Milícies Antifeixistes de Sant Cugat: una «policia revolucionària» en temps convulsos (juliol 1936-març 1937)

A Sant Cugat el mateix 19 de juliol de 1936 ja passegen amb escopetes de caça o pistoles membres de les organitzacions obreres. Militants armats d’aquestes mateixes organitzacions controlen el pas de vehicles als Quatre Cantons i fan rondes de vigilància pel poble.

Del caos inicial a les Milícies Antifeixistes

Els primers dies són caòtics. Amb el col·lapse de l’aparell de l’Estat, el poder als pobles i ciutats catalanes queda en mans de les organitzacions obreres i republicanes i, aviat, d’organismes unitaris revolucionaris. També l’ordre públic. S’imposa un nou ordre revolucionari.

A Sant Cugat el dia 21 el Monestir és assaltat i milicians armats escorcollen cases i torres de persones benestants i d’enemics polítics a la recerca d’armes, diners, valors financers i objectes religiosos. El pagès Joan Pahissa escriu al seu diari el dia 22 de juliol: «regna un estat gran d’anarquia, colles armades s’emporten el que els don la gana de les tendas [sic]».1

Aviat les organitzacions republicanes i obreres convoquen una reunió a la Sala Tadeo on on neix el Comitè de Defensa Local format pel Centre Republicà Federal (CRF), adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el Sindicat Únic d’Arts i Oficis, adherit a la CNT, i la Unió de Rabassaires. Aquest Comitè fixa la seva seu a Cal Barbany, als Quatre Cantons. A pesar de la creació d’aquest òrgan unitari, en aquests primers dies, cada organització contínua actuant pel seu compte.

El consistori es veu superat pels esdeveniments revolucionaris. Ara el veritable poder a la població l’ostenta el Comitè de Defensa Local i, sobretot, la CNT-FAI. El 31 de juliol el segon tinent d’alcalde, Josep Grau, s’entrevista a Barcelona amb la Comissió General d’Ordre Públic i el conseller de Governació, segurament per demanar ajuda per controlar la caòtica situació que es viu al poble.

La CNT ha de sortir al pas de las «insidias y comentarios que se habían propalado en derredor de la situación de este pueblo», referint-se a Sant Cugat. En una nota a Solidaridad Obrera explica que «Todos se pusieron al lado de los dirigentes de la masa obrera y con sus rondas ambulantes controlan el movimiento de la localidad». Reconeix, això sí, que hi ha hagut algunes detencions de «personas de dudosa significación republicana y de matiz abiertamente derechista y se vigila muy atentamente en aquellas torres donde sus moradores pueden ofrecer alguna duda».2

Efectivament s’havien detingut a coneguts dretans del poble. En total són una vintena de santcugatencs els que són tancats a Cal Barbany, el mercat i al calabós de la Casa de la Vila, aquests sota la vigilància dels carrabiners. Aquests detinguts serien alliberats dies després per la intervenció de les autoritats locals, en concret de l’alcalde Roc Codó i el jutge Ramon Mas, davant dels intents de patrulles d’altres localitats d’emportar-se’ls. La majoria d’aquests dretans s’amagarien o fugirien, encara que algun seria assassinat més endavant. De fet, en aquests primers dies de revolució ja s’havien produït els primers assassinats de santcugatencs a la Rabassada.

A poc a poc s’imposa un clima d’unitat antifeixista i la situació es va normalitzant. A l’agost el Comitè de Defensa Local dóna pas al Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat (CMAF) «constituït per tres elements de la C.N.T., tres de la U.G.T., tres del P.O.U.M., tres de l’Esquerra i Federals, tres rabassaires i tres de la F.A.I.».3

Una de les primeres mides d’aquest Comitè va ser la creació d’unes patrulles de control o Milícies Antifeixistes locals encarregades de l’ordre públic i el control de les carreteres. Aquesta milícia volia acabar amb les patrulles que cada organització havia format espontàniament i que fins llavors actuaven, com hem vist, sense pràcticament cap coordinació.

