Ramon Mas Colomer, líder rabassaire (1903-1995)

Darrera actualització: 12 de setembre de 2020

Ramon Mas i Colomer va néixer a Sant Cugat del Vallès, al carrer de la Sort núm. 3, el 6 de setembre de 1903. Era l’hereu d’una família de rabassaires d’idees republicanes, coneguda, per la banda materna, com els Rull.

Ramon Mas a un acte d’Unió de Pagesos, [1977]. Arxiu Històric de CCOO de Catalunya
De ben jove va començar a treballar la terra amb la seva família, sobretot la vinya. Va anar a escola només fins als 12 anys.

Llegeix tot el que cau a les seves mans, incitat sobretot pel seu avi Ignasi Mas Cordera, un vell republicà federal que havia estat regidor en el consistori santcugatenc de 1873, amb la Primera República.

Aviat pren consciència dels problemes dels rabassaires i l’abús que suposa l’anomenat contracte de rabassa morta. Després d’un míting, l’abril de 1919, a Sant Cugat de Lluís Companys i Francesc Layret cridant a l’associacionisme rabassaire, Mas participà en la creació d’una unió de pagesos local, que més tard formà l’agrupació santcugatenca de la Unió de Rabassaires, fundada el 1922.

Republicà federal

També participa de la vida associativa i política del poble. És soci de la Unió Santcugatenca, secretari de la Societat de Caçadors La Codorniz entre 1923 i 1925, de la que va ser fundador, i és un dels pilars del Sant Cugat Sport Futbol Club, on juga de defensa, fins l’agost de 1925 que marxa a fer el servei militar a Cartagena.

Seguint les idees republicanes de la seva família, el 1930 Ramon Mas va ser un dels fundadors del Centre Republicà Federal, l’organització republicana federal que dominaria la política santcugatenca durant tota la República.

Com a bon orador que era, va participar en els mítings de la campanya de les eleccions municipals d’abril de 1931 defensant la Candidatura Administrativa de Coalició, que agrupava a membres del Centre Republicà Federal coalitzats amb altres elements oposats als cacics tradicionals del poble. El 14 d’abril de 1931 estaria present a la balconada de l’ajuntament des d’on es va proclamar la República a Sant Cugat. Durant aquests primers dies de República es va desarmar al Sometent i es va formar una Guàrdia Republicana dirigida per Ramon Mas.

Líder rabassaire

Durant el període republicà seria el líder dels rabassaires santcugatencs. Va ser un dels promotors de la vaga de la verema de setembre de 1931, provocada per la detenció de rabassaires del Vallès -entre ells el seu pare Joan Mas Jané- que es negaven a entregar la part corresponent a l’amo fins que no es resolguessin els conflictes plantejats als jutjats.

La vaga acabaria amb l’anomenat “Pacte de la Generalitat” pel que es reduïa en una part la quantitat a pagar pel rabassaire, el que suposava per la majoria dels rabassaires santcugatencs passar de pagar un terç a pagar un quart. Propietaris i parcers es comprometien, a més a resoldre els conflictes per mitjà de les comissions arbitrals mixtes, que encara s’havien de crear. Malgrat tot, la qüestió rabassaire seguirà sent causa de conflicte.

Ramon Mas és elegit el 1931 representant dels arrendataris a la Cambra Agrària Oficial del Vallès. El 1932 és escollit delegat del Vallès Occidental al Comitè Central de la Unió de Rabassaires i el 27 de setembre de 1933 és nomenat com un dels tres representants dels rabassaires a la recentment constituïda Comissió Arbitral del Districte de Terrassa per entendre en els conflictes derivats dels Contractes de Conreus.

Però dura poc, el 31 d’octubre és designat vocal titular, representant a la Unió de Rabassaires -junt amb el líder de l’organització rabassaire Josep Calvet i Móra– de la Comissió Arbitral Superior de Catalunya, l’òrgan superior dedicat a la resolució de conflictes laborals al camp.

