La Fiesta de la Liberación de 1944, una celebració franquista al Sant Cugat de la postguerra

El Franquisme va instaurar com a diada festiva el Dia de la Liberación, que cada població celebrava coincidint amb la data en que van fer entrada les tropes franquistes als seus carrers. A Sant Cugat el 26 de gener. La finalitat de l’acte era fer present qui havia guanyat la guerra i realitzar un acte d’exaltació del règim i del dictador.

Les autoritats locals, junt amb les jerarquies de la Delegació de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Sant Cugat (FET-JONS), eren els encarregats de preparar el programa. Presidia l’alcalde i jefe local, el metge Nicolás Villar Recio.

Presentem i comentem el programa del V Aniversario de la Liberación de San Cugat del Vallés, de 26 de gener de 1944.

A la seva portada destaca, a més de l’escut franquista, l’ús al lateral dels colors de la bandera espanyola i el roig i negre de la bandera falangista. El 1944 encara FET-JONS tenia un paper central i notori a l’Estat totalitari. Després de la derrota nazi aquest protagonisme falangista s’anirà emmascarant, substituït pel Movimiento Nacional, format pel conjunt d’organismes i mecanismes del règim franquista.

En la presentació, escrita amb la típica retòrica feixista del moment, es fa exaltació de l’Exèrcit i del dictador Franco. Destaca la part on parla de què «con su sereno genio, mantiene nuestra querida Patria apartada de esa devastadora guerra que en immensa pira va consumiendo casi el mundo entero». Trobem aquí l’inici d’un mite del Franquisme que encara perviu en alguns cercles, allò de què Franco va evitar l’entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial, desmentit per les investigacions més recents.

El programa de festejos és l’habitual dels inicis del Franquisme. S’iniciava amb un acte de paternalisme típic d’èpoques pretèrites, un acte de caritat, el repartiment de bons als pobres a l’Ajuntament.

Després arriba la concentració i mobilització de Falange i les seves seccions, junt amb autoritats, excaptius, excombatents, el Sindicat Vertical i una Creu Roja militaritzada. Totes les forces organitzades que recolzen el règim, degudament enquadrades, són cridades a participar i fer present el seu poder al carrer. Són concentrades a la plaça de Barcelona i d’allà en formació fins al Monestir.

Entren tots a la missa, a la que també estan convocats tots els veïns. En un Estat declarat com a nacionalcatòlic, l’Església catòlica sempre estarà present en els moments d’exaltació del règim. Ja no són les misses de campanya dels primers anys, ara és un «solemne oficio» al Monestir oficiat per l’ecònom de la parròquia Antoni Griera Gaja, un ferm defensor del franquisme.

Després desfilada pels carrers de la vila, acompanyats de la Banda La Salud de Barcelona. La presència contínua al carrer dels falangistes uniformats forma part del repertori feixista, tant per intimidar a l’oposició, com per ressaltar el seu paper central a l’Estat.

Després nou acte paternalista i caritatiu amb un dinar als santcugatencs assistits per Auxilio Social, un servei adscrit a la Falange, encarregat per l’Estat de les funcions benèfiques. I no eren pocs els que tenien que recorre a aquest servei en uns temps de gana. Que a més rebien la seva dosi d’adoctrinament.

A la tarda jocs pels nens, lligat a un berenar, el que serviria per atreure més criatures, i ball al Casino Nacional, que era el nom que l’havien donat a la seu confiscada a l’esquerrana Unió Santcugatenca, al carrer Anselm Clavé, un local que no serà retornat als seus socis fins al 1949.

I ja de nit arribava el sopar d’homenatge als que havien lluitat amb l’exèrcit franquista, els excombatents, i als que havien estat presoners a la rereguarda republicana durant la guerra, els excaptius, dos dels grups de suport al règim.

El Dia de la Liberación finalitza, com qualsevol festa major, amb un ball de nit al mateix Casino Nacional.

Si el programa s’iniciava amb l’escut de l’Estat a la portada, es tancava amb el jou i les fletxes dels falangistes i els noms de les orquestres contractades, a més d’una nota recordant que tots els actes són gratuïts. No hi havia excuses per saltar-s’ho.