Esport i entitats esportives al Sant Cugat de la República

Darrera actualització: 16 de gener de 2021

Durant els anys vint l’esport es va popularitzar a la societat catalana. Si fins llavors la pràctica esportiva era, quasi només, una cosa d’aristòcrates i burgesos, a partir de la dècada dels vint i, sobretot amb l’arribada de la República, cada vegada més treballadors es van sumar a la pràctica de l’esport. Ja el 1913, després de la demanda de la colònia estiuenca, s’havia habilitat per l’Ajuntament l’anomenat Hort Vermell, a l’entorn del Monestir, com a camp d’esports

En una conferència a Sant Cugat el 1930, el periodista, dirigent esportiu i polític Josep Sunyol resumia la història de l’esport a Catalunya, començat «per l’esforç personal d’uns quants estrangers», continuat «com una exclusiva del que n’hem dit aristocràcia i passava, finalment, a mans del poble. Del poble que, en democràtica barreja de classes socials, l’assimilava i en feia una cosa seva»1.

A més, republicans, marxistes, catalanistes i catòlics coincidien en promocionar l’esport com una forma d’educar el jovent i allunyar-lo dels vicis. Com deia el republicà federal Ramon Mas «el camp d’esports ha fet un honrós servei al poble de S. Cugat perquè això ha sigut el motiu d’evitar que la joventut es fiqui dins del vici, amb la facilitat de trovar-se [sic] aquí [a Sant Cugat] el tren elèctric»2.

Arribada a la plaça Octavià de Sant Cugat de la Primera Festa del Pedal. Sant Cugat del Vallès, 4 de maig de 1913. Fons Josep Maria Co de Triola. Arxiu Fotofràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC_CO_X_0539)

Així, a més dels clubs pròpiament esportius que neixen a Sant Cugat -com el Sant Cugat Sport Futbol Club (1916), la Societat de Caçadors La Codorniz (1922), el Boxing Club Sant Cugat (1932), el Club Ciclista Sant Cugat (1933) o la Joventut Esportiva Proletària (1933)-, d’altres entitats locals promocionaran l’esport, com és el cas de la Unió Santcugatenca amb els escacs i inicialment la boxa, de l’Ateneu de Sant Cugat amb l’atletisme o les penyes, que acostumaven a tenir equips de futbol i altres esports.

També partits polítics i associacions religioses van veure les possibilitats de l’esport com a vehicle de proselitisme. La pràctica de l’esport atrau als joves, facilita l’adoctrinament, la disciplina i la cohesió del grup. Un dels que més s’esforçaran en promocionar l’esport entre els joves i les classes populars van ser els comunistes del Bloc Obrer i Camperol, que impulsaran el 1933 la Joventut Esportiva Proletària, amb seccions d’atletisme, futbol i ciclisme, i el 1936 l’Ateneu Popular Santcugatenc, amb vocalies d’atletisme i futbol.

També els seus rivals en el món de l’associacionisme juvenil, els catòlics de la Federació de Joves Cristians, s’esforcen en atraure joves mitjançant l’esport. L’entitat catòlica organitza seccions de escacs, futbol, excursionisme, tennis de taula, gimnàstica, bàsquet o lluita grecoromana. També el catòlic Institut de Cultura Infantil ofereix per als nens que s’apropen futbol, secció excursionista i bàsquet.

A més, Sant Cugat per la seva situació geogràfica i la seva proximitat a Barcelona ha estat des de principis de segle XX lloc de pas o arribada d’excursionistes, ciclistes i corredors, i ha vist com s’organitzaven proves ciclistes -com la 1a Festa del Pedal de 1913-, automobilístiques -com la Sant Cugat-Rabassada- o atlètiques, com el Campionat Nacional de Cross celebrat el 1918 i 1925 en terrenys santcugatencs.

Sortida de la cursa del 10è Campionat d’Espanya de Cross-Country. Sant Cugat del Vallès, 22 de febrer de 1925. Fons ANC1-42 Brangulí (Fotògrafs). Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-42-N-1314)

En els anys trenta es viuen, doncs, uns anys d’expansió i popularització de la pràctica esportiva i un augment de l’afecció pels esports, sobretot el futbol, l’atletisme, el ciclisme i la boxa.

Futbol

A Sant Cugat el futbol era, com arreu de Catalunya, l’esport més popular, tant com a pràctica esportiva com espectacle de masses.

Un dels primers partits de futbol jugats a Sant Cugat, sinó el primer, va ser el previst per al 4 d’agost de 1912. El Sport Football Club Rubí, que tot just s’havia creat el juny, es va oferir per aquell dia a «venir el 1er y 2n Team de Rubí junto con unos aficionados de la misma a dar un partido de F.B.» a Sant Cugat. Sembla que el partit va animar a alguns aficionats locals. Uns dies després la premsa parla que a Sant Cugat «dintre de pochs dies quedará constituit un club per practicar de ferm el futbol». Però encara passarien uns anys.2a.

El Sant Cugat Sport Futbol Club és fundat el 1916 per uns quants joves de la vila. Segons explicava Ramon Mas, exjugador de l’equip, va ser el jove Joan Vilaseca Cañameras, un paleta fill del veterà republicà Anton Vilaseca, mort prematurament el 1918 als 17 anys, «el primer d’organitzar un club de futbol a Sant Cugat i fer conèixer aquest esport a la nostra joventut i era el més entusiasta i millor futbolista local».2b

El primer soci va ser l’Antoni Auladell Tortosa i el primer camp l’hort de l’Abat, al costat del Monestir. El 1918, arran de la construcció del Parc Municipal, van haver de cercar un nou camp. Es va passar primer a disputar els partits en uns terrenys al Pla del Vinyet, per després passar a uns a Can Ganxet de la Riera, a l’anomenat «camp del Tio Malo» al costat de la riera.

