Elionor Vinyerta, republicana i feminista

[Actualitzat: 8 març 2019]

Si cerqueu Elionor Vinyerta al Google la immensa majoria d’entrades que trobareu fan referència al carrer del seu nom a Sant Cugat, al barri de Volpelleres, però poc trobareu sobre la seva vida. Tractarem de esmenar aquest buit.

Elionor Vinyerta. Font: Archivo General de la Nación de México, Registro Nacional de Extranjeros en México, 1942

Leonor Viñerta Cuartero -que així es deia fins que als anys trenta la trobem amb el seu nom catalanitzat com Elionor Vinyerta- va néixer a Barcelona el 1893. Sembla que era costurera de professió, encara que entre juny de 1919, quan fa el seu debut, i el 1922 la trobarem actuant a teatres de Barcelona i voltants. En el seu espectacle es presentava com a “cupletista excèntrica” o”artista enciclopèdica“. Cantava, ballava, tocava música i feia números de prestidigitació i transmissió del pensament. Segurament és en aquest temps que entrà en contacte amb el republicanisme. A mitjans dels anys vint coneix a Amadeu Aragay, republicà, maçó i dirigent de la Unió de Rabassaires. Es casen.

Anunci del debut com a cupletista excèntrica de Leonor Viñerta a “El Diluvio”, 21 juny 1919

Feminista, lliurepensadora i publicista

Elionor Vinyerta es preocupa per la qüestió de la dona. El 1927 la trobem actuant per l’entitat Acció Femenina, que presidia la feminista Carme Karr. Influirà en el seu marit. Aragay farà conferències en aquells anys en favor dels drets de les dones. El maig de 1928 Vinyerta participa a la fundació de l’Ateneu Republicà Femení de Barcelona, entitat de la que esdevindrà presidenta entre 1930 i 1931. A més, de demanar el vot per la dona, aquest Ateneu tracta de posar en marxa llars d’infants per a dones treballadores de caràcter laic, ja que la majoria de guarderies estaven llavors en mans de monges.

Amb l’arribada de la República l’entitat femenina intensificarà la seva labor: inaugurarà “guarderies laiques” i realitzaran cursets per a dones. A més, seran les organitzadores, el juliol de 1931, de l’Homenatge a la Dona Catalana, on a més de Vinyerta, també va parlar Francesc Macià.

Elionor Vinyerta destaca com a oradora. El setembre de 1931 participa en mítings del Partit Republicà Democràtic Federal. El 1932 la trobem com a propagandista en la campanya pro Estatut. Com a lliurepensadora, parla al míting anticlerical que se celebra a Montjuïc el setembre de 1931 presidit per la filla de Francesc Ferrer i Guàrdia o a l’acte de l’Associació de Mestres Laics represaliats per la Dictadura de març de 1933. També la trobarem en diferents actes del que serà el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya.

Trasllat a Sant Cugat

El 1932 la parella Amadeu Aragay – que havia estat escollit diputat per ERC el 1931- i Elionor Vinyerta fixen la seva residència a Sant Cugat, a una torre del passeig Sant Magí número 37. Vinyerta, a més de conferenciant, participa en l’organització de les dones d’ERC, sobretot arrel de la aprovació del sufragi femení per les Corts Constituents republicanes. També ho farà a Sant Cugat.

El gener de 1932 el Centre Republicà Federal organitza un míting d'”orientació femenina”. Tanca l’acte Elionor Vinyerta, que al seu parlament parla de “caritat, el casament civil, el fracàs de la religió, el vot de la dona”. L’agost de 1933, es crearà el Grup Femení del Centre Republicà Federal de Sant Cugat. Elionor Vinyerta serà nomenada presidenta d’honor.

Cartell de míting d'ERC. Font: Biblioteca Nacional de España
Cartell de míting d’ERC. Font: Biblioteca Nacional de España

Malgrat la seva residència a Sant Cugat, Vinyerta continua sent cridada com a oradora a mítings d’ERC de Barcelona i altres poblacions com Mataró. També participarà activament a la campanya de febrer 1936 defensant el Front d’Esquerres. Segons es llegia a la premsa conservadors, a La Veu de Catalunya del 15 de febrer de 1936, l’Elionor Vinyerta va fer un dels discursos més violents de la campanya electoral, “un discurs incendiari contra capellans, frares i monges, als que va insultar i amenaçar”.

El juny de 1936 la trobem al Comitè de Dones contra la Guerra i el Feixisme, junt amb la Dolors Bargalló, companya d’ERC, o la comunista Caritat Mercader.

Guerra i exili

Durant la guerra serà una de les organitzadores del Primer Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona el 1937. Arran d’aquesta trobada es crearà la Unió de Dones de Catalunya, una organització femenina unitària de les forces antifeixistes, paral·lela a la Agrupación de Mujeres Antifascistas que es formà a Espanya. Viñerta serà vocal del seu Comitè Executiu.

A Sant Cugat -convertit en Pins del Vallès-, serà organitzadora del Comitè Local de Socors Roig Internacional, format el juny de 1937.

Després de la guerra marxarà, junt amb Amadeu Aragay, a l’exili, primer a França i després a Mèxic, on arriba en el vaixell Nyassa el maig de 1942. Sembla que mai tornaria a Catalunya.

Fitxa personal de Leonor Viñerta Cuartero. México. Secretaría de Gobernación. Departamento de Migración. Archivo General de la Nación de México. Còpia al AGA. ES.28005.AGA
Anuncis