El cooperativisme obrer de consum a Sant Cugat

Darrera actualització: 2 de febrer de 2023

Les cooperatives obreres de consum van començar a funcionar a Catalunya a finals del segle XIX impulsades sobretot per republicans federals i sindicalistes. Aquestes associacions de consumidors compraven productes bàsics a l’engròs que després eren distribuïts entre els seus socis.

D’aquesta forma abaratien els preus dels productes de primera necessitat que consumien i milloraven la seva qualitat, tot eliminant l’odiada figura de l’intermediari. Si es produïen beneficis es feien servir per a prestacions socials per als cooperativistes o com a fons de previsió.

Els primers intents de cooperativisme obrer

El primer intent de cooperativa de consum va ser un projecte impulsat pel republicanisme local. El 14 de desembre de 1904 es creava la Cooperativa La Fraternitat, lligada al partit Fraternitat Republicana de Sant Cugat, creat l’any anterior com a front anticaciquil de quasi tot el republicanisme local. Situen la seu a Cal Tadeo. El 1905 reunia 35 socis i estava presidida pel corredor de vins Pere Bigas Llunell, un històric del republicanisme local, que havia estat dirigent de la Societat d’Agricultura i era vicepresident de la pròpia Fraternitat Republicana. Segurament va desaparèixer, junt amb el partit, cap a 1907.

No serà fins a 1916 que es rellanci el cooperativisme a Sant Cugat, almenys el seu discurs. L’abril de 1916 es va fer un important acte de propaganda cooperativista. Coincideix amb la campanya electoral de les generals al districte, on el candidat dels republicans era el cooperativista Joan Salas Anton. Com recollia el veterinari Josep Benet Ametlló, corresponsal d’El Diluvio, en la seva edició del 16 d’abril de 1916, «el joven Alberto Llunell, natural de esta villa, dió una extensa conferencia en la sala de La Unión Coral sobre la importancia y conveniencia de establecer centros cooperativistas de consumo».

El corresponsal comentava l’interès suscitat pel tema entre els republicans locals i afegia «se espera que los amantes de cooperativas no tardaran en montar la suya para mejor salvaguardar los intereses morales y materiales de sus fundadores y de los que en ella vayan ingresando». Però encara haurien de passar dos anys perquè la idea fructifiqués de nou.

El juliol de 1918, en una reunió al domicili de l’ebenista Josep Abelló Llorens a la plaça de Barcelona, es funda la cooperativa de consum Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo.

En aquesta primera assemblea estan presents dinou santcugatencs d’idees republicanes, bàsicament rabassaires i oficials paletes, membres de la Societat de Paletes, que aquell mateix estiu s’organitzaria com a Sindicat de Paletes de Sant Cugat. El primer president va ser, precisament, l’amfitrió de la reunió, Josep Abelló Llorens, i tenia com a secretari a un jove rabassaire, Magí Bartralot.1

Cada soci devia aportar 25 ptes de capital inicial i aportar 2 ptes cada mes fins arribar a les 100 ptes de capital individual, llavors les aportacions serien d’1 pesseta mensual fins arribar a les 250 ptes. Devia estar afiliada a la Federació de Cooperatives Catalanes que el 13 de juliol de 1919 va organitzar un acte de propaganda cooperativista a Sant Cugat.2

El 1920 encara funcionava i estava presidia llavors pel lerrouxista Josep Llopart Blay, antic president de la Societat de Paletes.3 La cooperativa no reeixí.

El març de 1924 hi hauria un nou intent de cooperativisme obrer de consum, aquesta vegada a càrrec de ferroviaris dels Ferrocarrils de Catalunya i tintorers de la Pelleria, que fundaren la Cooperativa Obrera de Consumo El Nuevo Día, presidida pel ferroviari Agustin Suárez Pardo.4

Definia com els seus objectius: «armonizarse en el sentir universal de la emancipación proletaria» i «por medio del cooperativismo acabar con el capitalismo, dejando de ser el obrero una cosa». Per formar part s’ha de ser obrer i aportar una pesseta a la setmana fins arribar a les mil ptes de capital individual. Tampoc durarà gaire.

Cooperativisme de consum durant la República

L’arribada de la República suposà un nou impuls per al cooperativisme. El govern central proclamà el 1931 la Llei de cooperatives i el Parlament de Catalunya aprovà el febrer de 1934 la Llei de bases de la cooperació, que fomentà la constitució de noves cooperatives.
unidadobrera
És precisament arran d’aquesta llei que es torni a formar a Sant Cugat una cooperativa de consum. Serà al setembre i es dirà, en un primer moment, Unió Mutual Obrera, però aviat és rebatejada com a Cooperativa La Unidad Obrera.

Aquesta vegada els impulsors eren sindicalistes i anarcosindicalistes del Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Sant Cugat, adherit a la CNT, i comunistes del Bloc Obrer i Camperol. Va tenir el primer local al carrer Francesc Layret (avui Santa Maria), on venia als seus associats queviures i productes de xarcuteria.

