L’Escola de Comissaris de Guerra de Pins del Vallès

[Actualitzada: 20 gener 2019]

El juliol de 1937 es trasllada a Pins del Vallès -nom oficial de Sant Cugat del Vallès des d’octubre de 1936- l’Escola de Comissaris de Guerra.

Comissaris polítics

Des de començaments de la guerra les diferents columnes milicianes s’havien dotat de comissaris polítics per reforçar la moral i disciplina dels milicians i vigilar de prop als oficials professionals. L’octubre de 1936 es va regularitzar aquesta figura. Un decret creava els “delegados políticos” a les diferents unitats militars. Les seves funcions eren millorar la compenetració entre tropa i comandament, mantenir la disciplina, cimentar la unitat antifeixista, educar políticament i atendre les necessitats materials i morals dels soldats. Havien d’exercir “una influencia moral decisiva, que ha de tener sus fundamentos en la conducta político-sindical y hasta en la privada”. La seva consigna era “el primer en avançar, l’últim en retrocedir”.

Escoles de comissaris

Per formar-los políticament i militarment el Comisariado General de Guerra va crear les escoles de comissaris. A Barcelona existia l’Escola de Comissaris Polítics de Guerra, dins de la Caserna Carles Marx i impulsada pel PSUC. El març de 1937, coincidint amb la inauguració del campament d’instrucció premilitar, es va traslladar a Pins del Vallès, però sembla que va ser per poc temps perquè aviat s’instal·larà a Sarrià, dins l’Escola Popular de Guerra, que ocupava l’antiga escola dels jesuïtes.

Amb la militarització definitiva de l’Exèrcit Popular i la creació del Exèrcit de l’Est es van reorganitzar les escoles de comissaris. Es va aprofitar per buscar un indret més tranquil, allunyat del bullici de Barcelona, però ben connectat. Pins del Vallès, on des de març funcionava el campament militar, situat a l’antic golf de Sant Cugat, apareixia com un lloc adient.

Es va buscar alguna torre on situar l’Escola i va semblar que la Torre Rocamora era un bon lloc. Emplaçada al llavors carrer Francesc Macià 43-45 (avui Avinguda de Gràcia), prop de la sortida del poble cap a Barcelona per la Rabassada, i allunyada del centre la vila. La torre estava ocupada per la Colònia Nestlé, que acollia nens refugiats, però era una finca gran i hi havia espai per acollir també l’Escola. Així que la Torre Rocamora es va convertir en seu de la delegació de Barcelona de l’Escuela de Comisarios Delegados de Guerra del Ejército del Este, que era el seu nom oficial. Era la filial barcelonina de l’Escola Central de Comissaris instal·lada a València.

L’Escola de Comissaris de Guerra a Pins del Vallès
Hilari Arlandis

El director de l’escola de Pins del Vallès era el veterà comunista Hilari Arlandis, dirigent del PSUC, antic comissari polític del Campament de Pins del Vallès i cap de l’Escola des del seu naixement.

Estava acompanyat de dos professors, el comandant portuguès Julio César Almeida -fugit del seu país després d’haver estat detingut el 1928 per la seva participació en un complot contra la dictadura lusitana-, que era l’encarregat de la preparació militar, i el comissari Pablo Maria Yusti González, de 44 anys, provinent de la CNT, francmaçó, antic redactor de La Tierra i extreballador de Telefónica, encarregat, junt amb Hilari Arlandis, de la part política del curset. Com a secretària d’Arlandis figurava Nuri Munt Tomas, una jove militant de les JSUC.

Els primers cridats a passar per l’escola van ser els que ja feien de comissaris a les milícies abans de la militarització. Després els seguirien soldats escollits pels seus comandaments per haver destacat a les seves unitats per la seva maduresa, per la seva facilitat per guanyar-se la confiança dels companys i els seus coneixements polítics.

A Torre Rocamora es va instal·lar els despatxos i les aules. També un dormitori pels alumnes, encara que altres havien de dormir a les tendes del campament de Can Mora. A més, l’Escola va confiscar alguna torre més del voltant, el que va provocar les queixes de l’Ajuntament. Per exemple, el comandant Almeida vivia amb la seva dona al carrer Villà 59.

A l’Escola es feien cursets, que duraven deu o dotze dies, per tandes de 70 a 120 alumnes. Eren una formació intensiva, en horaris de 8 del matí a 7 de la la tarda, i en regim d’internat per evitar les distraccions de la gran ciutat.

En la part política es tractava -en paraules d’Arlandis- d'”inculcar disciplina estricta, prescindint de les diferències de matisos sindicals o polítics, i constituint a les trinxeres, un autentic Front Popular, que només havia de pensar en una sola cosa: en abatre el feixisme i consolidar, de passada, les nostres llibertats”. A més, s’explicava metodologia de l’organització del treball, educació, higiene i temes d’intendència i sanitat.

La capacitació militar, segons explicava Julio César Almeida, consistia en nocions de topografia, tàctica defensiva i ofensiva, fortificacions, maneig d’armes automàtiques, coneixements de la lluita contra els tancs i rudiments d’estratègia i balística. L’objectiu era permetre, si fos necessari, substituir al caps i oficials.

Alumnes de l’Escola de Comissaris de Guerra a Torre Rocamora. [1938]. Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat.
Promocions

El gener de 1938 ja havien passat per l’Escola 827 comissaris, que sortien capacitats per desenvolupar tasques de comissaris delegats de companyia, equiparats militarment al grau de capità. Els primers de cada promoció se’ls destacava com a comissaris delegats de batalló, amb graduació de comandant.

El juliol de 1938 el Ministerio de Defensa Nacional es va dirigir a l’ajuntament de Pins del Vallès demanant que se’ls cedís la Torre Rocamora completa. Argumentava que l’Escola de Comissaris necessitava més espai i que la Colònia Nestlé, amb els seus nens refugiats, podia ser fàcilment traslladada a una altra torre. L’Ajuntament es va negar.