Segurament és aquest camp el que s’inaugura a la Fira de Setembre de 1919 amb un partit contra l’equip de la Joventut Nacionalista La Falç. Però les queixes dels pagesos, acusant els futbolistes de fer malbé els sembrats, els va fer peregrinar per la plaça de Barcelona, Can Villà, Can Blanquet, Llobateres i Sant Domènec per practicar el seu esport. Sembla que la pràctica habitual era llogar un camp i aplanar-lo per poder-hi jugar3.

Partit de futbol al camp municipal. Fons Cabanas. AMSCV.

Sant Cugat no tindrà un camp de futbol permanent fins el 1922. Aquell any es va inaugurar el camp municipal, que es va construir al recinte del Monestir, en uns terrenys a l’esquerra del claustre.

Segons explicava Ramon Mas, que havia jugat de defensa a l’equip en aquella època, la ubicació del camp va ser una cacicada. Escrivia que els cacics del poble

sense intervenció de ningú del poble i protestant-ne aquest, van fer el camp de futbol després d’haver expulsat a la joventut vilatana de 5 camps particulars i vista que la joventut, ardida, no claudicava, van determinar absorver-los [sic] a la sala de Festes, abans no anessin la joventut a la Unió, que llavors amb el concurs de la majoria del poble, estava en construcció, i que la joventut havia demanat construir el camp de futbol particular darrera la Unió4.

Es tractaria, doncs, d’una maniobra perquè el futbol no caigués sota la influència de l’esquerrana i popular Unió Santcugatenca i quedés sota el paraigües del Parc Municipal -conegut com el Parque- i convertit en el centre d’oci de la dreta local. De fet, el club tindrà el seu estatge social al Parque.

La data triada per la inauguració és el 19 de març de 1922 amb un partit entre el Martinenc F.C. i el Sabadell F.C. La Veu de Catalunya del 18 de març anunciava l’esdeveniment:

Notícia a La Veu de Catalunya, 18 de marc de 1922

És també en aquest any de 1922, concretament el 12 de juny, quan el club i els seus estatuts són legalitzats davant del Govern Civil de Barcelona. Just un any després, el juny de 1923, el club s’associa a la Federació Catalana de Clubs de Futbol. El corresponsal de La Veu de Catalunya es felicitava de la decisió «ja que així podrà jugar aquest any el Campionat i podrem admirar la seva vàlua en lluitar contra equips forasters».5

El 1923 és president Marcel·lí Sangés Torres, de Cal Tadeo. L’abril de 1924 va ser escollida una junta amb el paleta Josep Bobé Serraboguñà al capdavant com a president6, però per desavinences internes i amb els jugadors només va durar un any. Segurament també qüestions polítiques van jugar en contra d’una junta on abunden joves amb perfils republicans, propers a la Unió Santcugatenca, en un moment de Dictadura al país.

De fet, la nova Junta escollida el juny de 1925, amb Francesc Vila com a president, tenia el suport explícit de l’Ajuntament i uns membres amb un tarannà més conservador.7 El delegat oficial era Fulgencio Tremps, corresponsal del Mundo Deportivo i secretari en l’anterior junta. Des de la publicació esportiva Xut s’acusava a Tremps de «remanar les cireres com en la junta passada que tantes burricades va fer».8

El futbol és cada vegada més popular i atrau més públic. Aquell mateix any de 1925 el camp s’amplia i l’any següent es construeixen graderies i una tribuna.

Als anys trenta el club tenia ja prop de dos-cents socis. El juliol de 1930 sol·licita a la Federació Catalana de Futbol l’alta per poder disputar campionats de caràcter professional. És un dels acords de la nova junta. Entre 1930 i 1931 va ser president Josep Guix Gurri, tenint de secretari de la Junta a Tomàs Fàbregas Valls, dos exjugadors de l’equip i dos nacionalistes catalans. Fàbregas milita a Acció Catalana i, més endavant, es trobarà de nou amb Josep Guix a Nosaltres Sols!.

Des de la Junta van promoure algunes conferències sobre temes esportius, però amb contingut polític, com la que va fer el 8 d’agost de 1930 el periodista Lluís Aymamí Baudina amb el títol d’«Educació esportiva» o la xerrada de Josep Sunyol, dirigent del Barça i director de l’esportiu La Rambla, el 29 d’agost de 1930. A la conferència, sota el títol de «Esport, escola de ciutadania», relacionava l’esport amb el catalanisme i la lluita per les llibertats

Els esportius són, avui, els que han vibrat amb més entusiasme en aquest despertar cívic -la campanya pro-amnistia, les subscripcions, els festivals pro-presos en son una mostra brillant. Els esportius, massa compacta i catalaníssima, són també, en aquesta hora greu, els que poden donar al carrer, amb els muscles i amb uns ideals a l’ànima, la batalla definitiva. Una batalla per Catalunya i per la llibertat, en una magnífica manifestació d’atletes i d’homes.

