Resultats electorals a Sant Cugat durant la Segona República

El sistema electoral fet servir a les dues primeres eleccions municipals encara era el de la Restauració, la llei electoral de 1907, amb majories i minories i dos districtes a Sant Cugat. L’únic canvi entre les d’abril i maig de 1931 és que les segones es fa amb un cens una mica més gran en rebaixar-se el dret a vot dels 25 als 23 anys. Les municipals de 1934 es fan amb una nova normativa electoral catalana on desapareixien els districtes.

Les eleccions generals i catalanes durant la República es van fer amb una nova legislació electoral, amb sistema majoritari, molt poc proporcional, pensat per crear majories estables però que va donar lloc a la formació de coalicions electorals heterogènies. Les llistes eren obertes i el vot era restringit. Cada elector podia escollir un 75%-80% dels candidats presentats. Per això als resultats d’algunes eleccions veureu màxims i mínims de cada candidatura.

La circumscripció electoral en el cas de Sant Cugat era la de Barcelona-Província, que agrupava tots els municipis de la província de Barcelona menys la capital, amb circumscripció pròpia.

Eleccions municipals (12 d’abril de 1931).

Electors

Votants

Candidatura Administrativa de Coalició

Independents (Monàrquics)

Acció Catalana

Districte

1

2

1

2

1

2

843

[650]

145-79

168-155

116-111

213-197

18-15

21-19

%

[75%]

46,6%

47,7%

5%

Regidors

11

3

1

2

5

0

0

Font: Aurora, núm. 4 (13 abril 1931), La Vanguardia, 14 de abril de 1931, Las Noticias, 15 de abril de 1931 i El Correo Catalán, 16 de abril de 1931.

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

Eleccions municipals repetides (31 de maig de 1931).

Electors

Votants

Centre Republicà Federal

Centre Bloc Republicà

Acció Catalana

Districte

1

2

1

2

1

2

[900]

[700]

148-140 + 103

242-236

175-174

70%

50%

35%

Regidors

11

5

4

0

2

Font: El Diluvio, 2 de junio de 1931 i L’Acció, 12 de juny de 1931.

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les noves eleccions municipals del maig

Eleccions legislatives (28 de juny de 1931).

Electors

Votants

Lliga Regionalista

Partit Republicà Radical

Partit Catalanista Republicà

Esquerra Republicana de Catalunya

Bloc Obrer i Camperol

[1500]

[1150]

128

106

75

840

%

[75]%

7,6%

7,6%

3,3%

81,5%

0,2%

Font: Las Noticias, 4 de julio de 1931. Els percentatges, que difereixen una mica, extrets de Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República: orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona : Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 302.  El Diluvio, 1 de julio de 1931, ofereix uns resultats un xic diferents: 850 vots per ERC, 100 per la Lliga, 80 el Partit Republicà Radical i 60 el Partit Catalanista Republicà.

Nota: en aquestes eleccions també presenten candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província Extrema Esquerra Federal, amb un 0,1% dels vots a Sant Cugat.

A les eleccions legislatives de 1931, realitzades amb un nou cens ampliat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir a Sant Cugat un aclaparador 81,5% dels vots. El percentatge està en línia amb el que obté el partit al Vallès Occidental. ERC s’ha convertit en el partit on han dipositat les seves esperances de canvi els rabassaires i els obrers. A més, rebia el vot dels republicans federals que, com també a Sabadell, voten sempre ERC, que inclou entre els seus candidats algun membre del Partit Republicà Democràtic Federal, al que encara el Centre Republicà Federal de Sant Cugat està adscrit. D’aquí els nuls resultats d’una de les escissions federals, Extrema Esquerra Federal. A l’esquerra també el Bloc Obrer i Camperol, que encara no tenia militància a Sant Cugat, obté resultats anecdòtics.

La Lliga Regionalista i els radicals de Lerroux obtenen un 7,6% dels vots cadascú i el Partit Catalanista Republicà es queda en un modest 3,3%. Així, la Lliga encara no es mostra com la força hegemònica d’oposició i obté a Sant Cugat uns resultats molt pobres, cinc punts percentuals per sota del que treia com a mitjana a la comarca. El Partit Catalanista Republicà, que a Sant Cugat havia tingut un cert paper durant 1931, amb regidors a l’Ajuntament «revolucionari» d’abril-maig, obtenia el mateix percentatge que els seus companys de comarca. En canvi, el Partit Republicà Radical, una opció no catalanista, estava quatre punts per sobre a Sant Cugat.

