Tomàs Fàbregas, un independentista santcugatenc al Comitè Central de Milícies Antifeixistes

[Actualitzat el 2 de setembre de 2017]

Segurament el santcugatenc que va tenir un càrrec de responsabilitat més alt durant la Guerra Civil va ser Tomàs Fàbregas Valls.

Segons informes policials de la postguerra Tomàs Fàbregas “nació en el seno de una familia acomodada de dicha localidad [Sant Cugat], ya que sus progenitores eran propietarios de fincas rústicas y urbanas”. Concretament ho va fer un 29 d’abril de 1904 i efectivament en el si d’una família acomodada, coneguda com els de Can Català i arrelada al poble des del segle XVII. De fet, heretava el nom del seu avi Tomàs Fábregas Pons, propietari agrícola i caporal del Sometent, que havia estat nomenat alcalde el 1869, arrel de l’aixecament federal de setembre-octubre.

De jove treballà a la FECSA. Gran afeccionat al futbol, esport que va practicar al Sant Cugat Sport Futbol Club, club del que serà directiu el 1930, i al Club Esportiu Sabadell, serà un dels fundadors de la penya local del R.C.D. Espanyol el 1929, malgrat la seva militància catalanista. Cridat al servei militar el 1925, arribaria a sotsoficial d’enginyers.

tomasfabregas1

Tomàs Fàbregas al servei militar. Extret de http://cafonseca.com

Tomàs Fàbregas aviat entrarà en política. Formarà part de la desena de fundadors de l’agrupació d’Acció Catalana de Sant Cugat l’abril de 1930. De cara a les eleccions municipals, convocades per l’abril de 1931, Acció Catalana va rebutjar anar amb coalició amb els republicans federals i va presentar candidatura pròpia, encara que només per minories. Tomàs Fàbregas participà activament en la campanya electoral i serà un dels oradors del míting central. En aquestes eleccions Acció Catalana no va obtenir cap regidor, encara que una vegada proclamada la República i format l’Ajuntament revolucionari, dominat pels federals, aquests els deixaran quatre llocs per minories. Aviat seria escollit secretari de l’agrupació local del partit catalanista. Acció Catalana Republicana (ACR), nova denominació del partit, tindrà a Sant Cugat un to més dretà que a Barcelona. Així, per exemple, a les municipals de 1934 es van presentar a les eleccions en coalició amb la Lliga, a diferència del que el partit va fer a Barcelona i la majoria de Catalunya on va anar coalitzat amb ERC.

Seran militants d’Acció Catalana els que, sense abandonar el partit, funden a Sant Cugat el juliol de 1932 un comitè local de l’Agrupació Nacionalista “Nosaltres Sols”, una organització clarament independentista. Tomàs Fàbregas figurarà com a secretari. Fàbregas, amb els seus companys de Nosaltres Sols, participarà activament als fets d’octubre de 1934. Arrel d’aquesta actuació serà detingut, acusat d’haver assaltat la caserna dels carrabiners i d’haver incitat als revoltats a baixar a Barcelona. També amb aquests amics crearà la Penya Vert-Fut, amb seu al Parque, centre d’oci conservador.

Però el seu moment estel·lar arribarà el 19 de juliol de 1936. Sembla que Tomàs Fàbregas es trobava aquella nit a Barcelona i es va unir als civils que van lluitar contra els militars revoltats. Això, i haver arribat a sotsoficial durant el servei militar, el serviran de presentació per a esdevenir membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CCMA).

L’escriptor Max Aub, que tal vegada el va conèixer a l’exili mexicà, ha deixat una descripció novel·lada a la seva obra Campo abierto:

“A las cuatro ya estaba en la Generalidad. Allí estuve unas cuantas horas, mientras los partidos tomaban el acuerdo de formar el Comité Central de las Milicias Antifascistas de Cataluña. Me encontré con Tomás Fábregas, yo le conocía del Partido, pero no tenía mucha relación con él (…) Fábregas venía de San Cugat, fue al local del Partido, y, al encontrarlo cerrado se vino a la Generalidad: a ver qué pasaba. Llegó Torrens [Josep Torrents], el de los Rabassaires y nos fuimos al Gobierno Civil. Nos dieron un papelito y allí nos teníais, sentados en una esquina, esperando. Hasta que salió García Oliver —¿Qué hacéis aquí?
– Pues mira, aquí estamos los de Acció Catalana y éste de los Rabassaires.
– Bueno, esperarse. (…) Se discutió dónde podíamos meternos (…)
El comandante Guarner nos indicó la escuela de Náutica. Allí fuimos: en la Plaza Palacio.
Entraban los tiros como Pedro por su casa… (…) Nombramos diferentes comisiones. (…) Y a nosotros nos tocó las patrullas de control: Fábregas por los partidos republicanos, Asens por la CNT, y Salvador González por la UGT”.

No serà fins al 21 de juliol que aquest Comitè unitari de partits i sindicats es creï oficialment. Tomàs Fàbregas figura com a membre en representació d’ACR i altres partits republicans menors com els federals o els azañistas del Partit Republicà d’Esquerres. Junt amb el cenetista José Asens, se’l va nomenar per al Secretariat de les Patrulles de Control. Com a membre del CCMA serà un dels signants de les actes d’execució de diferents militars revoltats que havien estat condemnats  a mort, com els generals Manuel Goded i Álvaro Fernández Burriel o el capità López Varela.

