La Comissió Delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana de Sant Cugat del Vallès

L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) va néixer el desembre de 1898 amb l’objectiu de fomentar el català a l’escola i impulsar un model pedagògic català, d’acord amb les tendències més modernes. Naixia de la ma de la Unió Catalanista, en un moment de politització del catalanisme, que farà de la reivindicació de la llengua catalana un dels seus eixos centrals.

Però no serà fins a 1912 que comenci amb força la seva campanya, una vegada refundada l’entitat. A la seva extensió ajuda la promulgació el 1913 de les Normes Ortogràfiques per l’Institut d’Estudis Catalans; la creació, el mateix any, del Consell de Pedagogia a la Diputació de Barcelona i, sobretot, el suport que rep a partir de 1914 per la recent creada Mancomunitat.

I serà precisament el 1914 quan comencin les seves primeres activitats a Sant Cugat. El juliol de 1914, impulsat pel Centre Català de Sabadell, com a soci col·lectiu de l’APEC, i altres entitats de Sabadell, s’organitza un Concurs de lectura i escriptura de l’idioma català per nois i noies de la comarca.

Al concurs participen 56 alumnes de de la vila, rebent una menció honorífica els alumnes Pere Fàbregas i curiosament Pere San Mestres -fill del secretari municipal- i Eduard Rodó Enrich -fill de l’alcalde-.i

També trobem a l’APEC el 1920 entre les entitats catalanistes que donen suport a la Diada Nacionalista i d’homenatge a Àngel Guimerà, organitzada pel Bloc Nacionalista de Sabadell i celebrada el 3’octubre al Parc de Sant Cugat, però de nou era un acte organitzat des de fora de la vila.

La Comissió Delegada: naixement i clausura

Sant Cugat era una vila dominada pel caciquisme on el catalanisme polític no tenia pràcticament presència organitzada.ii Així que no és estrany que els primers socis de l’APEC al poble fossin nouvinguts.

Els tres primers socis de la Protectora -com era coneguda l’APEC- a Sant Cugat van ser Francesc Rifà Planas, Joaquim Estrems Borràs i Jaume Francesc Rosselló, que són els que figuren a l’Anuari de l’APEC de 1922. Entre gener i juliol de 1923 ingressen en l’entitat dotze santcugatencs més. Així que a la sessió del Consell Directiu de l’APEC del 16 de juliol s’informa que a Sant Cugat ja són «nombre suficient de socis per constituir-hi una Comissió Delegada, i per tant s’acorda els socis més antics perquè ho gestionin».iii

No triguen gaire. El setembre de 1923 es constitueix oficialment la Comissió Delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana de Sant Cugat. Durant l’agost s’han afegit nou socis més. En total sobrepassen la vintena.

Escolleixen president a Francesc Rifà Planas, un sabadellenc que feia pocs anys que vivia a Sant Cugat. Era un històric del catalanisme, entre 1911 i 1916 havia format part de la Junta del Centre Català de Sabadell i era soci de l’APEC des de 1920. També era un ferm catòlic, membre de les Congregacions d’Oblats i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

La resta de la Junta estava formada pel jove escrivent Modest Casadesús Costa, que havia estudiat a l’Escola Mercantil del CADCI, com a secretari; el gorrista Joan Giménez Llorens com a tresorer i com a vocals el comptable Joaquim Estrems Borràs, de 30 anys, també membre del CADCI; la seva cunyada, Avel·lina Casadevall Duran, mestra i bibliotecària, que des de 1920 treballa a la Biblioteca de l’Escola del Treball de Barcelona, i que ha estat una de les promotores de l’organització catòlica femenina a Sant Cugat i el comerciant Josep Alegret Estapé que era regidor des de 1922 formant part del «bloc caciquil».iv Com veiem, la majoria provenen d’entitats catalanistes, excepte Josep Alegret que segurament és el preu que han de pagar perquè l’Ajuntament els hi doni el vist-i-plau.