A la segona volta de les legislatives, celebrada el 12 de juliol, el triomf a Sant Cugat, amb una baixa participació de només uns quatre-cents votants, va ser per a la candidatura d’Eduard Layret, germà del malaguanyat Francesc Layret, heroi dels rabssaires santcugatencs, presentat com republicà independent, i Salvador Sediles, un dels “jabalíes” de l’Extrema Esquerra Federal, que va fer saber una bona campanya entre els camperols.

Eleccions al Parlament de Catalunya (20 de novembre de 1932).

Electors

Votants

Dreta de Catalunya

Concòrdia Ciutadana

Partit Republicà Radical

Esquerra Republicana de Catalunya

Bloc Obrer i Camperol

[1500]

16-14

214-198

87-83

493-477

124-100

%

[60]%

1,7%

22,8%

9,7%

54,7%

11,1%

Font: L’Acció, 26 de novembre de 1932 i Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República : orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona: Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 314.  El Poble, 22 de novembre de 1932, aporta unes dades una mica diferents: Dreta de Catalunya 20; Concòrdia Ciutadana 215; Partit Republicà Radical 90; ERC 494 i Bloc Obrer i Camperol 105.

Nota: en aquestes eleccions també presenten candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província el Partit Republicà Democràtic Federal, el PSOE i el Partit Comunista de Catalunya amb resultats inapreciables a Sant Cugat.

Les eleccions de 1932 al Parlament de Catalunya, suposen canvis al panorama electoral a Sant Cugat. El desgast patit per ERC, sobretot en l’àmbit de govern de la Generalitat, es reflectirà en una forta caiguda en vots i percentatge, passant dels més de 800 vots a 493 en la votació màxima, que a més va ser per Manuel Serra i Moret, candidat de la Unió Socialista de Catalunya dins de la llista d’ERC, partit sense militants a Sant Cugat. En percentatge es va quedar en un 55% dels vots, dos punts per sota dels vots rebuts a la comarca. ERC a Sant Cugat va perdre vots tant per la dreta com per l’esquerra.

Cartell d’acte electoral d’ERC. Novembre 1932. Arxiu Municipal de Sant Cugat

La influència creixent, després dels conflictes rabassaires i laborals de 1931 i 1932, del Bloc Obrer i Camperol, que controla el Sindicat local, adherit a la CNT, i té una creixent presència a la Unió de Rabassaires, es traduirà en aquestes eleccions en un significatiu percentatge de l’11% de vots. Aquest resultat és espectacular si el comparem amb les anteriors eleccions i amb el 3,5% que rep com a mitjana al Vallès Occidental. El percentatge de vot rebut pel Bloc a Sant Cugat en aquestes eleccions és un dels més alts de la província de Barcelona. Això fa que altres candidatures marxistes que es presentaven, com el PSOE el Partit Comunista de Catalunya obtinguin resultats inapreciables.

Pel que fa a la dreta la candidatura de Concòrdia Ciutadana, formada per Lliga Regionalista, Partit Catalanista Republicà i Unió Democràtica de Catalunya, recull prop del 23% dels vots, mentre els radicals treien quasi el 10%. En comparació amb la comarca volia dir que la Lliga, ara amb aliats, seguia sense quallar a Sant Cugat, ja que es quedava a tres punts percentuals, mentre els radicals santcugatencs seguien per sobre dels seus companys de Barcelona-província en quasi cinc punts.

A la dreta d’aquests la candidatura de Dreta de Catalunya, recolzada pels carlins i els monàrquics alfonsins. A Sant Cugat, on només hi ha un parell de carlins, li donen suport els antics salistes. La candidatura es quedava en un pobre 2%, tres punts menys que a la mitja de la comarca, confirmant la pèrdua d’influència desl antics cacics a Sant Cugat després de la proclamació de la República.

Eleccions legislatives (19 de novembre de 1933).

Electors

Votants

Defensa Ciutadana

Partit Republicà Radical

Coalició d’Esquerres Catalanes

Esquerra Republicana de Catalunya

Front Obrer

[3000]

627

151

99

1012

157

%

[68]

30,6

7,4

4,8

49,5

7,7

Font: Adelante, 31 de noviembre de 1933

Nota: en aquestes eleccions també presenta candidatura per la circumscripció de Barcelona-Província el Partit Comunista de Catalunya amb resultat ínfim a Sant Cugat.

