Resultats electorals a Sant Cugat durant la Segona República

El sistema electoral fet servir a les dues primeres eleccions municipals encara era el de la Restauració, la llei electoral de 1907, amb majories i minories i dos districtes a Sant Cugat. L’únic canvi entre les d’abril i maig de 1931 és que les segones es fa amb un cens una mica més gran en rebaixar-se el dret a vot dels 25 als 23 anys. Les municipals de 1934 es fan amb una nova normativa electoral catalana on desapareixien els districtes.

Les eleccions generals i catalanes durant la República es van fer amb una nova legislació electoral, amb sistema majoritari, molt poc proporcional, pensat per crear majories estables però que va donar lloc a la formació de coalicions electorals heterogènies. Les llistes eren obertes i el vot era restringit. Cada elector podia escollir un 75%-80% dels candidats presentats. Per això als resultats d’algunes eleccions veureu votacions màximes i mínimes de cada candidatura.

La circumscripció electoral en el cas de Sant Cugat era la de Barcelona-Província, que agrupava tots els municipis de la província de Barcelona menys la capital, amb circumscripció pròpia.

A més de les eleccions municipals, trobareu els resultats de les legislatives de juny de 1931, les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932, les legislatives de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 i les eleccions a compromissaris del mateix any.

Eleccions municipals (12 d’abril de 1931).

Electors

Votants

Candidatura Administrativa de Coalició

Independents (Monàrquics)

Acció Catalana

Districte

1

2

1

2

1

2

843

[650]

145-79

168-155

116-111

213-197

18-15

21-19

%

[75%]

46,6%

47,7%

5%

Regidors

11

3

1

2

5

0

0

Font: Aurora, núm. 4 (13 abril 1931), La Vanguardia, 14 de abril de 1931, Las Noticias, 15 de abril de 1931 i El Correo Catalán, 16 de abril de 1931.

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

Eleccions municipals repetides (31 de maig de 1931).

Electors

Votants

Centre Republicà Federal

Centre Bloc Republicà

Acció Catalana

Districte

1

2

1

2

1

2

[900]

[700]

148-140 + 103

242-236

175-174

70%

50%

35%

Regidors

11

5

4

0

2

0

0

Font: El Diluvio, 2 de junio de 1931 i L’Acció, 12 de juny de 1931.

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les noves eleccions municipals del maig

 

Eleccions legislatives (28 de juny de 1931).

Electors

Votants

LR

PRR

PCR

ERC

BOC

[1500]

[1150]

128

106

75

840

%

[75]%

7,6%

7,6%

3,3%

81,5%

0,2%

Font: Las Noticias, 4 de julio de 1931. Els percentatges, que difereixen una mica, extrets de Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República: orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona : Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 302. El Diluvio, 1 de julio de 1931, ofereix uns resultats un xic diferents: 850 vots per ERC, 100 per la Lliga, 80 el Partit Republicà Radical i 60 el Partit Catalanista Republicà.

Nota: en aquestes eleccions també presenten candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província Extrema Esquerra Federal, amb un 0,1% dels vots a Sant Cugat.

A les eleccions legislatives de 1931, realitzades amb un nou cens ampliat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir a Sant Cugat un aclaparador 81,5% dels vots. El percentatge està en línia amb el que obté el partit al Vallès Occidental. ERC s’ha convertit en el partit on han dipositat les seves esperances de canvi els rabassaires i els obrers. A més, rebia el vot dels republicans federals que, com també a Sabadell, voten sempre ERC, que inclou entre els seus candidats algun membre del Partit Republicà Democràtic Federal, al que encara el Centre Republicà Federal de Sant Cugat està adscrit. D’aquí els nuls resultats d’una de les escissions federals, Extrema Esquerra Federal. A l’esquerra també el Bloc Obrer i Camperol (BOC) que encara no tenia militància a Sant Cugat, obté resultats anecdòtics.

La Lliga Regionalista (LR) i els radicals de Lerroux (PRR) obtenen un 7,6% dels vots cadascú i el Partit Catalanista Republicà (PCR) es queda en un modest 3,3%. Així, la Lliga encara no es mostra com la força hegemònica d’oposició i obté a Sant Cugat uns resultats molt pobres, cinc punts percentuals per sota del que treia com a mitjana a la comarca. El Partit Catalanista Republicà, que a Sant Cugat havia tingut un cert paper durant 1931, amb regidors a l’Ajuntament «revolucionari» d’abril-maig, obtenia el mateix percentatge que els seus companys de comarca. En canvi, el Partit Republicà Radical, una opció no catalanista, estava quatre punts per sobre a Sant Cugat.

A la segona volta de les legislatives, celebrada el 12 de juliol, el triomf a Sant Cugat, amb una baixa participació de només uns quatre-cents votants, va ser per a la candidatura d’Eduard Layret, germà del malaguanyat Francesc Layret, heroi dels rabssaires santcugatencs, presentat com republicà independent, i Salvador Sediles, un dels “jabalíes” de l’Extrema Esquerra Federal, que va fer saber una bona campanya entre els camperols.

