La creació de la Delegación de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Sant Cugat

[Actualitzat: 6 de desembre de 2019]

Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET) va néixer com a partit únic del Franquisme per decret. El 19 d’abril de 1937 el general Francisco Franco decreta la unificació, no sense resistències, de dues forces d’extrema dreta però antagòniques en els seus projectes polítics, la feixista Falange Española de las JONS, amb la carlina Comunió Tradicionalista.

A Sant Cugat, abans de la guerra, no hi havia cap militant falangista i els comptats carlins, com Esteve Batet Parellada o Tomàs Musella, mort durant la guerra, ho eren a títol individual. Tampoc altres forces de l’extrema dreta tenien gaire presència. Amb la proclamació de la República havien perdut el poder els salistes, monàrquics alfonsins, que havien portat les rengles del municipi durant el primer terç del segle XX. Ja no havien tornat a aixecar el cap. A les eleccions al Parlament de Catalunya, de novembre de 1932, Dreta de Catalunya, una aliança d’alfonsins i carlins, va ser votada per 16 santcugatencs, l’1.7% dels vots.

Només arran dels fets d’octubre es va reagrupar l’extrema local, donant suport a la creació de la delegació local de la CEDA, però la victòria electoral del Front d’Esquerres el febrer de 1936 els va dispersar de nou.

Desfilada falangista pel carrer Rius i Taulet, davant Cal Barbany. Sant Cugat. [1941], Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat

Els «camisas nuevas» santcugatencs

Així que quan les tropes franquistes van entrar a Sant Cugat, el 26 de gener de 1939, FET va haver de començar de zero a la vila. Ho fa de pressa, la Delegación de FET de Sant Cugat es constitueix al febrer.

Els nous falangistes -els «camisas nuevas», com són denominats aquests conversos en contraposició als «camisas viejas», els militants falangistes d’abans de la guerra- provenen, bàsicament, del món catòlic, esparverat per l’anticlericalisme desfermat durant la guerra, i de la dreta i de sectors benestants, espantats per la revolució social viscuda des de juliol de 1936. Molts d’ells passant de la defensa d’un ferm nacionalisme català a l’assumpció d’un nacionalisme espanyol essencialista.

Entre les jerarquies de la Falange local trobarem, doncs, antics militants de la Lliga Catalana o d’Unió Democràtica de Catalunya, fejocistes de la catòlica i catalanista Federació de Joves Cristians, però també membres d’Acció Catalana, un partit nacionalista català que a Sant Cugat té un caire més dretà que en l’àmbit general. Si a Barcelona el partit es va aliar amb ERC, a Sant Cugat, en canvi, ho feia amb la Lliga i altres sectors conservadors.

Curiosament trobarem pocs membres de l’extrema dreta local, com els salistes o altres antics membres de la Unión Patriótica durant la Dictadura de Primo de Rivera. El nou falangisme es nodrirà de gent més jove. Com veurem, la majoria dels comandaments estan al voltant de la trentena i trobem gent encara més jove amb responsabilitats polítiques en els seccions del partit feixista. Alguns d’ells són amics de fa temps, es coneixen de la Federació de Joves Cristians o de la Penya Dandys.

Bona part d’aquests falangistes de nou encuny havien patit la repressió a la rereguarda republicana durant la guerra, ells personalment o els seus familiars. Alguns havien estat detinguts, altres s’havien amagat, hi havia als que els havien col·lectivitzats els seus negocis i, fins i tot, els que van veure morir familiars. També hi havia els que havien aconseguit passar al costat franquista i ara tornaven amb les forces vencedores. Hi havia excaptius i excombatents franquistes.

Naturalment també apareixen un bon grapat d’arribistes. Segons escrivia a les seves memòries Antoni Griera, acèrrim franquista i primer ecònom de la parròquia després de la guerra, «és cosa curiosa com, des d’un primer moment, els elements més dissolvents de cada localitat s’infiltraren en l’Església i en la “Falange”. També ho feren a Sant Cugat. Amb cara dura i amb intrigues de tota mena, aventureres i irresponsables, molt d’ells “camuflats” que no podien viure a Barcelona, volien donar lliçons de patriotisme a la població de Sant Cugat».

