Resultats electorals a Sant Cugat durant la Segona República

El sistema electoral fet servir a les dues primeres eleccions municipals encara era el de la Restauració, la llei electoral de 1907, amb majories i minories i dos districtes a Sant Cugat. L’únic canvi entre les d’abril i maig de 1931 és que les segones es fa amb un cens una mica més gran en rebaixar-se el dret a vot dels 25 als 23 anys. Les municipals de 1934 es fan amb una nova normativa electoral catalana on desapareixien els districtes.

Les eleccions generals i catalanes durant la República es van fer amb una nova legislació electoral, amb sistema majoritari, molt poc proporcional, pensat per crear majories estables però que va donar lloc a la formació de coalicions electorals heterogènies. Les llistes eren obertes i el vot era restringit. Cada elector podia escollir un 75%-80% dels candidats presentats. Per això als resultats d’algunes eleccions veureu màxims i mínims de cada candidatura.

La circumscripció electoral en el cas de Sant Cugat era la de Barcelona-Província, que agrupava tots els municipis de la província de Barcelona menys la capital, amb circumscripció pròpia.

Eleccions municipals (12 d’abril de 1931).

Electors

Votants

Candidatura Administrativa de Coalició

Independents (Monàrquics)

Acció Catalana

Districte

1

2

1

2

1

2

843

[650]

145-79

168-155

116-111

213-197

18-15

21-19

%

[75%]

46,6%

47,7%

5%

Regidors

11

3

1

2

5

0

0

Font: Aurora, núm. 4 (13 abril 1931), La Vanguardia, 14 de abril de 1931, Las Noticias, 15 de abril de 1931 i El Correo Catalán, 16 de abril de 1931.

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

Eleccions municipals repetides (31 de maig de 1931).

Electors

Votants

Centre Republicà Federal

Centre Bloc Republicà

Acció Catalana

Districte

1

2

1

2

1

2

[900]

[700]

148-140 + 103

242-236

175-174

70%

50%

35%

Regidors

11

5

4

0

2

Font: El Diluvio, 2 de junio de 1931 i L’Acció, 12 de juny de 1931.

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les noves eleccions municipals del maig

Eleccions legislatives (28 de juny de 1931).

Electors

Votants

Lliga Regionalista

Partit Republicà Radical

Partit Catalanista Republicà

Esquerra Republicana de Catalunya

Bloc Obrer i Camperol

[1500]

[1150]

128

106

75

840

%

[75]%

7,6%

7,6%

3,3%

81,5%

0,2%

Font: Las Noticias, 4 de julio de 1931. Els percentatges, que difereixen una mica, extrets de Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República: orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona : Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 302.  El Diluvio, 1 de julio de 1931, ofereix uns resultats un xic diferents: 850 vots per ERC, 100 per la Lliga, 80 el Partit Republicà Radical i 60 el Partit Catalanista Republicà.

Nota: en aquestes eleccions també presenten candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província Extrema Esquerra Federal, amb un 0,1% dels vots a Sant Cugat.

A les eleccions legislatives de 1931, realitzades amb un nou cens ampliat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir a Sant Cugat un aclaparador 81,5% dels vots. El percentatge està en línia amb el que obté el partit al Vallès Occidental. ERC s’ha convertit en el partit on han dipositat les seves esperances de canvi els rabassaires i els obrers. A més, rebia el vot dels republicans federals que, com també a Sabadell, voten sempre ERC, que inclou entre els seus candidats algun membre del Partit Republicà Democràtic Federal, al que encara el Centre Republicà Federal de Sant Cugat està adscrit. D’aquí els nuls resultats d’una de les escissions federals, Extrema Esquerra Federal. A l’esquerra també el Bloc Obrer i Camperol, que encara no tenia militància a Sant Cugat, obté resultats anecdòtics.

La Lliga Regionalista i els radicals de Lerroux obtenen un 7,6% dels vots cadascú i el Partit Catalanista Republicà es queda en un modest 3,3%. Així, la Lliga encara no es mostra com la força hegemònica d’oposició i obté a Sant Cugat uns resultats molt pobres, cinc punts percentuals per sota del que treia com a mitjana a la comarca. El Partit Catalanista Republicà, que a Sant Cugat havia tingut un cert paper durant 1931, amb regidors a l’Ajuntament «revolucionari» d’abril-maig, obtenia el mateix percentatge que els seus companys de comarca. En canvi, el Partit Republicà Radical, una opció no catalanista, estava quatre punts per sobre a Sant Cugat.