 

Eleccions al Parlament de Catalunya (20 de novembre de 1932).

Electors

Votants

DC

CC

PRR

ERC

BOC

[1500]

16-14

214-198

87-83

493-477

124-100

%

[60]%

1,7%

22,8%

9,7%

54,7%

11,1%

Font: L’Acció, 26 de novembre de 1932 i Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República : orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona: Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 314.  El Poble, 22 de novembre de 1932, aporta unes dades una mica diferents: Dreta de Catalunya 20; Concòrdia Ciutadana 215; Partit Republicà Radical 90; ERC 494 i Bloc Obrer i Camperol 105.

Nota: en aquestes eleccions també presenten candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província el Partit Republicà Democràtic Federal, el PSOE i el Partit Comunista de Catalunya amb resultats inapreciables a Sant Cugat.

Les eleccions de 1932 al Parlament de Catalunya, suposen canvis al panorama electoral a Sant Cugat. El desgast patit per ERC, sobretot en l’àmbit de govern de la Generalitat, es reflectirà en una forta caiguda en vots i percentatge, passant dels més de 800 vots a 493 en la votació màxima, que a més va ser per Manuel Serra i Moret, candidat de la Unió Socialista de Catalunya dins de la llista d’ERC, partit sense militants a Sant Cugat. En percentatge es va quedar en un 55% dels vots, dos punts per sota dels vots rebuts a la comarca. ERC a Sant Cugat va perdre vots tant per la dreta com per l’esquerra.

Cartell d’acte electoral d’ERC. Novembre 1932. Arxiu Municipal de Sant Cugat

La influència creixent, després dels conflictes rabassaires i laborals de 1931 i 1932, del Bloc Obrer i Camperol (BOC) que controla el Sindicat local, adherit a la CNT, i té una creixent presència a la Unió de Rabassaires, es traduirà en aquestes eleccions en un significatiu percentatge de l’11% de vots. Aquest resultat és espectacular si el comparem amb les anteriors eleccions i amb el 3,5% que rep com a mitjana al Vallès Occidental. El percentatge de vot rebut pel Bloc a Sant Cugat en aquestes eleccions és un dels més alts de la província de Barcelona. Això fa que altres candidatures marxistes que es presentaven, com el PSOE el Partit Comunista de Catalunya obtinguin resultats inapreciables.

Pel que fa a la dreta la candidatura de Concòrdia Ciutadana (CC), formada per Lliga Regionalista, Partit Catalanista Republicà i Unió Democràtica de Catalunya, recull prop del 23% dels vots, mentre els radicals (PRR) treien quasi el 10%. En comparació amb la comarca volia dir que la Lliga, ara amb aliats, seguia sense quallar a Sant Cugat, ja que es quedava a tres punts percentuals, mentre els radicals santcugatencs seguien per sobre dels seus companys de Barcelona-província en quasi cinc punts.

A la dreta d’aquests la candidatura de Dreta de Catalunya (DC) recolzada pels carlins i els monàrquics alfonsins. A Sant Cugat, on només hi ha un parell de carlins, li donen suport els antics salistes. La candidatura es quedava en un pobre 2%, tres punts menys que a la mitja de la comarca, confirmant la pèrdua d’influència desl antics cacics a Sant Cugat després de la proclamació de la República.

 

Eleccions legislatives (19 de novembre de 1933).

Electors

Votants

DC

PRR

CEC

ERC

FO

[3000]

627

151

99

1012

157

%

[68]

30,6

7,4

4,8

49,5

7,7

Font: Adelante, 31 de noviembre de 1933

Nota: en aquestes eleccions també presenta candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província el Partit Comunista de Catalunya amb resultat ínfim a Sant Cugat.

La pujada de vot de les dretes i la baixada d’ERC es confirma a les legislatives de novembre de 1933, les primeres eleccions a Catalunya amb vot masculí i femení. ERC, ara representat al poble pel Centre Republicà Federal, es queda a Sant Cugat per primera vegada, i única, per sota del 50% dels vots.

La primera força d’oposició segueix sent la Lliga Catalana, coalitzada en aquesta ocasió amb els carlins en la candidatura de Defensa Ciutadana (DC) amb més del 30% dels vots, però 14 punts per sota de la mitja de la circumscripció.

El Partit Republicà Radical baixava fins al 7,4%, però a Sant Cugat resistien, no queia tant com a la circumscripció on només obtenen un marginal 2,7%. Mentre Acció Catalana Republicana, que es presentava en la Coalició d’Esquerres Catalanes (CEC), junt amb el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i el Partit Català d’Acció Republicana, sense agrupacions a Sant Cugat, mostrava la recuperació de l’agrupació local en situar-se en un 5%, dos punts per sobre de la mitja de la coalició a la circumscripció.

