Els santcugatencs als camps nazis

[Actualitzat el 26 de febrer de 2017]

El 9 d’agost de 1940 arribava a Mauthausen un tren carregat amb 168 republicans espanyols. Es tractava del segon comboi que els nazis enviaven de presoners espanyols al camp de concentració. El primer havia arribat tres dies abans amb 390 deportats. Els espanyols eren exiliats de la Guerra Civil que havien estat detinguts durant l’avanç de les tropes alemanyes per França entre maig i juny de 1940. Molts formaven part de les Companyies de Treballadors Estrangers que el govern francès havia format la primavera de 1939 amb 50.000 republicans espanyols militaritzats per aprofitar la seva ma d’obra en la construcció de fortificacions. Altres s’havien allistat en unitats militars franceses. Amb la invasió nazi de França del maig de 1940 serien detinguts uns 10.000 d’aquests exiliats i enviats a camps de presoners militars, els stalags. El govern franquista havia comunicat als alemanys que els podia considerar apàtrides i fer amb ells el que considerés. Els nazis els van treure dels stalags i els van enviar a camps de concentració, la majoria a Mauthausen, un camp amb catalogació III, el que volia dir d’extermini. Dels 7.532 espanyols que serien tancats a Mauthausen només sobreviuran un 36%.

triang

Triangle blau amb S, símbol dels presoners espanyols a Mauthausen

El comboi que va arribar l’agost de 1940 provenia del Stalag I B Hohenstein, un camp de presoners que els alemanys havien habilitat a l’est de Prússia. Després de tres dies de viatge amuntegats en vagons de mercaderies, sense menjar, ni beure, els espanyols arribaven a Mauthausen. Entre els que van ser rebuts a cops i crits per membres de les SS, hi havia un veí de Sant Cugat, Francisco Calventus Navarro. Nascut a Lorca el 1904, havia arribat a Sant Cugat a mitjans dels anys vint, junt amb els seu pares i germans. Com tants altres murcians emigrats a Sant Cugat en aquelles dates, els Calventus venien atrets per la feina a les obres públiques i la construcció. De fet, el seu pare, i possiblement el mateix Francisco, es col·locaran de peons a les obres del tren. Sabem que el seu germà Antonio va marxar al front amb la columna Durruti. Francisco també marxaria a la guerra en ser mobilitzada la seva quinta el 1938. Mai més tornarà a Sant Cugat. Amb la derrota republicana passaria a França. Abans de marxar a l’exili la família vivia al carrer Hospital número 2, una casa confiscada a un militant de la Lliga. Francico Calventus, com tots els que arribaven al camp d’extermini, va ser despullat, apartat de les seves poques propietats i rapat. Després el van donar un vestit a ratlles amb un número estampat, el 3.686, i amb un triangle blau cosit amb un S al centre, el que l’identificava com apàtrida, ja que no eren reconeguts pel govern franquista, natural d’Espanya. Els SS els inscrivien al camp com rotspanier.

A aquests primers deportats, com als que vindrien després, els esperava fam, maltractaments i treballs forçats a la cantera, en el trasllat de grans blocs de pedra, en la construcció del mur, etc.

Mesos després, el 13 de desembre de 1940, en plena nit, arribava un nou comboi de republicans espanyols en vagons de tercera segellats hermèticament. Aquest procedia del Stalag V D Strasbourg. Dos dies abans la Gestapo havia format als 846 espanyols del stalag i els va anunciar que els enviaven a Aústria a treballar. En realitat la seva destinació era Mauthausen. Entre aquests presoners viatjava un altre santcugatenc, Joaquín Moya Braulio, que havia estat detingut pels alemanys el maig de 1940 i traslladat a Saint-Dié-des-Vosges, lloc de concentració de presoners de guerra, per ser més tard internat al stalag d’Estrasburg. A Mauthausen rebria el número 5.056.

