L’Avenir, premsa republicana federal a Sant Cugat (1932-1934)

[Actualitzat a 7 de setembre de 2017]

avenir

El primer número de L’Avenir va veure la llum el 14 d’abril de 1932, coincidint amb el primer aniversari de la proclamació de la República, encara que la publicació es venia gestant des de finals de 1931. Segurament l’aparició el setembre de 1931 de la revista Garba -editada per l’agrupació local d’Acció Catalana i crítica amb els republicans federals en el poder i amb les demandes dels rabassaires- va accelerar la necessitat d’un òrgan de premsa que defensés la política municipal desenvolupada pels regidors del Centre Republicà Federal (CRF) i es fes ressò de les reclamacions de la Unió de Rabassaires.

La publicació naixia, doncs, com a portaveu del CRF -que el 1932 s’havia adherit a Esquerra Republicana de Catalunya- i de la Unió de Rabassaires. També contribuïen a la publicació el Sindicat Agrícola La Unió i les seccions musicals, dramàtica, d’escacs, coral, cinema i esperanto de la Unió Santcugatenca, moltes d’elles dirigides per federals, però no la pròpia Unió Santcugatenca, que volia mantenir-se al marge per les connotacions polítiques de la revista. El CRF tenia la seva seu al local de la Unió Santcugatenca des de maig de 1931, però com una secció més, ja que La Unió, malgrat la majoria federal en la seva Junta, era plural políticament, sempre dins del camp de l’esquerra. De fet, la societat publicava des de 1926 el seu propi portaveu: Unió.

Més endavant, a partir de maig de 1933, també participarà en la publicació la Societat de Caçadors La Guatlla, també dirigida per federals. En canvi, el novembre de 1933 deixarà de col·laborar la secció d’esperanto de la Unió, que s’havia convertit en Laborista Esperanta Grup i que estava dirigit per comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC).

El nom de la publicació, com deia a l’editorial del número 7, “és una protesta, és un símbol”. De fet, els federals santcugatencs recuperaven la capçalera del portaveu dels seus coreligionaris polítics sabadellencs entre 1920 i 1925, el setmanari L’Avenir. Una publicació fundada per Francesc Layret, diputat federal per la circumscripció de Sabadell, a la que pertanyia Sant Cugat. Un Layret que havia deixat una forta empremta entre els republicans federals i els rabassaires santcugatencs.

A la capçalera de L’Avenir podem distingir els símbols de les entitats que col·laboraven en la seva publicació i la simbologia de les ideologies que defensava. Al centre del logotip un triangle, símbol republicà de clara influència maçònica, amb la bandera republicana i catalana al mig i amb un barret frigi -representació de la República- en el seu angle superior. A una banda del triangle el raïm i una tina representant als rabassaires i al costat un martell i l’enclusa simbolitzant als treballadors i menestrals. A l’altra banda trobem dibuixades una falç i el blat símbol del Sindicat Agrícola, la màscara de teatre representant la secció dramàtica, la lira i la partitura de la secció musical i la coral i la bandera esperantista amb una estrella de cinc puntes amb una “e” al centre.

La publicació es definia al subtítol com a “portaveu de les aspiracions del nostre poble”. Com deia a la seva presentació, s’adreçava “al poble treballador i humil, ple d’afanys d’emancipació i d’esperances vers una nova vida” i declarava: “sempre estarem al costat del desvalgut”. L’Avenir defensava els principis republicans federals, d’arrel pimargaliana, i les reclamacions socials dels rabassaires. A cada número hi trobem articles defensant les posicions de la Unió de Rabassaires, escrits normalment per Ramon Mas -director de la publicació-, columnes favorables a la política duta a terme des de l’Ajuntament pel CRF, articles sobre política general i atacs a la dreta local, especialment virulents amb els catòlics, la Lliga i els radicals i alguns dels cacics locals. En canvi són pràcticament nul·les les crítiques a les forces a l’esquerra del CRF, que a Sant Cugat vol dir sobretot el BOC. I és que federals i comunistes coincidien en el mateix espai de sociabilitat, la Unió Santcugatenca. De fet, el BOC havia nascut a Sant Cugat entre membres del grup d’esperanto de l’entitat i, com veurem, algun d’ells col·laborava en L’Avenir.

