L’Agrupació d’Acció Catalana de Sant Cugat del Vallès: del Partit Catalanista Republicà a Acció Catalana Republicana

Darrera actualització: 19 de juliol de 2021

L’Agrupació d’Acció Catalana de Sant Cugat es va formar l’abril de 1930, tot just quan arran d’una crida a l’opinió pública, feta el 4 de març a La Publicitat, s’està reorganitzant el partit a tota Catalunya. En un primer moment l’Agrupació va quedar suspesa per l’alcalde, que va impedir que fessin una reunió per escollir els seus càrrecs directius. La reunió no és autoritzada pel governador civil fins al juny.

Constitució i primers temps sota la Dictablanda

Per fi, el 22 de juny de 1930 es reuneixen la desena llarga de socis fundadors per triar la seva direcció. L’acte de constitució s’ha de fer sense discursos polítics per ordre de l’autoritat.1 És elegit president Pere Pahissa Massana, de cal Quitèria, un mestre d’obres de 47 anys que havia estat dirigent del Sindicat de Paletes entre 1910 i 1918, encapçalant algunes vagues al sector.

Com a vicepresident, en els primers mesos de vida de l’Agrupació, figura Francesc Pineda i Verdaguer, de 41 anys, autor de rondalles i contes de caràcter popular, un independentista català que de jove havia militat a la Joventut Nacionalista, formà part de la Junta Permanent de la Unió Catalanista, entitat a la qual continuarà lligat, i havia presidit del Centre Nacionalista Català el 1917. Aviat deixa l’àmbit polític local i a partir de 1932 és director de Nosaltres Sols!, òrgan de premsa de l’entitat independentista i exerceix de secretari de relacions exteriors de la Unió Catalanista.

Les primeres reunions es realitzen al carrer Villà 25 per passar després a Cal Tadeo, al carrer Santa Maria 17. Van començar amb força, organitzant un cicle de conferències per on passen Manuel Carrasco i Formiguera, el 31 de juliol de 1930, parlant sobre «Cultura i civilitat»; el 16 d’agost és el torn de Francesc Rifà, que parla sobre la significació del Monestir i de Xavier Regàs sobre la situació política del moment; l’escriptor i militant local Francesc Pineda, el 30 d’agost, versa sobre «Els problemes de la municipalitat moderna» i el 20 de setembre Josep Riera i Puntí, delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança en Català, glossa «La cultura a Catalunya».2

Precisament Acció Catalana tenia els seus orígens a Sant Cugat en els ambients culturals catalanistes del poble. Bona part dels seus socis fundadors provenien de la pròpia l’Associació Protectora de l’Ensenyança en Català. Durant aquest primer any de vida, a més de les conferències, van organitzar un concurs de lectura i escriptura catalana per a nens i una campanya per la restauració del Monestir. Malgrat constituir-se com a agrupació política mai perden aquest caire cultural i seguint el seu lema d’«agermanament de cultura i política», continuaran organitzant exposicions, xerrades, excursions i, fins i tot, una Escola de Treball, dirigida a millorar la capacitació laboral dels treballadors. Fins i tot el febrer de 1931 ingressa a l’Agrupació l’Esbart Dansaire de Sant Cugat.

El 15 de febrer de 1931 se celebra una Junta General de l’Agrupació on s’aprova la memòria del realitzat i els comptes. També es dóna compte de la formació de la Joventut de l’Agrupació, de l’ingrés de l’Esbart Dansaire i s’anuncia un míting per «per tal de deixar fixada la posició (…) en el conflicte que els aires caciquils i l’empresa de pompes fúnebres han promogut». La Junta directiva és renovada, encara que al capdavant contínua Pere Pahissa com a president. Com a vicepresident figura Francesc Bundó Paretas, gerent de la Duana.3

El 21 de febrer se celebra el míting anticaciquil anunciat davant «el conflicte que els aires caciquils i l’empresa de pompes fúnebres han promogut». Es referien al polèmic afer de l’arrendament per part de l’Ajuntament el 1928 en règim de monopoli del servei municipal de pompes fúnebres a La Victoria, S.A., una empresa que s’havia creat aquell mateix any. A l’acte assisteix una representació del Centre Català de Sabadell. Per l’Agrupació local parlen Pere Pahissa, Joan Giménez i Francesc Pineda, pels sabadellencs el poeta Joan Arús i per la direcció barcelonina Rafael Cardona. A l’acte es fa una dura crítica de la gestió de l’afer del monopoli de pompes fúnebres, demanant depurar responsabilitats, i es crítica el suposat apoliticisme del consistori de la Dictablanda, dividit en dos grups per personalismes però no per idees. Finalment s’aproven unes conclusions per enviar a l’alcalde.4

El 6 de març de 1931 el govern de l’almirall Juan Bautista Aznar convoca eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931. L’Agrupació d’Acció Catalana es prepara.

