Elionor Vinyerta, republicana i feminista

[Darrera actualització: 15 de gener de 2022]

Si cerqueu Elionor Vinyerta al Google la immensa majoria d’entrades que trobareu fan referència al carrer del seu nom a Sant Cugat, al barri de Volpelleres, però poc trobareu sobre la seva vida. Tractarem de esmenar aquest buit.

Una artista enciclopèdica

Retrat d’Elionor Vinyerta. Extret de “La Calle”, 21 d’agost de 1931.

Leonor Viñerta Cuartero -que així es deia fins que als anys trenta la trobem amb el seu nom catalanitzat com Elionor Vinyerta- va néixer a Barcelona el 20 de març de 1893.

El seu pare és espardanyer i viuen al carrer Carretes. Però, a més, és una família d’artistes que realitzen espectacles de varietats en cafès i teatres de Catalunya, canten sarsueles i cuplets, ballen, realitzen números de mim, etc.

A partir de 1919 la Leonor s’independitza i actua en solitari. Entre juny de 1919, quan fa el seu debut, i el 1922 la trobarem actuant a teatres de Barcelona i altres ciutats catalanes. En el seu espectacle es presenta com a “canzonetista bailarina”, “cupletista excèntrica” o “artista enciclopèdica“. Canta, balla, toca música i fa números de prestidigitació i transmissió del pensament.

Segons una crítica publicada l’agost de 1921 a la revista Eco Artístico era “enciclopédica, simpática en grado sumo, y que los trabajos en especial de baile, canto y de música, los interpreta a maravilla”.

Anunci del debut com a cupletista excèntrica de Leonor Viñerta a la sala La Cibeles de Barcelona. Extret d'”El Diluvio”, 21 de juny de 1919

Matrimoni civil amb Amadeu Aragay

A mitjans dels anys vint coneix al sabadellenc Amadeu Aragay, republicà, maçó i dirigent de la Unió de Rabassaires. En aquell temps Aragay administava un music-hall, és segurament allà on es coneixen.

La parella conviu a l’entresol d’un pis del carrer de les Jonqueres 8, on la Leonor instal·la un taller de confecció. El novembre de 1925 s’anunciava a La Terra, portaveu de la Unió de Rabassaires, de la que Aragay és secretari, com a “Modista Leonor Viñerta. Últims models sempre. Confecció. Especialitat en trajos de núvia”. Segurament també treballa de costurera per al negoci de sastreria que llavors regentava el propi Aragay al carrer Escudellers.

Leonor i Amadeu es casen pel civil el 28 de març de 1930. Són testimonis el republicà José Samblancat i el metge comunista Tomàs Tusó. La parella no té fills però havien afillat a Maria i Lluís Elipe Fernández, orfes del sindicalista Hilario Elipe Lázaro, assassinat per uns somatenistes l’abril de 1921 a Barcelona quan intentava cobrar quotes per al prohibit Sindicat de la Construcció.

Feminista i republicana

Elionor Vinyerta es preocupa aviat per la qüestió de la dona. El 1927 la trobem actuant per l’entitat Acció Femenina, que presidia la feminista Carme Karr. Influirà en el seu marit. Amadeu Aragay també farà conferències en aquells anys en favor dels drets de les dones.

El maig de 1928 Vinyerta participa a la fundació de l’Ateneu Republicà Femení de Barcelona, entitat de la que esdevindrà presidenta entre 1930 i 1931. A més, de demanar el sufragi femení, aquest Ateneu tracta de posar en marxa llars d’infants per a dones treballadores de caràcter laic, ja que la majoria de guarderies estaven llavors en mans de monges.

Amb l’arribada de la República l’entitat femenina intensificarà la seva labor: inaugurarà “guarderies laiques” i realitzaran cursets per a dones. A més, seran les organitzadores, el juliol de 1931, de l’Homenatge a la Dona Catalana, on a més de Vinyerta, també participa el president Francesc Macià.

El setembre de 1931 la periodista Regina Opisso li dedica un article laudatori al setmanari Mujer publicat a Madrid:

Article publicat a “Mujer” el 3 d’octubre de 1931

Lliurepensadora, pacifista i publicista

Elionor Vinyerta destaca també com a oradora. El setembre de 1931 parla en mítings del Partit Republicà Democràtic Federal, encara que aviat es vincula a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Com a lliurepensadora, participa al míting laïcista que se celebra a Montjuïc el setembre de 1931, presidit per la filla de Francesc Ferrer i Guàrdia, i on es demana la separació Església-Estat, la secularització dels cementiris i l’expulsió de les ordres religioses. També la trobarem el març de 1933 en actes organitzats per l’Associació de Mestres Laics Històrics de Catalunya en suport als mestres represaliats per la monarquia i en defensa d’una pedagogia laica, junt amb l’Amadeu Aragay.

Com a pacifista forma part de la Lliga Femenina per la Pau i la Llibertat, la secció catalana de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, organització feminista en favor de la pau i el desarmament mundial. Vinyerta està entre les organitzadores de la conferència que convoca aquesta entitat amb la diputada republicana Clara Campoamor com oradora el gener de 1932 a Barcelona.