De fet, la directiva catalanista del club, fins i tot, va anunciar per al 2 d’octubre 1930 un festival pro-presos que sembla que no es va arribar a celebrar. Com reconeixeria més endavant el portaveu d’Acció Catalana «durant set anys no podia exterioritzar-se d’altre manera més que fent de l’esport política catalanista».9

Una vegada proclamada la República el club es nomenaria a Josep Sunyol, llavors ja diputat d’ERC, president honorari del club.10

Equip del Sant Cugat Sport F.C. que va disputar la Copa La Rambla en l’homenatge a Josep Suñol: Català, Massana, Muñoz I, Castellví, Muñoz II, Matifoll, Salas, Muñoz III, Capel, Padrón, Sitges, Ventós. Sant Cugat del Vallès, 26 de juliol de 1931. Cedida per Miquel García Roca.

El futbol durant la República

La millor temporada del Sant Cugat Sport F.C. durant la República va ser la 1931/1932 en què el Club es va proclamar campió de la primera categoria del Grup B i semifinalista del campionat amateur de la província de Barcelona, pujant a la categoria Preferent, on juga la temporada 1932/1933. Entre 1933 i 1936 jugaria a Segona Catalana Preferent.11

A part dels partits d’aquest campionat el club disputava molts partits amistosos i no faltava mai l’encontre amb motiu de les Fires de Maig i Setembre, moltes vegades amb equips més potents com el reserva del RCD Espanyol, la UE Sants o l’Europa. Les grans rivalitats esportives són amb el Ripollet F.C. i el Mollet. En canvi, hi havia bona relació amb el C.E. Sabadell que acostumava a fitxar els millors jugadors del Sant Cugat.

Anunci dels partits de futbol amb motiu de la Festa Major de 1933. Mundo Deportivo, 7 de setembre de 1933

A finals de 1931 l’Ajuntament havia desnonat al Sant Cugat Sport F.C. del camp de futbol municipal, imposant-li un nou contracte pel qual el consistori es feia càrrec del camp, que recordem era municipal, quedant en les seves mans decidir com es repartia l’ús de la instal·lació esportiva. És un assumpte on també es barregen qüestions polítiques.

Des de la revista Garba, portaveu de l’Agrupació d’Acció Catalana, organització política on, com hem vist, militaven el secretari del Club, van dedicar al tema la primera pàgina criticant la decisió de l’ajuntament i defensant el Sant Cugat Sport F.C., contra el que afirma, s’ha promogut una campanya en contra «induïts pel seu gran conseller política, que segons tenim entès, és una veritable enciclopèdia i creiem que també que és ex-equipier», referint-se a Ramon Mas.

Precisament serà Ramon Mas qui denunciarà en un míting organitzat pel governant Centre Republicà Federal, que «quatre cacics són els amos del camp de futbol, pagat pel poble, i priven que la nostra joventut es faci forta».11bis Amb l’assumpció per l’Ajuntament de la responsabilitat del camp, la situació va canviar i, com veurem, a partir de llavors es va facilitar la utilització a altres equips de futbol.

Des del febrer de 1933 presidia l’entitat, que ja sumava 210 socis, Lluís Juanola Almar, propietari d’una fusteria, que també havia militat a Acció Catalana.12 L’agost de 1933 el club s’adjudica la Copa La Rambla i el primer trimestre de 1934 el club disputa el Torneig Català – Copa Oliveras-Conde, en el que participen equips de primera com el RCD Espanyol. El setembre de 1934 es fa càrrec de l’equip, com a jugador-entrenador, Conrado Portas, exjugador del Espanyol i el Barça i internacional amb Espanya, que estiuejava des de feia temps al poble. El 1935 és escollit nou president de l’entitat Jaume Mas.

El 1936 el club entra en crisi pels dolents resultats esportius. El juliol 36 la cosa anava tan malament que 66 socis posen diners per la salvació de l’entitat a canvi de repartir-se la recaptació dels partits. La revista el Xut, amb certa retranca, considera el club com el primer convertit en societat anònima.13

Violència al camp

Els conflictes al camp entre jugadors, públic i àrbitre no eren infreqüents. Segurament el més greu es va produir el 16 de novembre de 1930. En un partit contra l’Argentona es va muntar una tangana al camp, l’arbitre va rebre un cop de puny del jugador local Capel després d’anul·lar un gol al Sant Cugat.

El partit va quedar momentàniament suspès. Els dos mossos d’esquadra que hi havia al camp van intervenir violentament per desallotjar el camp i el caporal va clavar un «machetazo» a Gabriel Girbau jugador del Sant Cugat, que va haver de ser assistit al dispensari de la Creu Roja. Segons explicava Josep Prunés Amorós, caporal dels Mossos, allò va derivar en una «batalla enorme de garrotazos y pedradas». El públic s’amotina i mossos i àrbitre han de fugir corrents.

La cosa no va acabar aquí. Part del públic trasllada la protesta davant de la casa de l’alcalde i apedreguen l’ajuntament i la casa del caporal dels Mossos, que ha de fer uns trets a l’aire per espantar als amotinats. Finalment, va haver d’intervenir una parella de la Guàrdia Civil, que passava per la carretera i a la que van atreure els trets, per calmar els ànims.14

L’Ajuntament després d’aquests incidents demana la presència de més mossos o guàrdies civils per vigilar els partits. Finalment es destinaren mossos en negar-se la directiva a què s’enviessin guàrdies civils.