A la segona volta de les legislatives, celebrada el 12 de juliol, el triomf a Sant Cugat, amb una baixa participació de només uns quatre-cents votants, va ser per a la candidatura d’Eduard Layret, germà del malaguanyat Francesc Layret, heroi dels rabssaires santcugatencs, presentat com republicà independent, i Salvador Sediles, un dels “jabalíes” de l’Extrema Esquerra Federal, que va fer saber una bona campanya entre els camperols.

Eleccions al Parlament de Catalunya (20 de novembre de 1932).

Electors

Votants

Dreta de Catalunya

Concòrdia Ciutadana

Partit Republicà Radical

Esquerra Republicana de Catalunya

Bloc Obrer i Camperol

[1500]

16-14

214-198

87-83

493-477

124-100

%

[60]%

1,7%

22,8%

9,7%

54,7%

11,1%

Font: L’Acció, 26 de novembre de 1932 i Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República : orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona: Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 314.  El Poble, 22 de novembre de 1932, aporta unes dades una mica diferents: Dreta de Catalunya 20; Concòrdia Ciutadana 215; Partit Republicà Radical 90; ERC 494 i Bloc Obrer i Camperol 105.

Nota: en aquestes eleccions també presenten candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província el Partit Republicà Democràtic Federal, el PSOE i el Partit Comunista de Catalunya amb resultats inapreciables a Sant Cugat.

Les eleccions de 1932 al Parlament de Catalunya, suposen canvis al panorama electoral a Sant Cugat. El desgast patit per ERC, sobretot en l’àmbit de govern de la Generalitat, es reflectirà en una forta caiguda en vots i percentatge, passant dels més de 800 vots a 493 en la votació màxima, que a més va ser per Manuel Serra i Moret, candidat de la Unió Socialista de Catalunya dins de la llista d’ERC, partit sense militants a Sant Cugat. En percentatge es va quedar en un 55% dels vots, dos punts per sota dels vots rebuts a la comarca. ERC a Sant Cugat va perdre vots tant per la dreta com per l’esquerra.

Cartell d’acte electoral d’ERC. Novembre 1932. Arxiu Municipal de Sant Cugat

La influència creixent, després dels conflictes rabassaires i laborals de 1931 i 1932, del Bloc Obrer i Camperol, que controla el Sindicat local, adherit a la CNT, i té una creixent presència a la Unió de Rabassaires, es traduirà en aquestes eleccions en un significatiu percentatge de l’11% de vots. Aquest resultat és espectacular si el comparem amb les anteriors eleccions i amb el 3,5% que rep com a mitjana al Vallès Occidental. El percentatge de vot rebut pel Bloc a Sant Cugat en aquestes eleccions és un dels més alts de la província de Barcelona. Això fa que altres candidatures marxistes que es presentaven, com el PSOE el Partit Comunista de Catalunya obtinguin resultats inapreciables.

Pel que fa a la dreta la candidatura de Concòrdia Ciutadana, formada per Lliga Regionalista, Partit Catalanista Republicà i Unió Democràtica de Catalunya, recull prop del 23% dels vots, mentre els radicals treien quasi el 10%. En comparació amb la comarca volia dir que la Lliga, ara amb aliats, seguia sense quallar a Sant Cugat, ja que es quedava a tres punts percentuals, mentre els radicals santcugatencs seguien per sobre dels seus companys de Barcelona-província en quasi cinc punts.

A la dreta d’aquests la candidatura de Dreta de Catalunya, recolzada pels carlins i els monàrquics alfonsins. A Sant Cugat, on només hi ha un parell de carlins, li donen suport els antics salistes. La candidatura es quedava en un pobre 2%, tres punts menys que a la mitja de la comarca, confirmant la pèrdua d’influència desl antics cacics a Sant Cugat després de la proclamació de la República.

Eleccions legislatives (19 de novembre de 1933).