El juliol de 1932 la trobem com a propagandista pro Estatut. Forma part de la direcció de la campanya Plebiscit Femení Pro-Estatut, que mobilitza a les dones a favor de l’Estatut de Núria. Com encara no existia el sufragi femení, les dones no podien participar a les votacions del referèndum -previst pel 2 d’agost-, així que per fer present el seu suport s’organitza una recollida de signatures perquè les dones poguessin expressar el seu suport a l’Estatut. Vinyerta és una de les oradores dels mítings de la campanya. Al final de la campanya es recullen 400.00 signatures femenines.

Visita de Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona i altres regidors a una oficina habilitada per la recollida de signatures de dones. Al centre, asseguda a la taula, presideix l’acte Elionor Vinyerta. Barcelona, 2 d’agost de 1931. Autor: Josep Domínguez Martí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. (A-1-2-S4-282)

Trasllat a Sant Cugat del Vallès

A inicis de 1933 la parella Amadeu Aragay -que havia estat escollit diputat per ERC el 1931- i Elionor Vinyerta fixen la seva residència a Sant Cugat, a una torre del passeig Sant Magí, on viuran fins al 1939.

Vinyerta, a més de conferenciant, participa en l’organització de les dones d’ERC, sobretot arran de la aprovació del sufragi femení per les Corts Constituents republicanes. També ho farà a Sant Cugat.

El gener de 1932 el Centre Republicà Federal organitza un míting d'”orientació femenina”. Tanca l’acte Elionor Vinyerta, que al seu parlament parla de “caritat, el casament civil, el fracàs de la religió, el vot de la dona”. L’agost de 1933, es crearà el Grup Femení del Centre Republicà Federal de Sant Cugat. Elionor Vinyerta serà nomenada presidenta d’honor.

Oradora en campanyes electorals i mítings d’ERC

Malgrat la seva residència a Sant Cugat, Vinyerta continua sent cridada com a oradora a mítings d’ERC de Barcelona i altres poblacions.

Cartell de míting d'ERC. Font: Biblioteca Nacional de España
Cartell de míting d’ERC amb Leonor Viñerta com oradora. Biblioteca Nacional de España.

Té una participació molt activa en la campanya de les eleccions generals de 1933, les primeres en les que poden votar les dones, parlant en actes a Barcelona, Rubí, Martorell, Igualada o Mataró.

Durant 1934 continua xerrant en actes d’orientació femenina a diferents casals d’ERC. No oblida els temes socials i la defensa del laïcisme. Per exemple, segons recollia La Humanitat del 17 de febrer de 1934, Elionor Vinyerta d’Aragay en el seu parlament al Casal Nacionalista Republicà d’Esquerra del Districte Cinquè, davant d’un públic majoritàriament femení

Desenvolupà el tema amb l’eloqüència acostumada, exposant amb tota claredat les nafres socials de la societat capitalista i assenyalant els mitjans que, sobretot les dones, han d’esmerçar amb tot entusiasme per a guarir-los. Lloà amb tota fermesa els postulats laics, que són els que han de portar el benestar a què tenen dret indiscutible en una República democràtica les classes humils.

També participa activament a la campanya electoral de febrer 1936 defensant el Front d’Esquerres. La premsa conservadora, concretament a La Veu de Catalunya del 15 de febrer de 1936, acusava l’Elionor Vinyerta va fer un dels discursos més violents de la campanya, “un discurs incendiari contra capellans, frares i monges, als que va insultar i amenaçar”.

El juny de 1936 la trobem al Comitè de Dones contra la Guerra i el Feixisme, junt amb la Dolors Bargalló, companya d’ERC, o la comunista Caritat Mercader.

Guerra i unitat femenina antifeixista

L’octubre de 1937 la signatura de Leonor Viñerta de Aragay és una de les 46 al peu de la «Lletra oberta a les dones de Catalunya», on trobem dones de diferents sindicats i partits, i en la que es feia una crida a les dones a treballar per la igualtat i les llibertats, a la unitat antifeixista i a participar en el Primer Congrés Nacional de la Dona. Aquest Congrés es celebrarà al Palau de la Música de Barcelona el mes següent i Vinyerta estarà entre les organitzadores.

Arran d’aquesta trobada es crea la Unió de Dones de Catalunya, una organització femenina unitària de les forces antifeixistes catalanes, paral·lela a la Asociación de Mujeres Antifascistas que es formà a Espanya. Vinyerta és vocal del seu Comitè Executiu.

A Sant Cugat -convertit en Pins del Vallès-, serà organitzadora del Comitè Local de Socors Roig Internacional, format el juny de 1937.

Exili

Després de la guerra marxarà, junt amb Amadeu Aragay, a l’exili, primer a França i després a Mèxic, on arriba en el vaixell Nyassa el maig de 1942. Mai tornaria a Catalunya.

Elionor Vinyerta, segons l’acta de defunció que ens va facilitar la Fundació Josep Irla, morirà a Mèxic D.F. el 15 de juny de 1967. Les seves despulles estan enterrades al Panteón Español de la capital mexicana, a la mateixa tomba on descansava el seu marit des d’octubre de 1965.

Fitxa personal de Leonor Viñerta Cuartero. México. Secretaría de Gobernación. Departamento de Migración. Archivo General de la Nación de México. [Cedida per Fundació Josep Irla].