A l’esquerra el Front Obrer (FO) -coalició del Bloc Obrer i Camperol i PSOE- baixava fins a quasi un 7%, però seguia sent un dels percentatges més alts de la província de Barcelona.

Eleccions municipals (14 de gener de 1934).

Electors

Votants

Centre Republicà Federal + Unió de Rabassaires

Conjunció Catalanista

[3000]

2230

1314

916

[75%]

58,9%

41,1%

Regidors

12

8

4

Font: Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les eleccions municipals de gener de 1934

 

Eleccions legislatives (16 de febrer de 1936).

Electors

Votants

Front d’Esquerres

Front Català d’Ordre

3155

2495

1539

956

%

79%

61,7%

38,3%

Font: A Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República : orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona : Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 318, atorga un 58,5% al Front d’Esquerres. A l’Arxiu Municipal de Sant Cugat he trobat dades de dues de les set seccions electorals del poble que confirmen aquests percentatges. El Matí, 18 de febrer de 1936 ofereix uns resultats una mica diferents: dretes 974 vots; esquerres 1369, amb una participació de 2343 electors.

La campanya electoral de les legislatives de febrer de 1936 havia arrancat mesos abans de la convocatòria electoral. El juliol de 1935 la Generalitat intervinguda implanta el carnet electoral com a nova identificació per votar. Des dels partits de la dreta es va secundar la mida, des de les esquerres, encara amb locals clausurats, es va cridar al boicot. A Sant Cugat a mitjans d’octubre de 1935 s’obren tres oficines per tramitar el carnet electoral, a l’Ajuntament, en mans radicals, i als locals de la Lliga Catalana i d’Acció Popular Catalana. Un mes després, segons càlculs fets des del consistori gestor, a l’Ajuntament s’havien tramitat 284 carnets electorals, a la Lliga 370 i a la CEDA 65, el que representava menys d’una quarta part del cens electoral.

Una vegada convocades les eleccions, van començar a celebrar-se mítings electorals. L’esquerra, agrupada al Front d’Esquerres havia fet els seus primer actes el 23 i 29 de gener al local de la Unió Santcugatenca. En aquest darrer, segon informava La Humanitat del 31 de gener de 1936, van intervenir membres d’Acció Catalana Republicana, Unió Socialista de Catalunya i el diputat Josep Riera Puntí, d’ERC.

Mentrestant la Lliga Catalana havia convocat un acte el dia 30 amb Josep Maria Trias de Bes com orador estrella. En una irònica crònica d’El Diluvio del 7 de febrer de 1936 s’escriu que en l’acte de la «Liga anticatalana local, el pontífice Trias de Bes pasó revista a sus sacristanes». Per la seva part, la CEDA el 3 de febrer organitza un altre acye per defensar el vot al Front Català d’Ordre. El Diluvio del 7 de febrer de 1936, maliciosament comenta que a la reunió van assistir 43 persones, la meitat republicans curiosos.

La campanya va ser tensa, amb denúncies des de l’esquerra per les prometences de darrera hora dels regidors gestors i per haver-los prohibit l’alcalde fixar propaganda a la via pública.

El dia 16 se celebren, doncs, les eleccions que enfronten a dues candidatures la del Front d’Esquerres de Catalunya, que agrupa a Acció Catalana Republicana, Partit Republicà d’Esquerra, ERC, Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista de Catalunya, Partit Comunista Proletari i Partit Obrer d’Unificació Marxista, davant la del Front Català d’Ordre, on participa tota la dreta, Lliga Catalana, CEDA, Partit Republicà Radical i tradicionalistes.

A Sant Cugat durant la jornada electoral, segons explicava El Matí del 18 de febrer de 1936, «hi hagué petits incidents, però en general, la tònica fou de normalitat absoluta». Pel què fa als resultats i, com a la resta de Catalunya, amb una participació record del 79% dels electors, el triomf és pel Front d’Esquerres, que s’emporta el 61,7%, deixant al Front d’Ordre en el 38.3%, uns percentatges semblants als de la resta de la comarca, on també el Front d’Esquerres guanya a les poblacions grans com Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, etc. Aquesta victòria provoca la immediata dimissió de la Comissió Gestora de l’Ajuntament i la tornada del consistori escollit el 1934.

 

Eleccions a compromissaris (26 d’abril de 1936).

Electors

Votants

Front d’Esquerres

Lliga Catalana

1395

426

356-351

72-68

%

30.5%

83.6%

16.4%

Font: Només són dades del districte 1, les úniques que he pogut localitzar a l’Arxiu Municipal de Sant Cugat.

En aquests comicis s’escollien els compromissaris que després havien de votar el nou president de la República. A aquestes eleccions només es presenten el Front d’Esquerres i la Lliga Catalana, ja que la resta de la dreta fa boicot. La victòria a Sant Cugat és aclaparadora pel Front d’Esquerres, amb més del 80% dels vots, però amb una gran abstenció, propera al 70%.