebre el nou Ajuntament franquista va ser una ordre perquè es confisquessin dels arxius i biblioteques del poble. Aquesta va ser la fi de la primera biblioteca pública de Sant Cugat.

2 respostes a “La primera biblioteca pública de Sant Cugat

  1. Retroenllaç: Magí Bartralot Auladell | Història de Sant Cugat del Vallès

  2. Mota,
    Moltes gràcies per recuperar aquest petit episodi de la història de les biblioteques de Catalunya! Està clar que hi havia iniciatives locals que, amb més o menys encert, tiraven endavant projectes més enllà de la Xarxa de la Mancomunitat+Generalitat.
    I moltes felicitats pel blog. Llarga vida!!!
    Salut i alegria!

Els comentaris estan tancats.