Seran aquests «camisas nuevas» els que controlin directament el poder municipal a partir de març de 1940.

Nicolás Villar Recio parlant des de la seu de FET de las JONS a Cal Barbany, [1941]. Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat

La Jefatura local de Falange

Segons recollien els estatuts falangistes la Jefatura Local era encarregada de dirigir la vida política local «con plena autoridad y dignidad (…) y con sumisión a la Jefatura Provincial y Nacional del Movimiento».

Aquestes autoritats provincials van nomenar com a primer jefe local de la Falange santcugatenca, a títol provisional, l’auxiliar de farmàcia Josep Maria Cardelús Prat. Nascut el 1905 a Mollet del Vallès, després de passar per Barcelona va arribar a viure a Sant Cugat el 1931. Té tres fills. Durant la República havia estat soci de l’esquerrana Unió Santcugatenca i proper políticament a Acció Catalana. El 1933 es dedicava a la venda i reparació d’aparells de ràdio que exposava a cal Espardenyer. Durant la guerra havia acollit a casa seva una nena refugiada de Santander.

A Sant Cugat Falange Española Tradicionalista y de las JONS ocupa com a seu l’edifici conegut com a Cal Barbany, al carrer Rius i Taulet, que durant la República havia estat la seu d’Acció Catalana i l’Ateneu Sant de Sant Cugat i on al començament de la guerra havia estat ubicat el Comitè de Milícies Antifeixistes. Allà estarà el local falangista fins a la fi del Franquisme. Allà tenen també seu alguna de les seves seccions.

La seu falangista és inaugurada oficialment el 19 de març amb una gran mobilització de masses. El poble apareix engalanat amb banderes d’Espanya i de FET. Al matí es realitza una desfilada de les milícies falangistes, la Sección Femenina i les Organizaciones Juveniles, acompanyats de la banda de tambors i trompetes de la Creu Roja. En arribar davant la nova seu s’incorporen les jerarquies falangistes locals, acompanyades de les de Cerdanyola, el comandant de la plaça i les autoritats locals. D’allà es traslladen al Monestir per celebrar una missa. A la sortida de l’acte religiós les autoritats passen revista als i les falangistes que han desfilat, formats al camp de futbol. Més tard, la desfilada va continuar fins a la casa consistorial, on les jerarquies presents van fer els parlaments des de la balconada, per finalitzar amb l’acte de benedicció del nou local per Antoni Griera i un “lunch” d’obsequi als convidats.

Per ordre del delegat provincial de FET, que era l’encarregat de nomenar i destituir els jefes locals, Josep M. Cardelús és substituït, el 3 de maig de 1939, en la Jefatura per un altre antic catalanista, Lluís Juanola Almar. Originari de Serinyà (Lleida) i, com Cardelús, de 34 anys, havia arribat a Sant Cugat el 1922 i era propietari d’una fusteria mecànica, sent un dels majors contribuents municipals per indústria i comerç. Va participar en l’organització de la Candidatura Administrativa de Coalició, que l’abril de 1931 ajuntava republicans federals i gestors municipals durant la Dictablanda contra la candidatura monàrquica. Va militar després a Acció Catalana, passant posteriorment a Unió Democràtica de Catalunya. Plenament implicat a la vida associativa del poble va ser soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català i president del Sant Cugat Sport Futbol Club entre 1933 i 1935. Es va casar amb una filla del carlí Tomàs Musella.

A les eleccions de febrer de 1936 exerceix d’apoderat del Front Català d’Ordre. En començar la guerra s’oculta a Barcelona. L’agost de 1936 aconsegueix passar a França i d’allà a Itàlia. Mesos després ingressa a l’Espanya franquista. Viu a Sevilla, on es presenta voluntari al Parque de Intendencia, per passar després a residir a San Sebastián, on hi viu una important colònia de catalans. Durant el temps de la guerra la seva fusteria va ser col·lectivitzada i van morir, amagats a Barcelona, el seu cunyat i el seu sogre.