Una de les primeres demandes de la delegació va ser que l’APEC «es faci càrrec del cost d’unes biblioteques ambulants que tenen en projecte crear» seguint l’exemple de les que havia posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona. La Comissió Tècnica de l’APEC afirma que no té «prous mitjans per poder-les crear i sostenir».v Com veurem, el tema d’aconseguir una biblioteca serà un dels eixos de la Comissió Delegada.

Però aquesta activitat inicial serà frenada de cop amb la Dictadura de Primo de Rivera. El 24 de juny del 1924 el Directorio, dins de la seva política anticatalanista, decreta la clausura de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

A Sant Cugat alguns dels socis opten per continuar la seva feina cultural dins la Unió Santcugatenca, com Joan Giménez, que dirigirà la Secció de Teatre entre 1925 i 1928, o Joaquim Estrems i Modest Casadesús, membres de la seva Comissió de Cultura.

Cartell “Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana” de Josep Obiols

Reorganització de la Comissió Delegada

No serà fins al període de la Dictablanda, amb la lenta recuperació de les llibertats, que reneixi la Comissió Delegada santcugatenca.

La primera notícia que tenim de la seva reorganització és al juliol de 1930 quan l’Agrupació d’Acció Catalana, constituïda oficialment el juny, anuncia un concurs de lectura i escriptura catalana, sota la direcció tècnica i el patronatge de l’APEC i la seva delegació de Sant Cugat. El concurs no es posarà en marxa fins a l’octubre.vi

El 21 de setembre de 1930, convidat per Acció Catalana de Sant Cugat, el doctor Josep Riera i Puntí, designat per l’APEC, parla a la vila sobre la cultura catalana i la labor de la Protectora, cridant als pares perquè procurin la catalanització de l’escola. L’acte el clou Pere Pahissa Massana, president de l’Agrupació i soci de l’APEC, posant «de manifest que a Sant Cugat, un bon nombre d’elements pertanyents a diverses actuacions polítiques, ja de temps, tenien demostrat el seu amor a la Protectora».vii

Dies després de la conferència, el mateix mes de setembre de 1930, es reorganitza oficialment la Comissió Delegada local. De nou s’escolleix president a Francesc Rifà Planas, que a l’abril de 1931 rebria de l’APEC «un diploma de cooperació pel manteniment de llurs respectives delegacions».viii

Com a vicepresident figura Domènec Rodó Palet, un dels propietaris de la fàbrica de llana. La resta d’aquesta primera Junta estava formada pel tapisser Joan Justo Rovira, que treballa a Tapissos Aymat i que exercia de secretari; el mestre d’obres Pere Pahissa Massana com a tresorer; el lampista Joan Berenguer Dausà -bibliotecari- i com a vocals: el metge radiòleg Ramon Torres Carreras i el serraller Francesc Farell Vilarrubí.ix

La relació entre Acció Catalana i l’APEC queda de manifest amb aquesta Junta, on tots els seus membres, excepte el president, proper a la Lliga Regionalista, militaven a l’Agrupació local d’Acció Catalana. De fet, Acció Catalana tenia els seus orígens a Sant Cugat en els ambients culturals catalanistes del poble i bona part dels seus fundadors eren socis, o ho seran, de l’APEC.

Entre setembre i finals d’any ingressen a l’APEC local disset socis més, entre ells més militants d’Acció Catalana com Pau Muñoz Castanyer, Joan Berenguer, Francesc Bundó o Isidre Rifà Huguet, fill del president; també industrials com Tomàs Aymat, acompanyat dels seus germans Eduard i Francesc o el constructor Sebastià Altet i dues dones Rosa Lladosa i Carme Torres Lladosa, cunyada i filla del doctor Ramon Torres Carreras.x

L’11 de febrer de 1931 la delegació local participa en el multitudinari enterrament del farmacèutic Ignasi Murillo Roure, soci de l’entitat i pare de Josep Murillo Mombrú, que havia emigrat el 1907 a Cuba, on havia organitzat la delegació de l’APEC a l’Havana, a més de figurar en diferents entitats catalanistes de l’illa.xi