La publicació es situava doncs a l’esquerra de la política defensada per la mateixa ERC a nivell central. A L’Avenir podem llegir articles favorables al front únic contra el feixisme i trobarem al febrer i març de 1934 els comunicats de l’Aliança Obrera local, impulsada pel BOC i de la que formaven part a Sant Cugat la Unió de Rabassaires i el Sindicat Únic d’Arts i Oficis, que malgrat estar adherit a la CNT estava dirigit per comunistes. També apareixen bastants articles de temàtica antimilitarista, una altra dels eixos del pensament republicà federal, i que donaran com a fruït la creació d’un Comitè Local contra la Guerra, dirigit per Bonaventura Bartralot. Aquestes postures esquerranes van ser durament combatudes des de la premsa conservadora, per exemple des del setmanari satíric barceloní D.I.C. -molt crític amb ERC i la Unió de Rabassaires- s’afirmava que L’Avenir era el “portantveu de La Unió de Rampinyaires i les seves seccions nacionalitzadores i socialitzadores de lo dels altres” .

L’Avenir tenia un to clarament anticlerical, que era un dels signes d’identitat de l’esquerra local. Cada número inclou crítiques als catòlics locals, al rector de la parròquia i, sobretot, a la Federació de Joves Cristians i els seus vicaris. Malgrat tot, des de la publicació federal es diferenciava -com feien a l’editorial del número 4- entre cristianisme, la doctrina que defensava Jesucrist, i clericalisme, que segons els federals era la ideologia dels que s’aprofitaven d’aquests ideals per viure i mantenir el poble al costat dels reaccionaris.

La revista, impresa a les Gràfiques Serra del carrer Santiago Rusiñol de Sant Cugat, va començar amb una tirada de 500 exemplars, tenia vuit planes i costava 10 cèntims. La seva periodicitat era mensual. Majoritàriament es publicava en català, encara que amb errades ortogràfiques, de les que feia escarni el seu rival Garba. Només trobem esporàdicament algun article en castellà. Com a administrador figurava Jaume Galobardes, que havia estat escollit president de la Unió el maig de 1931 i fiscal municipal -a proposta del CRF- el juny del mateix any, i com a propietari Magí Bartralot, membre de la Unió de Rabassaires, fundador del CRF i regidor federal. El director, i veritable ànima de L’Avenir, era el seu Ramon Mas Colomer. El 1930 va ser un altres dels fundadors del CRF i durant els anys trenta seria el líder dels rabassaires santcugatencs. Bon orador i conferenciant va participar en mítings rabassaires i republicans a tota la comarca. A més de dirigir L’Avenir, era des de gener de 1932 el corresponsal del diari republicà barceloní El Diluvio i col·laborava en La Terra, portaveu de la Unió de Rabassaires. El 1933 va ser escollit delegat del Vallès Occidental al Comitè Central de la Unió de Rabassaires i el juny de 1934 jutge municipal.