La tardor de 1931 havia participat en la redacció de les tesis agràries del Bloc Obrer i Camperol, amb una important presència a Sant Cugat, però va continuar militant al Centre Republicà Federal, que des de 1932 estava adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquesta època va participar en mítings rabassaires i republicans a tota la comarca.

A més, des de la seva fundació el 1932 fins a 1934 va dirigir l’òrgan de premsa dels federals i els rabassaires de Sant Cugat, L’Avenir, a més de fer de corresponsal del diari republicà barceloní El Diluvio. Des de les pàgines d’aquestes publicacions manté periòdiques polèmiques amb els propietaris rurals, pel seu compromís amb la causa rabassaire, i amb el món catòlic local, pel seu declarat anticlericalisme.

Jutge municipal

El 22 de març de 1933 es va casar amb Eulàlia Badia Bell. Vivia llavors al carrer Sabadell, número 39. Aviat naixeria el seu fill Llibert. El juny de 1934 és escollit jutge municipal, càrrec des del qual defensa als rabassaires amenaçats de desnonament.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934 seria cessat com a jutge i empresonat a la Model, malgrat que no havia participat directament en els esdeveniments per trobar-se malalt al llit. Seria alliberat el dia 15 d’octubre pel jutge Arturo Galan però, en canviar el cas de magistrat, tornaria a ser detingut durant uns mesos. Va ser jutjat, junt amb onze veïns més de Sant Cugat, el 28 de juny de 1935, resultant absolt.

En el judici Ramon Mas faria un vibrant discurs defensant-se de les acusacions, recollit pel diari republicà egarenc Acció:

Publicat a Acció, 4 de juliol de 1935

Després de la victòria del Front d’Esquerres, a les eleccions de febrer de 1936, seria reposat com a jutge municipal. Des d’aquest càrrec fomenta les demandes contra els desnonaments de terres practicades després dels fets d’octubre de 1934 i d’indemnitzacions econòmiques per als rabassaires afectats. Entre aquests es trobava ell mateix, que havia estat desnonat el 1934 de les terres que conreava a Can Canyameres.

Afiliació al PSUC i Guerra Civil

El 8 de març de 1936 va participar, com a representant de la Unió de Rabassaires, al gran míting, organitzat a la Monumental de Barcelona, de rebuda als presos amnistiats i en solidaritat amb les víctimes del feixisme. A l’acte van participar diferents oradors de partits d’esquerra i diputats.

La política portada a terme per Joan Comorera, líder de la Unió Socialista de Catalunya, com a conseller d’Agricultura el 1934 i, sobretot, l’empresonament i el desnonament patit, que havien radicalitzat les seves postures, el fan allunyar-se d’ERC i apropar-se als partits marxistes que es trobaven en procés d’unitat.

El juny de 1936 Ramon Mas va participar com orador en un míting a la plaça de braus de Les Arenes junt amb representants dels partits que el juliol de 1936 crearien el Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit al qual Ramon Mas es va afiliar.

Amb l’inici de la Guerra Civil seria membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat representant a la Unió de Rabassaires i un dels promotors de la confiscació de terres als grans propietaris en el municipi. Com a jutge municipal tracta de preservar el Monestir i protegeix a les monges franciscanes que tenien una escola a Sant Cugat.

El dia 20 de desembre de 1936 es desplaça a València, com a representant de la Conselleria d’Agricultura de Catalunya, per participar en el míting de la “Gran Concentración Nacional Campesina”, organitzat per la Federación Provincial Campesina.

Anunci de l’acte publicat a Heraldo de Castellón, 18 de desembre de 1936

Mas va ser nomenat delegat del Servei de Cooperació Agrícola de la Regió VI, integrat pels representants dels sindicats locals cooperatius de la Cerdanya, Osona i Ripollès. Aquest càrrec el va permutar el gener de 1937 amb el delegat del mateix Servei a la Regió I (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), per trobar-se més a prop dels seus respectius domicilis.