Altres equips de futbol

Com hem vist, a finals de 1931 l’Ajuntament es va fer càrrec del camp de futbol i del repartiment del seu ús. La nova situació va facilitar a altres equips de futbol fer servir les instal·lacions.

De fet, com hem dit, altres entitats tenien equips de futbol, com les penyes, en bona part formades per exjugadors i aficionats del Sant Cugat Sport F.C. Tenien equip de futbol les penyes Dandys, Tranquils, Salas, Ventós -aquestes dues amb noms d’exjugadors de l’equip local- o la Penya Vert-Fut, formada per aficionats del Sant Cugat, com l’antic secretari de l’entitat Tomàs Fàbregas.

A més, també jugaven al camp els equips de la Joventut Esportiva Proletària, després continuat per l’Ateneu Popular Santcugatenc, o els Ràpids, l’equip de futbol de la Federació de Joves Cristians, entre altres. Els partits que enfrontaven els equips d’aquestes dues entitats acostumaven a ser durs, ja que sumaven a la rivalitat esportiva, la política. Rememorava un fejocista el 1997 a la revista Vano de Pilars «quan jugava l’equip dels Joves Cristians contra el POUM i et fotien unes entrades que et treien les tripes».

Confiscació del club i canvi de nom

Al començament de la guerra civil el club va ser va ser confiscat. En una carta enviada a l’Ajuntament el 8 de setembre de 1936 s’informava «que els jugadors i empleats del Sant Cugat Sport F.C. ens havem incautat del mateix, i per tant el control anirà a càrrec dels esmentats companys». La Comissió nomena president al botiguer Josep Franquesa Companys, que tindrà com a secretari al jove de 16 anys Jaume Carré Fabra, que feia d’escrivent a la Col·lectivitat del Ram de la Construcció. A finals de 1937 presidia l’entitat Pedro Martínez Méndez.

Seguint el canvi toponímic de la població, que l’octubre de 1936 ha passat a denominar-se Pins del Vallès, el club passarà a dir-se, setmanes després, Pins Futbol Club. A partir d’octubre de 1937 es reorganitzen les categories del futbol català en Primera A, Primera B i Segona Ordinària, que disputen vuit equips, entre ells el Pins F.C.15

Targeta d’identitat del Pins F.C. del jugador Joan Garrell Grau. Sant Cugat del Vallès, 2 d’octubre de 1937. Cedida per Miquel García Roca.

Després de la guerra es nomena una Comissió Gestora, «todos ellos de probado españolismo y adictos al Glorioso Movimiento Nacional», presidida per Josep Franquesa Companys que, com la majoria dels que l’acompanyen a la Comissió, ja havia fet de directiu del club durant la guerra.

Seguint les directrius del governador civil, que obligava a espanyolitzar els noms de les entitats, decideix eliminar l’anglicisme Sport i canviar el nom per Club Deportivo San Cugat. El 1940 tornava a ser president Lluís Juanola, que ara era també era jefe local de Falange. El 1943 el substituirà a la presidència del club l’exjugador i exdirectiu Tomàs Castellví Masana.16

La penya del RCD Espanyol

A Sant Cugat tenia més predicament el RCD Espanyol que el FC Barcelona, convertits ja en els dos principals rivals del futbol català. Sembla que el RCD Espanyol va ajudar en els seus inicis als primers aficionats santcugatencs al futbol, els que acabarien creant el Sant Cugat Sport F.C., i d’aquí l’afició perica a Sant Cugat.17

El 16 d’abril de 1929 s’havia fundat la Peña del Real Club Deportivo Español de Sant Cugat. Tenia 45 socis que es reunien a la seva seu a Cal Barbany, al seu primer pis. La Junta Directiva estava presidida per José Blasco Cirera, dirigent del club des de 1927 que vivia a una torre del carrer Villà. A Sant Cugat, a diferència del que passava en altres indrets, entre els seus socis trobem persones de totes les tendències polítiques, per exemple formaven part de la Junta Directiva ferms catalanistes com Tomàs Fàbregas o Joan Justo Rovira.18

Boxa

Des de finals dels anys vint es venien celebrant, amb èxit de públic, vetllades de boxa a Sant Cugat, tant al Parc com a la Unió Santcugatenca. Entre els primers aficionats trobem a Anton Collado Alegre i Ramon Mas Colomer, que envien cartes el 1928 a l’Ajuntament demanant l’autorització de vetllades.19

Els practicants de boxa santcugatencs s’acaben agrupant el 1930 dins de la Unió per crear, més endavant, el Boxing Club Català de Sant Cugat, reanomenat després, segurament per la coincidència amb un club de Gràcia amb el mateix nom, com a Boxing Club Sant Cugat. El desembre de 1932 tenia una cinquantena de socis i estava presidit pel paleta -i comunista- de dinou anys Ramon Batet Farrés.20

Article sobre el boxejador santcugatenc Ballesta. Mundo Deportivo, 14 de setembre de 1934.

