Tomàs Fàbregas Valls, un independentista santcugatenc al Comitè Central de Milícies Antifeixistes

Actualitzat: 22 de juliol de 2019

Segurament el santcugatenc que va tenir un càrrec de responsabilitat més rellevant durant la Guerra Civil va ser Tomàs Fàbregas Valls.

Segons informes policials de la postguerra Tomàs Fàbregas “nació en el seno de una familia acomodada de dicha localidad [Sant Cugat], ya que sus progenitores eran propietarios de fincas rústicas y urbanas”. Concretament ho va fer un 29 d’abril de 1904 i efectivament en el si d’una família acomodada arrelada al poble des del segle XVII. De fet, heretava el nom del seu avi Tomàs Fábregas Pons, propietari agrícola i caporal del Sometent, que havia estat nomenat alcalde el 1869, arran de l’aixecament federal de setembre-octubre.

tomasfabregas1
Tomàs Fàbregas durant el servei militar. Extret de: http://cafonseca.com

Estudia per a perit agrícola i de jove treballa a la FECSA. Cridat al servei militar el 1925, arribaria a sotsoficial d’Enginyers. Gran afeccionat al futbol, esport que va practicar al Club Esportiu Sabadell i al Sant Cugat Sport Futbol Club, entitat de la que serà directiu entre 1930 i 1931. Des de la Junta va promoure algunes conferències sobre temes esportius, però amb contingut polític com la xerrada de Josep Sunyol el març de 1930. També serà un dels fundadors de la penya local del R.C.D. Espanyol el 1929, equip del que era fidel seguidor, i farà de corresponsal a Sant Cugat del setmanari esportiu La Rambla.

El 1930 es casa amb Antònia Català Pahissa, de Cal Català. El padrí de la seva boda és Joaquim Prou Margenat, amo de Can Volpelleres, un dels grans propietaris agrícoles del poble. De seguida arriben els fills, el 1931 la Francina i el 1933 el Joan.

Ferm nacionalista català

Tomàs Fàbregas aviat entra en política. Forma part de la desena de fundadors de l’agrupació d’Acció Catalana de Sant Cugat l’abril de 1930. De cara a les eleccions municipals, convocades per l’abril de 1931, Acció Catalana va rebutjar anar amb coalició amb el Centre Republicà Federal, que anaven coalitzats amb exregidors de la “Dictablanda”, i va preferir presentar candidatura pròpia, encara que només per minories.

Tomàs Fàbregas participa activament en la campanya electoral i és un dels oradors als mítings de la formació. En aquestes eleccions Acció Catalana no va obtenir cap regidor -cap dels seus candidats no van arribar a la vintena de vots-, encara que una vegada proclamada la República i format l’Ajuntament revolucionari, dominat pels republicans federals, aquests els deixaran quatre llocs per minories.

El 24 d’abril de 1931 Tomàs Fàbregas és escollit secretari de l’agrupació local Acció Catalana. També fa de redactor de Garba, portaveu del partit a Sant Cugat.

El juny de 1931 es fa soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança en Català, de la que formaven part molt dels seus companys d’agrupació, i el juliol de 1932, sense deixar Acció Catalana, participa en la fundació d’un Comitè Local de l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols!, una organització independentista antipolítica i antielectoralista, partidària de solucions paramilitars. Tomàs Fàbregas és escollit secretari del comitè santcugatenc.

Acció Catalana Republicana, nova denominació del partit a partir de 1933, té a Sant Cugat un to més dretà que a Barcelona. Així, per exemple, a les municipals de gener de 1934 es van presentar a les eleccions front a la candidatura del Centre Republicà Federal, representat d’ERC a Sant Cugat, dins la coalició Conjunció Catalanista, junt amb la Lliga Catalana i Unió Democràtica de Catalunya, a diferència del que el partit va fer a Barcelona i la majoria de Catalunya on va anar coalitzat amb ERC.

Tomàs Fàbregas, com els seus companys d’Acció Catalana, freqüenta el centre d’oci de dretes del poble, conegut com el Parque. És allà on es reuneix amb els seu amics de la Penya Wert-Fut.