L’APEC santcugatenca de nou s’ha marcat com objectiu organitzar una biblioteca pública al poble i un museu. El febrer de 1931 convoca, al local d’Acció Catalana, una reunió d’entitats santcugatenques per tal de demanar la instal·lació d’una biblioteca pública al Monestir.xii

Amb l’objectiu de sensibilitzar a la població en aquest tema també organitza una conferències el 22 de març del metge i pediatra Jeroni Moragas, que insisteix en la idea de la necessitat de crear una biblioteca-museu al Claustre del Monestir.

República: creixement i activitat

Amb l’arribada de la República l’APEC multiplica la seva activitat i creix en número de socis, atraient a professionals liberals de la vila. El juny de 1931 ingressen el prevere Joan Bonet, jove coadjutor de la parròquia de Sant Cugat, l’aparellador Jacint Calopa Gallegos i Tomàs Fàbregas -tots dos militants d’Acció Catalana-, igual que Antoni Maria Rifà -un altre fill del president-, la mestra Àngela Magrans, el mestre Josep Serra Molins, director de l’Escola Graduada, i el metge Nicolau Villar Recio, futur alcalde franquista i jefe de la Falange local.

Al juliol s’afegirà el secretari municipal Enric Tudó i al setembre els mestres Càndid Azqueta i Maria Fornés, directora del Grup Escolar local. També són socis el jutge Marcel·lí Sangés i el farmacèutic Joaquim Matas. A més, el 14 de juliol l’Ajuntament envia la seva adhesió com a soci col·lectiu de l’entitat.xiii La delegació santcugatenca arriba el 1931 als quaranta-quatre socis i situa la seva seu a la Carretera de Cerdanyola 44.

Durant els primers anys de la República la Protectora va estar molt activa, centrada sobretot en la divulgació cultural, aconseguir crear una biblioteca i en donar suport a les escoles per millorar el sistema pedagògic.

Una part de la seva feina se centra en les escoles, en treballar amb els alumnes noves propostes pedagògiques. Per això té organitzada una Comissió d’Ensenyament de la que formen part el metge Agustí Galtés, els mestres Àngela Magrans i Josep Serra Molins, l’industrial Tomàs Aymat i Carme Torres Lladosa.xiv

A l’abril 1931 organitza, d’acord amb el propi Josep Serra Molins, director de l’escola i soci de l’entitat, visites dels alumnes a establiments industrials de la vila, com la fàbrica de teixits de Rodó o als Tapissos Aymat,xv totes dues empreses dirigides per socis de l’APEC. Les sortides per conèixer indústries tindran continuïtat al desembre de 1931 amb una visita d’escolars santcugatencs a Sabadell.

Visita escolar a Sabadell organitzada per la Comissió Delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana de Sant Cugat. El Día Gráfico, 13 de gener de 1932.

També organitza cursets. El 30 de juny de 1931 s’inicia un curs de gramàtica catalana a càrrec del professor Albert Trias, mestre al grup escolar Milà i Fontanals de Barcelona. S’inscriuen 23 alumnes i es desenvolupa fins al setembre.xvi

El gener de 1932 es renova la Junta, de fet només dos vocals. Francesc Rifà continua com a president i Domènec Rodó, com a vicepresident. També repeteixen a la junta Francesc Farell, ara com a bibliotecari i com a vocals Ramon Torres i Joan Justo. Entren nous el secretari Jacint Calopa, un aparellador i militant d’Acció Catalana i com a tresorer Modest Casadesús, que ja havia figurat a la junta de 1923 i que ara és propietari d’un magatzem de material de construcció. Casadesús havia estat l’impulsor de la revista El Sembrador i candidat a les eleccions d’abril de 1931 per l’anticaciquil Candidatura Administrativa de Coalició. També és nova la vocal Maria Solà, donant de nou presència a una dona a la Junta, com el 1923.xvii

Cal remarcar que l’APEC, malgrat que només té cinc dones com a sòcies, és de les poques entitats locals on hi figura una dona a la Junta i que, com veurem, convida a dones com a conferenciants als seus actes i cicles de xerrades.