El club és l’encarregat d’organitzar les vetllades, que atreien molta concurrència d’afeccionats, sempre a la Sala de Festes del Parc o a la Unió Santcugatenca, de vegades coincidint amb les fires locals, i on es van formar alguns boxejadors santcugatencs com García, Serra, Canals, Barón, Mateu, Balart, López, Albuquerque, Soriano, Oller, Ballesta, Pahissa I o Pahissa II.21

Entre els boxejadors locals van destacar Alburquerque i els dos que van arribar a ser professionals Ballesta i Francesc Pahissa (Pahissa I). La Veu de Catalunya deia de Pahissa I que era «l’únic dels locals que té pasta de boxador, i que, per tant, és l’esperança dels aficionats santcugatencs (…) té complexió física i coratge suficient per aconseguir-ho». Segons explicava el mateix diari, «Minguell II, Díaz i el simpàtic negre nord-americà Kid Harrisson, formen part de l’equip del manager Ledesma, que tenen el camp d’entrenament en els jardins del Parc Municipal de Sant Cugat».22

Encara el 19 de setembre de 1936, ja començada la guerra, es va organitzar, pel boxejador Fabregat, milicià i membre del Comitè de Boxadors i Managers, adherits al Sindicat Únic d’Espectacles Públics, una vetllada a benefici de les Milícies, on van participar Alburquerque, Ballesta i Pahissa.23

Ciclisme

El 20 de març de 1933 neix formalment el Club Ciclista Sant Cugat, impulsat per la celebració al poble de la XXI Festa del Pedal, una prova ciclista que precisament s’havia iniciat a Sant Cugat el 1913, i que serà celebrada, després d’un ajornament per mal temps, el 28 de maig de 1933. Era un esdeveniment esportiu i social que atreia molts esportistes i públic i que involucrava a l’Ajuntament i la societat civil santcugatenca en la seva organització i finançament. Són uns moments en què, fins i tot, hi ha rumors de què l’Ajuntament estava interessat en construir un velòdrom, idea que mai es va concretar.24

El Club Ciclista, que ja venia funcionant d’abans, està format, en el moment de la seva fundació, per onze socis, tots entre 18 i 25 anys, presidits per Manuel Poquet Gauchía.25 El maig de 1933 el Club va fer la presentació del seu banderí, apadrinat per Dolors Codó, filla de l’alcalde.

Naturalment no eren aquests tots els afeccionats al ciclisme que hi havia al poble, a part dels que ho practicaven per lliure, alguna altre entitat, com per exemple la Joventut Esportiva Proletària, tenia secció ciclista.

Atletisme

Com hem comentat, el 1918, i després el 1925, s’havia celebrat a Sant Cugat, el Campionat Nacional de Cross – Copa de S.M. el Rey, amb corredors vinguts de tota Espanya i amb la col·laboració en l’organització de l’Ajuntament i el Sant Cugat Sport F.C.

Aquestes proves van atreure l’interès per l’atletisme en alguns joves locals. Serà l’Ateneu de Sant Cugat el que més interès posi, inicialment, en promocionar aquest esport, organitzant diferents proves atlètiques. El 28 de maig de 1933 la I Volta a Peu a Sant Cugat per corredors principiants i neòfits. L’any següent, l’abril de 1934, junt amb la Federació Catalana d’Atletisme, organitza el Primer Campionat de Cross-Country de la comarca i el mes següent la II Volta a Sant Cugat, prova on l’Ateneu s’imposa en la categoria de clubs.26

Aquell mateix mes d’abril de 1934 un equip d’atletes de l’Ateneu de Sant Cugat participen en la XV Jean Bouin. Un d’ells, en Josep Tortosa, guanya en la categoria de Neòfits i Debutants.27 En la Jean Bouin de l’any anterior havien participat dos membres del grup local de la Federació de Joves Cristians, però agredits per anticlericals no van poder acabar la prova.

També la Joventut Esportiva Proletària tenia un equip d’atletisme. El febrer de 1934 l’entitat ingressa en la Federació Catalana d’Atletisme i el mes següent el seu equip participa al Primer Campionat d’Atletisme de Catalunya de Neòfits.28 A més, organitzen proves locals, com la cursa de la Fira de Setembre de 1934, i també campionats d’atletisme amb altres clubs, com el que el 2 de juny de 1935 l’enfronta a la Unió Esportiva de Rubí.29

Desapareguda la Joventut Esportiva Proletària, el 1936 continua la seva feina de difusió de l’atletisme entre els treballadors l’Ateneu Popular Santcugatenc, que tenia una vocalia dedicada a aquest esport.

Sortida de prova atlètica al carrer Rusiñol. Sant Cugat del Vallès [193?]. Fons Cabanas. AMSCV (ANC5-4-N-4784)

Caça

Un esport tradicionalment popular a Sant Cugat, sobretot entre els pagesos, era la caça. El 28 de maig de 1922 s’havia constituït per una cinquantena de socis la Societat de Caçadors La Codorniz -catalanitzada durant la República com La Guatlla- que ingressa a la Federació Regional de Caça de Catalunya. El seu primer president va ser Antoni Ballvé Jornet, que serà substituït el 1925 per Ramon Llaseras, rellevat l’any següent per Antoni Sallés Borrell, que serà el president fins l’època republicana. L’entitat tenia llavors seixanta socis.

El 1932 sota la presidència de Jaume Auladell Cahís es va refundar l’entitat, ja que hi havia problemes amb l’antic president, Antoni Sallés, alcalde durant la Dictablanda, que es va negar a tornar la documentació de la societat que tenia en el seu poder. Jaume Auladell serà substituït a la presidència el 1935 per Jaume Galobardes. El 1936 seria escollit nou president el Salvador Cañellas.30

L’entitat tenia la seu a la Unió Santcugatenca i a més de donar cobertura legal als caçadors, organitza campionats de tir durant les fires de Sant Cugat.31

Altres esports

A Sant Cugat, també les colònies d’estiuejants barcelonins gaudien de l’esport, en aquest cas de pràctiques esportives més al gust de la burgesia, com el tennis. Ja el 1913 s’havien inaugurat unes pistes en el Ideal Pinar, «terreno cercano a la población», per una «comisión organizadora compuesta de distinguidos jóvenes de la colonia».32 També el Casino de Valldoreix tenia una pista de tenis, així com algunes de les torres dels estiuejants.