És al Parque on se celebra el 29 de juliol de 1934 l’Aplec Comarcal d’Acció Catalana Republicana. A l’acte parlen els líders del partit Nicolau d’Olwer i Martí Esteve, que són presentats per Tomàs Fàbregas, que continua sent el secretari de l’agrupació local.

Malgrat aquest tarannà conservador pel seu ferm nacionalisme Tomàs Fàbregas, amb els seus companys de Nosaltres Sols!, participa activament als Fets d’Octubre de 1934. Arran d’aquesta actuació és detingut el 20 de novembre de 1934, acusat d’haver participat en l’assalt a la caserna dels carrabiners de Sant Cugat i d’haver incitat als revoltats a baixar a Barcelona.

A partir de 1936 Tomàs Fàbregas guanya protagonisme dins d’Acció Catalana Republicana. El febrer s’implica a fons en la campanya electoral, on el partit participa dins del Front d’Esquerres. Fa d’orador en diferents mítings de la coalició. També reorganitza les joventuts del partit a Sant Cugat i acompanya als líders del partit en actes per Catalunya. Per exemple, el trobem el juny fent costat a Martí Esteve, conseller de Finances, i Eduard Ragasol, dirigents d’ACR en la inauguració de la seu del partit a Igualada.

Membre del Comitè de Milícies Antifeixistes

Però el seu moment estel·lar arriba el 19 de juliol de 1936. Sembla que Tomàs Fàbregas es trobava aquella nit a Barcelona i es va unir als civils que van lluitar contra els militars revoltats. Això, i haver arribat a sotsoficial durant el servei militar, el serviran de presentació per a esdevenir membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.

L’escriptor Max Aub, que tal vegada el va conèixer a l’exili mexicà, ha deixat una descripció novel·lada del moment a la seva obra Campo abierto:

A las cuatro ya estaba en la Generalidad. Allí estuve unas cuantas horas, mientras los partidos tomaban el acuerdo de formar el Comité Central de las Milicias Antifascistas de Cataluña. Me encontré con Tomás Fábregas, yo le conocía del Partido, pero no tenía mucha relación con él (…) Fábregas venía de San Cugat, fue al local del Partido, y, al encontrarlo cerrado se vino a la Generalidad: a ver qué pasaba. Llegó Torrens [Josep Torrents], el de los Rabassaires y nos fuimos al Gobierno Civil. Nos dieron un papelito y allí nos teníais, sentados en una esquina, esperando. Hasta que salió García Oliver —¿Qué hacéis aquí?

– Pues mira, aquí estamos los de Acció Catalana y éste de los Rabassaires.

– Bueno, esperarse. (…) Se discutió dónde podíamos meternos (…)

El comandante Guarner nos indicó la escuela de Náutica. Allí fuimos: en la Plaza Palacio.

Entraban los tiros como Pedro por su casa… (…) Nombramos diferentes comisiones. (…) Y a nosotros nos tocó las patrullas de control: Fábregas por los partidos republicanos, Asens por la CNT, y Salvador González por la UGT.

No serà fins al 21 de juliol que aquest Comitè unitari de partits i sindicats antifeixistes es creï oficialment. Tomàs Fàbregas figura com a membre en representació d’Acció Catalana Republicana i altres partits republicans menors com els federals o els azañistes del Partit Republicà d’Esquerres. Junt amb el cenetista Josep Asens, se’l va nomenar per al Secretariat de les Patrulles de Control.

Com a membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya serà un dels signants de les actes d’execució de diferents militars revoltats que havien estat condemnats  a mort, com els generals Manuel Goded i Álvaro Fernández Burriel o el capità López Varela.

CMAF
Primera reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Barcelona, 21 de juliol de 1936.

Una vegada dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, l’octubre de 1936, Fàbregas continuarà de representant d’Acció Catalana Republicana i els altres petits partits republicans en la nova Junta de Seguretat Interior de Catalunya, que venia a substituir al Comitè. Dins d’aquesta Junta passà a dirigir la Secció de Patrulles de Control, on seria també un dels components del Departament d’Investigació. Fàbregas tenia el seu despatx a la seu de la Secretaria General de les Patrulles, a la Gran Via de las Cortes Catalanas 617.

A més, durant aquest temps va realitzar diferents viatges a l’estranger en nom del Comitè. Segurament és un dels triats pel seu coneixement del francés i l’anglès. El més probable és que fossin viatges per comprar armament. També seria l’encarregat per la Junta de Seguretat Interior de realitzar un informe sobre els luctuosos Fets de la Fatarella de gener de 1937.

Malgrat que s’havia traslladat a viure Barcelona continua molt vinculat a Sant Cugat. Des del seu càrrec va possibilitar l’entrada de santcugatencs a les Patrulles de Control, sobretot correligionaris de militància. I també des del seu lloc ajuda a dretans locals perseguits, com el seu cunyat Jaume Català Pahissa, dirigent local de la Lliga Catalana. Segons informava l’alcalde franquista de Sant Cugat el 1964, “en esta villa no hizo nada malo y con seguridad que saldrían personas a quienes favoreció mediante consejos anticipados y aun salvando vidas”.

Testimonis contradictoris de la seva actuació

Alguns dels seus companys al Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i la Junta de Seguretat Interior ens han deixat testimoni de la seva actuació. Joan García Oliver, representant per la CNT, a les seves memòries El eco de los pasos diu d’ell que “nadie lo conocía antes. Pero Tomas Fábregas resultó ser una persona de facultades excepcionales, fue propuesto, con José Asens, para la organización de las Patrullas de Control, aceptó el cargo y lo desempeñó bien (…) se comportó como si fuera un representate confederal”.

Rafael Vidiella, del PSUC, en un informe dels anys cinquanta afirma “cada partido y organización en mayor o menor escala, hacía el trabajo policíaco por su cuenta ¡Hasta el blandengue y timorato partido de Acció Catalana, cuyo representante, llamado Fábregas “es portava l’oli”, como decimos los catalanes, es decir, se las traía. No tenía nada que envidiar a la F.A.I.”.

En canvi, Joan Pons Garlandí, d’ERC, en el seu testimoni Un republicà entre faistes fa un elogi de la seva tasca i afirma que “és cert, doncs, que van fer espolis, confiscacions i detencions, però també he de dir que Tomàs Fàbregas fou dels homes que va lliurar més valors a la Generalitat”.

Les valoracions de Tomàs Fàbregas

Després dels Fets de la Fatarella, el PSUC i la UGT van retirar els seus homes de les Patrulles i van posar sobre la taula del Govern la necessitat d’unificar els diferents cossos de seguretat i policials del país. Aquesta unificació és finalment decretada pel Consell Executiu de la Generalitat i publicada al DOGC el 4 de març de 1937. A més, la Junta de Seguretat Interior queda substituïda pel Consell de Seguretat de Catalunya, on no hi havia representants d’Acció Catalana Republicana. Malgrat tot, Fàbregas continua com a membre del Secretariat de Patrulles de Control.

Arran d’aquests canvis La Publicitat, diari afí a Acció Catalana, entrevista a Tomàs Fàbregas el dia 6 de març al Secretariat de Patrulles. La interviu surt publicada al dia següent a la portada del diari. El periodista presenta a Fàbregas com “l’home de la Revolució que davant un desconegut té sempre dues preguntes a fer: Què demaneu? Qui sou? Si el visitant reïx a portar al seu ànim el convenciment que es tracta d’una petició justa, formulada per una persona absolutament afecta a les nostres coses ja pot demanar. El representant d’Acció Catalana Republicana a la Junta de Seguretat Interior s’haurà convertit en el seu servidor lleial”.

Titular de l’entrevista a Tomàs Fàbregas a “La Publicitat”, 7 de març de 1937.

En l’entrevista Fàbregas afirma que amb els nous decrets “l’Ordre Públic és assegurat, perquè el manté el Cos de Seguretat Interior”. Com explica, a partir de llavors “no hi ha Guàrdia d’Assalt, ni Guàrdia Nacional Republicana, ni Patrulles. D’ençà l’aparició dels Decrets no hi ha més que el Cos únic!”. També assegura que dins les Patrulles el decret ha estat ben rebut i que no hi haurà problemes en el seu acoblament.

A preguntes de l’entrevistador Tomàs Fàbregas aprofita per fer balanç de la feina feta per les Patrulles, ara que es preveu la seva desaparició:

el 19 de juliol el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va trobar-se amb que calia imposar a la rereguarda l’ordre pertorbat pel criminal alçament feixista. A aquest efecte, el Comitè Central va designar-nos a Josep Asens (CNT), a Salvador González (UGT) i a mi, perquè organitzessin les Patrulles.

Després de la inevitable confusió que porta aparellada tot període preparatori, organitzats els serveis, he de reconèixer que vam portar una tasca útil. Vam arribar a tenir coneixement absolut de tot els que s’esdevenia a la ciutat i els nostres homes estaven en tot moment a les ordres dels seus caps.

Després… es va reorganitzar el Secretariat. Hi havia tres representants per cada organització i partit polític antifeixista. En total 14. Es a dir, un petit Parlament. Això no cal dir que feia més difícil el poder prendre acords.

Després, i cada dia més, es va anar sentint la necessitat d’un Reglament o índex en el qual es detallessin els drets i obligacions dels nostres homes. González Batlle i jo vam enllestir un projecte… Però no van tenir la sort de què fos aprovat!. Això, naturalment, feia obligat que cada cap de Secció es regís pel seu propi criteri i que no hi hagués unitat en la direcció. Després la retirada de la UGT…

Avui, a dir veritat, les Patrulles havien perdut la seva motivació. Se les criticaven pel que feien… i pel que feien els altres!. Passaven per individus de Patrulles molts que no eren i hi havia també Patrulles autònomes, com les del Palau de Justícia, Sanitat de Guerra, Defensa, Obres Públiques, Proveïments, etc.

Acomplerta la seva missió, és lògic que el Govern volgués aprofitar aquesta força enquadrada i disciplinada i a la vegada agrair els bons serveis d’aquests companys, que es van trobar davant d’un capgirament total i amb l’Ordre Públic al mig del carrer.

Fàbregas deixa també clar “l’estreta col·laboració amb el company Asens, de la CNT, i Gonzàlez, de la UGT” en el Secretariat de les Patrulles i “la subordinada i afectuosa col·laboració que hem mantingut sempre amb el conseller de Seguretat Interior, company Artemi Aiguader, i amb el cap superior dels Serveis d’Ordre Públic, company Dionís Eroles”.

L’aplicació dels decrets es va ralentitzar per l’oposició de la CNT i la FAI. Malgrat els canvis, sembla un moment dolç per al nostre protagonista. A principis d’abril, segons recollia La Publicitat del dia 3, durant les negociacions per formar nou govern de la Generalitat, el nom de Tomàs Fàbregas sona per al càrrec de director general d’Ordre Públic. Res es concreta.

Aquell mateix mes d’abril Fàbregas acompanya al seu correligionari Eduard Ragasol, diputat i secretari del Comitè Pro Exèrcit Popular Regular, a unes maniobres militars a Tàrrega i el dia 20 el trobem en la capçalera de la comitiva fúnebre durant l’enterrament de Francesc Dasch, patruller d’ERC mort durant un bombardeig franquista al Port.

Capçalera de la comitiva fúnebre en l’enterrament del patruller Francesc Dasch. Tomàs Fàbregas és el quart per la dreta. Barcelona, 20 d’abril de 1937. Autor: Carlos Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Núm. 55391

Però els Fets de Maig de 1937 ho capgiraran tot. El dia 4 de maig el govern central decreta la intervenció de tots els serveis de seguretat pública de Catalunya.

Desautorització, fugida i retorn

Segons s’anuncia a La Humanitat del 28 de maig de 1937, portaveu d’ERC, el partit havia aprovat expulsar el dia 24, per indisciplina, als seus dos representants al Secretariat de Patrulles de Control i “desautoritzar al ciutadà Tomàs Fàbregues [sic], el qual, si bé pertany a Acció Catalana, també ostentava la representació d’Esquerra Republicana al Secretariat esmentat”.

Sembla que Acció Catalana també es desenté de l’actuació de Fàbregas, afirmant que ja no els representa. Segurament va deixar el partit. A més, el juny del mateix any la Generalitat dissolt definitivament les Patrulles de Control.

El mateix mes el Secretariat de Patrulles, amb Josep Asens i Tomàs Fàbregas, junt amb altres dos-cents milicians i expatrullers majoritàriament cenetistes, fuig cap a França en tenir coneixement de les investigacions del jutge Josep Vidal Llecha sobre la violència a la rereguarda.

Segons explica l’historiador José Luis Martín Ramos al seu llibre Territori capital, d’acord amb els resultats d’investigacions internes de la pròpia CNT, que no havia autoritzat la fugida, una vegada a França “els membres de l’antic Secretariat de Patrulles de Control de Barcelona es van repartir, segons pròpia confessió, uns 15.000 francs per cap, procedents de la caixa del Secretariat de Patrulles”. El Comitè Regional de la CNT va comminar als seus militants a tornar a Catalunya i els hi va reclamar el retorn dels diners. Així ho van fer la majoria. També Tomàs Fàbregas.

El setembre de 1937 ingressa a l’Exèrcit republicà com a sotsoficial de complement del Cos d’Enginyers. L’agost de 1938 és destinat “al Cuadro Eventual del Ejército del Este”. Com havia desaparegut la categoria de sotsoficial de complement se l’assimila a tinent del mateix Cos. El novembre del mateix any és destinat al Batalló de Sapadors del XXIV Cos de l’Exèrcit.

A finals de 1937 la premsa franquista el situa a Suècia. Segons es podia llegir al número de Destino de l’1 de gener de 1938, Tomàs Fàbregas s’havia instal·lat a Estocolm, junt amb l’anarquista Vicente Gil “Portela”, antic responsable de la Secció de Salconduits del Departament de les Patrulles de Control. Tot era fals.

Acte de companyonia del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Drets al mig: Joan Pons, Josep Tarradellas, Rafael Vidiella i Tomàs Fàbregas. Asseguts al centre Joan Garcia Oliver i Jaume Miravitlles, entre altres. Barcelona, 6 de gener de 1938. Foto: Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

El dia 6 de gener de 1938 Fàbregas participa a l'”acte de companyonia” que reuneix a Barcelona a tots els que havien passat pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Allà, junt amb pesos pesants del Govern, com Josep Tarradellas, Rafael Vidiella o Jaume Miravitlles o exministres com Joan García Oliver, també trobem a Tomàs Fàbregas. Segons explicava La Humanitat del dia 9 de gener, “l’acte fou un magnífic exponent de la unitat antifeixista” que serví per recordar la feina feta pel Comitè.

Exili, de França a Mèxic

Després de la derrota a la Batalla de Catalunya va passar a França. Sembla que va estar poc temps als camps de concentració preparats pels francesos pels exiliats espanyols. Aviat aconseguí arribar amb la família a París. Segurament gràcies a les seves coneixences amb Artemi Aiguader, antic conseller de Seguretat Interior, el seu germà Jaume Aiguader, representant d’ERC al Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles, el proposa per embarcar, junt amb els seus fills, en el vaixell Ipanema cap a Mèxic.

fabregas
Tomàs Fàbregas Valls a la fitxa d’entrada a Mèxic (1939). Extret de PARES

L’Ipanema va partir de Bordeus el 13 de juny de 1939 amb 998 exiliats espanyols a bord, la majoria càrrecs polítics i sindicals, arribant al port mexicà de Veracruz el 7 de juliol de 1939.

A l’exili mexicà, on neixerà el seu tercer fill, el Lluís, va viure primer a Michoacan, després a Chihuahua, on morirà la seva dona el 1943, passant més tard a residir a la capital, Mèxic D.F.

Fàbregas trauria profit dels seus coneixement futbolístics i arribaria a ser entrenador d’equips de la primera i segona divisió mexicana com el Club Deportivo Irapuato, el Deportivo Toluca -que amb Fàbregas a la banqueta pujaria a Primera Divisió la temporada 1952-1953- o el Monarcas Morelia.

El retorn frustrat

El novembre de 1964 va demanar a les autoritats franquistes autorització per retornar a Sant Cugat, com ja havien fet els seus fills feia uns anys, però la Comisión Dictaminadora de Repatriación de Exiliados s’ho va negar després de rebre uns informes desfavorables de la Guàrdia Civil i la policia sobre la seva actuació durant la Guerra Civil.

Tomàs Fàbregas Valls moriria a Mèxic D.F. el 6 de setembre de 1969.