Magí Bartralot Auladell, alcalde de Pins del Vallès

Darrera actualització: 18 de juliol de 2020

Magí Bartralot Auladell va nàixer a Sant Cugat el 1894 al sí d’una família de rabassaires que conreava vinyes a rabassa morta a les propietats de Can Fatjó dels Xiprers i Torre Negra. Fill de Pere Bartralot Pila, d’idees republicanes, i Josefa Auladell Serrabogunyà. Era el més gran de tres germans.

Republicanisme federal, cooperativisme i laïcisme
Bartralot1
Magí Bartralot Auladell. Extret de La Veu de Sant Cugat, núm. 5 (1980)

Magí s’implicarà de ben jove en l’associacionisme cultural local. Durant la seva joventut participa com actor al grup de teatre amateur Els Tranquils amb Roc Codó Serra, el seu cosí Ramon Sagalés Bartralot i altres. A més, és soci de la Unió Santcugatenca, entitat que presidirà breument el 1929.

També es mostra molt interessat per les qüestions polítiques i socials.

El 1917 marxa al servei militar a Lleida, de tornada serà un dels promotors del cooperativisme de consum a Sant Cugat. Participa en la fundació, el 1918, de la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo, una cooperativa formada per rabassaires i paletes republicans, sent escollit secretari.

El mateix 1918, com a ferm defensor del racionalisme i el laïcisme, participa en la creació de l’Agrupació de Cultura Racional fundada a Sant Cugat amb el propòsit de “propagar la cultura y al efecto combatirá todos los sofismas políticos, religiosos y sociales para cooperar al perfeccionamiento moral, material e intelectual de la clase obrera” i de la que serà escollit president.

Milita a les files dels republicans federals i participa activament en la campanya electoral de 1919 en què serà escollit diputat per la circumscripció de Sabadell l’advocat laboralista i republicà Francesc Layret. També està present en la creació del Centre Federal Autonomista de Sant Cugat el 1920.

Militant rabassaire

Des de 1919 Bartralot està lligat a l’associacionisme rabassaire local, impulsat també per Francesc Layret, que realitzarà diferents mítings a Sant Cugat cridant a la unió dels rabassaires. El polític republicà, assassinat el 1920, deixarà una gran petjada al seu pensament.

El 1922 serà un dels fundadors de la Unió de Rabassaires local. Bartralot, que destacava ja com un bon orador, serà un dels ponents en l’acte de presentació de l’organització pagesa a Sant Cugat. El mateix any es presenta a les eleccions municipals sense èxit.

El 1925 es casa amb Presentació Mir Beltrán, nascuda a Ontiñena (Osca) el 1900 i arribada al poble amb la seva família el 1921. La parella viu llavors al carrer Sant Antoni i amb ells la mare de la Presentación, l’Andrea Beltrán Gabás. Més endavant es traslladaran a la caseta que s’han construït a un terreny que tenia Magí Bartralot al carrer Villà -avui número 49-, enfront dels Tapissos Aymat.

El 1930 presideix l’acte de presentació del Centre Republicà Federal de Sant Cugat. Bartralot és escollit secretari del Centre. Com a president s’elegeix a Bonaventura Casanovas, de cal Palleco, cunyat de Bartralot, casat amb l’Ambròsia Mir, germana petita de la Presentación. Un altre cunyat, José Mir, s’apropa als anarquistes i el 1932 participa en la creació de l’Ateneu Obrer Cultural.

Regidor republicà i activista polític

Magí Bartralot és un dels oradors als mítings de la campanya electoral de les eleccions municipals convocades pel 12 d’abril, on el Centre Republicà Federal, que ara ell presideix, es presenta coalitzat amb alguns dels regidors crítics del consistori de la “Dictablanda” en la una candidatura anticaciquil, la Candidatura Administrativa de Coalició.

Malgrat la derrota, per poc, a mans dels monàrquics, el 14 d’abril es crea un comitè provisional republicà, on figura Magí, que proclama la República a Sant Cugat i pren l’Ajuntament. Ell serà un dels encarregats de pronunciar els discursos des de la balconada de la Casa de la Vila, llavors situat a la plaça sant Pere.