El gener de 1932 s’anuncia el 2n Concurs de lectura, escriptura i història de Catalunya, que es venia preparant des de l’octubre de l’any anterior. El 28 de febrer se celebren les proves al claustre. La convocatòria és un èxit, s’inscriuen un centenar d’escolars. El Consell Directiu de l’APEC premia als mestres del curs «donada l’excel·lent preparació que demostraren la majoria dels alumnes llurs». El 26 de juny es realitzat el repartiment de premis del curs, representant al Consell Directiu en Pau Romeva.xviii

L’anhelada biblioteca popular

Com hem vist, l’APEC impulsa una campanya per organitzar una biblioteca popular al poble. L’octubre es signa un contracte entre Acció Catalana i l’APEC per a la instal·lació d’una biblioteca popular. També compten amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat, que el gener de 1932 envia un primer lot de llibres per dotar la futura biblioteca.xix La Delegació aconsegueix també lots de llibres d’entitats públiques i de particulars.

El febrer de 1932 el president Francesc Rifà visita als seus amics de Sabadell per «demanar-los llur col·laboració per l’obre de la biblioteca que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana es proposa fundar en aquella vila».xx

Dies després Rifà dirigeix una carta a literats i editors demanant el suport per «la creació i sosteniment d’una biblioteca de caràcter públic, on es pugui llegir i estudiar tota classe de matèries literàries, científiques i pedagògiques, únicament limitades per la moral i els bons costums». El darrer punt deixa clar el catolicisme militant del president de la delegació.

Anuncia que compten ja «amb mobiliari adequat, amb el local provisional en lloc cèntric i amb una quantitat i qualitat de llibres remarcables», però no els considerava suficients, ja que «com més extensa i variada és més convida a despertar les ànsies de llegir», per això sol·licita més donatius de llibres «que és tant com portar espiritualitat als que estan sotmesos a les tenebres d’un materialisme orc».xxi

El local que han trobat per instal·lar la biblioteca és ben cèntric, a Rius i Taulet 2, al costat dels Quatre Cantons, al principal de Cal Barbany, el mateix edifici on té la seu Acció Catalana. Ara ja tenen local i llibres, arriba el moment de la inauguració.

El dia 16 l’APEC envia invitacions: «Tenim l’honor de convidar-vos a l’acte de la inauguració de la Biblioteca Popular, fundació d’aquesta Comissió Delegada, que tindrà lloc demà diumenge a dos quarts de quatre de la tarda». De «Festa grossa, festa d’aquella en que s’eixamplen els cors i s’enlaire l’ànima» ho qualifica el corresponsal de La Veu de Catalunya, que afegeix que s’espera que la biblioteca «serà un fogar de cultura, on acudiran tots els santcugatencs a apaivagar llur set d’estudi, i on la joventut pugui formar-se una cultura general que enlairi cada dia més amunt el nom de la nostra vila».xxii

A l’acte d’inauguració del 17 d’abril de 1932 intervenen Miquel Carreras, arxiver de Sabadell, que fa un resum de la història del Monestir i considera la biblioteca «la represa d’una tradició»; l’escriptora Carme Monturiol, del feminista Lyceum Club de Barcelona, que fa un elogi dels llibres; Albert Bastardas, diputat i president de l’APEC, que es felicita per la feina feta per la delegació i Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, que encoratja la tasca de la Protectora i afirma que «caldrà sempre l’escalf popular perquè l’Estat pugui dur a bon terme els seus projectes, i aquest escalf no pot estar més ben representat que per la Protectora».

El president Francesc Rifà agraeix la presència de conferenciants i públic i clou l’acte l’alcalde Roc Codó, fent costar l’adhesió de l’Ajuntament a la biblioteca.xxiii

Acte d’inauguració de la biblioteca de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 17 d’abril de 1932. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV)

Des de l’Ajuntament es considera aquesta biblioteca un primer pas, però s’insistia en crear una de més gran i municipal. L’APEC és una de les entitats que forma part de la Junta de la Biblioteca Local, que finalment s’obrirà el setembre de 1933.

