Un rebombori del pa al Sant Cugat de 1937: els altres fets de maig

A finals de 1936, després de cinc mesos de guerra civil, els problemes de desproveïment de productes agrícoles a les zones urbanes republicanes començava a ser un problema. I amb les principals zones cerealístiques espanyoles en mans franquistes, el problema més greu era la manca de blat per a elaborar pa.

A Sant Cugat, convertit en Pins del Vallès, malgrat ser un poble de pagès, també comencen a escassejar alguns productes. L’arribada de barcelonins, que es desplacen a la vila a la recerca d’aliments, està creant un mercat negre i augmentant els preus de productes de primera necessitat. El consistori reacciona prohibint la sortida de carn i ous del municipi sense el coneixement de la Comissió de Proveïments, obligant a demanar un permís als que vulguin vendre vi a Barcelona i imposant un preu únic dels productes. Amb aquestes mesures comença també el contraban i, com a resposta, les confiscacions de productes.

Cartilla de racionament

colas del hambre

Cues per al pa. Barcelona. 1937. Autor: Agustí Centelles.

Aquests normes no són suficients. A l’octubre l’ajuntament instaura la carta de proveïment familiar -una mena de targeta de racionament– per garantir el subministrament d’aliments a tots els veïns. La targeta no evita que comencin a faltar productes, sobretot pa. L’acaparament, el mercat negre i l’augment de població de la vila -amb l’arribada de barcelonins i refugiats-, no havia fet més que agreujar la situació. Des del govern local s’intenta aconseguir blat. Es fan bescanvis amb unitats militars i pobles de l’Aragó. Vi, ciment, cordes o claus a canvi de blat. Se n’aconsegueixen 18 tones que són repartides entre els refugiats i els obrers sense terra a raó de 250 g. per cap.

El gener de 1937 s’obliga a totes les persones inscrites a la carta de proveïment familiar a ingressar 10 ptes., en concepte d’avançament, per comprar productes agrícoles. Això permet a la Comissió de Proveïments adquirir farina i blat fora del poble. Però l’abastiment dura poc, aviat tornen les cues davant del mercat, amb altercats d’ordre públic que obliguen a posar guàrdies al mercat. Problemes semblants eren comuns a molts pobles de Catalunya.

La situació esclata el maig, pocs dies després dels anomenats fets de maig. A mitjans de mes el pa escasseja i les cues davant les fleques per aconseguir-ne es formen a mitja nit. Ni els intents de frenar la sortida d’aliments cap a Barcelona, ni la carta de proveïment familiar, ni la compra de blat fora del municipi han aconseguit acabar amb el desabastiment, especialment greu en el cas del pa.

Esclata el motí

La situació esclata el dilluns 24 de maig. Tenim el relat dels aldarulls d’aquell dia que ens va deixar al seu diari Joan Pahissa Villadelprat:

“Avui aquí a Pins del Vallès hi hagut una manifestació no gens pacífica de dones degut al escaseix [sic] de pa, doncs fa 8 dies que no n’han [sic] donat gens. Han anat a Casa la Vila i al crit de volem pa han obligat a sortir al balcó a l’alcalde (Bartralot) que va ser rebut amb xiulets i crits de lladre!, fora!, no et volem! veient-se obligat a ficar-se a dins a corre-cuita i així tots els que intentaren enraonar. En vista d’això demanaren ajut al camp d’instrucció de can Mora que, però, al venir i veure que tenia raó el poble se’n [sic] tornaren; veien ells que si continuava així els tocaria el rebre. Telefonen a la Generalitat dient que enviessin forces tot seguit perquè s’havien alçat els feixistes i volien apoderar-se de l’Ajuntament. Arriben uns 30 guardes que al veure’s enganyats es posen a favor del poble. Las dones al veure que es posen els guardes al seu favor perden la por i es posen a registrar las cases de alguns regidors, trobant alguns queviures, entre ells pa.

Augmentà encara l’aldarull que al crit de fora l’alcalde, fora aquests lladres i coses per l’estil durà fins al vespre. Es formà un comitè de dones i acordaren l’endemà fer el que fos menester per treure l’Ajuntament, però les coses no surten de vegades tan fàcils com un pensa, doncs per contes de treure l’Ajuntament; van treure amb elles, és a dir, que van agafar a dit comitè i els van dur cap a Barcelona unes quantes hores i això va fer que tothom es fiqués a casa i quedessin les coses com antes [sic], és a dir com antes [sic] no perquè les cartes valien 1, 2, 3 i hasta [sic] 10 pessetes i ara les han posades a 0.25 ptes.”

vigilaSembla, doncs, que les detencions de les líders de la protesta, la baixada de preus de la targeta de racionament i la promesa feta per l’alcalde Magí Bartralot de què l’endemà hi hauria pa racionat per a tothom van calmar els ànims i van desactivar el motí. El delegat general de la Comissaria d’Ordre Públic, en declaracions a la premsa, va relacionar l’avalot amb la formació de cues davant dels comerços, “incidentes que la fuerza pública ha cortado, deteniendo a los elementos provocadores“.

Acabava així un tumult que recordava els rebomboris i motins del pa del segle XVIII i XIX, amb protagonisme de les dones, atacs a l’autoritat i escorcolls de cases a la cerca de pa.

Malgrat tot, els problemes amb el pa i altres productes de primera necessitat aniran en augment, tant en el que restava de guerra, com en la immediata postguerra. Aviat apareixerà la fam.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Guerra Civil i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s