Fracàs electoral a les municipals

El 22 de març de 1931 l’Agrupació de Sant Cugat està present en l’Assemblea de constitució del Partit Catalanista Republicà, fruit de la fusió d’Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya. A finals de març l’Agrupació decideix que de cara a les eleccions municipals no donarà suport a la candidatura administrativa, on van els federals, ja que consideren que no ofereix cap garantia, ni expressa cap contingut ideològic i lamenten que els federals s’aliïn amb oportunistes i anticatalanistes. Es mostren partidaris de fer costat a algun republicà a canvi que no vagin amb els “administratius”.

Finalment Acció Catalana va presentar candidatura pròpia, però només per minories. Durant la campanya organitzen dos mítings, presentant els quatre candidats, que van ser el president de l’entitat Pere Pahissa Massana, el paleta Manuel Pujol Tortosa, conegut com a Salero, el fabricat tèxtil Miquel Rodó Matalonga, fill de Domènec Rodó Palet i gendre de l’exalcalde Martí Rodó, i Pere Vila Trabal, propietari d’una benzinera.5

A les eleccions, molt polaritzades entre la candidatura caciquil i l’anticaciquil dels administratius, es va imposar la candidatura monàrquica per un 47.7% dels vots davant el 46.6% que va obtenir la Candidatura Administrativa de Coalició. Els candidats d’Acció Catalana no arriben a la vintena de vots -un 5%-, quedant-se fora de l’Ajuntament escollit. Però els monàrquics mai accediren al poder local.

Minoria a l’Ajuntament revolucionari

A les eleccions no van treure cap regidor, però una vegada proclamada la República i format l’Ajuntament revolucionari, dominat pels federals, aquests els deixen quatre llocs per minories, que Acció Catalana finalment va acceptar, passant així Pau Muñoz Castanyer, Manuel Pujol Tortosa, Pere Vila Trabal i Pere Pahissa Massana, president de l’Agrupació, a ser regidors de l’Ajuntament.

El mateix 17 al vespre està convocada la primera reunió de l’Ajuntament revolucionari. A la sessió no es presenten els representants d’Acció Catalana, que formen la minoria, per discrepàncies sorgides amb els federals. Els republicans federals els hi donen de termini fins al dia 19 per acceptar els càrrecs, amenaçant-los de considerar-los enemics de la República si no ho fan. Els regidors d’Acció Catalana ocuparan els seus llocs en la següent sessió municipal.

El 24 d’abril de 1931 l’Agrupació d’Acció Catalana es reorganitza davant la nova situació política. Escull una nova junta directiva presidida pel serraller Francesc Farell Vilarrubí i amb Tomàs Fàbregas Valls com a secretari.6

Nous fracassos electorals

El 17 de maig organitzen una conferència crítica amb la Dictadura, que serveix com a precampanya de les noves eleccions municipals repetides al maig, on van tornar a presentar candidatura pròpia, sense aconseguir cap regidor. El juny tornarien a ser derrotats els seus candidats en les eleccions a jutge i fiscal municipal pels recolzats pel Centre Republicà Federal. A les legislatives del 28 de juny es queden en un modest 3.3%. Són pràcticament els mateixos vots que militants tenen, encara que amb uns resultats per sobre de la mitja de la comarca i pobles veïns.

L’Agrupació es mostra molt activa en defensa de l’Estatut, organitzant conferències i mítings, com el del 23 de juliol amb Josep Freixas Paquín, Francesc M. Masferrer i Lluís Massot Balaguer.7

Una Agrupació activa

Malgrat els fracassos electorals, l’Agrupació de Sant Cugat, que ara té la seu a Cal Barbany -al primer pis de Rius i Taulet 2-, tenia 66 militants, una part d’ells residents a Valldoreix, La Floresta i Barcelona, una militància política local que només era superada en nombre al poble pel Centre Republicà Federal.

