Procés i mort de Joan Prat Muntada, santcugatenc afusellat al Camp de la Bota

El 7 de febrer de 1939, dotze dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat i Barcelona, Florencio Mellado Ibar es persona a la Delegación de Seguridad de la ciutat comtal. Formula denúncia contra una dotzena de veïns de Valldoreix. Les acusacions són diverses: haver format part del comitè revolucionari de la barriada, ser comunistes o anarquistes, haver denunciat a dretans, haver participat en saquejos, … Potser les acusacions més greus són contra Juan “el cartero”, conegut com a “llampec”, sobre el que afirma: “se dice que intervino en la denuncia y asesinato del rector de la parroquia de Valldoreix“.

Florencio Mellado, de 44 anys, regentava una botiga de queviures -Casa Mellado- a Valldoreix, veïnat al qual fa anys que viu. Afirmava que durant la guerra va ser denunciat per les seves idees dretanes i que membres del Comitè havien etzibat sobre ell: “habría que pegarle cuatro tiros“. El juliol de 1938 havia estat multat a Tarragona per participar en el mercat negre. Sembla que poc després havia fugit a la zona franquista. Ara ha tornat a Barcelona com agent de la Columna de Orden y Policía d’ocupació, força encarregada de l’ordre públic i la repressió política fins a l’organització dels serveis policials a les poblacions que van sent “alliberades” per les tropes franquistes.

El mateix 7 de febrer es passa còpia de la declaració de Mellado a Eduardo Quintela, cap de la Brigada Social. De resultes de la investigació policial, el dia 14 de febrer són detingudes a Valldoreix i Sant Cugat sis persones, ja que “los demás acusados han desaparecido del pueblo“. Entre els arrestats està Joan Prat Muntada. Es tracta del tal “llampec”, del que, segons Mellado, es rumorejava que estava implicat en la denúncia i assassinat del rector de Valldoreix. Josep Castellà Casarramona, nascut a Sant Cugat el 1882 i rector de la parròquia de Valldoreix des de 1916, havia estat detingut per membres de les patrulles locals el 22 de juliol de 1936 i havia aparegut assassinat aquella mateixa nit, junt amb el santcugatenc Pere San, al km. 4 de l’Arrabassada.

Joan Prat Muntada havia treballat de xofer en la línia de transport entre Valldoreix i Sant Cugat. El primer de juliol de 1936, a petició de vint veïns del Valldoreix, entre ells el rector, havia estat nomenat per l’Ajuntament vigilant nocturn interí de Valldoreix. El novembre de 1936 se’l va nomenar guàrdia municipal de Valldoreix i sembla que també assumeix les funcions de carter. Tenia 48 anys i era natural de Campdevànol, encara que feia més de vint anys que vivia a Sant Cugat, estava casat amb una santcugatenca i tenia dues filles. Havia estat arrestat al seu domicili del carrer Major número 7 de Sant Cugat.

Portada del lligall del Sumarísimo de Urgència núm. 895. Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero,

Els detinguts són empresonats a la Model i les diligències són enviades a l’Auditor de Guerra. Són acusats de «rebelión militar». S’obre consell de guerra. El cas recau en Antonio Nores Castro, tinent jutge instructor del Consejo de Guerra Permanente núm. 1. El 22 de febrer el jutge demana a la Guàrdia Civil “atestado sobre los antecedentes políticos, actuación revolucionaria y cargos” dels encausats i informes dels detinguts a l’alcaldia de Sant Cugat i al servei d’investigació de la Falange local.

Un mes després, el sergent Herminio Antón Cabezón, del destacament de la Guàrdia Civil de Sant Cugat, envia el seu informe. Sobre Joan Prat escriu “cree perteneció a la FAI, haciendo propaganda anarquista“, afegia que portava armes “con las que amenazaba a los elementos de derechas”, que havia denunciat a veïns de dretes i “que se supone intervino en el asesinato del sacerdote de Valldoreix“. L’informe de León Berbis Bosque, alcalde de Sant Cugat, formula les mateixes acusacions però sobre el tema del capellà només afirma que Prat l’havia denunciat. L’últim informe és el de Falange, de 17 d’abril, el signa José Pérez, jefe de Investigación e Informació de FET y de las JONS de Sant Cugat. En ell s’insisteix que Prat era “cavecilla [sic] de los espías de esta villa“, que havia denunciat a veïns amb emboscats a casa seva i als que escoltaven Radio Nacional i que “siempre hiba [sic] armado de pistola o de fusil“. Sobre l’assumpte del rector deia que “por hipocresía dió vestuario al párroco de esta, diciendole [sic] llevarle a un sitio seguro llamado Can Fló a las pocas horas de estar allí vinieron las patrullas rojas lo detuvieron y asesinaron” i afegeix que “se cree que fue el [sic] quien denunció a donde se encontraban los objetos de la Parroquia de Valldoreix, que debido a su balor [sic] estaban ocultos”.