Nicolás Villar Recio. Detall de fotografia. Fons Cabanas. Arxiu Municipal Sant Cugat

Lluís Juanola nomena com a secretari polític de FET, el que havia estat metge municipal del poble Nicolás Villar Recio. Havia nascut, circumstancialment, a Villasandino (Burgos) el 1899 on el seu pare, mestre nacional, estava destinat. La família va tornar aviat a Catalunya. Villar es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1923. El 1926 arriba a Sant Cugat com a ajudant al dispensari municipal, el 1928 ja és metge auxiliar de beneficència, el 1932 és nomenat interí i el 1935 aconsegueix la plaça de metge titular de Sant Cugat. Des de l’abril de 1931 atenia al seu consultori del carrer Santiago Rusiñol 19, cantonada amb carrer Gorina.

Durant la dictadura de Primo de Rivera havia estat afiliat al partit únic de la Dictadura, a la Unión Patriótica, però amb la República es va apropar al món catalanista. Va ser soci d’entitats com l’Ateneu de Sant Cugat o l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català. També simpatitza amb el món catòlic. El 1931 va ser un dels portadors del pendó a la processó del Corpus i era membre del patronat de l’Institut de Cultura Infantil. Al començament de la guerra, l’agost de 1936, va ser cessat al seu càrrec municipal, però va restar al poble exercint la seva professió. El 1939 s’afilia a FET amb el número 17.917. L’abril de 1939 havia recuperat oficialment el seu càrrec de metge municipal.

Les delegacions i seccions falangistes

El dia del traspàs de la Jefatura el camarada Cardelús li havia presentat al nou jefe Juanola els delegats de les diferents seccions de FET. Juanola, segons explica La Vanguardia, «con elocuentes frases agradeció a todos la adhesión que demostraban y rogó, a los allí reunidos, que como hasta la hora presente siguieran colaborando bajo su jefatura con el mismo celo y entusiasmo, sirviendo con ello a España».

La Delegació local de FET tenia diferents serveis o seccions. El jefe local era l’encarregat de proposar als seus responsables, pel seu nomenament o destitució, al delegat provincial de cada secció o delegació.

Auxilio Social

La primera delegació que es posa en marxa és la d’Auxilio Social, encarregada de funcions benèfiques, com el repartiment de menjar o d’atendre infants orfes, just en uns moments on la fam s’està convertint en el problema principal de moltes les famílies que després de la guerra no tenen cap font d’ingrés i es veuen obligades a dirigir-se a la beneficència municipal, parroquial o anar als menjadors d’Auxilio Social.

La Delegación de Auxilio Social de Sant Cugat va confiscar la seu de l’esquerrana Unió Santcugatenca per instal·lar els seus menjadors populars. El 12 de març de 1939 inaugura els menjadors infantils, que a poc a poc es van obrint a més població. L’allau de població famolenca fa que s’hagin d’organitzar dos torns per menjar. En un informe de l’Ajuntament de desembre de 1939 s’informa que són tres-centes les famílies santcugatenques que atén beneficència, el que vindria a representar més d’un terç de la població.

L’alimentació que oferia Auxilio Social provenia del que es comprava amb el recaptat amb postulacions o el Día del Plato Único o la Ficha Azul, una subscripció, en principi, voluntària. També s’obligava als propietaris de vaques i cabres a fer lliurament diari de llet i estava destinat a Auxilio Social els productes requisats al mercat negre, així com els sobrants dels repartiments del racionament. Amb aquests sistemes es pot deduir que, donat el gran nombre de santcugatencs que acudien a Auxilio Social, ni la quantitat ni la qualitat del menjar devia ser excessiva.

El 2 de juliol de 1939 es va fer l’acte de benedicció de la bandera d’Auxilio Social i de les Milicias de FET, una nova excusa per mobilitzar la població en suport del règim. Per l’ocasió la Comissió Gestora va aixecar dues tribunes i un altar per l’acte religiós a la plaça de Barcelona.