També, amb una nul·la incidència entre la població local, existeix el New Barcelona Golf Club. Aquest club es va instal·lar a una finca del poble el 1917, quan l’Ajuntament de Barcelona va comprar part dels terrenys que tenia el Barcelona Golf Club a Pedralbes, el que els impossibilitava continuar practicant el golf. La solució va venir de la ma d’Harro Harrsen, director de Riegos y Fuerzas del Ebro, que va oferir una finca de la companyia a Sant Cugat amb arrendament gratis els deu primers anys i una subvenció de la companyia al club de 50.000 ptes per fer el trasllat. Naturalment els socis del club van acceptar l’oferta per unanimitat. El març de 1917 ja havien començat les obres.33

L’actor nordamericà Douglas Fairbanks al camp de golf de Sant Cugat. Mundo Gráfico, 10 d’abril de 1934.

Als anys trenta el New Barcelona Golf Club tenia més de quatre cents socis, la majoria residents a Barcelona i bona part d’ells estrangers, sobretot britànics, per això al poble se’l coneixia com el Club dels Anglesos. Només alguns joves santcugatencs treballaven de caddies, per quina situació es va preocupar l’Ajuntament i que, fins i tot, arribarien a organitzar una vaga el febrer de 1936. Les seves instal·lacions serien requisades durant el març de 1937 per instal·lar un camp d’instrucció premilitar.

Notes

1 La Rambla, 1 de setembre de 1930.

2 Carta de Ramon Mas a Antoni Griera, 26 novembre 1956. Fons Mn. Antoni Griera. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV).

2a Carta del S.F.C Rubí a Miguel Carrasquet, 31 de juliol de 1912. Correspondència. AMSCV i Crónica Social [Terrassa], 13 d’agost de 1912.

2b Mas, Ramon. Camins pagesos de Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1972, p. 12.

3 Sobre el partit de 1919: La Veu de Catalunya, 7 de setembre de 1919 i La Publicidad, 8 de setembre de 1919. Sobre els primers camps: El Correo Catalán, 10 de juliol de 1969, Sant Cugat Esport, F.C., 1916-2016 [tríptic de l’exposició]. Sant Cugat, 2016 i l’obra Les espardenyes de Cal Roc, una obra de teatre estrenada el 1921, on es parla d’aquestes peregrinacions per diferents terrenys.

4 Carta de Ramon Mas a Antoni Griera, 26 novembre 1956. Fons Mn. Antoni Griera. AMSCV.

5 La Vanguardia, 16 de març de 1922; La Veu de Catalunya, 10 de juliol de 1923 i Expedient de Sant Cugat Sport Football Club. Registes d’Associacions, núm. 11139. Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona (AGSGC).

6 La resta de la Junta escollida l’abril de 1924 estava formada pel dibuixant de 20 anys Francesc Ribas (vicepresident), Fulgencio Tremps (secretari), el paleta de 20 anys Ismael Castelló Vicedo (vicesecretari), Jaume Balaguer (tresorer), Joaquim Julià (comptador) i els vocals Jaume Gusi i Santiago Mas. La Vanguardia, 30 d’abril de 1924.

7 La resta de la junta escollida el 1925 estava formada pel fondista Marcel·lí Sangés Torres (vicepresident), Eduard Rodó (secretari), el fuster Joan Cortadellas (vicesecretari), Jaume Balaguer (tresorer), Josep Cañameras (comptador) i com a vocals el doctor Agustí Galtés i l’esparter León Berbis. Mundo Deportivo, 28 de juny de 1925.

8 Xut, 26 d’agost de 1925. Les notes crítiques amb la junta del Sant Cugat que es publicaven en aquest mitjà anaven signades amb el pseudònim de Mastegarrocs. Alguns dels jugadors d’aquests anys van ser:

Temporada 1923/1924. Equip titular: Sala, Sitges I, II i III, Puig I, Salas, Relats, Guix, Tarrés, Ramon Mas Colomer, Antoni Ventós Arbona, Pérez, Tomàs Fàbregas Valls, Redón. Equip reserva: Galobardes, Sala II, Pascual, Sanjuan, Castelló, Mateu, Cahís, Vilaró, Puig II, Miró, Antón

Temporada 1924/1925: Sala, Ribas, Sitges II, Mas, Relats, Salas, Rovira, Guix, Tarrés, Tomás Fábregas, Antoni Ventós Arbona, Pérez, Massana, Martín

Temporada 1927: Casals; Sitges I i III, Guix, Salas, Xaxo, Castellví, Feliu, Massana, Antoni Ventós Arbona Antoni Ventós Arbona, Cañellas, Félix, Royo, Diego

Temporada 1928: Coll, Massana II, Antón, Hellín, Royo, Rodó, Calaceit, Paredes I i II, Pedrero, Salas, Félix, Tarrés, Sitges, Castellví, Xaxo, Cañellas, Hellín, Polidano, Gabriel Girbau, Roca

