Els canvis al nomenclàtor de carrers durant la República

[Actualitzat: 5 d’abril de 2019]

La proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 va suposar l’inici d’un canvi del nomenclàtor del poble. El primer no es va fer esperar. El 12 de maig de 1931 la plaça Major es va convertir en plaça de la República (avui plaça Sant Pere). Des del balcó els regidors Magí Bartralot, pel Centre Republicà Federal, i Pau Muñoz Castanyer, per Acció Catalana, fan els parlaments polítics. Després les corals La Lira i La Unió van interpretar himnes republicans, com “La Marsellesa”.

A partir de les noves eleccions locals de maig de 1931, i la clara victòria del Centre Republicà Federal, els canvis s’intensificaran. L’objectiu serà substituir els noms de carrers amb significació monàrquica o religiosa pels d’herois dels republicans. Són uns canvis comuns a la majoria els ajuntaments. Es tracta d’un aspecte simbòlic, eliminar del nomenclàtor els noms que recorden el vell règim i fer afirmació del nou poder republicà i laic.

El primer canvi aprovat pel nou consistori serà el 21 de juny de 1931 quan, a petició de vint-i-set veïns del carrer Príncep, aquest passi a denominar-se Santiago Rusiñol, en record del pintor que just acabava de morir.

El mes següent, el 28 de juliol, s’inaugura, amb la presència de cenetistes i regidors federals, el carrer Salvador Seguí -en record del sindicalista assassinat el 1923- que substituïa al de Duque de la Victoria (avui carrer Xerric). Un acte que acaba amb un míting a la Unió on es glossa la figura del sindicalista.

El carrer Santa Maria esdevé Francesc Layret

Francesc Layret,l'advocat i polític que donarà nom al carrer Sant Maria durant la República
Francesc Layret, l’advocat i polític que donarà nom al carrer Sant Maria durant la República

El 13 de gener de 1932, a proposta de Magí Bartralot, el ple decideix canviar el nom del carrer Santa Maria pel de Francesc Layret, en homenatge al diputat federal assassinat el novembre de 1920. Un Francesc Layret que havia fet d’advocat per rabassaires santcugatencs i que havia pronunciat mítings al poble promocionant la seva candidatura electoral i cridant a l’associacionisme rabassaire, l’últim setze dies abans de caure assassinat. Era un polític molt estimat pels republicans federals i els rabassaires locals.

Després de diferents ajornaments, la inauguració es fa el 21 de febrer de 1932 i es converteix en un acte d’afirmació republicana i rabassaire. Participen els diputats Lluís Companys i Eduard Layret, l’alcalde, tots els regidors -excepte l’opositor Josep Alemany-, dirigents i militants del Centre Republicà Federal, Unió de Rabassaires, Unió Santcugatenca i Fraternitat Republicana Radical.

L’homenatge s’inicià a les 11 hores en què les autoritats i el públic reunit es desplacen des de la Casa de la Vila al nou carrer Francesc Layret, on la Coral de la Unió Santcugatenca canta “El pal de la bandera”, de producció pròpia, i la “La Marsellesa”. Procedeix després l’alcalde Roc Codó a descobrir la placa que donava nou nom al carrer. Seguidament la comitiva es concentra als Quatre Cantons, on s’havia instal·lat una tribuna per als parlaments.

Com explicava La Humanitat del 23 de febrer, comença parlant el regidor Magí Bartralot, que recorda l’època del caciquisme i «que fou Francesc Layret el que primer desvetllà els agricultors envers la causa de la democràcia». El segueix Eduard Layret, diputat i germà de l’homenatjat, que demana el càstig dels culpables del crim i que la subcomissió creada per aclarir el seu assassinat «obri amb més energia amb aquest afer». I tanca l’acte Lluís Companys, que glossa la vida de Francesc Layret i es lamenta: «què sols, què ínfims, que empetitits ens trobem els homes que avui lluitem per la llibertat sense la figura del malaguanyat amic al costat nostre».

