Ramon Mas Colomer, líder rabassaire (1903-1995)

[Actualitzat a 6 de setembre de 2017]

Ramon Mas i Colomer va néixer a Sant Cugat del Vallès, al carrer de la Sort número 3, el 6 de setembre de 1903. Era l’hereu d’una família de rabassaires, coneguda per la banda de la seva mare com els “Rull”.

Ramon Mas a un acte d’Unió de Pagesos, [1977]. Arxiu Històric de CCOO de Catalunya

De ben jove va començar a treballar la terra amb la seva família, sobretot la vinya. Aviat pren consciència dels problemes dels rabassaires i l’abús que suposa l’anomenat contracte de rabassa morta. Després d’un míting, l’abril de 1919, a Sant Cugat de Lluís Companys i Francesc Layret cridant a l’associacionisme rabassaire, Mas participà en la creació d’una unió de pagesos local, que més tard formà l’agrupació santcugatenca de la Unió de Rabassaires, fundada el 1922.

Republicà federal

També participa de la vida associativa i política del poble. És jugador del Sant Cugat Sport Futbol Club i soci de la Unió Santcugatenca. Seguint les idees republicanes de la seva família -el seu avi, Ignasi Mas Cordera, havia estat un dels líders republicans del poble-, el 1930 Ramon Mas va ser un dels fundadors del Centre Republicà Federal, l’organització republicana federal que dominaria la política santcugatenca durant tota la República. Com a bon orador que era, va participar en els mítings de la campanya de les eleccions municipals d’abril de 1931 defensant la Candidatura Administrativa de Coalició, que agrupava a membres del Centre Republicà Federal coalitzats amb altres elements oposats als cacics tradicionals del poble. El 14 d’abril de 1931 estaria present a la balconada de l’ajuntament des d’on es va proclamar la República a Sant Cugat. Durant aquests primers dies de República es va desarmar al Sometent i es va formar una Guàrdia Republicana dirigida per Ramon Mas.

Líder rabassaire

Durant el període republicà seria el líder dels rabassaires santcugatencs. Va ser un dels promotors de la vaga de la verema de setembre de 1931, provocada per la detenció de rabassaires del Vallès -entre ells el seu pare Joan Mas Jané- que es negaven a entregar la part corresponent a l’amo fins que no es resolguessin els conflictes plantejats als jutjats. La vaga acabaria amb l’anomenat “pacte de la Generalitat” pel que es reduïa en una part la quantitat a pagar pel rabassaire, el que suposava per la majoria dels rabassaires santcugatencs passar de pagar un terç a pagar un quart. Propietaris i parcers es comprometien, a més a resoldre els conflictes per mitjà de les comissions arbitrals mixtes, que encara s’havien de crear. Malgrat tot, la qüestió rabassaire seguirà sent causa de conflicte.

Ramon Mas és escollit el 1931 representant dels arrendataris a la Cambra Agrària Oficial del Vallès, per passar el 1932 a ser el representant dels rabassaires a la Comissió Arbitral del Districte de Terrassa. El mateix any és escollit delegat del Vallès Occidental al Comitè Central de la Unió de Rabassaires. El 31 d’octubre de 1933 és nomenat vocal titular de la Comissió Arbitral Superior de Catalunya en nom de la Unió de Rabassaires, junt amb el líder de l’organització rabassaire Josep Calvet, es tracta de l’òrgan superior dedicat a la resolució de conflictes laborals al camp.

La tardor de 1931 havia participat en la redacció de les tesis agràries del Bloc Obrer i Camperol, amb una important presència a Sant Cugat, però va continuar militant al Centre Republicà Federal, que des de 1932 estava adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquesta època va participar en mítings rabassaires i republicans a tota la comarca. A més, des de la seva fundació el 1932 fins a 1934 va dirigir l’òrgan de premsa dels federals i els rabassaires de Sant Cugat, L’Avenir, a més de fer de corresponsal del diari republicà barceloní El Diluvio. Des de les pàgines d’aquestes publicacions manté periòdiques polèmiques amb els propietaris rurals i el món catòlic local.

Jutge municipal

El 22 de març de 1933 es va casar amb Eulàlia Badia Bell. Vivia llavors al carrer Sabadell, número 39. Aviat naixeria el seu primer fill Llibert. El juny de 1934 és escollit jutge municipal, càrrec des del qual defensa als rabassaires amenaçats de desnonament.

Arran dels fets d’octubre de 1934 seria cessat com a jutge i empresonat a la Model, malgrat que no havia participat directament en els esdeveniments per trobar-se malalt al llit. Seria alliberat el dia 15 d’octubre pel jutge Arturo Galan però, en canviar el cas de magistrat, tornaria a ser detingut durant uns mesos. Va ser jutjat, junt amb onze veïns més de Sant Cugat, el 28 de juny de 1935, resultant absolt.

Després de la victòria del Front d’Esquerres, a les eleccions de febrer de 1936, seria reposat com a jutge municipal. Des d’aquest càrrec fomenta les demandes contra els desnonaments de terres practicades després dels fets d’octubre de 1934 i d’indemnitzacions econòmiques per als rabassaires afectats. Entre aquests es trobava ell mateix, que havia estat desnonat el 1934 de les terres que conreava a Can Canyameres.