El 26 de juny de 1932 l’APEC rep una visita molt especial. Aquell dia s’inaugura la nova escola pública local, és un acte presidit pel president Francesc Macià, que a la tarda va fer una visita al Monestir, la Unió Santcugatenca i la biblioteca de l’APEC. Després, a la nova escola, el president va fer entrega dels premis del concurs de lectura i escriptura catalana i d’història de Catalunya que havia organitzat l’APEC.xxiv

Després de creada la biblioteca, la Protectora local també es va preocupar de fer les primeres passes per organitzar un Arxiu Municipal, «que actualment es troba dispers».xxv

Cicle de xerrades i canvis a la direcció

El setembre de 1932 l’APEC anuncia «una sèrie de conferències que seran donades per distingides personalitats del nostre món intel·lectual» a la Biblioteca Popular, que es converteix així també en sala d’actes.xxvi

El 16 d’octubre obre el cicle Margarida Comas, biòloga, pedagoga i doctora en Filosofia i Lletres de la Normal de la Generalitat. El 18 de desembre 1932 és el torn del jurista Francesc Maspons, que disserta sobre «La nova fase de la vida catalana». El 8 de gener de 1933 el poeta sabadellenc Joan Arús, fa una lectura comentada de Joan Alcover. El cicle es clou el 5 de febrer de 1933 amb la conferència del publicista Tomàs Roig i Llop, de la Comissió de Foment de l’APEC, que feu una xerrada sobre el català, les seves possibilitats a l’ensenyament i feu elogi de l’APEC.xxvii

El 30 de novembre de 1932 havia mort Francesc Rifà, veritable ànima de l’APEC local. Com es llegia al Butlletí de l’APEC, «la Protectora perd, amb ell, un dels elements més valuosos i entusiastes» i reconeix la seva feina, que convertí la delegació santcugatenca «en una de les més nombroses i actives de la nostra Associació. Gran nombre dels actes culturals i patriòtics que s’havien organitzat aquests darrers temps a Sant Cugat del Vallès, porten la seva iniciativa».xxviii

El febrer de 1933 s’escollia nova Junta. Només hi ha dos canvis, a la presidència, després de la mort de Rifà, i un nou vocal. Com a nou president de la Comissió Delegada de l’APEC a Sant Cugat és escollit Eduard Aymat Martínez, format a l’Escola Superior dels Bells Oficis, treballava amb el seu germà als Tapissos Aymat. De jove havia estat un virtuós del violí i més gran es va dedicar a la pintura. El 1922 havia ingressat a l’APEC, per passar a la delegació santcugatenca el 1930.

El nou vocal és Miquel Duran Jané, propietari d’una botiga d’horticultura i floricultura i regidor del Centre Republicà Federal. Duran havia estat membre de l’Agrupació de Cultura Racional i directiu de la Unió Santcugatenca.

La resta de la Junta continua sense canvis, com a vicepresident l’industrial Domènec Rodó, com a secretari Jacint Calopa, com a tresorer Modest Casadesús, com a bibliotecari Francesc Farell Vilarrubí i com a vocals Ramon Torres Carreras, Maria Solà i Joan Justo Rovira.xxix

Miquel Duran és el primer republicà federal que forma part d’una Junta de l’APEC i, de fet, és junt amb Jaume Galobardes, corresponsal de La Humanitat ingressat el maig de 1932, l’únic membre del Centre Republicà Federal que n’és soci de la Protectora.

Les relacions de l’entitat amb l’Ajuntament, dirigit per republicans federals adherits a ERC, van ser ambivalents. Des de l’Ajuntament es recolzava la seva feina en pro del català a l’escola i per la creació d’una biblioteca, però per altra banda es recelava d’una entitat dirigida per militants d’Acció Catalana, partit que exercia una dura oposició als federals, unes crítiques a la feina de govern que, en absència de regidors, es feien notar sobretot des de les pàgines del seu portaveu Garba.