La milícia local depenia del Departament d’Informació i Investigació del CMAF, que estava dirigit pel paleta Ramón García Cobacho, del POUM, que havia substituït al també paleta Jaume Cussó Junyent quan aquest va ingressar al PSUC.

Malgrat tot l’esforç unitari, els encara hegemònics anarquistes volen protegir la seva autonomia i, almenys fins al setembre, funcionarà un Subcomitè de Milícies Antifeixistes CNT-AIT-FAI.

Cartell del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat. Setembre 1936. Correspondència municipal. AMSCV.

Les Milícies Antifeixistes deurien tenir una trentena de membres i disposava d’almenys dos vehicles que havien confiscat a estiuejants barcelonins. Formaven part d’ella militants de les organitzacions integrades al CMAF, sobretot membres de la Unió de Rabassaires, POUM, CNT i, en un primer moment, amb la col·laboració de carrabiners. Es finançava amb el que s’obligava a pagar a industrials i persones benestants.

Reestructuració de les Milícies

Amb la reorganització de l’Ajuntament l’octubre de 1936 també es reestructuren les Milícies locals, que passen a dependre de la Comissió de Governació i Defensa de l’Ajuntament, que presideix el mateix Ramón García Cobacho, acompanyat del rajoler Pere Puig Pla, de la CNT, i el pagès i barber Bonaventura Casanovas Auladell, del CRF.4 La Comissió té la seu al carrer Rius i Taulet 11, en una propietat del fugit Tomàs Musella.

El primer que es fa és reduir-la a vint-i-tres membres.5 La milícia és encarregada de vigilar l’estació, on requisen productes alimentaris que s’intenten treure de contraban del poble, i les carreteres, instal·lant tres llocs de controls, un a l’entrada venint de Barcelona, un a la de Rubí i un altre als Quatre Cantons. Aquests controls es van mantenir fins que va arribar el fred. A més, fa vigilància al mercat, per evitar incidents, sobretot després de la implementació de la carta de proveïment familiar.

També participa en nous escorcolls i detencions de dretans del poble, com les realitzades el 31 d’octubre de 1936 com a represàlia pel bombardeig marítim del dia anterior a Roses. Són detinguts disset santcugatencs, que seran entregats a les Patrulles de Control de Barcelona.

A finals de novembre es torna disminuir el número de milicians locals, deixant-lo en dotze milicians i un xofer, als que se’ls dota d’un distintiu i als que s’encarrega també de la formació premilitar dels mossos de les quintes que van sent cridades. Amb aquesta reducció l’Ajuntament passava de pagar més de 2.000 ptes setmanals en sous, a pagar 780 ptes, però malgrat tot el manteniment segueix sent molt costós per les debilitades finances municipals. És per això que l’Ajuntament reclama a la Generalitat que Sant Cugat torni a tenir els carrabiners i mossos d’esquadra que tenia destinats abans de la guerra.

El 2 de gener de 1937 es produirà un fet tràgic al local de la Conselleria de Defensa, quan al milicià Pere Bayo Benedicto se li va disparar l’arma accidentalment matant a Jaume Florensa Bea, un altre membre de les Milícies Antifeixistes.

Dissolució

El març de 1937 la Generalitat dissolt les comissions de defensa municipals i confisca les armes, el que a Sant Cugat, i altres pobles, es fa amb l’oposició de POUM i CNT, que van considerar aquesta mesura «una punyalada a la revolució».6

Després de la dissolució de la milícia, de nou s’encarreguen de l’ordre públic els carrabiners i mossos d’Esquadra destinats al poble, recolzats per set serenos nomenats per l’Ajuntament. Aquesta vigilància es reforça el març de 1938 amb quatre guardes rurals, encarregats de fer front a l’augment de robatoris en el camp.

Santcugatencs a les Patrulles de Control de Barcelona

També hem d’assenyalar la presència d’un nucli de santcugatencs a les Patrulles de Control de Barcelona degut a que un santcugatenc, en Tomàs Fàbregas Valls, formarà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Barcelona (CCMA) com a representant d’Acció Catalana Republicana (ACR). Al CCMAF s’encarregarà, junt amb el cenetista José Asens, del Secretariat de les Patrulles de Control.

