L’Escola de Comissaris de Guerra de Pins del Vallès

Darrera actualització: 31 d’octubre de 2022

El juliol de 1937 es trasllada des de Barcelona a Pins del Vallès -nom oficial de Sant Cugat del Vallès des d’octubre de 1936- l’Escola de Comissaris de Guerra.

Comissaris polítics

Des de començaments de la guerra les diferents columnes milicianes s’havien dotat de comissaris polítics per reforçar la moral i disciplina dels milicians i vigilar de prop als oficials professionals. L’octubre de 1936 es va regularitzar aquesta figura. Un decret creava els “delegados políticos” a les diferents unitats militars.

Les seves funcions eren millorar la compenetració entre tropa i comandament, mantenir la disciplina, refermar la unitat antifeixista, educar políticament i atendre les necessitats materials i morals dels soldats. Havien d’exercir “una influencia moral decisiva, que ha de tener sus fundamentos en la conducta político-sindical y hasta en la privada”. La seva consigna era “el primer en avançar, l’últim en retrocedir”.

Escoles de comissaris

Per formar-los políticament i militarment el Comisariado General de Guerra va crear les escoles de comissaris. A Barcelona existia l’Escola de Comissaris Polítics de Guerra, dins de la Caserna Carles Marx i impulsada pel PSUC. El març de 1937, coincidint amb la inauguració del campament d’instrucció premilitar, es va traslladar a Pins del Vallès, però sembla que va ser per poc temps perquè aviat s’instal·larà a Sarrià, dins l’Escola Popular de Guerra, que ocupava l’antiga escola dels jesuïtes.

Amb la militarització definitiva de l’Exèrcit Popular i la creació de l’Exèrcit de l’Est es van reorganitzar les escoles de comissaris. Es va aprofitar per buscar un indret més tranquil, allunyat del bullici de Barcelona, però ben connectat. Pins del Vallès, on des de març funcionava el campament militar, situat a l’antic golf de Sant Cugat, apareixia com un lloc adient.

Es va buscar alguna torre on situar l’Escola i va semblar que la Torre Rocamora era un bon lloc. Emplaçada al llavors carrer Francesc Macià 43-45 (avui Avinguda de Gràcia), prop de la sortida del poble cap a Barcelona per la Rabassada, i allunyada del centre la vila.

La torre estava ocupada per la Colònia Nestlé, que acollia nens refugiats, però era una finca gran i hi havia espai per acollir també l’Escola. Així que la Torre Rocamora es va convertir en seu de la delegació de Barcelona de l’Escuela de Comisarios Delegados de Guerra del Ejército del Este, que era el seu nom oficial. Era la filial barcelonina de l’Escola Central de Comissaris instal·lada a València.

L’Escola de Comissaris de Guerra a Pins del Vallès
Hilari Arlandis

El director de l’escola de Pins del Vallès era el veterà comunista Hilari Arlandis, dirigent del PSUC, antic comissari polític del Campament de Pins del Vallès i cap de l’Escola des del seu naixement. Estava acompanyat de dos professors.

L’encarregat de la preparació militar era el comandant portuguès Julio César de Almeida, que havia fugit del seu país després d’haver participat en un aixecament armat a Porto el febrer de 1927 i haver estat detingut el maig de 1928 a Lisboa per la seva participació en un complot revolucionari contra la dictadura lusa.

El responsable de la part política del curset, junt amb el propi Arlandis, era el comissari Pablo Maria Yusti González, un empleat i sindicalista de Telefónica de 44 anys. Yusti havia estat membre de la maçoneria a Madrid als anys vint, amb el nom simbòlic de Enjolras, a la Logia Hispanoamericana nº 379 de la Gran Logia Regional del Centro. També havia estat membre de l’Ateneo de Madrid i militant de la CNT, a més de redactor de La Tierra. Es va apropar al marxisme i el 1936 va publicar el llibret Octubre, marxismo práctico, on feia una anàlisi dels Fets d’Octubre, criticant l’actitud tant del PSOE, com la CNT i el PCE i on defensava la creació de Aliances Obreres i i un Front Únic.