Electors

Votants

Defensa Ciutadana

Partit Republicà Radical

Coalició d’Esquerres Catalanes

Esquerra Republicana de Catalunya

Front Obrer

[3000]

627

151

99

1012

157

%

[68]

30,6

7,4

4,8

49,5

7,7

Font: Adelante, 31 de noviembre de 1933

Nota: en aquestes eleccions també presenta candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província el Partit Comunista de Catalunya amb resultat ínfim a Sant Cugat.

La pujada de vot de les dretes i la baixada d’ERC es confirma a les legislatives de novembre de 1933, les primeres eleccions a Catalunya amb vot masculí i femení. ERC, ara representat al poble pel Centre Republicà Federal, es queda a Sant Cugat per primera vegada, i única, per sota del 50% dels vots.

La primera força d’oposició segueix sent la Lliga Catalana, coalitzada en aquesta ocasió amb els carlins en la candidatura de Defensa Ciutadana amb més del 30% dels vots, però 14 punts per sota de la mitja de la circumscripció.

El Partit Republicà Radical baixava fins al 7,4%, però a Sant Cugat resistien, no queia tant com a la circumscripció on només obtenen un marginal 2,7%. Mentre Acció Catalana Republicana, que es presentava en la Coalició d’Esquerres Catalanes, junt amb el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i el Partit Català d’Acció Republicana, sense agrupacions a Sant Cugat, mostrava la recuperació de l’agrupació local en situar-se en un 5%, dos punts per sobre de la mitja de la coalició a la circumscripció.

A l’esquerra el Front Obrer -coalició del Bloc Obrer i Camperol i PSOE- baixava fins a quasi un 7%, però seguia sent un dels percentatges més alts de la província de Barcelona.

Eleccions municipals (14 de gener de 1934).

Electors

Votants

Centre Republicà Federal + Unió de Rabassaires

Conjunció Catalanista

[3000]

2230

1314

916

[75%]

58,9%

41,1%

Regidors

12

8

4

Font: Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les eleccions municipals de gener de 1934

Eleccions legislatives (16 de febrer de 1936).

Electors

Votants

Front d’Esquerres

Front Català d’Ordre

3155

2495

1539

956

%

79%

61,7%

38,3%

Font: A Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República : orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona : Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 318, atorga un 58,5% al Front d’Esquerres. A l’Arxiu Municipal de Sant Cugat he trobat dades de dues de les set seccions electorals del poble que confirmen aquests percentatges. El Matí, 18 de febrer de 1936 ofereix uns resultats una mica diferents: dretes 974 vots; esquerres 1369, amb una participació de 2343 electors.

La campanya electoral de les legislatives de febrer de 1936 havia arrancat mesos abans de la convocatòria electoral. El juliol de 1935 la Generalitat intervinguda implanta el carnet electoral com a nova identificació per votar. Des dels partits de la dreta es va secundar la mida, des de les esquerres, encara amb locals clausurats, es va cridar al boicot. A Sant Cugat a mitjans d’octubre de 1935 s’obren tres oficines per tramitar el carnet electoral, a l’Ajuntament, en mans radicals, i als locals de la Lliga Catalana i d’Acció Popular Catalana. Un mes després, segons càlculs fets des del consistori gestor, a l’Ajuntament s’havien tramitat 284 carnets electorals, a la Lliga 370 i a la CEDA 65, el que representava menys d’una quarta part del cens electoral.

Una vegada convocades les eleccions, van començar a celebrar-se mítings electorals. L’esquerra, agrupada al Front d’Esquerres havia fet els seus primer actes el 23 i 29 de gener al local de la Unió Santcugatenca. En aquest darrer, segon informava La Humanitat del 31 de gener de 1936, van intervenir membres d’Acció Catalana Republicana, Unió Socialista de Catalunya i el diputat Josep Riera Puntí, d’ERC.

Mentrestant la Lliga Catalana havia convocat un acte el dia 30 amb Josep Maria Trias de Bes com orador estrella. En una irònica crònica d’El Diluvio del 7 de febrer de 1936 s’escriu que en l’acte de la «Liga anticatalana local, el pontífice Trias de Bes pasó revista a sus sacristanes». Per la seva part, la CEDA el 3 de febrer organitza un altre acye per defensar el vot al Front Català d’Ordre. El Diluvio del 7 de febrer de 1936, maliciosament comenta que a la reunió van assistir 43 persones, la meitat republicans curiosos.