Mas és des del gener de 1937 funcionari per concurs de la Conselleria d’Agricultura amb la categoria d’oficial primer.

El setembre de 1938 la seva quinta és cridada a files. Ramon Mas s’integra a la 123 Brigada Mixta de la 27 Divisió, antiga Columna Del Barrio.

Exili i actuació a la Resistència

Després de la derrota republicana va passar a França, on està reclòs un temps al camp de concentració d’Argelers, per passar després al de Bram. L’abril de 1939 inclou una crida en el diari socialista Le Populaire demanant informació de la seva dona, el seu fill i els seus germans. Dóna com adreça per la resposta l’hospital Dieu a Narbona, al departament de l’Aude, ciutat on sembla que aconseguida la llibertat havia fixat la seva residència.

Ramon Mas als anys 40

Però aviat, el 23 de setembre de 1940, és enrolat a la força en la 151a CTE, una de les Companyies de Treballadors Estrangers creades pel govern francès l’abril de 1939 per mobilitzar als treballadors estrangers del país, una bona part refugiats espanyols, en tasques agrícoles o industrials, o bé, per construir fortificacions militars.

Mas és enviat, inicialment, a treballar a la fàbrica d’armament de Salbris (Loire-et-Cher), per després passar a treballar en feines de fortificació a la línia Maginot. En una carta de 1979 adreçada a Josep Tarradellas i conservada a Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM) del Monestir de Poblet -dins del Fons President Josep Tarradellas i Joan-, explicava, en tercera persona, el seu periple posterior a la derrota francesa:

Va caure presoner pels alemans [sic] el dia 22 de Juny [de 1940] a Soisy-Bouy i a l’ésser emmenat vers Compiègne [un camp de presoners], va evadir-se junt amb un altre company vers París, on a Vitry, on va arribar a peu, li van comunicar que París era pres pels alemans [sic] el dia 14. De Sens fins a Avignon, en bicicleta i després vers Lyon, Nimes, Montpeller, Cette [Sète], Béziers i Narbonne, on va endinser-se en llurs montañes [sic], a la Clape, campanya de Verdun, etc. treballant per les masies fugin dels alemants [sic] i gendarmeries.

Ramon Mas entra en contacte amb el Maquis i s’uneix a les files de la Resistència contra l’ocupació nazi. Seguim el relat que ell mateix fa en la carta que hem esmentat, on segurament, com era habitual en ell, exagera un xic el seu paper:

Tretze mesos després era nomenat cap del maquis de l’Aude i durant tota la guerra amb els tres grups de Félines, de Ille-Cabardè i Picaussel va intervenir en 94 accions, contra els alemans [sic] i les milicies de Petain; va assaltar amb llurs companys els polvorins de Montredon i Boutenac i va esser sostingut per Londres a través de la B.B.C. amb armes, aliments i robes, baix la consigna «La Mer va au Capitol» i va esser a la Lliberació [sic] de França felicitat pel general de Gaulle. La seva matrícula es la 153-921 de caràcter militar francesa. No ha volgut esser mai francés i li van propossar [sic].

Mas va formar part de l’Aliança Nacional de Catalunya, organització afí a la Unión Nacional Española (UNE), impulsada pel PSUC i el PCE el primer trimestre de 1942. Els diferents comitès de la UNE en territori de la “França lliure” van promoure aviat la creació de guerrilles agrupades en brigades.

Mas, seguint la crida de la UNE, participa a l’Agrupació de Carcassona de la 5a Brigada de Guerrillers de l’Aude, que actua en aquest departament francès des de maig de 1942 i que dos anys després, el maig de 1944, formarien part de l’Agrupación de Guerrilleros Españoles, que s’integrarien com a tals a les Forces françaises de l’intérieu.

Acabada la guerra treballa a Carcassona com a professor a l’École d’Agriculture Charlemagne durant prop de vuit anys. Després ho farà com autònom, assessorant sobre qüestions agrícoles a diferents explotacions agràries.