Com a secretària d’Arlandis figurava Nuri Munt Tomas, una jove militant de les JSUC.

Els primers cridats a passar per l’escola van ser els que ja feien de comissaris a les milícies abans de la militarització. Després els seguirien soldats escollits pels seus comandaments per haver destacat a les seves unitats per la seva maduresa, per la seva facilitat per guanyar-se la confiança dels companys i els seus coneixements polítics.

A Torre Rocamora es va instal·lar els despatxos i les aules. També un dormitori pels alumnes, encara que altres havien de dormir a les tendes del campament de Can Mora. A més, l’Escola va confiscar alguna torre més del voltant, el que va provocar les queixes de l’Ajuntament. Per exemple, el comandant Julio César de Almeida vivia amb la seva dona a una torre al carrer Villà.

A l’Escola es feien cursets, que duraven deu o dotze dies, per tandes de 70 a 120 alumnes. Eren una formació intensiva, en horaris de 8 del matí a 7 de la tarda, i en regim d’internat per evitar les distraccions de la gran ciutat.

En la part política es tractava -en paraules d’Arlandis- d'”inculcar disciplina estricta, prescindint de les diferències de matisos sindicals o polítics, i constituint a les trinxeres, un autèntic Front Popular, que només havia de pensar en una sola cosa: en abatre el feixisme i consolidar, de passada, les nostres llibertats”. A més, s’explicava metodologia de l’organització del treball, educació, higiene i temes d’intendència i sanitat.

La capacitació militar, segons explicava Julio César de Almeida, consistia en nocions de topografia, tàctica defensiva i ofensiva, fortificacions, maneig d’armes automàtiques, coneixements de la lluita contra els tancs i rudiments d’estratègia i balística. L’objectiu era permetre, si fos necessari, substituir al caps i oficials.

Classes a l’aire lliure a futurs comissaris. Bosch (Fotògraf). [Escuela de Comisarios de Pins del Vallés]. Biblioteca Nacional de España.(GC-CARP/91/7)
Promocions

El gener de 1938 ja havien passat per l’Escola 827 comissaris, que sortien capacitats per desenvolupar tasques de comissaris delegats de companyia, equiparats militarment al grau de capità. Els primers de cada promoció se’ls destacava com a comissaris delegats de batalló, amb graduació de comandant.

El juliol de 1938 el Ministerio de Defensa Nacional es va dirigir a l’ajuntament de Pins del Vallès demanant que se’ls cedís la Torre Rocamora completa. Argumentava que l’Escola de Comissaris necessitava més espai i que la Colònia Nestlé, amb els seus nens refugiats, podia ser fàcilment traslladada a una altra torre. L’Ajuntament es va negar.

Alumnes de l’Escola de Comissaris de Guerra a Torre Rocamora. [1938]. Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat.
Amb l’arribada de les tropes franquistes prop de Barcelona, l’Escola de Comissaris va ser evacuada. La sort dels seus professors va ser diversa.

Hilari Arlandis va morir en un bombardeig a Figueres el 3 de febrer de 1939, durant la retirada.

Pablo Maria Yusti va aconseguir passar la frontera i va acabar exiliat a la República Dominicana.

I Julio César de Almeida, segons ens va informar la professora Cristina Climaco, també va passar a França, sent internat a un camp de presoners, d’on el va treure l’anarquista Inocêncio da Câmara Pires, un exiliat portuguès que també havia participat a la Guerra Civil. Va viure a París i Biarritz i el 1940, després d’una amnistia decretada pel govern portuguès va retornar al seu país. Seria detingut a la frontera. Finalment és reintegrat a l’exèrcit portuguès el 1952. Moriria el 1977.