L’Agrupació d’Acció Catalana de Sant Cugat s’havia oposat al canvi de nom perquè, com escrivien al seu òrgan Garba el 6 de març, considerava que eliminar el nom de Santa Maria suposava «un atac a la consciència i les tradicions del poble». Segons van denunciar els republicans federals, durant la inauguració, des de la seva seu a Cal Barbany, al costat dels Quatre Cantons, es va boicotejar l’acte, impedint als assistents més allunyats de la tribuna sentir als oradors.

Més canvis, els sants desapareixen del nomenclàtor

Els canvis de nom continuaren poc a poc. Per celebrar el primer aniversari de la proclamació de la República es canviarà el nom de la Baixada del Caçador pel de carrer 14 d’Abril (avui carrer de l’Endavallada). També durant 1932 seran reemplaçats els noms de carrers dedicats a sants: el carrer sant Magí canviarà a carrer Pau Iglesias, fundador del PSOE; el carrer sant Domènec rebrà la nova denominació de carrer Francesc Ferrer i Guàrdia, en homenatge al pedagog anarquista afusellat el 1909; el carrer sant Antoni passarà a dir-se carrer de Fermín Galán i Ángel García Hernández, màrtirs republicans de la Insurrecció de Jaca, i el carrer sant Bonaventura quedarà en carrer Bonaventura a seques.

Postal republicana dedicada a Fermín Galán i Ángel García Hernández, els dos “màrtirs” de Jaca que donaran nom al carrer Sant Antoni

El 14 d’abril de 1933, segon aniversari de la proclamació de la República, se celebra amb una ballada de sardanes a la plaça de Barcelona i amb el canvi de nom a la plaça dels Pomells de Joventut. Aquesta plaça havia estat inaugurada el 2 de febrer de 1923 amb aquesta denominació com reconeixement a aquest moviment juvenil catòlic i catalanista -en el que militaven fills de la classe dirigent local- amb una diada religiosa i patriòtica en què havia participat Josep Maria Folch i Torres, fundador dels Pomells. La Dictadura de Primo de Rivera havia dissolt els Pomells per catalanistes, però no s’havia canviat el nom a la plaça. Ara el tarannà catòlic dels Pomells i, segurament el record d’aquella festa religiosa i emparada per l’alcaldia salista, va fer que l’Ajuntament federal decidís canviar-li la denominació.

El nou nom triat és el de plaça de Pep Ventura, en record del músic i compositor sardanista. En l’acte el regidor Martí Vilaró comentà la vida del mestre. A la tarda «es congregaren les entitats amb els seus corresponents penons i banderes a la Casa de la Vila per a assistir a la recepció oficial», destacant la bandera de la Unió de Rabassaires, estrenada per l’ocasió. Després del parlament de l’alcalde Roc Codó, el consistori i les entitats es desplacen al camp d’esports per presenciar un partit entre l’Horta i el Sant Cugat Esport. El final de festa va ser un ball a la Unió. Com destacaven les cròniques de l’acte de Tomàs Fàbregas a La Rambla el 17 d’abril i de Ramon Mas a El Diluvio el dia 18, ni la Lliga Catalana, ni els radicals van participar.

Encara després de la mort de Francesc Macià es substituirà el nom del carrer Cánovas del Castillo pel del president recentment traspassat.

Pins del Vallès

Els canvis culminaran el 19 d’octubre de 1936, ja començada la Guerra Civil, en què “tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa” es decideix substituir el nom de Sant Cugat pel de Pins del Vallès.

Curiosament, a la revista Mirador, el juliol de 1931, en un article titulat “Anticlericalisme rural”, ja s’havia ironitzat amb una possible modificació del topònim de la població. Arran dels primers canvis del nomenclàtor, al setmanari escrivien que acabaria mudant-se el nom del poble de Sant Cugat del Vallès per Ciutat de Pi i Margall del Vallès.

El Franquisme revertirà tots aquests canvis de noms de carrers -excepte el carrer Santiago Rusiñol i la plaça Pep Ventura- i afegirà de nous per donar cabuda al nomenclàtor als seus propis mites.

Anuncis