El 1945 participa en la reorganització de la Unió de Rabassaires a l’exili a França, sent el 1946 delegat departamental de l’organització camperola a l’Aude. També escriu a Lluita, òrgan del PSUC, i La Terra, l’òrgan de premsa del sindicat rabassaire, amb el pseudònim de Salvi Colomer.

El juny de 1948 és un dels vuit signataris d’un manifest publicat a Lluita, que és l’origen de l’escissió de la Unió de Rabassaires a França entre el sector més proper a ERC, els membres del Consell Executiu, i el grup més proper al PSUC, que encapçalava Pere Santacana i Evarist Massip. Ramon Mas s’alinea amb el sector comunista i serà vicepresident d’aquesta darrera, la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya a França.

El 1948 guanya el Premi Maspons i Camarasa als Jocs Florals celebrats a París amb el treball “A l’antiga capital vallesana”, dedicat a Sant Cugat.

El 1959 guanya el Premi Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a París, amb un treball sobre el problema de la rabassa morta.

El 1967, dins de la col·lecció d’Aportació Catalana, va publicar el llibre La pagesia catalana i els seus problemes i el 1970 guanyaria el Premi Festa de Maig de les Lletres Catalanes, atorgat per l’editorial Nova Terra, amb la seva obra Camins pagesos de Catalunya, que seria publicada el 1972. De fet, als anys trenta ja havia escrit alguna obra teatral, amb el tema del conflicte rabassaire com a rerefons, com Sense ànima, publicada com fulletó dins de L’Avenir.

Retorn a Sant Cugat

Sabem que el 1956 residia a Sant Genís de Fontanes al Rosselló francès, on assessorava una explotació vitivinícola i fruitera. Va tornar a Sant Cugat el 1969, després de passar un temps a Andalusia, també treballant com a tècnic agrícola. Llavors ja havia mort la seva dona, amb la que havia tingut alguna trobada a França. Ara, amb la seva nova parella, una andalusa, s’instal·la a un pis del carrer de la Sort, el carrer que l’havia vist néixer.

Mas havia deixat la seva militància política, però durant la Transició participa com orador en diferents actes. Com en el Primer Congrés de la Unió de Pagesos celebrat el 28 de novembre de 1976. Segons recollia Mundo Obrero el 13 de desembre de 1976, en la seva crònica sobre el Congrés pagès, «la intervención más emotiva fue la de Ramon Mas, único superviviente de la Executiva de la Unió de Rabassaires. Denunció el papel de «control policiaco» que a menudo han practicado las Hermandes [Agrarias]. Agregó: «Nos han robado las cooperativas, los sindicatos, donde viven burócratas…» Una estruendosa ovación coronó sus palabras y los asistentes puestos en pieaplaudiendo rendían homenaje a ese admirable viejo luchador rabassaire».

No serà l’únic acte d’Unió de Pagesos en el que intervingui. També estarà present, el maig de 1979, al II Congrés del sindicat pagès, com a delegat del Vallès Occidental.

També està present a la taula en l’acte d’homenatge a Francesc Layret, organitzat per la Coordinadora de Laboralistes de Catalunya, celebrat el 29 de novembre de 1977, on la seva intervenció, segons l’Avui, «va constituir un contrapunt emotiu». Mas acull a l’acte malgrat que feia pocs dies que havia enterrat al seu fill a Perpinyà.

També participa en la campanya de l’Associació d’Antics Funcionaris de la Generalitat republicana en defensa del reconeixement de les seves pensions. Mas escriu el 1979 al president Josep Tarradellas reclamant una solució al problema.

A més, entre 1976 i 1980 escriu diferents articles de temes agraris i cooperativistes al diari Avui, destacant la sèrie “El cooperativisme agrari a Sant Cugat del Vallès”, publicat en cinc entregues entre maig i juliol de 1980.

Ramon Mas va morir a Palamós, on es trobava passant uns dies de descans, el 19 d’agost de 1995. Està enterrat a Sant Cugat del Vallès.