Temporada 1930: Ribas, Pedrero, Sitges III, Matifoll, Domènech, Royo, Castellví, Tarrés, Muñoz, Magrans, Antoni Ventós Arbona

9 La Rambla, 11 d’agost i 1 de setembre de 1930 i Garba, núm. 1 (7 de setembre de 1931).

10 El 26 de juliol de 1931 es va organitzar l’acte d’homenatge a Josep Sunyol. Al matí, al Parc Municipal, «tingué lloc un acte d’afirmació esportivo-ciutadana» presidit per Tomàs Fàbregas i en el que parlen els periodistes Lluís Aymamí, Abril, Vicenç Bernades i Lluís Capdevila que recorden que Sunyol «va ser el primer que va adonar-se del valor inapreciable que tenia l’element esportiu de Catalunya, com arma ciutadana contra les oligarquies opressores» i aprofiten per recordar que el 2 d’agost «per cap motiu deixi ningú de votar l’Estatut». L’acte, al que assisteix bona part del consistori, continua amb un vermut d’honor, audició de sardanes i visita al local de la Creu Roja i el Monestir. A les postres del dinar pren la paraula l’homenatjat Josep Sunyol que recorda el seu perfil «esportiu» i afirma que com a diputat defendrà l’Estatut íntegre. A la tarda es va celebrar un partit entre l’infantil local i el Sagrerenc i es va disputar la Copa La Rambla en la qual el Sant Cugat es va imposar al Badalona. Mundo Deportivo, 27 de juliol de 1931; La Rambla i L’Esquella de la Torratxa, 31 de juliol de 1931.

11 Alguns del jugadors durant aquests anys van ser:Temporada 1931/1932: Gabriel Girbau, Tortosa, Massana I i II, Hellín, Salas, Matifoll, Piñero, Tarrés, Juanillo, Magrans, Antoni Ventós Arbona, Català, Muñoz I, II i III, Padrón, Capel, Sitges.

Temporada 1932/1933: Vilà, Martínez I i II, Muñoz, Julià, Sobrino, Capel, Bobé, Castellví, Esteve, Rosell, Vá i Muzas.

Temporada 1933/1934: Boter, Pérez, Martínez, Julià, Carol, Capel, Bobé, Castellví, Rosell, Antic, Laparra, Querol, Va, Salas, Bobé, Muzas, Massana, Esteve, Calvo, Imbert, Llor, Morató, Muñoz, Vega.

Temporada 1934/1935: Suárez, Portas, Massana, Carol, Imbert, Bobé, Esteve, Bertrán, Llor, Morató, Linares, Vila, Losada, Capel, Tortosa, García, Mezquita, Martínez, Alcudia, Raimundo, Ollo, Calvo, Vicenç Sasot, Sobrino, Muñoz, Castellví i Mulet.

11bis Garba, núm. 6 (25 de desembre de 1931) i La Humanitat, 14 de gener de 1932.

12 El 23 de febrer de 1933 es va escollir una Junta formada per Lluís Juanola Almar (president), Josep Garrell (vicepresident), Antoni Casas (secretari) -que faria de corresponsal del setmanari esportiu La Rambla el 1934 substituint a Tomàs Fàbregas-, Tomàs Castellví (vicesecretari), Medir Grau (caixer), Josep Bobé (comptador), Francesc Alemany, Manuel Guixà, Joan Pérez i Manuel Farrés (vocals). La Rambla, 6 de març de 1933.

13 Xut, 7 de juliol de 1936.

14 Carta dels Mossos d’Esquadra a l’alcalde, 16 de novembre de 1930. Correspondència. AMSCV i La Publicitat, 19 de novembre de 1930 i Mundo Deportivo, 20 de novembre de 1930. De fet, el caporal Josep Prunés Amorós seria traslladat el gener de 1931 a Cornellà i tindrà un final tràgic, serà assassinat l’octubre de 1936.

15 Carta de la Comissió del Sant Cugat Sport F.C. a l’alcalde, 8 de setembre de 1936. Correspondència. AMSCV. La carta anava signada per Antonio Capel, Francisco Piñero i un altre. Alguns dels jugadors durant el temps de la guerra van ser: Octubre/desembre 1936: Vila, Pérez, Massana, Sala, Tortosa, Francesc Piñero, López, Castellví, Anton Capel, Muñoz, Rodríguez, Guillermo, Muzas i Sáez. Gener 1937: Llopart, Vizcarro I i II, Marín, Campmany, Tortosa, Castañé, Lazaro, Señán i Gabriel Girbau. Temporada 1937/1938: Ribas, Pérez I i II, Gimeno, Muñoz, Rodríguez, Ponce, Rebull, Franco, Joan Garrell Grau, Colillas, Martí, García, Campmany, Castellví i Eguizábal.

16 La Comissió Gestora estava formada per: Pedro Martínez Méndez, Jaume Carré Fabra, Joan Tort Pastor, Antoni Rovira Barceló i Josep Franquesa Companys. La Junta escollida l’octubre de 1943 estava formada per: Tomàs Castellví Massana (president), l’expresident Josep Guix Gurri (vicepresident), Manel Farrés Salvadó (secretari), Jaume Carré Fabra (caixer) i l’exjugador Antoni Ventós Arbona (vocal). Expedient Sant Cugat Esport F.C. Fons Federació Catalana de Futbol. Arxiu Nacional de Catalunya.