La campanya va ser tensa, amb denúncies des de l’esquerra per les prometences de darrera hora dels regidors gestors i per haver-los prohibit l’alcalde fixar propaganda a la via pública.

El dia 16 se celebren, doncs, les eleccions que enfronten a dues candidatures la del Front d’Esquerres de Catalunya, que agrupa a Acció Catalana Republicana, Partit Republicà d’Esquerra, ERC, Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista de Catalunya, Partit Comunista Proletari i Partit Obrer d’Unificació Marxista, davant la del Front Català d’Ordre, on participa tota la dreta, Lliga Catalana, CEDA, Partit Republicà Radical i tradicionalistes.

A Sant Cugat durant la jornada electoral, segons explicava El Matí del 18 de febrer de 1936, «hi hagué petits incidents, però en general, la tònica fou de normalitat absoluta». Pel què fa als resultats i, com a la resta de Catalunya, amb una participació record del 79% dels electors, el triomf és pel Front d’Esquerres, que s’emporta el 61,7%, deixant al Front d’Ordre en el 38.3%, uns percentatges semblants als de la resta de la comarca, on també el Front d’Esquerres guanya a les poblacions grans com Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, etc. Aquesta victòria provoca la immediata dimissió de la Comissió Gestora de l’Ajuntament i la tornada del consistori escollit el 1934.

Eleccions a compromissaris (26 d’abril de 1936).

Electors

Votants

Front d’Esquerres

Lliga Catalana

1395

426

356-351

72-68

%

30.5%

83.6%

16.4%

Font: Només són dades del districte 1, les úniques que he pogut localitzar a l’Arxiu Municipal de Sant Cugat

En aquests comicis s’escollien els compromissaris que després havien de votar el nou president de la República. A aquestes eleccions només es presenten el Front d’Esquerres i la Lliga Catalana, ja que la resta de la dreta fa boicot. La victòria a Sant Cugat és aclaparadora pel Front d’Esquerres, amb més del 80% dels vots, però amb una gran abstenció, propera al 70%.

Acció Popular Catalana i la CEDA: la dreta espanyolista i catòlica al Sant Cugat republicà

[Actualitza: 22 juny 2019]

La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) va néixer el 4 de març de 1933 com a una coalició de partits conservadors i catòlics. Aviat esdevé la principal organització política de dretes, en vots i militants. La força impulsora i majoritària dins de la Confederación era Acción Popular, i el seu líder José María Gil-Robles la figura principal de la CEDA. Es tractava d’una via conservadora, espanyolista i accidentalista que pretenia crear un moviment ampli a partir de la defensa d’una política basada en la doctrina social de l’Església per frenar les mesures “revolucionàries” i laïcistes de la República.

La CEDA a Catalunya

No serà fins després dels fets d’octubre de 1934 que la CEDA desembarqui a Catalunya. L’hegemonia de la Lliga Catalana a l’espai de la dreta catòlica a Catalunya, i un cert acord tàcit, havia impedit, fins llavors, el creixement d’una força de dretes catalana lligada al projecte de la CEDA.

Acció Popular Catalana, el partit sobre el qual pivotarà la CEDA, també a Catalunya, va néixer arran de la problemàtica entorn de la Llei de Contractes de Conreu. Molts propietaris agraris van veure en aquesta llei una agressió a la seva classe i van radicalitzar les seves postures dretanes, allunyant-se de la Lliga.

Va ser sobretot des de la direcció de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), la patronal agrària, que es va impulsar la creació d’aquest partit a Catalunya com a força contrarevolucionària, catòlica, espanyolista i de defensa de la propietat. La visita de Gil-Robles a Barcelona el 25 d’octubre de 1934 oficialitza la naixença d’Acció Popular Catalana.

La CEDA a Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat l’aparició d’Acció Popular Catalana també està lligada als fets d’octubre. Va ser aquest intent revolucionari el que va espantar el sector més dretà de la població i els va fer agrupar-se entorn d’Acció Popular Catalana i la CEDA.

El 16 de novembre de 1934 el corresponsal de La Vanguardia a Sant Cugat comenta al diari que «circula la versión de que en breve será un hecho la constitución en esta villa de una entidad política afiliada a la Ceda.». El corresponsal, Antonio Serra Rubies, sabia de què parlava, ell n’era el principal promotor.