El 5 d’agost de 1931 és escollida una nova Junta presidida per Pau Muñoz Castanyer. En l’assemblea es «presentaren diversos projectes per enrobustir i ampliar l’Agrupació (…) s’intenta la creació d’un periòdic, la formació d’una secció feminal i una altra excursionista, com també el donar un cicle d’Estudis».8

Un mes després es complia un dels propòsits, el 6 de setembre de 1931, durant la Fira de Setembre i amb un “Déu vos guard”, apareixia la revista mensual Garba, portaveu de l’Agrupació, que es presentava com a periòdic d’ordre inspirat en el catalanisme, el republicanisme, la democràcia i el liberalisme. Una publicació dirigida en un primer moment per Francesc Bundó Paretas, substituït més endavant per Pau Muñoz Castanyer, i que es converteix en una publicació bel·ligerant contra els federals i els rabassaires.9

També es posa en marxa el cicle d’estudis amb conferències, com la de Josep Tomàs i Piera el 28 d’agost sobre «autonomisme i federalisme» o la de Francesc M. Masferrer al novembre sobre «Catalunya en el concert del món».10

A més, s’organitzen conferències sobre temes locals. Per exemple, el 15 de gener de 1932 es fa una xerrada sobre l’actuació de l’Ajuntament federal. El principal conferenciant és Pau Muñoz Castanyer que «critica la manca d’orientació i de programa de la majoria municipal, palesada sobretot amb l’enderrocament d’una creu al cementiri, amb la revisió de contribucions, amb l’emprèstit de les escoles, amb el monopoli de les pompes fúnebres, amb l’abandonament de les barriades, amb la manca d’aigua i llum», és a dir una esmena a la totalitat. Com a solució «a l’atur forçós que ja comença a deixar-se sentir» propugna la creació d’escoles nocturnes per als obrers. I finalitza fent una crida als presents a donar suport al Partit catalanista Republicà «l’únic que a Catalunya serveix amb fidelitat els ideals de Llibertat i Democràcia».11 De nou un cert cofoisme, comú a tot el partit, que encara no hi havia paït la victòria d’ERC a Catalunya i el CRF a Sant Cugat, pensant que ells eren els cridats, per història i coneixement, a a regir el país i el poble.

El 5 de febrer de 1932 és un altre militant local, en Tomàs Fàbregas Valls, que havia estat directiu del Sant Cugat Sport F.C., fundador de la penya local del R.C.D. Espanyol i corresponsal del setmanari esportiu La Ramblael que parla de cultura física.12 Dos dies després, el dia 7 de febrer, s’elegeix una nova junta directiva presidida pel fuster Joan Cortadellas Segura i en la que figura l’excandidat monàrquic Eduard Rodó Enrich, fill de l’exalcalde i cacic local Martí Rodó. En aquesta reunió es tracta de nou sobre la creació d’una secció femenina i s’inicia la reorganització de les joventuts, encarregant del tema a Isidre Rifà Huguet, soci també de Palestra i l’APEC, que havia presidit el seu pare, l’històric catalanista Francesc Rifà Planas.13

A partir del març s’enceta una campanya d’extensió amb conferències setmanals i excursions. Com les conferències que el dia 11 de març pronuncien dos destacats membres del partit, Eduard Ragasol, que parla sobre el problema de la terra, i Rossend Llates que versa sobre catalanisme i obrerisme. El 19 seria el torn del doctor Vivancos amb el tema «La República per a tots».14Però el cert és que malgrat la seva militància, tenir una publicació i realitzar freqüents activitats, Acció Catalana té poca influència en la política local.

Declivi polític i crisi de l’Agrupació

El seu declivi es veu accentuat a mitjans d’any per la divisió que provoca l’escissió cap a Unió Democràtica de Catalunya que encapçala el propi president de l’Agrupació, Pau Muñoz Castanyer, al que acompanyen militants del sector més catòlic de l’agrupació com l’exregidor Pere Vila, seguint a Manuel Carrasco i Formiguera. De fet, Acció Catalana havia mantingut una postura ambigua sobre el tema religiós, però la discussió de l’article 26 de la Constitució va obrir les divisions. 

