La conflictiva verema de 1931

Els rabassaires havien donat suport massivament a ERC a les eleccions de 1931 i esperaven que amb la seva victòria les seves demandes de contractes de conreu justos trobessin resposta als nous òrgans republicans. Al cap de quinze dies de la proclamació de la República la Generalitat provisional ja va publicar un decret pel qual es prohibia el desnonament d’arrendataris rústics amb una renda inferior a 1.500 pessetes, si no era per falta de pagament. A més, el Ministeri d’Agricultura va dictar dos decrets què obrien les portes a la revisió de contractes de conreu, sempre que el preu de l’arrendament fos superior a la renda que corresponia al líquid imposable establert a la contribució.

UdRL’11 d’agost de 1931 es celebra al teatre de La Unió de Sant Cugat una assemblea comarcal de delegats del Vallès de la Unió de Rabassaires. En la reunió s’acorda fomentar la denúncia dels contractes als jutjats. També es decideix que, recolzant-se en la nova legislació, s’escampi la consigna de “tot cap a casa”, és a dir, no entregar al propietari la seva part de la verema, en la majoria dels casos un terç del collit, fins que es pronunciïn els tribunals sobre les demandes de revisió. Proposen que mentrestant no arriben les sentències s’ingressi la part del propietari als jutjats municipals.

Segons recull La Veu de Catalunya els rabassaires de Sant Cugat “estan molt animats: diuen que enguany ja no hauran de donar la part corresponent als propietaris“, però es mostra esperançada en “que a última hora el bon sentit s’imposarà i no caldrà recórrer a procediments extrems“, ja que, de fet, “la majoria de parcers van a pesar a casa dels propietaris els coves de raïms que cullen per vendre a la plaça“. Aquests desitjos d’una verema pacífica no es compliren.

Els rabassaires amb terres conreades a Sant Cugat havien presentat 242 demandes de revisió de contractes durant l’any 1931, un 12% de les presentades al partit judicial de Terrassa. Cal tenir en compte que de les 455 demandes plantejades a Cerdanyola, moltes també devien pertànyer a rabassaires santcugatencs que conreaven terres d’aquell terme municipal. Segons Ramon Mas, el líder rabassaire local, els pagesos santcugatencs van presentar més de 500 demandes que afectaven propietats de Cerdanyola, com el Castell, Can Costa, Can Fatjó dels Xiprers i Can Fatjó dels Urons, i de Sant Cugat, com Can Solà, Can Magí, Torre Negra, Can Volpelleres, Torre Blanca, Can Gatxet, Can Cabassa, Can Canyameres, Can Mates i Can Marcet. El 27 d’agost es fa a Sant Cugat una nova assemblea comarcal de la Unió de Rabassaires que es mostra ferm en la protesta. A tot Catalunya, confiats en la protecció de la nova Generalitat, els rabassaires plantegen 29.729 demandes de revisió de contractes davant dels tribunals.

Per la seva banda, els propietaris vallesans, agrupats en l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, entre ells els grans propietaris santcugatencs, que tenen com a representant a Pere San, es reuneixen el dia 17 de setembre amb el governador civil per tractar el conflicte. Sembla que les seves demandes tenen èxit, ja que l’endemà -dia 18-, data de començament de la verema al Vallès, es presenta la Guàrdia Civil a les vinyes demanant als rabassaires l’autorització del propietari per fer la collita, així com el rebut del pagament de la seva part. Davant d’aquesta requisitòria els rabassaires que havien plantejat demanda de revisió mostren el rebut de l’ingrés fet al dipòsit municipal, on havien consignat entre 35 i 40 pessetes per quartera com a valor de la part de la verema corresponent al propietari fins que no es resolguessin els plets plantejats.

El dia 19 es presenten més guàrdies civils a cavall que comproven que la collita s’està fent sense la presència del pesador, que era l’encarregat pel propietari de controlar que es pagui el terç. L’endemà són detinguts Joan Mas Jané -pare de Ramon Mas-, Domènec Solà Puigoriol i Albert Llunell Debesa, tres veterans rabassaires de Sant Cugat que conreen vinyes de la propietat de Can Fatjó dels Xiprers. Són portats davant del propietari, José Fatjó dels Xiprers Pi, un carli i destacat membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Se’ls insta que signin la renúncia a la revisió de contracte. Els rabassaires es neguen i són ingressats a la presó de Sabadell, junt amb altres catorze rabassaires de Cerdanyola, Ripollet i Sentmenat.

En tenir coneixement dels fets la Unió de Rabassaires local es mobilitza i dos dels membres més actius, Ramon Mas i Vicenç Gimferrer, visiten els pobles de la comarca en motocicleta explicant les detencions i convocant a la vaga als rabassaires. La mateixa nit es reuneixen els rabassaires santcugatencs que decideixen convocar una manifestació de protesta per l’endemà.

vista2

Sant Cugat rodejat de vinyes

Mentrestant, a Barcelona una comissió de la Unió de Rabassaires s’entrevista amb Oriol Anguera de Sojo, governador civil de Barcelona, sense arribar a cap acord. El dia 20 la vaga s’estén ràpidament i a Sant Cugat aturen, fins i tot, les fàbriques. A més, una manifestació pacífica de 500 rabassaires recorren els carrers de la vila demanant l’alliberament dels presos. Els rabassaires entreguen dotze plecs de signatures donant suport a les seves demandes, per adjuntar a la instància que l’alcalde s’encarrega d’enviar al governador. El mateix dia els jutges municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, junt amb una comissió de rabassaires, visiten al governador civil denunciant les coaccions de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra i demostrant que s’han fet els dipòsits a compte als jutjats. L’únic que aconsegueixen és l’alliberament dels presos.

Finalment ha d’intervenir el mateix president Francesc Macià, que junt amb Anguera de Sojo, convoquen a la Unió de Rabassaires i a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre a una reunió al Palau de la Generalitat. D’allà surt un acord provisional, l’anomenat “pacte de la Generalitat”, que reduïa en una part la quantitat a pagar pels arrendataris, el que suposava per als rabassaires santcugatencs passar de pagar un terç a pagar un quart. Propietaris i parcers es comprometien a més a resoldre els conflictes per mitjà de les comissions arbitrals mixtes, que encara s’havien de crear. En conèixer l’acord alguns rabassaires de Sant Cugat reinicien la verema el mateix dia 22, però altres es neguen i afirmen que l’acord és una enganyifa. Aquests són dissolts per la Guàrdia Civil. Els dies 23 i 24 es formen piquets de rabassaires vaguistes a la sortida del poble impedint les feines al camp. Finalment, dirigents de la Unió de Rabassaires traslladats a Sant Cugat els convencen de reiniciar la feina.

Malgrat aquest acord la “qüestió rabassaire”, com veurem en una entrada futura, tornarà amb força el 1934.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segona República i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La conflictiva verema de 1931

  1. Retroenllaç: Ramon Mas, líder rabassaire (1903-1995) | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s