Menjador popular d’Auxilio Social instal·lat a la Unió Santcugatenca. [194?]. Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat, com en altres pobles, es donen casos de corrupció en la gestió d’Auxilio Social. La delegació passa per diferents mans. El desembre de 1939, després d’una inspecció, és cessat com a administrador d’Auxilio Social Joaquim Bozzo Rovira, nascut a Barcelona el 1913, que durant la República havia estat militant de la catòlica i catalanista Federació de Joves Cristians i membre de l’Institut de Cultura Infantil. Durant la guerra va ser un dels detinguts el 31 d’octubre de 1936 per la milícia local, com a represàlia pel bombardeig marítim del dia anterior a Roses, sent alliberat pocs dies després.

El 1940 era delegat d’Auxilio Social l’antic republicà radical Mateu Eudal Mestre, de 36 anys, que havia estat oficial interí de la Secretaria de l’Ajuntament breument entre novembre de 1929 i fins al seu cessament l’abril de 1930. Després havia fet d’espardenyer. Durant la guerra va viure a Sant Boi de Llobregat. El 1939 torna a Sant Cugat com a militant de FET, amb el número 4961. Aviat recupera el seu lloc com a funcionari municipal.

Enquadrant i adoctrinant els joves

Una altra delegació que es posa aviat en funcionament és la dedicada a enquadrar els joves en les estructures totalitàries del nou Estat i adoctrinar-los en el falangisme: les Organizaciones Juveniles.

El primer delegat va ser Santiago Bozzo Rovira. Nascut a Sabadell el 1910 però resident a Sant Cugat des de feia temps. Abans de la guerra era empleat de l’empresa Luminica Publicitaria de Barcelona i a pesar de la seva joventut ja era casat i amb fills. Havia estat president de la Federació de Joves Cristians de Sant Cugat i de l’Institut de Cultura Infantil i havia militat a la Lliga Catalana i Unió Democràtica de Catalunya. Tenia, doncs, experiència en l’adoctrinament i direcció de joves. Com el seu germà Joaquim, durant la guerra va ser detingut el 31 d’octubre de 1936. En un escorcoll a casa seva li van trobar unes cartutxeres i objectes religiosos. És acusat de desafecte i resta empresonat fins al juliol de 1937. Era per tant un excautivo.

Cartell d’activitat organitzada per les Organizaciones Juveniles. Sant Cugat. 1939. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

Santiago Bozzo, que tenia el carnet provisional número 16 de la Delegación de FET de Sant Cugat, és destituït del càrrec per indisciplina i mala gestió econòmica a finals de 1939. El substitueix Antoni Tortosa Juliana, nascut a Sant Cugat el 1909, excombatent i funcionari municipal. Tortosa havia estat designat segon oficial de secretaria el juliol de 1930. L’agost de 1931, en tornar del servei militar, l’Ajuntament republicà el suspèn de feina, acusant-lo d’haver recolzat sempre als monàrquics. És destituït definitivament el novembre. Durant la guerra va fugir a França per passar a l’Espanya franquista. Lluita com a voluntari a l’Exèrcit franquista i arriba a caporal. El 1939 recupera el seu càrrec a l’Ajuntament.

Alguns joves del poble es van veure coaccionats per a enquadrar-se a les Organizaciones Juveniles, que tenia la seva seu a la casa de Pere San que havia estat seu de l’Ajuntament fins al 1932, després seu de la Lliga Catalana i durant la guerra de la CNT.

Les Organizaciones Juveniles serien substituïdes pel Frente de Juventudes el 6 de desembre de 1940, passant a ser aquest l’encarregat de l’educació política, esportiva i premilitar dels joves enquadrats. El Frente de Juventudes local organitza el 1941 amb els cadetes, membres de 14 a 16 anys, la Centuria “Luis Paraiso”, en record del santcugatenc mort en combat en 1939 lluitant en les files de la Primera Bandera de Falange de Castilla.

També existia una delegació de les Organizaciones Juveniles Femeninas. La seva delegada era Maria Dolores Turegano Vila, que el 1939 havia iniciat els seus estudis a l’Escola de Bibliotecàries. Nascuda el 1919 a Premià de Mar el seu pare era oficial de Telègrafs i la seva mare, Dolores Vila, mestre nacional que havia estat destinada a Sant Cugat el 1935. Com tots els mestres, després de la guerra va passar el procés depuratiu, se la va confirmar en el càrrec però se la inhabilita per a càrrecs directius. La filla va ingressar a Falange.