La sortida dels que marxen cap a Unió Democràtica de Catalunya i els dolents resultats electorals, porten a una crisi de l’agrupació local, que a finals d’octubre de 1932. A El Matí s’arriba a publicar que «L’agrupació local d’Acció Catalana, en assemblea general, acordà la seva dissolució», però no sembla que fos així ja que al novembre i desembre surten els números del seu portaveu Garba.15 Aquesta crisi era comuna a tot el partit, sobretot arran d’un nou fracàs electoral del partit a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre, amb desercions a dreta, cap a la Lliga, i esquerra, cap a ERC.

A partir de gener de 1933 es reorganitza l’Agrupació, amb la presidència de l’històric Pere Pahissa. A Garba informen que s’han convocat dues reunions «per tal d’ajustar l’entitat a la situació que comporta el moment actual de la política catalana. D’aquesta prova, la nostra Agrupació n’ha sortit enrobustida».16 També milloren la qualitat de Garba, ara sota la direcció d’Àngel Vilaret Planas,17 que «com portaveu d’una entitat» passa a repartir-se gratuïtament «no admetent subscripcions», i s’instal·la la seu al carrer de Barcelona 12. A pesar dels esforços Garba deixa de publicar-se al setembre.

Nova denominació: Acció Catalana Republicana

La crisi de l’Agrupació continua. A l’Assemblea del partit del 12 de març de 1933, en què passa a dir-se Acció Catalana Republicana (ACR), no hi ha representants de Sant Cugat. No serà fins l’abril en el Consell General d’ACR, que va aprovar la declaració de principis, que trobem representants santcugatencs, que també estan presents en la creació de la delegació comarcal del Vallès Occidental del partit, quedant encarregats d’organitzar delegacions a Rubí i Cerdanyola. A més, nomenen a Manuel Pujol Tortosa com a corresponsal de La Publicitat.18

El març de 1933 socis d’Acció Catalana participen en la creació de l’Ateneu de Sant Cugat, una iniciativa cultural que era també un intent catalanista de trencar el binomi Unió-Parc. Serà escollit president Francesc Farell, que havia presidit l’Agrupació el 1931.

A les eleccions legislatives de novembre de 1933, en què es presenten coalitzats amb Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres -inexistent a Sant Cugat-, treuen 99 vots, el que representa el 4.8%, quasi dos punts percentuals per sobre de la mitja de la coalició a la circumscripció.

Conjunció amb la dreta local

A les eleccions municipals de 1934 ACR, malgrat que amb anterioritat havia afirmat que es presentarien sols, formaran part de la candidatura Conjunció Catalanista, junt amb la Lliga Catalana, UDC i independents. ACR aporta tres dels dotze candidats de la llista: el dibuixant Francesc Ribas Corbella, que havia presidit el 1932 l’agrupació local de Nosaltres Sols! i que ocupa el segon lloc a la llista, el tapisser Joan Justo Rovira i Medir Grau Obiols, que ocupen el 7è i 8è lloc.

L’Agrupació reconstituïda, i presidida ara per l’antic regidor de la coalició radical Josep Alemany Prats, participa en l’Assemblea General d’ACR del 5 de maig de 1934. Josep Alemany, adscrit originàriament al Centre Republicà d’Esquerra, s’havia situat en posicions cada vegada més nacionalistes, que el portaran a deixar el Centre i militar a Nosaltres Sols i Acció Catalana.

El 29 de juliol de 1934 s’organitza a Sant Cugat l’Aplec Comarcal d’ACR. En un primer moment l’alcalde va autoritzar l’acte, però no el míting. Els parlaments dels líders del partit Nicolau d’Olwer i Martí Esteve, presentats per Tomàs Fàbregas, secretari d’ACR de Sant Cugat, van ser seguits per unes dues-centes persones. Després es va realitzar un sopar per cent persones.19

Acudit de Castanys sobre l’Aplec Comarcal d’ACR publicat a La Veu de Catalunya, 1 d’agost de 1934

Aliança amb l’esquerra

Arran dels Fets d’Octubre, esdeveniments on participen alguns militants del partit, com Tomàs Fàbregas, detingut el novembre, i del nomenament de les juntes gestores a l’Ajuntament, ACR perd visibilitat política al municipi. El regidor Francesc Ribas es nega a col·laborar amb les gestores i no es reincorpora al ple fins després de les eleccions de febrer de 1936. En aquestes eleccions ACR participa dins de la coalició del Front d’Esquerres. Tomàs Fàbregas fa d’orador en diferents mítings. S’inicia llavors l’enèsima reorganització del partit. Prenen les regnes de l’agrupació militants més actius i joves, tots estan al voltant de la trentena, la majoria dels quals havien pres part en la creació de Nosaltres Sols!, com Tomàs Fàbregas, el regidor Francesc Ribas, l’exregidor Josep Alemany o Joan Cortadellas.

