Nazis a Sant Cugat del Vallès

El 18 de maig de 1934 la publicació satírica republicana L’Esquella de la Torratxa denunciava en un article la presència nazi a Sant Cugat. Deia l’escrit:

“AQUESTS ALEMANYS !

A Sant Cugat del Vallès hi ha una fàbrica de tints, propietat d’una societat alemanya.

No cal dir que tots els primers llocs els ocupen alemanys. Per la gent de Sant Cugat no hi ha sinó els llocs de peonatge i d’escarrassot.

Tot això fóra passable sinó existís una iníqua coacció. Els alemanys de la fàbrica alemanya juguen a nazis. Fa un temps que un dels alts empleats sortí a passejar per Sant Cugat amb la creu gamada al trau del xec, la cual cosa li valgué un llarg estrep a la pressa ben ornada. Els amos exigeixen sempre que els homes que lloguen, facin pública ostentació de dretisme. Un obrer de la fàbrica alemanya de Sant Cugat, ha d’ésser soci del Centre Catòlic, votar el que els alemanys vulguin i no ésser sindicat.

No us sembla que els alemanys que s’enriqueixen a Sant Cugat -lluny de casa seva-, es fiquen un gra massa amb les nostres coses.

Li seria permès a cap català de fer esquerranisme a Alemanya?”

La fàbrica de tints a què fa referència l’article s’havia instal·lat a Sant Cugat el 1927, concretament al carrer Hospital, en un local de més de 200 m2 a tocar de l’actual carrer Sallès. L’empresa es deia Colores y Drogas Heitmann i era una sucursal de l’empresa alemanya Heitmann. Es tractava d’una petita fàbrica de tints domèstics per tenyir llana, seda i d’altres teixits. Tenia instal·lat un motor d’un cavall de potència, dues barrejadores i una premsa. Produïa diverses marques comercials com “Heraldo-Lavandera”, “Simpicol” o “Simplicette”. La sucursal santcugatenca va fer fallida el 1930.

Logotip de R. Ehlis

Dos anys després la va comprar Reinhard Ehlis, un alemany resident a Barcelona, l’empresa passa a denominar-se R. Ehlis, Sucesor de Colores y Drogas Heitmann. És a aquesta època que es refereix l’escrit.

La família Ehlis

L’alemany Reinhard Ehlis Engels, després de residir a Madrid, s’havia instal·lat a Barcelona el 1898. S’havia dedicat a negocis de representació de diferents marques, com els pneumàtics Continental, especialitzant-se finalment en productes de ferreteria. Va progressar econòmicament i es va convertir en membre destacat de la colònia alemanya, soci de l’elitista Deutscher Verein Germania amb seu al Ritz. S’havia casat amb Ilse Reischauer. Els seus fills Reinhard, nascut el 1902, i Hans, nat el 1906, van seguir els seus passos. Hans, que de vegades castellanitzava el seu nom com Juan Ehlis, és assidu a reunions socials de l’aristocràcia barcelonina, és membre del selecte Real Polo Jockey Club i abans de l’arribada de la República participa en cercles monàrquics de la ciutat com el Grup Alfons o la Juventud Monárquica. A la mort del seu pare, el 1933, es fa càrrec del negoci de representacions i el converteix en una empresa d’importació de productes de ferreteria.

El cercle principal de sociabilitat dels Ehlis és la comunitat germànica resident a Barcelona. Es tractava d’uns 3.000 alemanys, la major part, com els Ehlis, amb anys de residència i una bona posició social. De fet, els dos germans es casen amb alemanyes residents a la ciutat comtal. Reinhard, a principis dels anys trenta, amb Gertrud Assmann i Hans, a mitjans de la mateixa dècada, amb Ilse Schleicher, filla d’un important industrial alemany resident a Barcelona des de feia temps, Paul Schleicher, propietari de fàbriques de gènere de punt i botigues de venda de maquinària.

Hans Ehlis. Imatge extreta de: http://www.ehlis.es/

Com hem vist, Reinhard Ehlis fill va comprar el 1932 la fàbrica de tints de Sant Cugat. El poble devia agradar als Ehlis perquè un any més tard el seu germà Hans també obre un negoci al municipi. Concretament una ferreteria a l’engròs i un magatzem de productes d’importació, situats al carrer Santiago Rusiñol 51. Al mateix carrer, just enfront, al número 48, obre Reinhard el 1934 una botiga de venda de drogues. Era la part comercial de la fàbrica. L’any següent traslladaria la fàbrica a la mateixa adreça.

L’atracció nazi

Dins de la comunitat alemanya resident a Catalunya havien augmentat les afiliacions al partit nazi després de l’ascensió de Hitler al poder el 1933. Aproximadament un terç dels alemanys residents a Catalunya s’afilien al Deutsche Arbeitsfront -organització corporativista creada pels nazis després de prohibir els sindicats de classe- i uns 200 directament al partit nazi, el NSDAP. Entre aquests, segons informes americans, Paul Schleicher.

El mateix passa amb els alemanys de Sant Cugat. Com demostren els documents confiscats (PDF) pels cenetistes al consolat alemany de Barcelona, a Sant Cugat el juliol de 1936 funcionava un ortsgruppe (branca local) del Deutsche Arbeitsfront. També existia un nucli local de membres del partit nazi, un dels 21 grups actius a Catalunya. El més probable és que hi militessin treballadors de les empreses dels germans Ehlis, tal com denunciava L’Esquella de Torratxa, a més d’alguns dels altres alemanys residents al municipi.