La pujada de vot de les dretes i la baixada d’ERC es confirma a les legislatives de novembre de 1933, les primeres eleccions a Catalunya amb vot masculí i femení. ERC, ara representat al poble pel Centre Republicà Federal, es queda a Sant Cugat per primera vegada, i única, per sota del 50% dels vots.

La primera força d’oposició segueix sent la Lliga Catalana, coalitzada en aquesta ocasió amb els carlins en la candidatura de Defensa Ciutadana amb més del 30% dels vots, però 14 punts per sota de la mitja de la circumscripció.

El Partit Republicà Radical baixava fins al 7,4%, però a Sant Cugat resistien, no queia tant com a la circumscripció on només obtenen un marginal 2,7%. Mentre Acció Catalana Republicana, que es presentava en la Coalició d’Esquerres Catalanes, junt amb el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i el Partit Català d’Acció Republicana, sense agrupacions a Sant Cugat, mostrava la recuperació de l’agrupació local en situar-se en un 5%, dos punts per sobre de la mitja de la coalició a la circumscripció.

A l’esquerra el Front Obrer -coalició del Bloc Obrer i Camperol i PSOE- baixava fins a quasi un 7%, però seguia sent un dels percentatges més alts de la província de Barcelona.

Eleccions municipals (14 de gener de 1934).

Electors

Votants

Centre Republicà Federal + Unió de Rabassaires

Conjunció Catalanista

[3000]

2230

1314

916

[75%]

58,9%

41,1%

Regidors

12

8

4

Font: Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Sobre aquestes eleccions vegeu: Les eleccions municipals de gener de 1934

Eleccions legislatives (16 de febrer de 1936).

Electors

Votants

Front d’Esquerres

Front Català d’Ordre

3155

2495

1539

956

%

79%

61,7%

38,3%

Font: A Vilanova, Mercedes. Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República : orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona : Fundació Jaume Bofill : La Magrana, 1986, p. 318, atorga un 58,5% al Front d’Esquerres. A l’Arxiu Municipal de Sant Cugat he trobat dades de dues de les set seccions electorals del poble que confirmen aquests percentatges. El Matí, 18 de febrer de 1936 ofereix uns resultats una mica diferents: dretes 974 vots; esquerres 1369, amb una participació de 2343 electors.

La campanya electoral de les legislatives de febrer de 1936 havia arrancat mesos abans de la convocatòria electoral. El juliol de 1935 la Generalitat intervinguda implanta el carnet electoral com a nova identificació per votar. Des dels partits de la dreta es va secundar la mida, des de les esquerres, encara amb locals clausurats, es va cridar al boicot. A Sant Cugat a mitjans d’octubre de 1935 s’obren tres oficines per tramitar el carnet electoral, a l’Ajuntament, en mans radicals, i als locals de la Lliga Catalana i d’Acció Popular Catalana. Un mes després, segons càlculs fets des del consistori gestor, a l’Ajuntament s’havien tramitat 284 carnets electorals, a la Lliga 370 i a la CEDA 65, el que representava menys d’una quarta part del cens electoral.

Una vegada convocades les eleccions, van començar a celebrar-se mítings electorals. L’esquerra, agrupada al Front d’Esquerres havia fet els seus primer actes el 23 i 29 de gener al local de la Unió Santcugatenca. En aquest darrer, segon informava La Humanitat del 31 de gener de 1936, van intervenir membres d’Acció Catalana Republicana, Unió Socialista de Catalunya i el diputat Josep Riera Puntí, d’ERC.

Mentrestant la Lliga Catalana havia convocat un acte el dia 30 amb Josep Maria Trias de Bes com orador estrella. En una irònica crònica d’El Diluvio del 7 de febrer de 1936 s’escriu que en l’acte de la «Liga anticatalana local, el pontífice Trias de Bes pasó revista a sus sacristanes». Per la seva part, la CEDA el 3 de febrer organitza un altre acye per defensar el vot al Front Català d’Ordre. El Diluvio del 7 de febrer de 1936, maliciosament comenta que a la reunió van assistir 43 persones, la meitat republicans curiosos.

La campanya va ser tensa, amb denúncies des de l’esquerra per les prometences de darrera hora dels regidors gestors i per haver-los prohibit l’alcalde fixar propaganda a la via pública.

El dia 16 se celebren, doncs, les eleccions que enfronten a dues candidatures la del Front d’Esquerres de Catalunya, que agrupa a Acció Catalana Republicana, Partit Republicà d’Esquerra, ERC, Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista de Catalunya, Partit Comunista Proletari i Partit Obrer d’Unificació Marxista, davant la del Front Català d’Ordre, on participa tota la dreta, Lliga Catalana, CEDA, Partit Republicà Radical i tradicionalistes.

