El cooperativisme obrer de consum a Sant Cugat: d’El Espejo a La Unidad Obrera

[Actualitzat: 25 de juliol de 2019]

Les cooperatives obreres de consum van començar a funcionar a Catalunya a finals del segle XIX impulsades per federalistes i sindicalistes. Aquestes associacions de consumidors compraven productes bàsics a l’engròs que després eren distribuïts entre els seus socis. D’aquesta forma abaratien els preus dels productes de primera necessitat que consumien i milloraven la seva qualitat, tot eliminant l’odiada figura de l’intermediari. Si es produïen beneficis es feien servir per a prestacions socials per als cooperativistes o com a fons de previsió.

Els primers intents de cooperativisme obrer

A Sant Cugat, després de les diferents mútues que van sorgir a finals del segle XIX, el primer intent de crear una cooperativa de consum va ser la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo. Aquesta cooperativa va ser fundada el juliol de 1918 per dinou socis, bàsicament rabassaires, paletes i ferroviaris d’idees republicanes. El primer president va ser Josep Abelló Llorens i tenia com a secretari a Magí Bartralot1. Devia estar afiliada a la Federació de Cooperatives Catalanes que el 13 de juliol de 1919 va organitzar un acte de propaganda cooperativista a Sant Cugat2. El 1920 encara funcionava i estava presidia llavors per l’antic dirigent de la Societat de Paletes de Sant Cugat i republicà radical Josep Llopart Blay. La cooperativa no reeixí.

El 1924 hi hauria un nou intent cooperativista, aquesta vegada a càrrec de ferroviaris, que fundaren la Cooperativa Obrera de Consumo El Nuevo Día3. Tampoc durarà gaire.

Cooperativisme de consum durant la República

unidadobreraL’arribada de la República suposà un nou impuls per al cooperativisme. El govern central proclamà el 1931 la Llei de cooperatives i el Parlament de Catalunya aprovà el febrer de 1934 la Llei de bases de la cooperació, que fomentà la constitució de noves cooperatives.

És precisament arran d’aquesta llei que es torni a formar a Sant Cugat una cooperativa de consum. Serà al setembre i es dirà, en un primer moment, Unió Mutual Obrera, però aviat és rebatejada com a Cooperativa La Unidad Obrera.

Aquesta vegada els impulsors eren sindicalistes i anarcosindicalistes del Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Sant Cugat, adherit a la CNT, i comunistes del Bloc Obrer i Camperol. Va tenir el primer local al carrer Francesc Layret (avui Santa Maria), on venia als seus associats queviures i productes de xarcuteria. Després dels Fets d’Octubre de 1934 la Cooperativa seria rellançada com una forma de fomentar la solidaritat i l’ajuda mútua en uns moments de repressió política i social de molts dels seus associats.

El creixement durant la guerra

Però el seu moment d’esplendor arriba amb la Guerra Civil. La Generalitat, en mig del procés revolucionari, reforça el moviment cooperatiu i exerceix una certa tutela sobre les cooperatives nomenant delegats-interventors. El 15 d’agost del 1936 es designa a Josep Navarro Monpeau com a interventor de La Unidad Obrera .

A partir de gener de 1938, quan una ordre ministerial dona més atribucions a les cooperatives de consum en el repartiment de proveïments, l’afiliació creix ja que els veïns asseguraven així l’accés a les subsistències. També és el cas de La Unidad Obrera. En aquest període de revolució econòmica i social la cooperativa supera els 650 associats i reparteix unes 4200 racions. Més d’un centenar de refugiats arribats al poble fugint dels combats se’n faran socis.

Trasllada el seu local als baixos de la casa que havia confiscat la CNT com a seu a la plaça de la República (avui Sant Pere), un ampli edifici que havia servit de Casa de la Vila fins al 1932. Allà quatre dependents atenen als associats. A més, el setembre de 1938, l’Ajuntament els cedeix la masia Can Perbell, a tocar dels Quatre Cantons.

Tarja de consum de la Cooperativa "La Unidad Obrera"
Tarja de consum de la Cooperativa “La Unidad Obrera”

La cooperativa està adherida a la Federació de Cooperatives de Catalunya i serà presidida per destacats militants cenetistes propers a la FAI com el ferroviari Isidoro Checa, darrer alcalde republicà, o el paleta Francisco Martínez.

La Unidad Obrera continua funcionant, fins i tot, uns mesos després de l’entrada dels franquistes a Sant Cugat, però aviat el nou règim franquista acaba amb aquesta experiència d’autogestió obrera4.

Durant la guerra també es va adherir a la Federació de Cooperatives de Catalunya el Casal Cooperatiu de Valldoreix, que va col·locar la primera pedra el 12 d’abril de 1936 i que s’inaugurarà un any després.

Notes

  • Els dinou fundadors són: Josep Abelló Llorens (president), el paleta Firmo Arnau Comas (vicepresident), Leodegari Sitges Cañameras (tresorer), Francesc Cañameras Picaso (comptador), el paleta Lluís Puell Alemany (vocal), Josep Caldes Artigas (vocal), Francesc Iborra Castelló (vocal), el rabassaire Magí Bartralot Auladell (secretari), Andreu Casals Boldú (vicesecretari), el paleta Josep Llopart Blay (examinador de comptes), el ferroviari Miquel Garrell Casamitjana (examinador de comptes), Gabriel Alzamora Ballester (proveïments), Leodegari Vilaró Cañameras (proveïments), Francesc Domènec, Josep Iborra, Lluís Martí, el paleta Medir Cahís Canals, Francesc Pérez i el paleta Alfons Masana. AGCB, Registre d’Associacions, núm. 9.479.

  • La Publicidad, 11 julio 1919

  • Expedient de Cooperativa Obrera de Consumo El Nuevo Día. Registre d’Associacions, núm. 11.872. Arxiu Delegació del Govern a Catalunya.

  • Un petit testimoni d’una de les seves dependentes a: Garcia Cobacho, Trinitat. La meva vida, la meva gran lluita i el meu puntal. Sant Cugat: autora: 2004, p. 35..

Anuncis