Mesos després va ser substituïda per Dolors Julià Agustí, filla dels masovers de Can Fatjó dels Xiprers. El propietari d’aquest mas, que estava enfrontat als seus rabassaires, va fugir el 1936. El masover i pare de la Dolors va ser obligat a obrir el magatzem de la propietat i va veure com els rabassaires es van repartir el vi. A més, un germà no es va presentar en ser cridat a files, per això el 13 de juny de 1938 va ser detinguda la seva mare, que passaria dotze dies a la presó de dones de Les Corts, fins que el fill es va presentar. El seu germà seria condemnat per deserció.

L’Organización Juvenil Femenina és també l’encarregada dels Flechas, els nens de 10 a 13 anys allistats a Falange. L’11 de juny de 1939 es fa la inauguració de la Casa de Flechas al carrer Canovas del Castillo, a l’antiga seu de l’Institut de Cultura Infantil, convertit en Institut Racionalista durant la guerra.

Enquadrant i adoctrinant les dones

Una altra secció important era l’encarregada d’enquadrar a les dones, adoctrinar-les en el seu nou paper dins del nacionalcatolicisme i preparar-les com esposes i per les feines de la llar, era la Sección Femenina. Mitjançant aquesta Secció la Falange va controlar els serveis socials, ja que organitzava a les dones per tal que complissin serveis assistencials mitjançant l’obligatori Servicio Social de la Mujer.

Des de mitjans de 1939 estava dirigida a Sant Cugat, primer de forma accidental i a partir de 1940 de forma oficial, per Marcelina Sangés Bigas. Nascuda a Sant Cugat el 1919 era filla dels propietaris de la Fonda Tadeo, la Dolors Bigas i el Marcel·lí Sangés, que havia estat jutge municipal de 1931 a 1934, inicialment amb el suport dels republicans federals, amb els que es va enfrontar per acabar simpatitzant amb la CEDA.

Exercia de secretària de la Sección Femenina Maria Tortosa Solà, nascuda a Sant Cugat el 1913, germana d’un exfejocista i filla del regidor Antoni Tortosa Tortosa, i com administrativa Juana Paradell Santamaría, una altra santcugatenca de 28 anys. El 8 de setembre de 1939 es va realitzar la benedicció de la seva bandera a la seva seu, que era la mateixa que la Jefatura de FET, a Cal Barbany

Control polític i propaganda

Un altre servei de FET, important en els primers anys de Franquisme, va ser la Delegación de Investigación e Información, responsable del control social i polític de la població. Funcionava com a una mena de policia política falangista. Tenia encomanda la labor d’elaborar els informes personals del comportament polític i social dels veïns del poble, informes que eren demanats per presons, camps de treball, tribunals civils i militars, empreses o ajuntaments. Aquests informes podien resultar determinants per la sort dels veïns detinguts i encausats. Amb l’aparició de l’estraperlo també s’encarregà d’informar sobre la situació econòmica dels comerciants als quals se’ls imposa multes per contraban. A més, confecciona els salconduits d’aquells que havien de viatjar prop de la frontera, informa dels antecedents dels santcugatencs que demanen l’ingrés a FET i tracta de vigilar i captar els rumors i crítiques que circulen per la vila. La Delegación de Investigación e Información va promoure la delació i la denúncia per aconseguir la informació, implicant així en les tasques repressives i de vigilància als veïns.

Aquesta delegació va ser posada en mans primer de José Pérez, substituït el maig de 1939 per Josep Garrell Casamitjana. Nascut a Sant Cugat el 1892 era treballador de la central elèctrica i propietari d’una botiga d’electricitat. Havia estat membre del Sometent. Amb la República es va afiliar a la Lliga Catalana. El gener de 1934 havia estat escollit regidor de l’oposició, dins de la llista de Conjunció Catalanista. Després dels fets d’octubre no va voler col·laborar amb els radicals en els ajuntaments gestors i va abandonar la Lliga. El novembre de 1936 va estar detingut uns dies. Era militant de FET amb el número 14.464.