En aquests any l’entitat no ha crescut gaire. Des de novembre de 1931 han ingressat onze socis més, entre ells més membres d’Acció Catalana com Eduard Rodó Enrich, fill d’un dels alcaldes de l’època caciquil; l’industrial Lluís Juanola Almar, president del Sant Cugat Sport Futbol Club, que es passarà a Unió Democràtica de Catalunya i després de la guerra serà jefe de Falange; Antoni Agraz, que també milita a Nosaltres Sols i a la Federació de Joves Cristians, de la que també es directiu un altre nou soci Francesc Morera, corresponsal d’El Matí i aviat dirigent de les Joventuts de la Lliga Catalana. Aquestes altes pràcticament han compensat les baixes. A finals de 1933 l’APEC de Sant Cugat arriba als quaranta-nou socis.xxx

Veiem com l’APEC local continua nodrint-se de membre de l’Agrupació d’Acció Catalana. El 1933 són una tercera part dels socis. També forma part de la Protectora Pere San Mestres, organitzador de la Lliga a la vila.

Tampoc ha deixat de ser una entitat burgesa, que ha atret a professionals liberals, comerciants i industrials del poble, però en la que en canvi no trobem cap soci rabassaire, que són la majoria de la població, ni cap obrer. No ha deixat de tenir un cert to elitista.

Llistat de socis de la Delegació de l’APEC de Sant Cugat en 1933. Anuari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1933, p. 107-108.

Decadència

L’activitat cultural de la Comissió Delegada de l’APEC, després de la mort de Rifà, anirà decaient. La majoria dels socis de l’entitat, sense abandonar-la, s’impliquen en la creació d’una nova entitat que assumirà, en bona part, la tasca cultural de l’APEC: l’Ateneu de Sant Cugat.

A la primera Junta de l’Ateneu, escollida el març de 1933, trobarem a molts dels socis més actius de l’APEC, com el mateix president Francesc Farell, el vicepresident Joaquim Estrems, el secretari Modest Casadesus, el vicesecretari Jacint Calopa i el tresorer Miquel Rodó Matalonga, fill de Domènec Rodó, l’etern vicepresident de l’APEC. També hi seran l’Isidre Rifà Huguet, fill de Francesc Rifà, Joan Giménez Llorens, Joan Justo Rovira i els metges Nicolau Villar Recio i Ramon Torres Carreras. Tots eren també socis de l’APEC.

L’Ateneu, que situarà la seva seu al mateix Can Barbany on està la biblioteca de la Protectora, trencarà els límits de l’APEC, amb uns objectius culturals més encotillats, i tindrà seccions d’esports, dramàtica, coral, esbarjo, etc. També sobrepassarà el sostre d’associats de l’APEC, arribant a la setantena de socis.

A partir de llavors la Comissió Delegada de l’APEC llangueix. No hem trobat cap activitat organitzada per la Protectora a Sant Cugat a partir de la fundació de l’Ateneu. Però la delegació contínua funcionant.

El març de 1934 s’escoll nova Junta i nou president, el mestre Albert Trias Salvà, un històric de l’entitat i un vell catalanista que ja el 1918 ja estava entre els signants d’un manifest de mestres oficials a favor de l’autonomia. Era mestre a Barcelona, però residia a Sant Cugat i, com hem vist, havia dirigit algun curset de català a la vila.

Contínua com a vicepresident Domènec Rodó, que moriria mesos després i com a secretari Jacint Calopa. També figuren dos fills de Francesc Rifà, l’Antoni Maria Rifà Huget com a tresorer i l’Isidre com a vocal. El bibliotecari era Francesc Farell, a la vegada president encara de l’Ateneu, i la resta de vocals Maria Solà, Pere Pahissa i Miquel Rodó.xxxi

L’entitat encara rebrà en aquest temps l’ingrés de tres socis nous, el darrer Isidre Guardiola Martí el maig de 1936.

