Reunió de les Corts republicanes a Pins del Vallès

[Actualitzat el 10 de març de 2017]

El divendres 30 de setembre de 1938 a Sant Cugat, llavors Pins del Vallès, es va celebrar una sessió de les Corts espanyoles al Monestir de Sant Cugat. Des de 1419, quan el cenobi va acollir unes Corts Catalanes, no es feia a Sant Cugat un acte polític de tanta importància.

Expectació popular a l'entrada del Monestir vigilat per carrabiners (AMSC)

Expectació popular a l’entrada del Monestir vigilat per carrabiners (AMSC)

L’edifici religiós havia servit fins llavors de magatzem del Sindicat Agrícola. La Subsecretaria de Presidència i la de Comunicacions del govern central es van encarregar de agençar-lo per l’ocasió. El tinent coronel de Carrabiners Enrique Puente s’encarregaria de la seguretat. Una companyia de Carrabiners és destinada al poble per aquell dia. La Vanguardia explicava com es van trobar el Monestir els diputats:

El Monasterio estaba artísticamente adornado con valiosos tapices del patrimonio de la República, flores y banderas de los colores nacionales. En el fondo de la nave central habia sido situado el estrado presidencial; en el centro, los asientos para los parlamentarios; y detrás los destinados a los invitados y cuerpo diplomático. Entre el estrado presidencial y los asientos para los diputados estaban, a la derecha, el banco azul, y a la izquierda, la tribuna de Prensa. (…) A la entrada de la nave derecha del Monasterio estaban colocadas las secretarías, salas para ministros, despacho del Sr. Martínez Barrio y otras dependencias

cortes

Interior del Monestir durant la celebració de la sessió de les Corts republicanes (AMSC)

A les 16 hores comencen a arribar al Monestir els diputats dels diferents grups polítics, així com a representants de les central sindicals CNT i la UGT. Una mica abans de les 17:30 h. entra al Monestir Diego Martínez Barrio, president de les Corts, que va ser rebut amb honors per la companyia de Carrabiners. Cap a les 18 hores arribaria el cap del govern Juan Negrín, acompanyat del subsecretari de Presidència i del ministre de Treball. Era el primer contacte del cap del govern amb una vila on poques setmanes després, amb el trasllat del govern central a Barcelona, passaria a residir. El doctor Negrin viuria des d’octubre de 1938 fins al gener de 1939 a la Casa Bertrand de la rambla Can Bell, propietat de l’industrial Manuel Bertrand Girona, que havia fugit a París, per passar després a l’Espanya franquista. Abans de començar la sessió Negrín conversaria amb Julio Álvarez del Vayo, ministre d’Estat, que també triaria més endavant Pins del Vallès com a residència, concretament la Torre Elisenda. També Indalecio Prieto, exministre de Defensa,  s’instal·laria a la vila, lluny dels riscos dels bombardejos aeris que patia la ciutat comtal, concretament a Can Munné.

A les 18:10 hores començaria la sessió parlamentària, on el cap del govern Negrín faria un llarg discurs cridant a la resistència, homenatjant a l’Exèrcit Popular i on va mostrar la confiança en l’esdevenir de la República. Finalment, per unanimitat, els diputats voten una moció de confiança en el Govern, aixecant-se a continuació la sessió.

Aquí podeu veure un petit reportatge del noticiari Spain today:

Podeu llegir una àmplia ressenya del discurs de Negrín a l’Hemeroteca de La Vanguardia:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/edition.html?edition=Ed.%20General&bd=01&bm=10&by=1938&ed=01&em=10&ey=1938

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Guerra Civil i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s