Afiliació al PSUC i Guerra Civil

El 8 de març de 1936 va participar, com a representant de la Unió de Rabassaires, al gran míting, organitzat a la Monumental de Barcelona, de rebuda als presos amnistiats i en solidaritat amb les víctimes del feixisme. A l’acte van participar diferents oradors de partits d’esquerra i diputats.

La política portada a terme per Joan Comorera, líder de la Unió Socialista de Catalunya, com a conseller d’Agricultura el 1934 i l’empresonament i el desnonament patit, que havien radicalitzat les seves postures, el fan allunyar-se d’ERC i apropar-se als partits marxistes que es trobaven en procés d’unitat. El juny de 1936 Ramon Mas va participar com orador en un míting a la plaça de braus de Les Arenes junt amb representants dels partits que el juliol de 1936 crearien el Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit al qual Mas es va afiliar.

Amb l’inici de la Guerra Civil seria membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat representant a la Unió de Rabassaires i un dels promotors de la confiscació de terres als grans propietaris en el municipi. Com a jutge municipal tracta de preservar el Monestir i protegeix a les monges franciscanes que tenien una escola a Sant Cugat. Va ser nomenat delegat del Servei de Cooperació Agrícola de la Regió VI, integrat pels representants dels sindicats locals cooperatius de la Cerdanya, Osona i Ripollès. Aquest càrrec el va permutar el gener de 1937 amb el delegat del mateix Servei a la Regió I (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), per trobar-se més a prop dels seus respectius domicilis. El setembre de 1938 seria cridat a files, integrant-se a la 123 Brigada Mixta de la 27 Divisió, antiga Columna Del Barrio.

Exili

Després de la derrota republicana va passar a França, on està reclòs un temps al camp de concentració d’Argelers. Aconseguida la llibertat va fixar la seva residència a Narbona, al departament de l’Aude, però aviat és enrolat en una de les Companyies de Treballadors Estrangers creades pel govern francès l’abril de 1939 per mobilitzar als treballadors estrangers del país, una bona part refugiats espanyols, en tasques agrícoles o industrials, o bé, per construir fortificacions militars. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial l’enrolament va ser obligatori. Mas és enviat a treballar a la línia Maginot. Durant els primers dies de l’ocupació alemanya és detingut pels alemanys. Va fugir i va aconseguir arribar de nou a l’Aude, on es va unir a les files de la resistència contra l’ocupació nazi, formant part de la 5a Brigada 2n Batalló de l’Agrupació Carcassona del maquis.

Acabada la guerra treballa a Carcassona com a professor a l’École d’Agriculture Charlemagne. El 1945 participa en la reorganització de la Unió de Rabassaires a l’exili a França, sent delegat departamental de l’Aude. També escriu a La Terra, l’òrgan de premsa del sindicat rabassaire, amb el pseudònim de Salvi Colomer. El juny de 1948 és un dels vuit signataris d’un manifest publicat a Lluita, òrgan del PSUC, que és l’origen de l’escissió de la Unió de Rabassaires a França entre el sector més proper a ERC i la facció més propera als comunistes, que encapçalava Evarist Massip. Ramon Mas serà vicepresident d’aquesta darrera.

El 1948 guanya el Premi Maspons i Camarasa als Jocs Florals celebrats a París amb el treball “A l’antiga capital vallesana”, dedicat a Sant Cugat. També va destacar com a estudiós del tema rabassaire. El 1959 guanya el Premi Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a París, amb un treball sobre el problema de la rabassa morta. El 1967, dins de la col·lecció d’Aportació Catalana, va publicar el llibre “La pagesia catalana i els seus problemes” i el 1970 guanyaria el Premi Festa de Maig de les Lletres Catalanes, atorgat per l’editorial Nova Terra, amb la seva obra “Camins pagesos de Catalunya”, que seria publicada el 1972. De fet, als anys trenta ja havia escrit alguna obra teatral, amb el tema del conflicte rabassaire com a rerefons, com “Sense ànima”, publicada com fulletó dins de L’Avenir.

Retorn

Sabem que el 1956 residia a Sant Genís de Fontanes al Rosselló francès. Va tornar a Sant Cugat el 1969, després de passar un temps a Andalusia, on va treballar com a tècnic agrícola. Durant la transició participaria en la fundació de la Unió de Pagesos el 1976 i escriuria diferents articles de temes agraris i cooperativistes al diari Avui.

Ramon Mas va morir a Sant Cugat l’estiu de 1995.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografies, Guerra Civil, Segona República i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Ramon Mas Colomer, líder rabassaire (1903-1995)

  1. Retroenllaç: La resistència al monopoli de l’aigua a Sant Cugat durant el primer franquisme | Història de Sant Cugat del Vallès

  2. Retroenllaç: Magí Bartralot Auladell | Història de Sant Cugat del Vallès

  3. Retroenllaç: La conflictiva verema de 1931 | Història de Sant Cugat del Vallès

  4. Retroenllaç: La proclamació de la Segona República a Sant Cugat | Història de Sant Cugat del Vallès

  5. Retroenllaç: El republicanisme federal a Sant Cugat (1900-1939) | Història de Sant Cugat del Vallès

  6. Retroenllaç: L’Avenir, premsa republicana federal a Sant Cugat (1932-1934) | Història de Sant Cugat del Vallès

  7. Retroenllaç: El Parque: centre d’oci de la dreta santcugatenca (1918-1940) | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s