Més sobre el campament d’instrucció de Pins del Vallès

Recentment hem tingut accés a un document a l’Arxiu Nacional de Catalunya, un dels tornats de Salamanca, que descriu la situació del Camp d’Instrucció Pre-Militar de Pins del Vallès, al que ja vam dedicar un post en aquest blog. El seu títol “Informe resumido sobre la actual situación del Campamento de Instrucción de Pins del Vallès“.

Reclutes al camp d'instruciió

Reclutes al camp d’instruciió

Es tracta d’un informe que eleva el 8 de novembre de 1937 l’alferes de complement Agustí Bessa Elías, jefe militar del Camp al Comité Regional d’Educació Militar de Barcelona.

L’escrit enviat per Bessa deixa en evidència la penosa situació que vivia el camp a sis mesos de la seva inauguració i les dures condicions que havien de suportar els seus reclutes.

Comença queixant-se del vestuari, ja que “los reclutas se encuentran materialmente desnudos“. No se’ls dóna ni calçat, ni roba d’abric. Segueix amb la higiene i la sanitat, denunciant les plagues de puces, polls i altres paràsits que pateixen els reclutes per la falta de sabor i desinfectants. A més, explica que al camp no hi ha metge i l’atenció sanitària la fan dos practicants.

Després l’informe comenta les instal·lacions. Les tendes de campanya, on dormen els reclutes, es foraden pel pes perquè no tenen els travessers necessaris per sostenir-se, ni vents suficients per tensar-les bé.

Pel què fa a la instrucció, Bessa explica que des de setembre estan sense instructors. El personal militar al front del camp es limita a un sergent que vigila “que los servicios se presten debidamente“, un tinent de milícies, que s’ocupa de la instrucció militar, i al propi Bessa, al front de les classes teòriques i les dirigides a caporals i sergents. Falten, doncs, instructors, armament amb que fer les pràctiques i material didàctic per les classes teòriques.

Concloïa l’informe: “Resumiendo, que hoy contamos solo, con una buena voluntad, una disciplina, y un espíritu de sacrificio que los comisarios nos han sabido inyectar.”

pins vallesCom ja vam explicar, el campament militar passaria el 1938 a dependre del Ministeri de Defensa del govern central i quedarà adscrit al Centro de Reclutamiento, Instrucción y Movilización (CRIM) número 16, amb seu a Barcelona.

Però malgrat els canvis, les condicions al camp continuaven sent dures per als soldats, especialment durant l’hivern. Tenim el testimoni de Miquel Riera i Milà, un dels últims soldats que va passar pel camp d’instrucció, que escriu al seu germà:

Aquí em tens fent una vida de campanya, però d’allò que se’n diu de campanya, sense ets, ni uts. El dia el passem regular, però la nit és crua. Estem repartits de deu en deu per cada xabola a sota dels pins, quines mideixen [sic] uns 2 metres d’amplada per 4 de llargada, i apanya’t com vulguis que així t’ho manen i muts a la gàbia.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Guerra Civil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Més sobre el campament d’instrucció de Pins del Vallès

  1. Retroenllaç: Reportatge sobre el campament militar de Pins del Vallès | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s