Joventuts i creixement

L’Agrupació santcugatenca havia tingut una secció de joves, que va enviar adhesió a la reunió preparatòria de la constitució de la Federació de Joventuts del Partit Catalanista Republicà de desembre de 1931 i una delegació a l’Assemblea de constitució de l’1 de febrer de 1932, però la crisi de l’Agrupació també havia afectat les joventuts que ja no estaven presents en l’Assemblea extraordinària del març de 1933. Ara es tornen a reorganitzar. El maig de 1936, s’anuncia que la joventut de Sant Cugat té previst enviar al proper Congrés «una nodrida delegació que serà presidida pel senyor Tomàs Fàbregas».20

El partit creix. Segons anunciava al juliol La Publicitat, a Sant Cugat «un grup important de joves de la nostra vila han enviat un escrit assabentant-nos que han pres la decisió d’ingressar el bloc a A.C.R. de la localitat (…) tots ells joves de vint a trenta anys nets de tota concomitància política i d’un esperit netament catalanista. Així mateix han ingressat valuosos elements procedents d’altres partits polítics i republicans», fins i tot es parla «d’adquirir un nou local social». El dia 13 de juliol visita l’agrupació el sabadellenc Armand Obiols per parlar de la propaganda del partit a la comarca i donar la benvinguda als nous afiliats.21

La Guerra Civil va estroncar aquest creixement. ACR no participa inicialment en el Comitè de Milícies Antifeixista local, segurament vetada pel seu passat d’aliances amb les dretes catalanistes locals, però quan es reorganitzi l’Ajuntament l’octubre de 1936 ocuparà els dos llocs a què té dret.

Característiques polítiques i socials de l’Agrupació

Acció Catalana té a Sant Cugat, almenys fins a 1936, un to més dretà que a Barcelona. Si a escala catalana aspirava a convertir-se en el centre republicà, catalanista, liberal i democràtic, malgrat que estava més propera a ERC que a la Lliga Catalana, a Sant Cugat va ser molt crítica amb els republicans federals, adherits des de 1932 a ERC, denunciant des de Garba el seu anticlericalisme i la seva actitud, segons Acció Catalana, dictatorial i criticant durament al seu rival de premsa L’Avenir. A més, feia servir com local per als seus actes la Sala d’Actes del Parc, l’espai d’oci dels sectors conservadors del poble.

En el terreny econòmic es mostren com a defensors de la petita burgesia rural i urbana. En la qüestió de la rabassa morta, ACR recolza al Parlament la llei de contractes de conreu, en canvi l’agrupació de Sant Cugat és crítica amb els rabassaires i els dedica diferents atacs des de Garba.

En el que sí coincideix amb tota ACR és en el seu nacionalisme i defensa de l’autodeterminació. L’agrupació santcugatenca defensa aferrissadament aquest aspecte des de Garba i de fet són militants d’Acció Catalana els que, sense abandonar el partit, funden a Sant Cugat el juliol de 1932 l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols!.

La seva militància es nodreix, bàsicament, de botiguers, oficinistes, professionals liberals i mestres d’obres. És a dir un sector social semblant al que dóna suport als radicals, dels que els separa, evidentment, el seu ferm catalanisme i el seu catolicisme.

Notes

1 Els estires i arronses per ser autoritzada la reunió es poden seguir als telegrames enviats pel governador civil a l’alcalde de Sant Cugat, 22 de maig i 19 de juny 1930. Correspondència. AMSCV i El Diluvio, 15 de maig de 1930. La primera Junta estava formada per: Pere Pahissa Massana (president); Francesc Pineda i Verdaguer (vicepresident); Jaume Rius Font (secretari); Isidre Rifà Huguet (tresorer); Joan Giménez Llorens (comptador) i vocals: Pere Vila Trabal i Antoni Segarra Colomer. Registre d’associacions, n. 14.353. AGSGC; La Publicitat, 2 i 15 de maig de 1930 i 29 de juny de 1930 i El Diluvio, 25 de juny de 1930.

2 El Diluvio, 11 i 30 de juliol 1930, 30 d’agost i 23 de setembre 1930 i La Publicitat, 18 i 30 d’agost de 1930 i 20 i 23 de setembre de 1930.