Antonio Serra Rubies, conegut com Panchito, havia nascut a Barcelona el 1889, ciutat on va viure fins al 1930 en què es trasllada a Sant Cugat. Des de llavors fa de corresponsal al poble de La Vanguardia i El Diluvio. El seu nom va sonar com possible candidat independent a les eleccions municipals d’abril de 1931, però el mateix ho va desmentir. Des de les pàgines d’El Diluvio es mostra crític amb la gestió municipal dels republicans federals, defensa al regidor díscol Ramon Sagalés i polemitza amb Ramon Mas, líder de la Unió de Rabassaires. Les seves crítiques en aquest diari, proper al republicanisme federal i defensor de les aspiracions rabassaires, va provocar, el gener de 1932, la seva destitució com a corresponsal. Antonio Serra, sense deixar mai La Vanguardia, va passar a escriure a El Liberal, diari proper als radicals, des d’on, segons explica Ramon Mas, nou corresponsal d’El Diluvio a Sant Cugat, «prosigue su campaña absurda y sin ningún tono, propio de su falta de inteligencia (…) acompañándose de los cavernícolas ex dictadores, con quienes va del brazo donde al lado suyo solo puede ver grandes barrigas, algo más grandes cabezas, alpargatas y cruces». Serra es mourà, fins als Fets d’Octubre de 1934, a l’entorn de la Lliga Catalana.

La constitució de la CEDA a Sant Cugat no es concreta fins mesos després. El 30 d’abril de 1935, de nou des de La Vanguardia, s’anuncia un proper «acto de propaganda de Acción Popular Catalana (adherida, a la CEDA) en el cual se expondrá el ideario del partido» amb personalitats de Barcelona i Sabadell. Així mateix, s’explica que «son varios los ya inscritos a la nueva entidad, para lo cual ha quedado abierta una oficina en la calle Salvador Seguí, número 24». L’adreça (avui carrer Xerric) és la del domicili particular d’Antonio Serra, l’acte anunciat no es farà fins mesos després.

Constitució del Comitè Local d’Acció Popular Catalana (CEDA)

El 2 de setembre de 1935, en «una reunión de varios elementos de derecha de esta villa, presidida por el secretario de Acción Popular de Sabadell» es constitueix oficialment la delegació local d’Acció Popular Catalana, que representarà també a la CEDA a Sant Cugat. Per aclamació dels assistents es forma un Comitè directiu on figuren Ángel Sancho, Eugenio Torra Codina, el valencià José de Abarca Femenia, de 72 anys, funcionari jubilat de Duanes, que vivia a Sant Cugat des de 1913, i el mateix Antonio Serra Rubies

A finals de desembre Serra escriu a La Vanguardia que «reina extraordinaria animación entre los afiliados a Acción Popular Catalana de esta villa, al objeto de asistir al gran acto que el próximo domingo tendrá efecto en el salón Gran Price, de Barcelona», al·ludint al míting del 29 de desembre de Gil Robles a Barcelona, i anuncia que «dentro de breves días se celebrará en esta villa un acto de propaganda para la presentación del nuevo partido Acción Obrerista». Es tracta de l’organització corporativista i socialcatòlica que dirigia en l’àmbit estatal el diputat Dimas de Madariaga, i que estava integrada dins la CEDA. Acción Obrerista havia format la seva delegació catalana el juliol de 1935. Aquest acte encara trigarà.

El 13 de gener de 1936 Antonio Serra, com a president del Comitè d’Acció Popular Catalana de Sant Cugat, anuncia a l’alcalde la propera celebració d’un acte polític, el diumenge 19, amb «diferentes oradores de la capital». No tenim constància de què finalment es realitzés.

La CEDA santcugatenca participa plenament a la campanya electoral de cara a les eleccions legislatives del dia 16 de febrer de 1936. Forma part del Front Català d’Ordre, on participa la resta de la dreta catalana -Lliga, radicals, carlins i monàrquics alfonsins- davant de l’esquerra agrupada al Front d’Esquerres.

El 3 de febrer organitza, per fi, un míting a la Sala Tadeo, l’anunciat al desembre, un acte que serveix de presentació d’Acción Obrerista i de propaganda electoral. L’encarregat d’introduir als oradors és Antonio Serra. Parlen Joaquin Callejón i Jorge Cera per Acción Obrerista, que presenten l’ideari del partit, i Felipe Lagarriga, de les Joventuts d’Acció Popular, i Julio Vallespi Serra, d’Acció Popular Catalana, que tanca l’acte «con un discurso de crítica del marxismo y dirigiendo ataques a las organizaciones izquierdistas por su campaña electoral confusionista». Segons comenta maliciosament El Diluvio «asistieron 43 personas. Más de la mitad eran republicanos curiososos».

Conferència del líder de la CEDA, José María Gil Robles, al Teatre Bosque. Barcelona, 29 desembre 1935. Brangulí (Fotògrafs). Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-42-N-14066

La base social de la CEDA santcugatenca

També es mobilitza la CEDA local a l’hora de tramitar carnets electorals, la nova identificació implantada per la Generalitat el juliol de 1935. Des dels partits de la dreta es va secundar la mida, des de les esquerres, encara amb locals clausurats, es va cridar al boicot. A Sant Cugat, a mitjans d’octubre de 1935, s’obren tres oficines per ajudar en les gestions del carnet electoral, a l’Ajuntament, en mans radicals, al Casal Català, seu de la Lliga Catalana i al local d’Acció Popular Catalana. Un mes després, segons càlculs fets des del consistori gestor, a l’Ajuntament s’havien tramitat 284 carnets electorals, a la Lliga 370 i a la CEDA 75, el que representava menys d’una quarta part del cens electoral. En el cas de la CEDA representa un exigu 2.3% del cens.

És gràcies a aquest llistat d’inscrits a la CEDA que podem conèixer qui eren els seus militants i simpatitzants a Sant Cugat. Entre els que demanen el carnet electoral via CEDA trobem als seus dirigents locals: Antonio Serra, Eugenio Codina, José Abarca i les seves famílies, però també elements de l’extrema dreta local, com el salista Francisco Cahís Juliana, de cal Tano, propietari de Can Rabella, d’una botiga de queviures i d’un dels forns de la vila. Francisco Cahís havia estat alcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera, a més de president de la Unión Patriótica i caporal del Sometent fins a 1934. Després dels fets d’octubre de 1934 havia dirigit la milícia cívica Acción Ciudadana. L’acompanyen al llistat la seva dona, els seus fills i el seu gendre, el cansalader Josep Villadelprat Muxinach, un altre salista i exsometenista que havia estat candidat monàrquic a les municipals d’abril de 1931. A més, el dirigent local Eugenio Codina vivia a casa seva. No són els únics somatenistes i salistes de la llista, també figuren, per exemple, l’exregidor Francisco Pila Codoñés, que havia estat president de la Unió Santcugatenca als anys vint, i Amadeo Bosch Casajuana.

Un altre monàrquic que demana el carnet electoral a la CEDA és el navarrès Jaime Arrieta Zubiri, que residia a Sant Cugat des del 1928. Treballava d’oficinista i era propietari d’una granja. Arrieta havia militat a l’alfonsina Dreta de Catalunya de Gràcia.

Al llistat trobem un altre exalcalde, el mestre d’obres Alfons Masana Sallés, que havia estat regidor santcugatenc de la dretana Conjunció Catalanista, com a independent, a les municipals de gener de 1934 i que va ser nomenat alcalde gestor pel governador civil després dels fets d’octubre de 1934 fins al maig de 1935. I a un altre exregidor independent de Conjunció Catalanista, Jordi Magriña Lludríguez, que era propietari de Can Bellet i havia tingut enfrontaments amb els seus rabassaires. Ramon Mas l’acusava d’haver-lo denunciat després dels fets d’octubre.

També s’apropen a la CEDA alguns catalanistes com Francesc Bundó Paretas, primer director de Garba, publicació bel·ligerant contra els federals i els rabassaires, portaveu de l’agrupació local d’Acció Catalana, partit en el qual va militar. I industrials com els germans Pere, Isidre i Joan Campmany, propietaris de la bòbila Campmany, o el contractista d’obres Alfonso Casamitjana Casals.

I antics aliats dels federals com Marcel·lí Sangés Torres, propietari de la Fonda Tadeo i representant de Riegos y Fuerzas del Ebro i d’Aigües de Sant Cugat. Sangés havia estat jutge municipal el 1930, amb la Dictablanda, i havia estat revalidat al càrrec el 1931 amb el suport dels republicans federals. Arran del conflicte rabassaire i les mides laïcistes es va anar distanciant. Des de l’esquerra l’acusaran d’estar darrere l’organització de Conjunció Catalanista, la candidatura dretana que es presentava enfront del Centre Republicà Federal a les municipals de gener de 1934. Fins i tot, l’alcalde va demanar al conseller de Justícia que fos expedientat per la seva actuació partidista. El juny de 1934, quan la Generalitat va renovar tots els jutjats, va ser substituït com a jutge per Ramon Mas.

També el carlí Tomàs Musella Castañé, el constructor més important de la vila, que havia estat primer tinent d’alcalde el 1930, havia participat amb els republicans federals en la Candidatura Administrativa de Coalició a les municipals de 1931 per fer enfrontar-se als salistes. Després s’enemistaria amb ells, que l’acusaven, com a Sangés, d’estar al darrere de l’oposició. També figurava al llistat un altre carlí santcugatenc, Esteve Batet Parellada, que curiosament era pare de Ramon Batet Farrés, membre del sector més esquerrà del Centre Republicà Federal.

Entre els demandants de carnet electoral a la CEDA també apareixen alguns dels burgesos que havien fixat la seva residència a torres de Sant Cugat, com Octavio Galcerán Ferrer o alguns veïns del carrer Álvarez.

El 40% de la llista són dones, la majoria esposes i familiars dels homes del llistat, però també trobem apuntades set dones domiciliades al carrer Girona 16. Tot fa pensar que eren monges franciscanes de l’Escola Santa Isabel. La defensa tancada de l’Església catòlica que feia la CEDA les va atreure.

Veiem, doncs, com la CEDA agrupa a l’extrema dreta santcugatenca, des dels salistes als comptats carlins de la vila, alguns enfrontats entre ells el 1931. També persones que han evolucionat cap a la dreta amb l’arribada de la República, catòlics espantats amb les lleis laïcistes i propietaris arran dels fets d’octubre de 1934.

Epíleg

Després de la clara victòria electoral del Front d’Esquerres, la CEDA local pràcticament va desaparèixer. Amb el començament de la Guerra Civil els seus militants i simpatitzants pateixen la repressió desfermada a la rereguarda. Alguns són detinguts per la milícia local, encara que alliberats poc després. Uns s’oculten, com Francisco Cahís o Tomàs Musella, que moriria al seu amagatall, altres passen a l’Espanya franquista i altres, com Antonio Serra o Jaime Arrieta, són assassinats l’agost de 1936.

Al front morirà un altre dels dirigents locals, Eugenio Torra Codina, que cau a la Batalla de l’Ebre a les files republicanes, i el fill de dos dels apuntats al llistat de la CEDA, Luís Paraiso Estradera, l’únic santcugatenc que mort combatent amb l’exèrcit franquista.

Amb l’arribada del Franquisme alguns d’aquests dretans formaran part de les juntes gestores de l’Ajuntament, com és el cas de Jordi Magriña, o rebran altres càrrecs, com Alfonso Casamitjana Casals, nomenat jutge municipal.

L’independentisme a Sant Cugat durant la República

[Actualitzat: 2 de juliol de 2019]

El grup independentista més rellevant a Sant Cugat durant el període republicà va ser el Comitè Local de l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols!, una organització separatista nascuda el 1930 al voltant del setmanari del mateix nom i liderada per Daniel Cardona.

Nosaltres Sols! era una agrupació antipolítica i antielectoralista, partidària de solucions paramilitars, seguint l’exemple del Sinn Fein irlandès, del que havien copiat el nom.

Eren molt crítics amb el president Francesc Macià, al que acusaven de traïdor, i amb Esquerra Republicana de Catalunya per haver acceptat l’autonomia. Com a independentistes radicals van rebutjar l’Estatut i participar en el plebiscit en què es va aprovar.

Nosaltres Sols! a Sant Cugat

A Sant Cugat existia un petit nucli de militants del grup independentista des de l’estiu de 1931. Eren crítics amb els republicans federals en el poder des de l’abril i així es reflectia en els articles que publicaven a l’òrgan de premsa del partit1. També va ingressar a Nosaltres Sols! qui havia estat un dels primers dirigents d’Acció Catalana a Sant Cugat, l’escriptor Francesc Pineda i Verdaguer, que es farà càrrec de la direcció del seu setmanari.

El grup va tenir cert ressò l’estiu de 1932 en ser utilitzat el seu nom per la premsa i elements anticatalanistes. És just en aquest moment que es funda a Sant Cugat l’Agrupació Local de Nosaltres Sols!. Concretament el juliol de 1932 en què és elegit un Comitè provisional, presidit pel xòfer Josep Alemany Prats2.

Josep Alemany Prats era en aquells moments regidor de l’oposició, elegit per minories a les municipals de maig de 1931 dins de la coalició formada pels lerrouxistes del Centre Republicà Radical, on militava el seu pare, i el Centre Republicà d’Esquerra, afiliat en aquells moments a ERC, quan encara el Centre Republicà Federal no s’havia adherit al partit de Francesc Macià. Josep Alemany es passarà més endavant a Acció Catalana Republicana.

El secretari del Comitè provisional de Nosaltres Sols! a Sant Cugat era Tomàs Fàbregas Valls, i com a vocals figuraven el germà de Josep Alemany, el Francesc Alemany Prats, Josep Masana Gurri i Josep Guix Gurri, xòfer de la Vasconcel, expresident del Sant Cugat Esport Futbol Club i també procedent del Centre Republicà d’Esquerra.

A l’agost s’escolliria el Consell Directiu definitiu on figuraven Francesc Ribas Corbella, dibuixant als Tapissos Aymat, com a president, Tomàs Fàbregas de nou com a secretari, Josep Guix com a tresorer i Antoni Agraz i Miquel Agulló com a vocals3.

ns

La majoria dels pocs militants del grup local, eren a la vegada membres d’Acció Catalana Republicana. No hi havia cap problema, Nosaltres Sols! acceptava la doble militància, sempre que es demostrés ser un ferm nacionalista i s’acatessin les consignes de l’organització. També hi havia alguns catòlics, com Antoni Agraz, membres de la Federació de Joves Cristians.

No eren molts, al voltant d’una dotzena. Es tractava sobretot de joves a l’entorn de la trentena d’anys, radicals en el seu catalanisme i moderats, quan no conservadors, en l’aspecte social, molt crítics amb els republicans federals que regien l’Ajuntament. De fet, a les municipals de 1934 Francesc Ribas, com a militant d’Acció Catalana, seria escollit regidor per minories, formant part de la conservadora Conjunció Catalanista, la coalició formada per la Lliga, ACR, UDC i independents per enfrontar-se al federals.

Malgrat aquest posicionament conservador, alguns militants locals de Nosaltres Sols! van participar activament als Fets d’Octubre de 1934, passejant armats pel poble i marxant a Barcelona, on van passar tota la nit esperant actuar junt amb els escamots d’Estat Català. Arran d’aquesta actuació serà detingut el seu dirigent Tomàs Fàbregas.

Poca més vida tindrà el grup. El juny de 1936 Nosaltres Sols! es reorganitzarà, junt amb altres grups independentistes, en el nou Estat Català.

Durant la guerra Tomàs Fàbregas, com ja hem vist en aquest blog, formarà part del Comitè de Milícies Antifeixistes i Francesc Ribas serà regidor per ACR durant tot el període bèl·lic.

A més, dins del Centre Republicà Federal existia un petit nucli proper al corrent més nacionalista d’ERC, entre els que figurava Bonaventura Bartralot. Però el CRF estava més influenciat per les tesis de Pi i Margall de defensa de l’autonomia municipal i d’un ideal iberista, que pel nacionalisme.

Notes

  • Vegeu els articles publicats a Nosaltres Sols, núm. 20 (15 d’agost de 1931) i núm. 22 (29 d’agost de 1931)

  • Nosaltres Sols, núm. 68 (23 de juliol de 1932), p. 4.

  • Nosaltres Sols, núm. 71 (13 d’agost de 1932), p. 4 i El Matí, 28 d’agost de 1932.