Després dels Fets d’Octubre de 1934 la Cooperativa seria rellançada com una forma de fomentar la solidaritat i l’ajuda mútua en uns moments de repressió política i social de molts dels seus associats. El juny de 1936 formava part del Consell Superior de Cooperació de Catalunya.

El creixement durant la guerra

Però el seu moment d’esplendor arriba amb la Guerra Civil. La Generalitat, en mig del procés revolucionari, reforça el moviment cooperatiu i exerceix una certa tutela sobre les cooperatives nomenant delegats-interventors. El 15 d’agost del 1936 es designa a Josep Navarro Monpeau com a interventor de La Unidad Obrera .

A partir de gener de 1938, quan una ordre ministerial dona més atribucions a les cooperatives de consum en el repartiment de proveïments, l’afiliació creix ja que els veïns asseguraven així l’accés a les subsistències. També és el cas de La Unidad Obrera. En aquest període de revolució econòmica i social la cooperativa supera els 650 associats i reparteix unes 4200 racions. Més d’un centenar de refugiats arribats al poble fugint dels combats se’n faran socis.

Trasllada el seu local als baixos de la casa que havia confiscat la CNT com a seu a la plaça de la República (avui Sant Pere), un ampli edifici que havia servit de Casa de la Vila fins al 1932. Allà quatre dependents atenen als associats. A més, el setembre de 1938, l’Ajuntament els cedeix la masia Can Perbell, a tocar dels Quatre Cantons.

Tarja de consum de la Cooperativa "La Unidad Obrera"
Tarja de consum de la Cooperativa “La Unidad Obrera”

La cooperativa està adherida a la Federació de Cooperatives de Catalunya i serà presidida per destacats militants cenetistes propers a la FAI com el ferroviari Isidoro Checa, darrer alcalde republicà, o el paleta Francisco Martínez.

La Unidad Obrera continua funcionant, fins i tot, uns mesos després de l’entrada dels franquistes a Sant Cugat, però aviat el nou règim franquista acaba amb aquesta experiència d’autogestió obrera.5

Durant la guerra també es va adherir a la Federació de Cooperatives de Catalunya el Casal Cooperatiu de Valldoreix, que va col·locar la primera pedra el 12 d’abril de 1936 i que s’inaugurarà un any després.

Notes

  • Els dinou fundadors són: l’ebenista Josep Abelló Llorens (president), el paleta Firmo Arnau Comas (vicepresident), Llogari Sitjes Cañameras (tresorer) i el seu cunyat el ferroviari Miquel Garrell Casamitjana (examinador de comptes), Francesc Cañameras Picaso (comptador), el paleta Lluís Puell Alemany (vocal), Josep Caldés Artigas (vocal), Francesc Iborra Castelló (vocal), el rabassaire Magí Bartralot Auladell (secretari), el comerciant Andreu Casals Boldú (vicesecretari), el paleta Josep Llopart Blay (examinador de comptes), Gabriel Alzamora Ballester (comissió de proveïments), Llogari Vilaró Cañameras (comissió de proveïments), Francesc Domènech Farré, Josep Iborra Castelló, Lluís Martí, Francesc Pérez i els paletes Medir Cahís Canals i Alfons Masana Sallés. Expedient de la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo. Registre d’Associacions, núm. 9.479. Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona.

  • La Publicidad, 11 de juliol de 1919.

  • 3 La resta de la Junta era: Alfons Masana Sallés (vicepresident), Magí Bartralot Auladell (tresorer), Celestí Farriol Panadés (comptador), el rabassaire Josep Boldú Auladell (secretari), Firmo Arnau Comas (vicesecretari) i els vocals Gabriel Alzamora Ballester i Francesc Domènech Farré. Com examinadors de comptes figuraven Francesc Iborra Castelló i el paleta Bartomeu Pujol Aymerich. Expedient de la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo. Registre d’Associacions, núm. 9.479. Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona.

  • La resta de la Junta estava formada per: Cecilio Sánchez Vidal (vicepresident), Ángel Henarejos Martínez (secretari), Juan Herrero Ruiz ((vicesecretari), Plinio Sierra Tello (tresorer), Silvestre Sánchez Martínez (comptador), els vocals Francisco Crespo Marés, Antonio Moya Chicharro i Francisco García Pastor i els inspectors Salvador Polidano Zueta, Antonio López Marín i José Cortijos García. Expedient de la Sociedad Obrera de Consumo El Nuevo Día. Registre d’Associacions, núm. 11.872. Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona.

  • Un petit testimoni d’una de les seves dependentes a: Garcia Cobacho, Trinitat. La meva vida, la meva gran lluita i el meu puntal. Sant Cugat: autora: 2004, p. 35.

Advertisement