17 Cifuentes Costa, Jaume. “Centenari del Sant Cugat Esport FC: un origen perico”, Tot Sant Cugat, 17 de juliol de 2016.

18 La primera Junta estava formada per: Genaro de la Riva (president honorari), José Blasco Cirera (president efectiu), Toribio Arribas García (vicepresident), Joan Justo Rovira (secretari), Tomàs Fàbregas Valls (vicesecretari), Rossend Barbany Ribatallada (tresorer-comptador) i els vocals Guillem Navarra Cahís i Pere Sitjes Masana. Carta de la >Peña del Real Club Deportivo Español de Sant Cugat a l’alcalde, 23 d’abril de 1929. Correspondència. AMSCV.

19 Per exemple, el juliol de 1928 se celebra una al Parc on participen els boxejadors locals Alburquerque, García, Canals i Pahissa, i el novembre una a la Unió amb Pahissa, Garriga i Mas II, entre els locals. Mundo Deportivo, 27 de juliol de 1928. Carta d’Anton Collado, 31 d’agost de 1928 i carta de Ramon Mas a l’Ajuntament, 31 d’octubre de 1928. Correspondència. AMSCV.

20 Carta del Boxing Club Sant Cugat a l’alcalde, 27 de desembre de 1932. Correspondència. AMSCV.

21 Vegeu per exemple les cròniques de La Veu de Catalunya, 4 d’octubre i 12 de novembre de 1932, La Humanitat, 8 d’agost de 1933 o La Vanguardia, 13 de setembre de 1933.

22 La Veu de Catalunya 4 d’octubre de 1932.

23 El Diluvio i La Veu de Catalunya, 15 de setembre de 1936.

24 La Rambla, 23 de gener de 1933.

25 L’acompanyaven a la Junta: Lluís Parellada (secretari), Josep Clavé Esbert (tresorer), Francesc Julià (comptador) i els vocals Ramon Batista, Ernest Bell i Francesc Cabanas. Carta del Club Ciclista Sant Cugat a l’Ajuntament, 20 de març de 1933. Correspondència. AMSCV.

26 El Diluvio, 25 de maig de 1933 i 30 de març de 1934; Mundo Deportivo, 29 de març i 10 de maig de 1934 i La Veu de Catalunya, 15 de maig de 1934. Els corredors locals en la II Volta a Peu van ser M. Soriano, A. Miró, J. García, J. Salas, Frederic Nebot, P. Cotinelli, J. Llunell i J. Vera.

27 Els altres santcugatencs inscrits a la carrera com Ateneu de Sant Cugat són: Manuel Pardo en la categoria de Sèniors i Júniors i Manuel Fornés, Agustí López i Frederic Nebot en la de Neòfits i Debutants.

28 Els inscrits van ser Salvador Sitges, Joan Ventosa, Joan Calaceit Ripollés, Miquel Crehueres Galimany, Bonaventura Garrell Sitjes, Fèlix Llunell Tondo, Lluís Baeza, Ramon Batet i Salvador Garrell.

29 En aquest campionat l’equip de la Joventut Esportiva Proletària està format per Boquera, Mora, Anton Collado, Joan Calaceit, Salvador Garrell, Gumersind Ribatallada i els germans Josep i Fèlix Llunell Tondo.

30 La primera Junta estava formada per Antoni Ballvé Jornet (president), Rufino Auladell Pou (vicepresident), Dionisio Vila Casals (tresorer), Ramon Sagalés Bartralot (vicetresorer), Pere Guitart Font (secretari), Joan Tortosa Nonell (vicesecretari) i els vocals Joan Cañameras Masana, Pere Cortés Feliu i Jaume Vilaró Castañé. El febrer de 1923 tenia 50 socis i va fer alguns canvis a la Junta, es va substituir el tresorer per Antoni Sallés Borrell i al secretari per Ramon Mas Colomer.

La Junta escollida el juny de 1925 està formada per Ramon Llaseras (president), Miquel Artigas (vicepresident), Antoni Sallés Borrell (tresorer), Ramon Sagalés Bartralot (vicetresorer), Jaume Pahisa (secretari), Joan Cañameras Masana (vicesecretari) i els vocals Josep Alegret, Àngel Cañellas i Domingo Ramos.

La Junta escollida el setembre de 1926 està formada per Antoni Sallés Borrell (president), Jaume Auladell Cahís (vicepresident), Mario Pérez Gardeña (secretari), Ramon Sagalés Bartralot (vicesecretari), Miquel Casamitjana Julià (tresorer), Salvador Cañellas Cañellas (recaptador) i els vocals Magí Bartralot Auladell, Sebastià Pla Prades i Pere Tarridas Caldes.

La Junta escollida el 1932 està formada per Jaume Auladell Cahís (president), Salvador Cañellas Barberà (vicepresident), Francesc Ribas (secretari), Vicenç Gimferrer Riba (vicesecretari), Pere Cortés Feliu (tresorer) i els vocals Enric Auladell, José Lasauca, Camilo Farrés i Josep Maria Navarra.

Font: Expedient de Sociedad de Cazadores La Codorniz. Registre d’Associacions. AGSGC.

31 Per exemple, La Humanitat, 12 de maig de 1934. El guanyador aquell any s’enduia la Copa Amadeu Aragay, anomenada així com homenatge al diputat i líder rabassaire resident a Sant Cugat.

32 La Vanguardia, 26 de juliol de 1913.

33 Mundo Deportivo, 6 de març de 1917.