Garrell és substituït a finals de 1940 pel comerciant Francesc Alegret Carcassonne, de només 25 anys, fill del salista Josep Alegret Estapé, comerciant i propietari immobiliari, essent el primer contribuent per riquesa urbana als anys trenta. El seu pare havia estat durant la Dictadura de Primo de Rivera regidor -ho tornaria a ser en el primera gestora franquista-, sotcaporal del Sometent i dirigent de la Unión Patriótica. El fill, durant la República, va militar a la Federació de Joves Cristians, va estar proper a la Lliga i era membre de la Penya Dandys. Durant la guerra va veure com era detingut el seu pare el juliol de 1936 durant uns pocs dies i com l’eren confiscades les seves propietats. El desembre de 1941 hi havia nou delegat de Investigación, Josep Pujol Estapé, de 31 anys, propietari de la Masia Torre Blanca i també antic membre de la Penya Dandys.

Actuaven com agents de la delegació l’escrivent Emili Sabaté Escursell, nascut a Sant Cugat el 1913, que abans havia estat secretari de las Milicias de FET, i Lluís Girbau Aguilar, dos exmilitants de la Joventut Catalanista del Casal Català, les joventuts de la Lliga, i de la Penya Dandys, que havien estat uns dies detinguts el juliol de 1936, i el pagès Santiago Cleris Fàbregas, nascut a Sant Cugat el 1917 i exmilitant de la Federació de Joves Cristians, a més de corresponsal del seu òrgan de premsa Flama.

Per últim destaquem la Jefatura de Prensa y Propaganda, que tenia com a missió escampar l’ideari falangista. Dirigida inicialment pel periodista Manuel Pérez de Rozas Masdeu, de simpaties lerrouxistes, que havia estat administrador de El Liberal i que residia a Sant Cugat des de 1933. Més endavant se’n faria càrrec un exfejocista i antic militant de les joventuts de la Lliga, Josep M. Magnara Castañé que era fuster del Golf i tenia 30 anys. Durant la guerra havia treballat al Camp militar d’entrenament instal·lat al golf, sent detingut el 1937 acusat de furt i de ser desafecte. Després del seu alliberament, l’agost de 1937, es va amagar.

També existia la Delegació de Administracion de FET, encarregada de les tasques burocràtiques del partit. L’octubre de 1939 és delegat local Roderic Rodó Rovira, un altre jove que havia passat per la Federació de Joves Cristians i les joventuts de la Lliga Catalana.

Milicies, excombatents i excaptius

En aquests primers anys de Franquisme existien també unes Milicias de FET, una organització paramilitar que segons el que deien els estatuts falangistes representa”su viril voluntad de servicio a la Patria, en guardia vigilante de sus postulados ante todo enemigo interior». A partir de juliol de 1940 van quedar sota control de l’Exèrcit i amb la funció de formar i adoctrinar els joves abans del seu servei militar. El maig de 1939 era secretari de les Milicias Emili Sabaté Escursell, que tenia el carnet provisional número 28 de la Delegació de FET de Sant Cugat, i que, com hem vist, després passarà a la Delegación de Investigación e Información. No coneixem altres dirigents o la seva composició, només sabem que era caporal d’una de les seves esquadres el comerciant de queviures Vicente Xaxo Tomasa, nascut a Sant Cugat el 1900 i afiliat a la UGT durant la guerra.

A més, existia la Delegación Local de Excombatientes, encarregada de vetllar pel benestar dels que havien lluitat a l’Exèrcit franquista, acompanyar-los en la seva reincorporació a la societat civil i aconseguir la seva reinserció laboral, a més de garantir la seva adhesió sense fissures al Franquisme. A Sant Cugat estava dirigida per Vicente Castañé Mauri. Nascut a Sant Cugat el 1911 era un modest propietari agrícola que durant la República no s’havia destacat políticament, però que havia fet la guerra al costat franquista, a les files del Regiment d’Infanteria núm. 52, essent ferit i rebent la Cruz de Guerra. El 1940 és substituït per Josep Pahissa Ricart, nascut a Sant Cugat el 1910 i membre de la junta de la Hermandad Sindical de Labradores.

