Antoni Griera, el primer rector de la postguerra

El primer rector que es va fer càrrec de la parròquia de Sant Pere d’Octavià després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat va ser mossèn Antoni Griera Gaja, que havia demanat aquesta parròquia a les jerarquies catòliques perquè volia esdevenir una mena de protector del Monestir.

Antoni Griera i Gaja

Antoni Griera i Gaja

Mossèn Griera havia estudiat filologia a universitats alemanyes. En tornar es va dedicar a la dialectologia catalana, polemitzant amb l’Institut d’Estudis Catalans, a més de traduir a teòrics del corporativisme. Entre 1931 i 1936 va ser secretari general de l’organització socialcatòlica Acció Social Popular. En començar la guerra havia fugit a França, d’on va passar al costat franquista, entrant a treballar com a traductor i censor de premsa estrangera a l’Oficina de Prensa y Propaganda de la Capitanía General de Burgos. A la ciutat castellana es va relacionar amb cercles carlins.

Reorganitzant la vida religiosa

El 3 de febrer va fer la primera missa a Sant Cugat. Serà la primera de les moltes cerimònies religioses que s’organitzaran a partir d’ara. El caràcter nacionalcatòlic del nou règim suposarà una mobilització constant de la població en actes religiosos: misses de campanya, reposició de signes religiosos o cerimònies expiatòries.

Griera va cridar al seu costat al seu germà Xavier Griera, que havia estat vicari de la parròquia santcugatenca a finals dels anys vint. Els Griera van organitzar Acción Catòlica a la parròquia, sense gaire èxit. També impulsaran l’Associació de la Providència que s’encarregava de fer obres de caritat, a la vegada que exercia un control social sobre la població informant al rector “dels nens i adults no batejats, de les unions no legals, dels malalts reacis a rebre sagraments”.

Però segurament el que més preocupava a Griera era recuperar el Monestir i el seu entorn dels estralls de la guerra. Va oposar-se al trasllat del camp de presoners d’Horta al recinte del Monestir, com alguns militars pretenien, i sota la direcció de l’arquitecte Jeroni Martorell, va iniciar les obres de restauració del cenobi.

Defensant el Monestir i el seu entorn

Griera, un home de caràcter fort, va mantenir unes tenses relacions amb l’Ajuntament. La topada més forta va arribar quan Griera va proposar l’enderroc de la sala de festes del Parque, local tradicional de reunió i esbarjo de la dreta santcugatenca, just en un moment en què part dels antics socis demanaven la reobertura del centre d’oci. Davant d’aquesta demanda el ple de l’Ajuntament, que era l’arrendador del parc, va decidir donar llargues a l’assumpte. Però Griera tenia presa. Va aconseguir que el soci majoritari de la concessió li cedís les seves accions i va ordenar, pel seu compte, l’enderroc de l’edifici que, segons ell, “servia de ball, cafè, teatre, cinema i …cabaret “. La sala cauria al febrer de 1940.

Parlament d'Antoni Griera a la Festa de la Vellesa. Claustre del Monestir [ca. 1940] (Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès, Fons Cabanas)

Parlament d’Antoni Griera a la Festa de la Vellesa. Claustre del Monestir [ca. 1940] (Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès, Fons Cabanas)

Els enfrontaments amb l’Ajuntament van continuar. Primer quan els regidors van voler apropiar-se la feina de neteja del Monestir que havia realitzat Griera i després quan aquest es va oposar a l’enderroc de part de la muralla del recinte del Monestir, com pretenia el consistori. Segons Griera “voler restaurar el Monestir i no entrar en conflicte amb l’Ajuntament” era una utopia.

Per vetllar per la conservació i restauració del Monestir Griera va impulsar, l’agost de 1939, la creació del Patronat del Monestir de Sant Cugat, presidit per ell mateix, encara que no serà fins l’octubre de 1940 que es faci l’acte inaugural amb la presència de José Ibáñez Martín, ministre d’Educació.

Griera va poder mantenir-se com a rector, malgrat les tensions amb el poder local i els falangistes, pels què no tenia gaires simpaties -era més proper al carlisme-, gràcies als seus contactes a les altes esferes eclesiàstiques i polítiques.

Amb tot, l’assistència de la corporació en ple als actes religiosos, la participació d’Antoni Griera en actes falangistes o la col·locació d’una placa a l’església en memòria de “los cáidos por Dios y por España” demostren que, malgrat els enfrontaments, tots estan embarcats en el mateix projecte polític: el franquisme.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 9 de maig de 2014

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografies, Franquisme i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Antoni Griera, el primer rector de la postguerra

  1. Retroenllaç: L’abastament d’aigua a Sant Cugat durant el primer franquisme, vist des de l’exili | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s