Joaquín Moya també era un emigrant. Havia nascut a Ejulve, a la província de Terol, el 1900 i amb 17 anys va arribar amb la seva família a Sant Cugat. Van aconseguir unes terres en parceria. La família, pares i tres fills, vivia al carrer Montserrat 16. Joaquín Moya, a més de conrear la terra com a rabassaire, treballava de fogoner a la Ceràmica Alexander. Aviat es va integrar a la vida cultural i política local. Es va fer soci de la Unió Santcugatenca i membre de la Unió de Rabassaires i el Centre Republicà Federal, per passar més endavant a militar al POUM. Sembla que va estar al front com a voluntari els primers mesos de la guerra. El maig de 1938 seria nomenat conseller municipal en representació del sindicat rabassaire. També formaria part de la Comissió de Govern fins octubre de 1938 en què la Unió de Rabassaires es va retirar en protesta per les requises. El gener de 1939, davant la imminent arribada de les tropes franquistes, enfilaria el camí cap a l’exili a França.

maut

Presoners a Mauthausen

Els dos presoners santcugatencs serien aviat transferits a un dels camps satèl·lit de Mauthausen, el de Gusen, on eren destinats els presoners que als SS ja no els semblaven aptes per treballar donat el seu deplorable estat de salut. El primer trasllat d’espanyols a Gusen es va fer el 24 de gener de 1941. En el grup anava Joaquín Moya i, segurament, Francisco Calventus. A Gusen les condicions eren encara pitjor que les del camp mare. Dels 5.266 espanyols que es van enviar 3.959 serien assassinats, entre ells els dos santcugatencs. Joaquín Moya moriria el dia 15 d’octubre de 1941, Franciscio Calventus dues setmanes després, el 31 del mateix mes.

Una de les raons de l’enviament d’aquests rotspanier cap a Gusen era fer lloc a Mauthausen per encabir un nou contingent de 2.251 deportats espanyols procedent del Stalag XI B Fallingbostel. En aquest grup de deportats, arribats el 27 de gener de 1941, venia un altre santcugatenc, Bonaventura Bartralot Auladell.

Bonaventura Bartralot havia nascut a Sant Cugat el 1902. Era el germà petit de Magí Bartralot, fundador de la Unió de Rabassaires i el Centre Republicà Federal de Sant Cugat, regidor federal de 1931 a 1934 i alcalde d’octubre de 1936 a gener de 1938. Bonaventura havia seguit les passes polítiques del seu germà, fent-se militant rabassaire i federal, però a diferència del seu germà -federalista pimargalià- Bonaventura simpatitzava amb el corrent més nacionalista d’Estat Català. També serà un ferm antimilitarista, escrivint articles sobre aquesta matèria a la revista L’Avenir i impulsant, l’abril de 1933, el Comitè Local contra la Guerra. Va ser detingut, junt amb el seu germà, arrel dels fets d’octubre de 1934, passant una temporada a la presó. Jutjat l’octubre de 1935 seria absolt. Durant la guerra, sembla que per amistat amb Tomàs Fàbregas, va ser nomenat agent-conductor del Parc Mòbil de la Comissaria General d’Ordre Públic de Seguretat Interior. Amb l’arribada de les tropes franquistes deixaria la seva llar al carrer Sant Antoni 28 i fugiria cap a França.

Bonaventura Bartralot, va ingressar a Mauthausen amb el número de presoner 6.234 i també passaria per Gusen, encara que finalment seria transferit al nou kommando, el d’Ebensee, creat el novembre de 1943, per treballar en la construcció de túnels subterranis on els nazis volien traslladar la fabricació de bombes V-2 per protegir-se dels bombardejos aliats.

Bonaventura Bartralot serà l’únic deportat santcugatenc en sobreviure. Serà alliberat a Ebensee per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.

1024px-ebensee_concentration_camp_prisoners_1945

Presoners d’Ebensee el dia de l’alliberament per tropes nord-americanes, 6 de maig de 1945.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Franquisme, Santcugatencs i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s