Amb l’inici de la guerra la Comissió Delegada de l’APEC a Sant Cugat deixa pràcticament d’existir. L’agost de 1936, ja iniciada la guerra, cedeix a l’Ajuntament els volums conservats a la seva biblioteca. L’entitat, com tant d’altres, seria clausurada i dissolta amb l’arribada del Franquisme i els seus béns confiscats.

Notes

iSabadell Federal, 4 de juliol de 1914 i La Veu de Catalunya, 29 d’octubre de 1914.

iiMota Muñoz, José Fernando. «Quan sols tres homes feien i desfeien al seu gust: el caciquisme a Sant Cugat durant el primer terç del segle XX (1897-1931)». Gausac: publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, núm. 52-53 (2020).

iiiButlletí de l’APEC, núm. 7 (octubre 1923).

ivButlletí de l’APEC, núm. 7 (octubre 1923).

vButlletí de l’APEC, núm. 7 (octubre 1923) i núm. 8 (novembre 1930).

viLa Publicitat, 24 de juliol i 31 d’octubre de 1930.

viiLa Publicitat, 23 de setembre de 1930 i El Diluvio, 23 de setembre 1930.

viiiButlletí de l’APEC, núm. 7 (abril 1931).

ixButlletí de l’APEC, núm. 1-3 (octubre-desembre 1930).

xButlletí de l’APEC, núm. 1-3 (octubre-desembre 1930).

xiLa Publicitat, 12 de febrer de 1931.

xiiLa Publicitat, 10 de març de 1931.

xiiiLlibre de registre de sortida de documents, 1931. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV) i Butlletí de l’APEC, núm. 10 (octubre 1931).

xivRegistre de societats vilatanes. [1931-1936]. AMSCV

xvLa Publicitat iLa Veu de Catalunya, 21 d’abril de 1931.

xviLa Veu de Catalunya, 19 de juny de 1931 i La Publicitat, 19 de juliol de 1931.

xviiButlletí de l’APEC, núm. 14 (febrer 1932).

xviiiLa Veu de Catalunya, 5 de gener de 1932 i Butlletí de l’APEC, núm. 14 (febrer 1932); 18 (juny 1932) i 19 (octubre 1932) i Garba, núm. 9 (6 de març de 1932).

xixButlletí de l’APEC, núm. 18 (juny 1932); La Veu de Catalunya, 23 d’octubre de 1931 i Diario de Barcelona, 15 de gener de 1932.

xxLa Veu de Catalunya, 6 de febrer de 1932.

xxiLa Veu de Catalunya, 7 de febrer de 1932.

xxiiLa Veu de Catalunya, 16 d’abril de 1932.

xxiiiLa Humanitat, 20 d’abril de 1932 i Butlletí de l’APEC, núm. 16 (abril 1932).

xxivL’Avenir, núm. 4 (10 de juliol de 1932) i Garba, núm. 13 (10 de juliol de 1932).

xxvButlletí de l’APEC, núm. 23-24 (febr.-març 1933)

xxviGarba, núm. 15 (8 de setembre de 1932)

xxviiGarba, núm. 16 (30 d’octubre de 1932); La Veu de Catalunya, 24 de desembre de 1932 i 7 de febrer de 1933 i La Publicitat, 8 de gener de 1933. Quan es va divulgar el cicle es va anunciar que també intervindrien Aurora Bertrana, Maria Boldó de Torres, Albert Trias i Miquel Carreras Castajussà. No tenim constància de què aquests conferenciants acabessin participant al cicle de l’APEC.

xxviiiLa Publicitat, 3 de desembre de 1932.

xxixLa Humanitat, 11 de febrer de 1932 iButlletí de l’APEC, febrer-març 1933.

xxxAnuari de l’APEC. Barcelona, 1933, p. 107.

xxxiButlletí de l’APEC, núm. 33 (abril-maig 1934.)

Advertisement