CMAF

Reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

Una vegada dissolt el CCMA l’octubre de 1936, Fàbregas continuarà de representant d’ACR i els altres petits partits republicans en la nova Junta de Seguretat Interior de Catalunya (JSI), que venia a substituir al Comitè. Dins de la JSI passà a dirigir la Secció de Patrulles de Control, on seria també un dels components del Departament d’Investigació. Fàbregas tenia el seu despatx a la seu de la Secretaria General de les Patrulles a la Gran Via de las Cortes Catalanas 617. A més en aquest temps va realitzar diferents viatges a l’estranger, segurament per comprar armament. També seria l’encarregat per la JSI de realitzar un informe sobre els luctuosos fets de la Fatarella.

Alguns dels seus companys al CCMA i la JSI ens han deixat testimoni de la seva actuació. Joan García Oliver, representant per la CNT, a les seves memòries El eco de los pasos diu d’ell que “nadie lo conocía antes. Pero Tomas Fábregas resultó ser una persona de facultades excepcionales, fue propuesto, con José Asens, para la organización de las Patrullas de Control, aceptó el cargo y lo desempeñó bien (…) se comportó como si fuera un representate confederal”. Rafael Vidiella, del PSUC, en un informe dels anys cinquanta afirma “cada partido y organización en mayor o menor escala, hacía el trabajo policíaco por su cuenta ¡Hasta el blandengue y timorato partido de Acció Catalana, cuyo representante, llamado Fábregas “es portava l’oli”, como decimos los catalanes, es decir, se las traía. No tenía nada que envidiar a la F.A.I.”. En canvi, Joan Pons Garlandí, d’ERC, en el seu testimoni Un republicà entre faistes fa un elogi de la seva tasca i afirma que “és cert, doncs, que van fer espolis, confiscacions i detencions, però també he de dir que Tomàs Fàbregas fou dels homes que va lliurar més valors a la Generalitat”.

Malgrat que s’havia traslladat a viure Barcelona continua molt vinculat a Sant Cugat. Des del seu càrrec va possibilitar l’entrada de santcugatencs a les Patrulles de Control, sobretot companys seus de militància. I també des del seu lloc ajudaria a dretans locals perseguits. Segons informava l’alcalde franquista de Sant Cugat el 1964 “en esta villa no hizo nada malo y con seguridad que saldrían personas a quienes favoreció mediante consejos anticipados y aun salvando vidas”.

La JSI seria substituïda el març de 1937 pel Consell de Seguretat de Catalunya, on no hi havia representants d’ACR, partit que per altra banda s’havia desentès de l’actuació de Fàbregas a la JSI, afirmant que ja no els representava. Segurament va deixar el partit. A més, el juny del mateix any la Generalitat dissolt les Patrulles de Control. El mateix mes el Secretariat de Patrulles, amb Asens i Tomàs Fàbregas, junt amb altres 200 milicians i expatrullers majoritàriament cenetistes, fuig cap a França en tenir coneixement de les investigacions del jutge Vidal Llecha sobre la violència a la rereguarda. Segons explica l’historiador José Luis Martín Ramos al seu llibre Territori capital, d’acord amb els resultats d’investigacions internes de la pròpia CNT, que no havia autoritzat la fugida, una vegada a França “els membres de l’antic Secretariat de Patrulles de Control de Barcelona es van repartir, segons pròpia confessió, uns 15.000 francs per cap, procedents de la caixa del Secretariat de Patrulles“. El Comitè Regional de la CNT va comminar als seus militants a tornar a Catalunya i els hi va reclamar el retorn dels diners. Així ho van fer la majoria. També Fàbregas.

El setembre de 1937 Tomas Fàbregas ingressa a l’exèrcit republicà com a suboficial de complement del Cos d’Enginyers. El juny de 1938 és destinat “al Cuadro Eventual del Ejército del Este”. Com havia desaparegut la categoria de suboficial de complement se l’assimila a tinent del mateix Cos.

Després de la derrota a la Batalla de Catalunya va passar a França. Sembla que va estar poc temps als camps de concentració preparats pels francesos pels exiliats espanyols. Aviat aconseguí arribar amb la família a París. Segurament gràcies a les seves coneixences amb Artemi Aiguader, antic conseller de Seguretat Interior, el seu germà Jaume Aiguader, representant d’ERC al Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles, el proposarà per embarcar, junt amb la seva família, en el vaixell Ipanema cap a Mèxic. L’Ipanema va partir de Bordeus el 13 de juny de 1939 amb 998 exiliats espanyols a bord, la majoria càrrecs polítics i sindicals, arribant al port mexicà de Veracruz el 7 de juliol de 1939.

fabregas

Foto de Tomàs Fàbregas a la fitxa d’entrada a Mèxic (1939). Extret de http://pares.mcu.es/MovimientosMigratorios

A l’exili mexicà va viure primer a Michoacan passant més tard a residir a la capital, Mèxic D.F. Fàbregas trauria profit dels seus coneixement futbolístics i arribaria a ser entrenador d’equips de la primera i segona divisió mexicana com el Club Deportivo Irapuato, el Deportivo Toluca o el CD Monarcas Morelia.

El novembre de 1964 va demanar a les autoritats franquistes autorització per retornar a Sant Cugat, però la Comisión Dictaminadora de Repatriación de Exiliados s’ho va negar després de rebre uns informes desfavorables de la Guàrdia Civil i la policia sobre la seva actuació durant la Guerra Civil.

Tomàs Fàbregas Valls moriria a Mèxic D.F. el 6 de setembre de 1969.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografies, Guerra Civil, Segona República i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tomàs Fàbregas, un independentista santcugatenc al Comitè Central de Milícies Antifeixistes

  1. Retroenllaç: Els santcugatencs als camps nazis | Història de Sant Cugat del Vallès

  2. Retroenllaç: L’independentisme a Sant Cugat durant la República | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s