Magí Bartralot és un dels regidors de l’Ajuntament “revolucionari”, que presideix com alcalde el seu vell amic Roc Codó, i que es forma per ordre de la Generalitat i que, una vegada suspeses les eleccions d’abril per irregularitats, serà qui porti les regnes del municipi fins finals de maig que són convocats nous comicis.

A les eleccions municipals repetides de maig de 1931 Bartralot és escollit regidor pel Centre Republicà Federal. L’encarreguen els temes d’ensenyament. Des del seu càrrec impulsa el canvi del nomenclàtor local, es mobilitza per aconseguir la finalització de les obres de la nova escola, acompanyant a Lluís Companys, en aquells moments advocat del municipi, a Madrid per fer gestions. L’escola és finalment inaugurada per Francesc Macià el juny de 1932.

També té un paper important en la creació d’una biblioteca municipal, que es fa realitat el setembre de 1933. I és l’encarregat de fer el discurs inaugural en la primera sessió celebrada a la nova Casa de la Vila, inaugurada el setembre de 1932.

A més, junt amb Ramon Mas, va ser un dels impulsors de la publicació republicana i rabassaire L’Avenir, en la que figura com a propietari, i on el seu germà Bonaventura Bartralot escriu articles antimilitaristes.

Freqüent orador als actes federals, per exemple, el gener de 1932, en un míting d’”orientació femenina”, Magí Bartralot demanà a les dones la seva implicació política i «que la dona no es supediti sols a les feines domèstiques, sinó que alterni, junt amb el seu marit, als actes polític i culturals».

L’agost de 1933, es crea el Grup Femení del Centre Republicà Federal, presidit per l’Elionor Vinyerta, i on la Presentació Mir figura com a vicepresidenta i la germana de Magí, l’Àngela Bartralot Auladell, com a comptadora.

Presentació Mir era, a més, maçona. El 1934 ingressa, amb el nom simbòlic de Constància, al triangle d’adopció Luz de la Lògia Manuel Ruiz Zorrilla de Barcelona.

Magí Bartralot es converteix en un dels referents de l’ala més esquerrana i obrerista del Centre Republicà Federal. El desembre de 1931 el Centre ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya, però no es perden els vincles amb el Partit Republicà Democràtic Federal, al que el Centre havia estat afiliat fins llavors, i serà Magí, un pimargallià de pedra picada, l’encarregat d’aquests contactes.

Relegat en la llista electoral pel sector més moderat del federalisme no és reelegit regidor en les municipals de 1934. En canvi, el mateix mes de gener és nomenat vocal de la Unió Rabassaires a la Comissió Arbitral Superior de Catalunya sobre conflictes de contractes de conreu.

Participa activament als Fets d’Octubre de 1934 acompanyant, junt amb el seu germà Bonaventura, al líder de la Unió de Rabassaires i diputat d’ERC Amadeu Aragay, que residia a Sant Cugat des de juny de 1933, pels pobles del voltant requisant armes.

Per aquests fets és detingut el 14 de novembre i empresonat al vaixell Argentina. És posat en llibertat provisional temps després. Finalment serà jutjat el 22 d’octubre de 1935 i condemnat a sis mesos i un dia de presó. Magí Bartralot és detingut de nou a començaments de desembre per la Guàrdia Civil i portat a la presó per complir el que li restava de pena.

El febrer de 1936, després del triomf del Front d’Esquerres, els republicans federals tornen a l’Ajuntament, que havia estat dirigit per comissions gestores des d’octubre de 1934.

El 10 de març de 1936 se celebra un acte a la Unió Santcugatenca d’homenatge als empresonats arran dels Fets d’octubre, organitzat de forma conjunta pel Centre Republicà Federal, la Unió de Rabassaires i el POUM. Magí Bartralot és, de nou, un dels conferenciants.

Del Comitè de Milícies Antifeixistes a l’alcaldia

El juliol de 1936, amb l’inici de la guerra i d’un procés revolucionari,  Bartralot forma part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat del Vallès en representació del Centre Republicà Federal, ara hegemonitzat pel sector més esquerrà i obrerista.

En aquests primers mesos de guerra acull a casa seva a una nena refugiada de 12 anys, l’Ángela Vila Bermejo, que procedia de Mieres (Astúries).

