Corn Enciclopèdic Cugatenc: cultura, art i propagació local

Aquesta entitat cultural santcugatenca, de curiós nom, neix oficialment el 14 d’abril de 1934. Aprofitant que és el tercer aniversari de la proclamació de la República i, per tant, festiu, aquell dia es reuneixen una desena de santcugatencs. Han estat cridats en junta general per aprovar els estatuts i formalitzar així una nova entitat: el Corn Enciclopèdic Cugatenc.

El seu nom ja era una declaració de principis. Corn, com l’instrument de vent, segurament fent referència a ser un crit d’atenció, un toc d’alerta. Enciclopèdic, obert a tot tipus de coneixements humans, seguint l’exemple de l’obrerista Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. I Cugatenc, sense el Sant davant, el que denota el seu tarannà laïcista.

Una entitat cultural obrerista i d’esquerres

L’entitat cultural s’havia format el febrer de 1934, coincidint significativament amb la creació de la delegació local de l’Aliança Obrera, que a Sant Cugat es va presentar públicament amb un manifest publicat a L’Avenir el 17 de febrer i signat per la delegació local de la Unió de Rabassaires, el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Sant Cugat, adherit a la CNT, però dirigit pels comunistes.

En el manifest de l’Aliança Obrera es cridava als treballadors santcugatencs a la lluita «pel manteniment de les millores aconseguides i per abatre tot intent de reacció i feixisme». Era un pacte d’unitat obrerista davant el govern dretà sorgit arran de la victòria conservadora a les eleccions de novembre de 1933.

El Corn neix en aquest clima d’unitat obrera i d’esquerres. Com l’Aliança Obrera, ha estat impulsat per militants del BOC i del sector més esquerrà del Centre Republicà Federal (CRF), adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Segons els seus estatuts, la seva finalitat és fer cultura, art i propagació local. La Humanitat, òrgan d’ERC, el 25 d’abril de 1934, el presentava així:

«Sant Cugat, que d’ençà que s’ha pogut sostreure al dogal del caciquisme lluita per la cultura amb una empenta fantàstica, mancava d’una entitat que, amb ple coneixement de causa, l’encarrilés. Aquesta entitat ha estat el Corn Enciclopèdic Cugatenc».

Obrers amb inquietuds culturals

En el moment de la fundació l’entitat tenia només quinze socis. La majoria són obrers manuals amb inquietuds culturals, esportives i polítiques, actius en el món associatiu de Sant Cugat, molts d’ells socis de l’esquerrana Unió Santcugatenca i alguns col·laboradors de la revista L’Avenir, portaveu del CRF i la Unió de Rabassaires.

Carta del Corn Enciclopèdic Cugatenc a l’alcalde, 14 d’abril de 1934. Correspondència. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.

La Junta Dirigent escollida l’abril estava presidida pel ferroviari Anton Collado Alegre, de 36 anys. Collado era proper al BOC i era membre també d’una altra entitat impulsada pels comunistes, la Joventut Esportiva Proletària. Practicava l’atletisme i escrivia a L’Avenir.

Com a vicepresident figurava Francesc Cabanas Alibau, de 25 anys, treballador a la fàbrica de la llana. També col·laborava en L’Avenir, on s’encarregava de fer les cròniques literàries, sempre amb un toc polític. A més, escrivia obres de teatre -pertanyia des de 1931 a l’Associació d’Autors Novells de Teatre-, estrenades a la Unió Santcugatenca i també representades a altres pobles. I actuava, pintava i era aficionat al ciclisme, sent un dels fundadors del Club Ciclista Sant Cugat.

El seu germà petit, Miquel Cabanas Alibau, de 18 anys, figurava a la Junta de l’entitat com arxiver i també actuava i pintava, de fet estudiava pintura a l’Acadèmia Baixas.

El secretari del Corn era el Juli Parra Ponseti, de 25 anys, treballador de la central elèctrica que Riegos y Fuerzas del Ebro tenia a Sant Cugat. Era militant del BOC i president del Sindicat Regional de Llum i Força, separat de la CNT el febrer de 1934, i participant a l’Aliança Obrera.

També tenia 25 anys el vicesecretari primer, el fuster Pere Batet Farrés, germà d’un dels líders del BOC.

Com a vicesecretari segon figurava el paleta Josep Bobé Serraboguñà, de 38 anys, molt actiu al món associatiu santcugatenc. Havia estat a les juntes directives de l’Agrupació de Cultura Racional, el Sant Cugat Esport F.C., la Unió Santcugatenca i havia presidit el CRF el 1932, encara que el 1934 s’acabarà passant al BOC.

El tresorer era el republicà federal Mateu Cortés Feliu, de 38 anys, un lampista alineat amb el sector més esquerrà del CRF i soci també de la Unió Santcugatenca.

El comptador era un altre soci de la Unió, l’escrivent de 19 anys Josep Colom Cañellas, esperantista i un dels fundadors del BOC a Sant Cugat.

I el vocal era Enric Tudó Cots, secretari municipal des de 1931, que era soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i havia deixat llibres de la seva col·lecció personal per dotar de fons en català a la Biblioteca Pública de Sant Cugat, inaugurada el 1933.

Com a seu del Corn figurava el carrer Martorell 2, domicili particular del president Anton Collado.

Primera Festa del Llibre a Sant Cugat

El 23 d’abril de 1934 el Corn Enciclopèdic Cugatenc va organitzar la primera Festa del Llibre a Sant Cugat, amb el suport de l’Ajuntament «que acolli amb gran simpatia la idea i que donà tota classe de facilitats».

Segons explicava La Humanitat. A les 8 del matí s’obrien «unes luxoses parades de llibres a diversos indrets de la població» i a les 10h, al saló de l’Ajuntament, es van repartir cinc-cents llibres als nens de les escoles públiques, mentre el mestre Juan Moreno feia una glossa de la Festa.

Durant la diada van signar llibres diferents autors com Llucieta Canyà i el seu marit Miquel Poal Aregall, Ramon Vinyes Cluet i Lluís Capdevila, al que Francesc Cabanas coneixia.

Al vespre, de nou al saló d’actes de l’Ajuntament, es va celebrar l‘acte central, amb les intervencions de Narcís Perbellini, director de la revista L’Avenir i del quadre escènic de la Unió Santcugatenca; Francesc Cabanas Alibau, pel Corn, i l’escriptor Lluís Capdevila, que a més era director de La Humanitat, i que va parlar sobre la significació de la Festa del Llibre i va recordar la iniciativa de Petits Amics de l’Art de Sant Cugat quan van demanar erigir un monument en record d’Ignasi Iglésias.

Després dels parlaments Lluís Capdevila i la seva dona van ser obsequiats amb «unes figures al·legòriques d’escultura sobre escorça de pi» obra del rabassaire i exregidor federal Magí Bartralot.

Una vida breu

Malgrat que La Humanitat, en el seu article, afirmava que l’activitat del Corn feia «albirar nous horitzons per a la Cultura santcugatenca», el cert és que poc va durar l’entitat. La repressió subsegüent als Fets d’Octubre de 1934 va estroncar aquest original projecte cultural «cugatenc».