Després de la dissolució del CCMA passarà a formar part de la Junta de Seguretat Interior com a delegat de les Patrulles de Control. Des d’aquest lloc va possibilitar l’entrada de santcugatencs a les patrulles, sobretot amics i companys seus d’ACR i Nosaltres Sols!, organització independentista on també havia militat Fàbregas. Com per exemple l’exregidor Josep Alemany Prats i Josep Guix Gurri, xòfer de la Vasconcel i expresident del Sant Cugat Sport F.C., que van ser nomenats el desembre de 1936 agents-conductors del Parc Mòbil de la Comissaria General d’Ordre Públic de Seguretat Interior7, com també ho serà Bonaventura Bartralot Auladell, germà de l’alcalde, militant del CRF però afí al sector més nacionalista, o Lluís Sala Roda, un barceloní de 30 anys que vivia a Sant Cugat des de 1912 i treballava de tapisser a Tapissos Aymat.

Integrants de les patrulles de control aturant els vehicles a un carrer, a Barcelona. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). (ANC1-1-N-2597)

També van ser col·locats el desembre de 1936 a les Patrulles els santcugatencs Tomàs Puigoriol Grau -un paleta que havia estat regidor del PSUC a Sant Cugat fins al novembre-, el fuster Ramon Colomé Badia i el comerciant Andreu Casals Boldú, que estaven a les ordres directes de Fàbregas, els dos primers com ordenances i el darrer com a porter, a la seu de la Secretaria General de les Patrulles a la Gran Via de les Corts Catalanes, on tenia el seu despatx Tomàs Fàbregas.8

Aquests santcugatencs van participar en la detenció d’algun veí refugiat a Barcelona, com l’exalcalde radical Joan Altés Bargalló, però també des del seu lloc van ajudar a dretans locals perseguits. En un informe de 1964 sobre Fàbregas, l’alcalde de Sant Cugat afirmava que “en esta villa no hizo nada malo y con seguridad que saldrían personas a quienes favoreció mediante consejos anticipados y aun salvando vidas”.

Notes

1 Diari de guerra de Joan Pahissa Villadelprat, de cal Quitèria. Agraeixo a la Maria Pahissa que m’hagi facilitat la seva consulta. He normalitzat el seu català.

2 «Desde San Cugat del Vallés». Solidaridad Obrera, 6 d’agost de 1936.

3Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

4 Acta municipal, 16 d’octubre de 1936. AMSCV.

5 Acta municipal, 19 d’octubre de 1936. AMSCV. Els 23 membres de la milícia local eren: Maties Brocal, el paleta Pere Bayo Benedicto (POUM), Lluís Vall Abella, Benet Gómez Gómez (POUM), el tintorer Sebastián Mercader García, Francesc Ruiz, Martí Rovira, Domènec Martínez, el pagès Josep Melich Bru (POUM), Llorenç Echevarria, el pagès Gaspar Pérez Yañez, Vicenç Salas, el manobre Fernando Lorente Aguilar (CNT), el rabassaire Josep Masó Serra (POUM i UR), el mecànic Jaume Florensa Bea (POUM), Miquel Oliveras, el jardiner Josep Duran Jané (CRF), el rabassaire Lluís Abadia Peruga (UR) i els xofers Mateu Soto, Josep Sánchez i el rabassaire i jardiner Vicenç Pons Blanch (CRF i UR). Llista de milícia local de la Comissió de Defensa, 7 de novembre de 1936. AMSCV.

6 Acta municipal, 12 de març de 1937. AMSCV.

7Diari Oficial de la Generalitat, 1 de desembre de 1936.

8 Causa núm. 1.916 contra Tomás Puigoriol Grau, Ramón Colomer [sic] Badía, Andrés Casals Boldú i Ramón Batet Farrés. Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero.