Joventut Esportiva Proletària: comunisme i esport obrer a Sant Cugat

Durant els anys vint l’esport es va popularitzar a la societat catalana. Si fins llavors la pràctica esportiva era, pràcticament, només cosa d’aristòcrates i burgesos, a partir de la dècada dels vint, i sobretot amb l’arribada de la República, cada vegada més treballadors es van sumar. El mateix va passar a Sant Cugat.

Aviat partits polítics i sindicats van veure les possibilitats de l’esport com a vehicle de proselitisme. Quasi tots els partits polítics disposaran aviat de la seva secció esportiva, com també els casals republicans, els ateneus anarquistes o el catalanisme més radical, amb entitats com Palestra. La pràctica de l’esport atrau als joves i facilita l’adoctrinament, la disciplina i la cohesió del grup, fins i tot permet, en alguns casos, encobrir activitats paramilitars.

Esport proletari

Atletes del BOC
Atletes del BOC

Un dels que més s’esforçaran en promocionar l’esport entre les classes populars van ser els comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC). El 1932 crearan la Secció d’Esports i Excursions del partit i llençaran una crida «Als esportius i excursionistes proletaris». En ella deixaven clar que l’objectiu és portar «la lluita de classes dintre de tots els camps culturals» i apartar la joventut obrera «dels focus viciosos que la societat burgesa fomenta», a més de «posar al servei del comunista l’esforç individual. Lluitar per aquest ideal noble d’emancipació social dintre del terreny deportiu». La crida finalitzava: «Per l’integrament de l’esportiu a la lluita comunista! Per l’alliberació física de l’obrer! Per l’esport proletari!».

Amb el mateix objectiu el BOC serà l’impulsor d’entitats esportives obreres com el Club Esportiu Proletari de Girona o la Joventut Atlètica Proletària de Sabadell.

Creació de la Joventut Esportiva Proletària

A Sant Cugat, com ja hem explicat en aquest blog, el BOC va néixer entre els esperantistes de la Unió Santcugatenca. L’agrupació local es crearà el juliol de 1932, encara que no ho farà de forma oficial fins el maig de 1933. Molt aviat, només un mes després de ser legalitzats, seguiran la línia del partit i impulsaran una entitat esportiva obrera.

El 12 de juny de 1933, en carta enviada a l’alcalde, se’l notifica, com era preceptiu, la constitució de la Joventut Esportiva Proletària. En la mateixa missiva s’informa de qui forma la junta. El president és el paleta de vint anys Ramon Batet Farrés. Malgrat ser de família carlina el 1931 havia ingressat en el Centre Republicà Federal (CRF) passant després al BOC, essent un dels seus fundadors. Poc després tornaria al CRF. El 1932 havia presidit el Boxing Club Sant Cugat.

Com a vicepresident figura Andreu Valverde León, també de vint anys, aprenent de rajoler a la Ceràmica Xandri. La mateixa professió i empresa del secretari, Joan Vericat Xercavins, de 19 anys. La resta de la junta la formen Frederic Nebot -rajoler a la Campmany-, Agustí López i els paletes Joan Marimon Rom i Miquel Crehueres Galimany.

En el moment de la constitució afirmen ser trenta socis. La seu és al carrer Francesc Layret 29 (actual carrer Santa Maria), seu també del BOC. Tots els seus membres són militants o simpatitzant del BOC, pocs passen dels 25 anys.

Per donar a conèixer l’entitat el mes següent a la constitució -el juliol- organitzaran un aplec a Les Fonts. Aquesta era la convocatòria:

Joventut_Esport
Fons F-DH. Sèrie Documents Històrics (F-DH 2(1)/5(5)). CRAI. Biblioteca del Pavelló de la República

Atletisme i altres esports

Encara que la Joventut Esportiva Proletària promocionava esports com el futbol o el ciclisme, el que més èxit tindrà serà l’atletisme. El febrer de 1934 l’entitat ingressa en la Federació Catalana d’Atletisme i el mes següent inscriurà al Primer Campionat d’Atletisme de Catalunya de Neòfits als socis Salvador Sitges, Joan Ventosa, Joan Calaceit, Miquel Crehueres, Bonaventura Garrell, Fèlix Llunell, Lluís Baeza, Ramon Batet i Salvador Garrell. El mateix any seran els organitzadors d’una cursa dins del programa de festejos de la Fira de Setembre santcugatenca.

A més a més, organitzava campionats amb altres clubs de poblacions properes. Per exemple, el 2 de juny de 1935 s’enfrontarà a la Unió Esportiva de Rubí en un campionat amb diferents proves d’atletisme. Participaran els santcugatencs Boquera, Mora, Anton Collado, Joan Calaceit, Salvador Garrell, Gumersind Ribatallada i els germans Llunell. Acabaran imposant-se els rubinencs.

El 1934 la Joventut Esportiva Proletària, seguint al BOC, havia canviat de seu, passant al carrer Valldoreix 34. També havia canviat de president. Ramon Batet, que s’havia donat de baixa del BOC per tornar a militar al Centre Republicà Federal, serà substituït a la presidència per Agustí Garriga.

L’agost de 1934 la trobem com una de les entitats que formen part de la Federació Cultural Esportiva Obrera de Catalunya, que exigeix al govern que es deixi entrar sense traves als treballadors esportistes soviètics que havien estat convidats per aquesta Federació per realitzar una trobada esportiva.

Noves entitats impulsades pels comunistes

Però no només serà la Joventut Esportiva Proletària, militants del BOC seran els impulsors d’associacions culturals, com el Laborista Esperanta Grup o el Corn Enciclopèdic Cugatenc, que van permetre als comunistes fer la competència als catòlics en l’enquadrament de la joventut santcugatenca. Alguna d’aquestes associacions també van servir de tapadora pel BOC després de la repressió arran dels fets d’octubre del 1934.

Finalment, els comunistes agruparan la majoria d’aquestes entitats en un nou ateneu. El febrer de 1936, una vegada normalitzada la situació política i creat el Partit Obrer d’Unificació Marxista -per la fusió del BOC i l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin- veurà la llum l’Ateneu Popular Santcugatenc. L’entitat assumirà la promoció de l’esport obrer que venia fent la Joventut Esportiva Proletària. Tenia vocalies d’atletisme -amb el jove rajoler Joan Calaceit al front- i de futbol, que conduïa el sindicalista i comunista Fèlix Llunell Tondo. Els dos havien estat membres de la Joventut Esportiva Proletària.

Esperantisme, obrerisme i comunisme

esperantoEl 1928 va néixer una nova secció dins de la Unió Santcugatenca: la Secció d’Esperanto. Aquesta llengua auxiliar planificada s’havia difós a Catalunya des de principis de segle XX, sobretot en cercles republicans, sindicalistes i anarquistes. Un petit nucli de joves esperantistes santcugatencs es reunien la Unió Santcugatenca, on els hi donava classes un mestre vingut de Terrassa. Continuarà les classes l’any següent, el sindicalista Sebastià Chaler Arnau, secretari de la Federació Esperantista de Catalunya, creada el 1910. Sebastià Chaler, nascut a Vinarós, però establert a Terrassa, també impartia cursos d’esperanto a la mateixa Terrassa, Sabadell, Barcelona i Rubí.

La Secció es va anar consolidant. Arribaran nous professors, com els anarquistes Pere Casanovas Manent o el rubinenc Ramon Arteu Vidal, que més endavant ingressarà al Bloc Obrer i Camperol (BOC). Els dos havien estat els fundadors el 1926, dins del Círcol Republicà Federal de Sabadell, d’un grup obrer esperantista proper a l’organització internacional Sennacieca Asocio Tutmonda.

El grup santcugatenc havia anat creixent i el 1932, en els dos cursets que s’organitzen, reuneixen uns 60 alumnes. El nou professor era el barceloní Francesc Surinyac, membre de la Secció d’Esperanto de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i també militant comunista. Segurament per influència seva el novembre de 1933, i a partir de la Secció d’Esperanto de la Unió, es va crear a Sant Cugat el Laborista Esperanta Grup, que es va adherir a la Prolet-Esperantista Unio de Iber-Amerikaj Landoj, organització esperantista d’orientació comunista que s’havia fundat a Barcelona el 1932 com a secció de la Internacio de Proleta Esperantistaro i a la que pertanyia el propi Francesc Surinyac. En el moment de la seva fundació són 29 socis, en la seva majoria joves, quasi tots militants comunistes de l’agrupació local del BOC, més endavant convertit en el POUM. De fet, membres del grup esperantista, per influència dels seus professors comunistes, havien estat fundadors del BOC al poble.

El primer president del Laborista Esperanta Grup serà el bloquista Jaume Cussó, paleta de professió, que seria rellevat el 1935 per un altre comunista i paleta, Joan Puig Pla. A més el nou professor, que ho serà fins al juliol de 1936, era Josep Anglès, membre també del POUM. El grup va seguir utilitzant la Unió com a seu, encara que de vegades feien les classes al local del BOC. A més de classes d’esperanto organitzaven excursions i exposicions. Després dels fets d’octubre de 1934 l’Ajuntament radical els va retirar la petita subvenció que rebien, que van poder recuperar després de la victòria del Front d’Esquerres.

La guerra dispersà el grup i el franquisme prohibí les associacions esperantistes obreres. Perquè torni l’esperanto a Sant Cugat haurem d’esperar fins al 1983, quan Trinitat García Cobacho i Josep Colom Cañellas, dos antics membres del Laborista Esperanta Grup i del POUM, tornaran a fundar un grup esperantista local que portarà el nom de l’últim mestre que havien tingut, l’Esperanto-grupo “Jozefo Anglés”.