I la Delegación Local de Excautivos, amb la funcions semblants a la d’Excombatientes, però en aquest cas adreçada als que havien passat per les presons republicanes durant la guerra. El 1940 estava dirigida per Carlos Riambau.

La Delegació de Valldoreix-La Floresta

Inicialment al municipi es creen dues delegacions falangistes la de Sant Cugat i la de Valldoreix-La Floresta. La Delegació de Valldoreix-La Floresta es va formar a finals de març de 1939 per burgesos barcelonins que havien fixat la seva residència en aquests barris i per propietaris locals. El primer jefe local va ser Manuel Bueno, substituït poc després per Josep M. Rosàs Major, terratinent i propietari de Can Major (coneguda ara com a Can Rosàs), masia que havia estat col·lectivitzada durant la guerra. També era dirigent de l’Associació de Propietaris de Valldoreix.

Com a secretari el 1939 figura Andrés Pérez Terrasa i com a delegat d’Investigación e Información l’antic fejocista Joan Altet Forés. Nascut a Barcelona el 1917, era mestre. Durant la guerra s’havia passat a la zona franquista. És rellevat més endavant per J. Balderas.

La Delegación de Valldoreix- La Floresta acabarà absorbida més endavant per la de Sant Cugat.

Els falangistes al poder municipal

Va ser Falange qui va reorganitzar la vida política del poble segons els nous ideals, ja que eren les jerarquies falangistes les que redactaven els bans, que després ordenava fixar la Comissió Gestora que regia l’Ajuntament des del 7 de febrer -formada per persones madures seleccionades per la Guàrdia Civil entre propietaris i dretans, pocs dels quals han ingressat a Falange-, i qui ordena cessaments de funcionaris, situant a molts dels seus militants en els nous càrrecs.

La Comissió Gestora es veu obligada a assistir a tots els actes que organitza el partit i les seves seccions, moltes vegades sota amenaça, per exemple el delegat de las Organizaciones Juveniles convida a l’alcalde a una reunió, però li deixa clar que «Me disgustaría sobre manera la desatención en no asistir, podiendo motibar [sic] mi queja a la INSPECCION GENERAL DE LA PROVINCIA».

Desfilada falangista pel carrer Santiago Rusiñol. Sant Cugat. [194?]. Fons Cabanas. Arxiu Municipal de Sant Cugat
El partit organitza tota mena de festivals, desfilades i concentracions per celebrar commemoracions polítiques, religioses, del partit i les seves seccions, benediccions de locals i banderes. Això li dóna una presència permanent al carrer i suposa una mobilització constant dels veïns que es veien pressionats per assistir als actes de forma que, per exemple, a la benedicció de les banderes nacionals i del moviment al local de FET, segons l’Ajuntament,«puede decirse que las cuatro quintas partes del pueblo estaban presentes». Algunes d’aquestes celebracions, malgrat ser organitzada per FET, van a càrrec dels pressupostos municipals.

Amb el nomenament pel Govern Civil de la nova Junta Gestora, el març de 1940, són els mateixos dirigents falangistes els que passin a gestionar l’Ajuntament. El nou alcalde és Nicolás Villar Recio, secretari de FET; el primer tinent d’alcalde i delegat de Foment és Lluís Juanola, jefe local; el delegat de Propaganda és Josep M. Magnara, jefe de Prensa y Propaganda; el de Governació Josep Garrell, jefe de Investigación e Información, i a més figura com a nous regidors Josep M. Rosàs, jefe local de la delegació de Valldoreix-La Floresta, o Vicente Castañé, delegat d’Excombatents.

L’anomalia que significava que l’alcalde fos el secretari de FET i el tinent d’alcalde el jefe local es soluciona el 1941 quan s’intercanviïn els càrrecs en el partit passant Lluís Juanola a ser el secretari i Nicolás Villar el jefe local, unificant així en una mateixa persona el càrrec d’alcalde i jefe local de FET, com passava a la majoria de pobles.

La Falange de Sant Cugat es fa amb el poder local, ja no el deixarà fins a la Transició.