Mentrestant, el 20 de març, Florencio Mellado havia tornat a declarar, ara davant del jutge instructor, ratificant-se en el que ja havia dit i ampliant la seva declaració sobre Prat, afirmant “que sabe además que un día se personó en la casa que habitaba el párroco de Valldoreix y en tono de protector, le dijo que allí no estaba seguro, que él le proporcionaría ropa de paisano y lo llevaría a una casa donde estaría con más seguridad; así lo hizo acompañándole a una casa de campo de las que por allí existen, pero al día siguiente de llevarlo allí fueron a buscarlo las patrullas para asesinarle como en efecto hicieron, y por esto cree el declarante que fué el mismo encartado quien avisó“. Diu que així s’ho va explicar “un vecino llamado Altet el cual está afiliado a la Falange de Valldoreix“. El jutge crida al tal Altet a declarar.

Es tracta de Joan Altet Forés, un jove mestre de 23 anys que abans de la guerra havia format part de la catalanista Federació de Joves Cristians i que ara és militant falangista. Aviat serà el cap d’Investigación e Información de la Delegación falangista de Valldoreix-La Floresta. Presta declaració davant Jaime Serra Inglés, jutge municipal de Sant Cugat, el 18 d’abril. Assevera que Joan Prat és un “traidor con respecto al cura párroco de Valldoreix teniendole ocultado por espacio de algunos días y al cabo de dos días fue hallado muerto el expresado cura en la carretera de la Rabassada, sabiendo que este sujeto fue uno de sus asesinos“. Afegeix que també va delatar on s’havien amagat els objectes litúrgics, que era agent d’enllaç entre el «comitè rojo» de Sant Cugat i el de Valldoreix, que estava afiliat a la FAI, que portava dues pistoles, que feia de “jefe de los rojos” a l’hora de requisar torres i saquejar-les, que pressionava els veïns perquè portessin els nens a l’escola “marxista” i que violava la correspondència per espiar als veïns.

Florencio Mellado aprofita una nova declaració, ara davant del jutge municipal, de 15 d’abril, per ampliar les seves acusacions sobre els valldoreixencs empresonats. Sobre Prat afegeix que va fer d’espia per l’Escola de Guerrillers instal·lada a Valldoreix, denunciant als que sentien la ràdio franquista i a desertors amagats, que participava en els tiberis que organitzava el Comitè de Valldoreix i “aunque no lo puede probar“, ja que només ho sap per referències, insisteix que suposa que va participar en l’assassinat del rector.

De la resta de cridats a declarar en el procés només el promotor immobiliari Joan Borràs Ventura i el jardiner Pedro Peruga Escalona fan referència a Prat. El primer només diu d’ell que formava part del Comitè, el segon afirma que espiava als dretans i que participava en els banquets del Comitè. Cap dels dos menciona l’assumpte del capellà.

El 27 d’abril són els processats els cridats a declarar. Joan Prat declara que “estaba afiliado a la UGT, obligatoriamente, por ser empleado municipal“, i nega totes les acusacions: haver estat enllaç del Comitè, cap dels espies, que violés la correspondència, que denunciés dretans, ni que amagués al capellà. Sobre aquest assumpte assegura que “le facilitó una cazadora para vestirse de paisano, que lo llevó a la Casa Busquets, para que se escondiese, y que no volvió a saber nada más de él, e ignora que las patrullas de control le detuviesen y asesinasen en la Rabassada.”

Església de Sant Cebrià de Valldoreix

El dia següent el jutge instructor remet l’auto-resumen de les actuacions portades a terme al Tribunal Militar. Són sis els encartats al Sumarísimo de Urgència núm. 895. Sobre Prat, al que qualifica de “sujeto peligrosísimo y malos antecedentes“, dóna per bones totes les acusacions de les quals ha estat objecte: espia, delator, agent d’enllaç del comitè,… i “autor de la denuncia” contra el capellà de Valldoreix.

L’11 de maig de 1939 els processats de Valldoreix són trets de les cel·les, emmanillats de dos en dos i pujats a una camioneta. Els porten al Palau de Justícia, al Consejo de Guerra Permanente núm. 2 de Barcelona. Arriben cap a les 10.30. Els tanquen als calabossos, on per primer cop poden parlar amb els militars que els han assignat com a defensors. Mitja hora després els treuen les manilles i els pugen a la sala de vistes. A la sala esperen militars, policies i familiars. A les 11 hores comença la vista. El tribunal està format per cinc persones, el president -amb rang de cap de l’exèrcit-, tres vocals -que han de ser oficials- i un membre del Cos Jurídic Militar, en aquest cas el capità honorífic Carlos Álvarez Martínez. Es jutja a 18 persones, els sis encartats de Valldoreix i dotze inculpats més d’altres causes. Es tractava d’una «causa acumulada», pràctica comuna en aquests primers mesos de franquisme, on procediments que s’havien instruït per separat es jutjaven junts, agrupant en un mateix dia, hora i acte a processats de diferents causes, acusats de fets diversos i procedents de diferents localitats. En menys d’hora i mitja tot està enllestit, lectura del sumari, acusació fiscal, actuació de la defensa, al·legacions dels acusats, deliberació del tribunal, redacció i signatura de la sentència. El tribunal dicta sis penes de mort, entre elles la de Joan Prat Muntada. Dels altres cinc processats de Valldoreix dos són condemnats a penes de reclusió perpètua, un a 12 anys i un dia i dos són absolts.