El 14 d’octubre de 1936. seguint les indicacions de la Generalitat, el consistori és reorganitzat, donant entrada a representants de totes les forces antifeixistes. Magí Bartralot és escollit alcalde a proposta de la CNT i per aclamació de la resta de regidors d’un consell municipal format per CNT, POUM, PSUC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana Republicana i el seu mateix partit, ERC, representat a Sant Cugat pel Centre Republicà Federal.

En uns moments difícils, en què ja s’intuïa que la guerra aniria per llarg i en mig d’un procés revolucionari, les forces obreres i d’esquerres de Sant Cugat el van triar com a cap visible de la població. Els seus vint anys de lluita contra el caciquisme i pels drets socials de rabassaires i obrers l’avalen. A més té experiència a l’administració local, ha estat regidor durant tres anys, i és un bon orador.

Pocs dies després de ser escollit Sant Cugat passa a dir-se oficialment Pins del Vallès. Des del seu càrrec dóna suport al procés revolucionari iniciat al camp, la indústria i les propietats urbanes i a la municipalització de l’abastament d’aigua. És un dels oradors, junt amb Lluís Companys, en l’acte d’inauguració del Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya, instal·lat el març de 1937 als terrenys del golf.

Magí Bartralot serà reelegit de nou alcalde, ja no per unanimitat,  l’octubre de 1937, després de la reorganització municipal que suposà l’eliminació del POUM del consistori.

Segurament un dels pitjors moments durant el seu mandat és quan ha de fer front el 24 de maig de 1937 a un motí, bàsicament de dones, que es queixen per la falta de pa.

Bartralot es mantindria com alcalde fins a la seva dimissió el 19 de gener de 1938. Una nova majoria entre CNT i PSUC s’ha anat dibuixant. La política de control del mercat negre, les tensions amb la Unió de Rabassaires, cada vegada més influenciada pels comunistes, els nous impostos i el pressupost de 1938 van acabar distanciant a Magí Bartralot i ERC del PSUC, que fins llavors havia estat un dels seus principals aliats de govern, junt amb Acció Catalana Republicana. Magí marxà del càrrec acusant al PSUC d’obstruccionisme i a la CNT de manca de col·laboració.

Exili i retorn

Magí, fugint de les previsibles represàlies franquistes, es va exiliar a França, com tants altres santcugatencs. Amb l’entrada dels alemanys a França, sembla que va aconseguir passar a la zona no ocupada i que va col·laborar amb la resistència antinazi.

Magí i Bonaventura Bartralot, Toulouse, 1946. Foto cedida per Andrea Casanova, via Josep Perea
Magí i Bonaventura Bartralot, Toulouse, 1946. Foto cedida per Andrea Casanovas, via Josep Perea

Acabada la guerra, gràcies al seu amic Ramon Mas, trobarà feina cuidant porcs a Carcassona, per passar més tard a treballar al viver d’arbres de «La Flambelle» a Toulouse on es retroba amb el seu germà Bonaventura Bartralot, també exiliat i supervivent del camp de concentració nazi de Mathausen.

Magí Bartralot torna a Sant Cugat el juny de 1948 gràcies a l’aval de l’alcalde franquista de llavors, Pau Muñoz Castanyer. Segurament, gràcies també a Pau Muñoz i a les gestions d’alguns dretans que ell havia protegit durant la guerra no pateix cap repressió.

Es retroba així amb la seva dona, la Presentació Mir, que havia quedat al poble i que sí havia patit la repressió franquista. El 1939, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat, havia estat rapada i passejada així pel poble pels falangistes locals.

A més, el 1945 el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo l’obriria un sumari per la seva passada adscripció a la maçoneria. El desembre de 1947 la Presentació Mir és condemnada a 12 anys i un dia de reclusió menor, però el mateix tribunal la considera excessiva i demana la commutació per sis mesos i un dia. Finalment Mir no entrarà a la presó però haurà de presentar-se una vegada al mes davant la Guàrdia Civil.

Magí Bartralot, decebut per la situació política que troba, es va retirar a treballar les seves terres, abandonant tota política activa. Es refugia a la seva casa del carrer Villà amb la dona i l’Andrea Casanovas Mir, la neboda que tenien afillada.

Moriria a Sant Cugat el 1980. Fidel fins al final a les seves idees va deixar com a última voluntat el desig de ser enterrat civilment i amb la bandera republicana cobrint el taüt.

La seva dona, la Sio, com era coneguda la Presentació Mir, morirà cinc anys després.