Entre la resta de col·laboradors de L’Avenir trobem joves membres del sector més esquerrà del CRF, com el ja citat Bonaventura Bartralot, l’exbloquista Ramon Batet o Antoni Collado i algun comunista com el rabassaire Pere Camps. També trobem les cròniques literàries de Francesc Cabanas Alibau, sempre amb un toc polític, i les dels plens municipals, redactades per Jaume Galobardes, que a més s’encarregava de les notícies esportives, que cada mes reflectien els resultats del Sant Cugat Esport Futbol Club i dels boxejadors locals, que eren els dos esports més populars al poble. Altre articulista és Jaume Grau Esplugues i més esporàdics Amadeu Cuyàs, Anton Barenys o D. Vallès. A més, hi ha articles signats amb pseudònims, com Albert Compte -segurament Ramon Mas-, Fivaller -possiblement Jaume Galobardes- o Cugat Saurí, que parla sobre els problemes de l’aigua. També es publiquen comunicats oficials del CRF o la Unió de Rabassaires i es reprodueixen articles de revistes foranies, normalment escrits defensant les propostes rabassaires o explicant els problemes d’aquest col·lectiu en altres pobles.

No trobem presència femenina a la publicació fins el 1933, coincidint amb el sufragi femení. Són articles de l’esperantista Concepció Pla, de Teresa Masqué o d’Elionor Vinyerta, presidenta d’honor del Grup Femení d’Esquerra del CRF -creat l’agost de 1933- i dona d’Amadeu Aragay, diputat d’ERC i dirigent de la Unió de Rabassaires, que també signarà alguna col·laboració a la revista. La parella havia fixat la seva residència a Sant Cugat el 1932.

Un apartat que trobem a cada número són els “Sanglots”, on són criticats amb mordacitat i sarcasme els cacics locals, els capellans i els dirigents de la dreta local, als que sempre es menciona amb renoms i motius. Aquest recurs a la ironia i la sàtira és habitual a les cròniques de política local.

Malgrat que, com hem vist, moltes seccions de la Unió col·laboraven a sostenir la publicació és poca la seva presència. Algun article comentant exposicions artístiques, algun altre sobre obres de teatre o pel·lícules estrenades a La Unió, alguna columna defensant l’esperanto i, a partir de la incorporació de la Societat de Caçadors, articles criticant l’enverinament de gossos, tema al que fins i tot es dedica un editorial. La caça era molt popular entre els pagesos que, de vegades, xocaven amb els guardes rurals dels vedats, als que culpaven de la mort dels gossos.

Des del número 2 es publicava com a fulletó, dins de L’Avenir, la novel·la de Ramon Mas “Sense ànima”, de to autobiogràfic. El seu protagonista és un rabassaire que lluita pels seus drets contra l’amo. Mas l’havia escrita el 1927, durant el seu servei militar a Cartagena.

A partir del número 26, de maig de 1934, Ramon Mas deixa la direcció per malaltia i es substituït per Narcís Perbellini, que era l’encarregat de la secció dramàtica de la Unió i que venia publicant articles d’aquesta temàtica des del número 23. Aprofitant el canvi es remodela la redacció i en els dos números que es publiquen sota la nova direcció prendran més protagonisme els temes culturals.

L’últim número, el 27, veurà la llum el mes següent. L’esforç fet per publicar L’Avenir ja no era tan necessari, les eleccions municipals de gener de 1934 ja han passat, amb una victòria clara de nou del CRF -amb prop del 60% dels vots- i l’altre competidor a la premsa local Garba s’havia deixat de publicar el setembre de 1933. La repressió soferta per les forces d’esquerra després dels fets d’octubre de 1934 van acabar d’impossibilitar la continuïtat de la publicació. Una repressió que es va fer sentir entre els redactors de L’Avenir. Entre els 25 detinguts a Sant Cugat arrel d’aquests fets figuraran Ramon Mas, Pere Camps o els germans Magí i Bonaventura Bartralot.

La col·lecció completa es pot consultar a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entitats culturals i esportives, Partits polítics, Segona República i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’Avenir, premsa republicana federal a Sant Cugat (1932-1934)

  1. Retroenllaç: Els santcugatencs als camps nazis | Història de Sant Cugat del Vallès

  2. Retroenllaç: Magí Bartralot Auladell | Història de Sant Cugat del Vallès

  3. Retroenllaç: Ramon Mas Colomer, líder rabassaire (1903-1995) | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s