La sentència sosté que Joan Prat era “afiliado a la UGT antes del Movimiento, de ideas avanzadas” de les que feia propaganda, que aprofitant-se del seu càrrec de sereno va denunciar als veïns que sentien ràdios franquistes i al que amagava els objectes litúrgics, que “tenía atemorizado al vecindario que tenía que darle frecuentes propinas para ser bien informados en el Comité“. Sobre el tema més espinós, l’assassinat del rector, diu que “brindándole protección, le facilitó ropa de paisano y le aconsejó se marchase de su domicilio, acompañándole el mismo a una casa de campo, en donde, la misma noche, fue detenido y asesinado por unas patrullas de control, a las que se lo había denunciado éste inculpado“. Durant el procés no ha quedat clar ni en quina masia va ser detingut el rector, l’informe de la Falange parla de Can Flor, l’acusat va dir que era Can Busquets i més tard es dirà que era Can Boba. El veredicte no es mulla i escriu “una casa de campo“. Tampoc es diu res a la sentència de què Prat participés en l’assassinat.

En tornar a la Model, Prat i els altres sentenciats a mort són traslladats a la sisena galeria, coneguda com «la nevera», on van a parar tots els condemnats a la pena capital en espera de la seva aprovació o commutació. Allà passarà més de dos mesos, tancat en una cel·la de 15 m2, compartida amb set presos més i de la que només pot sortir a passejar al pati una hora al matí i una hora a la tarda.

El 17 de maig l’auditor de guerra havia donat el vist-i plau a la sentència i havia passat comunicació de les penes de mort a l’Asesoría Jurídica del Cuartel General del Generalísmo. No serà fins al 28 de juliol de 1939 que arriba a l’Auditoria de Guerra de Barcelona el “enterado” de Franco aprovant les penes de mort. A la una de la matinada del 29 de juliol, a la capella de la Model, el secretari del Jutjat comunica la sentència i l’aprovació de la mateixa als sis condemnats a mort. Tots es neguen a signar la notificació. Serà el seu últim acte de rebel·lia. A les 3.30 són entregats “al jefe de la fuerza encargada de llevar a cabo la ejecución de la sentencia, la cual se verificó en el Campo de la Bota de Barcelona a las cuatro horas de la mañana“.

Certificat de defunció de Joan Prat Muntada. Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero, Sumarísimo de Urgència núm. 895.

Jesús Martínez, tinent metge assimilat, certifica que Joan Prat Muntada “ha fallecido a causa de una hemorragia interna” al Camp de la Bota. Era l’eufemisme que s’utilitzava amb els afusellats. Els cadàvers són portats al cementiri de Montjuïc i enterrats a la fossa comuna. L’endemà, Andrés Algueró de Ugarriza, jutge encarregat del Registre Civil del Jutjat Municipal núm. 7, certificava la inscripció de la defunció de Joan Prat al registre civil.

Com hem vist, Prat va ser acusat de ser la FAI, quan, com la mateixa sentència reconeix, era de la UGT, ambdues organitzacions legals amb la República. També li retreuen haver denunciat veïns que sentien emissores franquistes o que tenien desertors amagats a casa seva. Totes dues activitats eren delicte durant la guerra i tenint en compte que Prat era guarda municipal, entrava dins de les seves atribucions, si va ser així, denunciar aquestes persones. Estem davant d’un exemple de la «justícia a l’inrevés» del franquisme, quan un acte legal es converteix en delicte retrospectivament i una persona fidel al govern legítim és condemnada a mort per «rebelión militar». Però segurament el que va portar Prat al Camp de la Bota van ser les acusacions que el relacionaven amb l’assassinat del rector de Valldoreix. Només un dels testimonis el va acusar directament, el falangista Joan Altet, que fins i tot havia afirmat que Prat havia participat en el seu assassinat, acusació que no recull la sentència. Els informes oficials i la resta de testimonis només parlen de rumors -«se dice», «se supone»- que Prat havia estat el denunciant.

No sabem del cert com va anar tot. Segons explica Jordi Sales i Masferrer -rector de Valldoreix entre 1979 i 1992- en Rectirologi de la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, Josep Castellà es va refugiar el dia 20 de juliol de 1936 a una casa d’Antoni Caballé Munné. Joan Prat el va buscar i a instància seva el dia 22 es traslladava a Can Boba. La mateixa nit del trasllat va ser detingut i assassinat. Segons afirmava Mossèn Sales “no sé sap qui fou el denunciant“.

El que sí que sabem és que Joan Prat Muntada va ser afusellat la matinada del 29 de juliol de 1939 al Camp de la Bota de Barcelona.

Font: Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero, Sumarísimo de Urgència núm. 895. Causa contra Juan Torres Serra, Emilio Gómez Pérez, Juan Julià Uxó, Jaime Carreras Tixeire, Agustín Carreras Tixeire y Juan Prat Muntada

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Franquisme i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s