L’Avenir, premsa republicana federal a Sant Cugat (1932-1934)

avenir

L’Avenir, que portava el subtítol de “portaveu de les aspiracions del nostre poble”, va néixer l’abril de 1932, coincidint amb el primer aniversari de la proclamació de la República. La revista estava impulsada pel Centre Republicà Federal, que tot just s’havia adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, i per de la Unió de Rabassaires. També participaven en la seva edició el Sindicat Agrícola La Unió i les seccions musical, dramàtica, d’escacs, coral, cinema i esperanto de La Unió Santcugatenca. No ho feia la pròpia entitat mare, la Unió Santcugatenca, que volia mantenir-se al marge per les connotacions polítiques de la revista. Malgrat que el Centre Republicà Federal tenia la seva seu al local de la Unió i que la majoria de la seva Junta eren republicans federals, l’entitat era plural políticament, sempre dins del camp de l’esquerra. El nom de la publicació era el mateix que el del setmanari sabadellenc fundat al 1920 per Francesc Layret, que tanta empremta havia deixat en els federalistes i rabassaires santcugatencs.

L’aparició el setembre de 1931 de la revista Garba, editada per Acció Catalana i molt crítica amb els federals i els rabassaires va accelerar la necessitat d’un òrgan de premsa que defensés la política desenvolupada des del govern local pel Centre Republicà Federal i estigués atent a les reclamacions de la Unió de Rabassaires.

La revista, majoritàriament escrita en català, tenia vuit planes, costava 10 cèntims i estava impresa a les Gràfiques Serra del carrer Santiago Rusiñol. Va començar amb una tirada de 500 exemplars. Inicialment sortia com a mensual, encara que amb irregularitats. Com a propietari figurava el regidor federal Magí Bartralot i com a administrador Jaume Galobardes Gusi, expresident de la Unió i fiscal municipal. El director, i veritable ànima de L’Avenir, era el federal i líder rabassaire local Ramon Mas i Colomer. Entre la resta de col·laboradors fixos trobem també joves membres del sector més esquerrà del Centre Republicà Federal, com a Bonaventura Bartralot, Anton Collado Alegre, Pere Camps Llobet o Francesc Cabanas Alibau. Jaume Galobardes s’encarregava de les cròniques dels plens i de les notícies esportives. A partir de 1933, any en que s’autoritza el vot per les dones, apareixen articles de les federals Concepció Pla, Teresa Masqué i Elionor Vinyerta, esposa d’Amadeu Aragay, diputat d’ERC i dirigent rabassaire que a partir de 1933 fixa la seva residència a Sant Cugat.

La publicació s’adreçava “al poble treballador i humil, ple d’afanys d’emancipació i d’esperances vers una nova vida” i afirmava “sempre estarem al costat del desvalgut”. Defensava els principis i la política dels republicans federals i els drets dels rabassaires, normalment amb escrits del propi Ramon Mas. Contenia durs atacs contra la dreta local i tenia un to anticlerical, un dels signes d’identitat dels republicans federals. A cada número trobem articles contra a l’Església, les entitats catòliques i el rector de la parròquia. Un apartat fix eren els “Sanglots”, on són criticats amb mordacitat i sarcasme els cacics, els capellans i els dirigents de la dreta local, als que sempre es menciona amb els seus renoms. També destaquen els articles de temàtica antimilitarista, una altre dels eixos del pensament republicà federal, i que donarà com a fruït la creació d’un Comitè Local contra la Guerra dirigit per Bonaventura Bartralot.

A la capçalera de L’Avenir podem distingir els símbols de les entitats i de les ideologies que defensava la publicació. Al centre el triangle, símbol republicà de clares influències maçòniques, amb la bandera republicana i la catalana al mig. Al seu angle superior un barret frigi que representa la República. A una banda el raïm i la tina representant als rabassaires, al costat un martell i l’enclusa representant als treballadors i menestrals, a l’altre banda la falç i el blat símbol del Sindicat Agrícola, la màscara de la secció dramàtica, la lira i la partitura de la secció musical i la coral i, per últim, l’estrella amb una  e al centre, símbol dels esperantistes.

Des del segon número s’inclourà com a fulletó dins de L’Avenir la novel·la de Ramon Mas “Sense ànima”. Escrita el 1927, durant el seu servei militar a Cartagena, té un to autobiogràfic. El seu protagonista és un rabassaire que lluita pels seus drets.

Els dos últims números estaran dirigits per Narcís Perbellini, president de la secció dramàtica de la Unió. Mas, malalt, ha de deixar la direcció. El canvi suposarà un tomb de la revista cap a temes culturals. Però serà breu, el número 27, de maig de 1934, serà el darrer de la revista. Els esforços fet per publicar L’Avenir ja no eren tan necessari. Les eleccions municipals del passat gener han estat de nou guanyades àmpliament pels federals i la Unió de Rabassaires i l’altre competidor a la premsa local, Garba, ja feia mesos que havia desaparegut

La col·lecció es pot consultar a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entitats culturals i esportives, Partits polítics, Segona República i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s