Amb l’inici de la Guerra Civil molts alemanys van fugir. Reinhard va donar de baixa al cens de contribució industrial la seva fàbrica de Sant Cugat el desembre de 1936, encara que el 1937 tornava a estar en marxa. Hans va fugir a la zona franquista amb part de la família. L’acompanyen la seva dona, els seus fills, la seva mare i la seva cunyada. S’instal·len a Andalusia. Reobre el seu negoci d’importació de maquinària i articles de ferreteria a San Juan de Aznalfarache, prop de Sevilla. Part de la família viu a Huelva, on moriria la mare el 1938.

Postal comercial de Hans Ehlis, 27 de juny de 1939. Extreta de: https://www.todocoleccion.net

Amb el triomf franquista els Ehlis van tornar i van recuperar els seus negocis. La seva presència a Sant Cugat es va intensificar. La fàbrica de tints de Reinhard passaria ara a ocupar el local del seu germà a Santiago Rusiñol 51. Hans Ehlis obriria un despatx comercial d’articles de ferreteria al carrer Valldoreix 19 i passaria el magatzem al carrer Girona 1-3. Allà estaria fins al seu tancament el 1943. No sabem si també es van reconstituir els grups nazis locals.

De les sancions a la llista d’alemanys odiosos

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial les seves empreses van prosperar, però les seves simpaties nazis i els seus negocis amb Alemanya no van passar desapercebuts als serveis secrets nordamericans. El juliol de 1942 Hans Ehlis apareixia al suplement de «The Proclaimed List of Certain Blocked Nationals», llista elaborada pel Departament d’Estat dels Estats Units que incloïa les persones i empreses sospitoses de col·laborar amb l’Alemanya nazi o la Itàlia feixista i a les que s’impedia comerciar amb els EEUU. D’ell donen dues adreces a Barcelona -Passeig de Gràcia 105, segurament el seu domicili, i carrer Pintor Fortuny 4, seu social de l’empresa- i citen també Sant Cugat del Vallès, encara que sense concretar adreces.

Probablement per esquivar les sancions Hans Ehlis va canviar el nom de l’empresa comercial de ferreteria, passa a dir-se llavors Ferrobarna S.A. També es crea una societat anònima -Ehlis, S.A.- on ell figura com a gerent. Potser cal relacionar aquestes modificacions societàries amb el tancament del seu negoci a Sant Cugat el 1943. A pesar dels canvis Hans Ehlis continuava figurant a les llistes americanes de bloquejats el 1945.

Presència de Hans Ehlis a The Proclaimed List of Certain Blocked Nationals, 17 de juliol de 1942

A més, les ambaixades britànica i americana informaven el 1946 que els dos germans Ehlis, amb les seves empreses a Sant Cugat del Vallès, eren membres de la Cambra de Comerç Alemanya per Espanya, organisme al servei de la causa nazi durant la guerra. També figuren els Ehlis als registres del Project Safehaven, creat per restringir les xarxes financeres alemanyes i evitar que Alemanya financés una altra guerra. Cas semblant era el del sogre de Hans. Segons un informe dels serveis secrets americans de juliol de 1945, Paul Schleicher, al que qualifica de militant nazi, va optar per convertir-se en ciutadà espanyol per salvar les seves empreses de les sancions americanes.

La comunitat alemanya a Espanya, formada per uns 7.500 alemanys el 1941 havia arribat als 20.000 al final de la guerra. Els aliats calculaven que el 1945 els serveis secrets alemanys tenien a Espanya més de 400 membres i uns 3.000 col·laboradors. Bona part de l’antiga colònia alemanya a Espanya, la majoria amb molts anys de residència, havien participat en aquestes activitats i havien tingut una destacada militància al partit nazi. Altres havien estat col·laboradors econòmics.

Era el cas de Hans Ehlis. Així almenys ho creien els Aliats. El setembre de 1945 la Comissió Aliada de Control demanava als països neutrals la deportació a Alemanya, per ser jutjats, dels alemanys que hi vivien i que havien estat oficials, agents o col·laboradors dels serveis d’intel·ligència nazis. Era la «List of obnoxious Germans» (Llista dels alemanys odiosos), on s’havien dividit els encartats en quatre grups segons la importància del seu paper. A la llista enviada a Espanya hi havia 1.600 alemanys. Hans Ehlis figurava a la relació com agent alemany, encara que no entre els qualificats de prioritaris pels aliats. Va ser inclòs en el grup C, que contenia els «commercially undesirable germans» (alemanys comercialment indesitjables).

Esquela de Hans Ehlis. Hoja del Lunes, 18 de juny de 1951

El govern franquista es resisteix a col·laborar en l’extradició, els alemanys havien estat els seus aliats i la colònia alemanya tenia un paper important en la vida econòmica del país. Dels 1.600 només deporta 265 alemanys, als que cal sumar alguns que tornen voluntàriament. No és el cas de Hans Ehlis. Com a molts alemanys nascuts a Espanya o amb llarga residència se’ls exclou de les represàlies. Hans moriria a Barcelona el 1951. El mateix any ho farà també el seu sobre. Quatre anys abans havia finit el seu germà Reinhard. La fàbrica de tints de Sant Cugat passarà a dedicar-se a la venda d’hules, linòleums, pols i pasta per a neteja. L’empresa de Hans Ehlis, ja sense presència a Sant Cugat, es convertirà en Ferreteria Ehlis S.A.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s