El nyap de la primera «catalanització» dels carrers de Sant Cugat a la Transició

El febrer de 1977 el Congrés de Cultura Catalana, al que l’ajuntament de Sant Cugat estava adherit, endegava la campanya «El català al carrer» per impulsar la retolació en català dels carrers i les botigues. A Sant Cugat es feia ressò el secretariat local del Congrés, així com altres entitats. El darrer alcalde franquista, Francisco de P. Llatjós, nomenat pel governador civil l’octubre de 1975, i el seu consistori, primer van decidir posar els rètols dels carrers en castellà i català, però finalment, davant la pressió popular, es van decidir per catalanitzar el nomenclàtor de la població. A finals de febrer es van posar mans a l’obra, però el resultat no va ser l’esperat.

Aviat molts veïns troben que el seu carrer està retolat amb unes noves plaques metàl·liques de color blau amb l’escut de la població, però els que dominen el català queden astorats. Les errades ortogràfiques sovintegen: Monastir, Françesc Moragas, Sant Medí, abad Escarré, baixada San Severo, Sardañola. Altres troben que s’ha canviat el nom del seu carrer, per exemple la plaza Pedro San, dedicada a un dels «caídos» locals –Pere San Mestre-, s’ha convertit en Sant Pere (curiosament el seu actual nom). Altre carrer rebatejat és l’avinguda Pla del Vinyet, que apareix a la placa com avinguda Plaça del Vinyet. Es tracta d’un carrer que Llatjós va voler dedicar a Manuel Fraga, però que les protestes populars ho van impedir.

Aquest desconeixement històric es demostra a altres indrets. Així es retradueixen al català noms de carrers que s’havien traduït malament al castellà. Per exemple, el carrer dels Marges el franquisme l’havia convertit en calle de las Marchas i ara el catalanitzaven com carrer de les Marxes.

Els despropòsits abunden. El rècord el té el carrer sant Esteve amb plaques amb quatre noms diferents: san Esteban, sant Estevan, sant Esteban i sant Estebe. No van encertar ni una. I arriben al surrealisme amb la traducció del carrer dedicat al fundador de Falange, la calle José Antonio es converteix en carrer Josep Antoni.

Tot plegat una autèntica espifiada. El ridícul és majúscul. Vladimir de Semir, corresponsal de La Vanguardia Española a Sant Cugat, se’n fa ressò de l’assumpte en un article publicat al diari barceloní el 4 de març.

Semir, Vladimir de. “Nombres “catalanes” para las calles de Sant Cugat”. La Vanguardia española, 4 de març de 1977

L’ajuntament no va tenir més remei que retirar les plaques. El secretariat local del Congrés de Cultura Catalana i l’Associació de Veïns Estació es van oferir per assessorar l’Ajuntament en la catalanització del nomenclàtor. L’ajuntament els va obviar i es va dirigir a la seu central del Congrés de Cultura Catalana. L’alcalde va tenir una entrevista amb Max Cahner, responsable de la campanya «El català al carrer», que el va reconduir cap al secretariat local. Finalment, l’alcalde es va comprometre a consultar al secretariat local del Congrés de Cultura Catalana la grafia correcte dels carrers.

A més, el darrer ajuntament franquista s’havia limitat a «catalanitzar» el nomenclàtor, sense tocar-lo, malgrat les demandes veïnals de restituir els noms històrics dels carrers. S’escudava en què el governador civil no autoritzava cap canvi. La Diada d’aquell any de 1977 alguns veïns passen a l’acció. Canvien les plaques d’alguns carrers, eliminant els noms franquistes i substituint-los pels noms tradicionals. Així el carrer José Antonio és canviat per Xerric, general Sanjurjo per Sant Antoni, 18 de Julio per Endevallada i la plaça del Caudillo per Quatre Cantons. L’alcalde reacciona i ordena tramitar un expedient per substituir el nom a aquests carrers. Set mesos després, segons informava De Semir a La Vanguardia, res s’havia fet per oficialitzar els canvis. Haurà de ser el primer ajuntament democràtic, sortit de les eleccions municipals d’abril de 1979, el que comenci la feina d’eliminació de noms franquistes del nomenclàtor, feina que el dia d’avui encara no ha finalitzat. Recordem que a hores d’ara encara tenim carrers a Sant Cugat dedicats a alcaldes franquistes.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Franquisme i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s