3 La Junta escollida: Pere Pahissa Massana (president), Francesc Bundó Paretas (vicepresident), J. Pujol (comptador), Isidre Rifà (caixer), Francesc Pineda (secretari) i vocals Pere Vila Trabal i el metge Ramon Torres Carreres. La Publicitat, 17 de febrer de 1931.

4 La Publicitat, 24 de febrer de 1931.

5 Es pot seguir tota la campanya d’Acció Catalana a: La Publicitat, 31 de març de 1931, 4 , 8 i 11 d’abril de 1931, La Nau, 23 de març de 1931 i 12 d’abril de 1931 i Aurora, núm. 3 (12 d’abril de 1931).

6 La Junta estava formada per: president Francesc Farell; vicepresident Joan Giménez Llorens; secretari Tomàs Fàbregas Valls; tresorer Antoni Maria «Ton» Rifà Huguet; comptador Antoni Agraz Buil «Matarile» i vocals el mestre Càndid Azqueta i Joan Berenguer Dausà, tècnic electricista.

7 La Publicitat, 23 de juliol de 1931.

8 La resta de la Junta estava formada per Francesc Bundo Paretas (vicepresident), Isidre Rifà Huguet (secretari), Francesc Farell Vilarrubí (tresorer), Francesc Ribas Corbella (comptador) i com a vocals Pere Vila Trabal, Joan Berenguer Dausà, Pere Pahissa i Manuel Pujol Tortosa. Com a delegat pel Comitè Comarcal és elegit Rafel Moret. La Publicitat, 8 d’agost de 1932.

9 El governador civil va autoritzar la seva publicació el 2 de setembre de 1931. Llibre de registre de sortida de documents, 2 de setembre de 1931. AMSCV.

10 La Publicitat, 27 d’agost i 6 de novembre de 1933.

11 La Publicitat, 17 de gener de 1932.

12 La Publicitat, 29 de gener de 1932.

13 La Junta escollida era: president Joan Cortadellas Segura; vicepresident Ramon Vidal Aymerich; secretari Eduard Rodó Enrich; tresorer Miquel Rodó Matalonga; comptador el barber Miquel Magrans i vocals Eugeni Farrés i Medir Grau. Es nomenen també els càrrecs a Garba: redactor en cap Pau Muñoz Castanyer; administrador Miquel Rodó; redactors Pere Pahissa, Manuel Pujol, Joan Giménez i Tomàs Fàbregas. Garba, núm. 8 (21 febrer 1932), La Publicitat, 9 de febrer de 1932 i Las Noticias, 10 de febrer de 1932.

14 La Publicitat, 11, 15 i 20 de març de 1932.

15 La Publicitat, 5 d’octubre de 1932 i El Matí, 1 de novembre de 1932.

16 La Junta estava formada per: president Pere Pahissa Massana; vicepresident Manuel Pujol Tortosa; secretari Eduard Rodó Enrich; vocals Joan Giménez Llorens i Àngel Vilaret Planas. Garba, núm. 19 (febrer 1933), p. 3 i La Publicitat, 29 de gener de 1933.

17 Àngel Vilaret Planas, nascut a Barcelona el 1894 i resident a Sant Cugat des de 1932, havia estat detingut el 1911 per la campanya contra la guerra del Marroc. Durant la guerra treballarà d’oficinista a l’Institut d’Economia de Catalunya i serà dirigent del Gremis i Entitats de Petits Comerciants i Industrial (GEPCI), afiliat a la UGT. El 1938 serà detingut acusat d’auxili a la deserció, i empresonat a la Model. Seria posat en llibertat poc temps després.

18 Els representants al Consell General van ser Àngel Vilaret i Joan Giménez i al Comarcal Manuel Pujol i, de nou Giménez i Vilaret. Garba, 20 de maig de 1933, p. 2.

19 Acta municipal, 25 de juliol de 1934 i llibre de registre de sortida de documents, 576, 28 de juliol de 1934. AMSCV. La Veu de Catalunya, 29 i 31 de juliol de 1934; La Publicitat, 29 i 31 de juliol de 1934; Hoja Oficial del Lunes de Barcelona, 30 de juliol de 1934; El Diluvio i ABC, 31 de juliol de 1934 i La Batalla, 9 d’agost de 1934.

20 La Publicitat, 31 de maig de 1936.

21 La Publicitat, 11 de juliol de 1936.