A Sant Cugat durant la jornada electoral, segons explicava El Matí del 18 de febrer de 1936, «hi hagué petits incidents, però en general, la tònica fou de normalitat absoluta». Pel què fa als resultats i, com a la resta de Catalunya, amb una participació record del 79% dels electors, el triomf és pel Front d’Esquerres, que s’emporta el 61,7%, deixant al Front d’Ordre en el 38.3%, uns percentatges semblants als de la resta de la comarca, on també el Front d’Esquerres guanya a les poblacions grans com Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, etc. Aquesta victòria provoca la immediata dimissió de la Comissió Gestora de l’Ajuntament i la tornada del consistori escollit el 1934.

Eleccions a compromissaris (26 d’abril de 1936).

Electors

Votants

Front d’Esquerres

Lliga Catalana

1395

426

356-351

72-68

%

30.5%

83.6%

16.4%

Font: Només són dades del districte 1, les úniques que he pogut localitzar a l’Arxiu Municipal de Sant Cugat

En aquests comicis s’escollien els compromissaris que després havien de votar el nou president de la República. A aquestes eleccions només es presenten el Front d’Esquerres i la Lliga Catalana, ja que la resta de la dreta fa boicot. La victòria a Sant Cugat és aclaparadora pel Front d’Esquerres, amb més del 80% dels vots, però amb una gran abstenció, propera al 70%.

La proclamació de la Segona República a Sant Cugat

republica
Des del balcó de l’avui casa Pere San, llavors Casa Consistorial, es va proclamar la República a Sant Cugat. Detall de fotografia de L. Roisin.

El febrer de 1931 el govern de la “Dictablanda” convoca eleccions municipals per al dia 12 d’abril. Per aquesta contesa el Centre Republicà Federal (CRF), fundat el 1930, impulsa la Candidatura Administrativa de Coalició (CAC), una heterogènia aliança anticaciquil per enfrontar-se als salistes, els partidaris del monàrquic Alfonso Sala que havien dominat el poder local durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Els catalanistes d’Acció Catalana van declinar la invitació de formar-ne part de la CAC criticant la seva incoherència ideològica i que no es presentessin clarament com a republicans. De fet, a la CAC figuraven els federals, però també els rectors del consistori durant la “Dictablanda”, com l’alcalde Antoni Sallés o el carlí Tomàs Musella, que com els federals s’havien oposat a la privatització del servei de pompes fúnebres i al crèdit demanat al Banco de Crédito Local pel consistori de la Dictadura, ja que, deien, s’hipotecaven les finances locals.

Finalment, el dia 5 d’abril es van proclamar vint-i-sis candidats als dos districtes electorals en què estava dividit Sant Cugat. Els salistes presentaven deu candidats, la CAC dotze i Acció Catalana només quatre.

El 12 d’abril les votacions es va desenvolupar amb tranquil·litat i amb una alta participació. Es van apropar a les urnes un 75% dels 843 electors amb dret a vot. Al dia següent es van conèixer els resultats. Al primer districte havien guanyat els administratius, que van obtenir tres regidors per dos dels monàrquics, però en canvi, al segon districte es van imposar els salistes amb cinc regidors per només un d’administratiu. Segons els federals aquesta victòria havia estat possible per “les coaccions, amenaces i el temor en que tenien sotmès el poble”.

En número de vots el resultat va ser més ajustat. Els candidats monàrquics van obtenir un 47.7% dels vots davant del 46.6% dels de la CAC, mentre els d’Acció Catalana no arribaven al 5%. Malgrat el seu èxit electoral els monàrquics mai prendrien possessió dels càrrecs.

El dia 14 arribava al poble la notícia de la proclamació de la República a Barcelona i Sabadell. Els dirigents federals es posen en contacte amb els federals sabadellencs, que autoritzen la formació d’un comitè republicà local amb representants del CRF i Acció Catalana. Aquest comitè, acompanyat de molts veïns i encapçalat pel federal Roc Codó, es desplaça a casa de l’encara alcalde Antoni Sallés, a la plaça Octavià, per buscar la vara de batlle.

Després pugen el carrer Major cridant visca la llibertat i visca la República fins a la seu consistorial, a la llavors plaça Major (avui Sant Pere). Aviat surten a la seva balconada i proclamen la República. Es despenja la bandera monàrquica, que es cremada al mig de la plaça, i s’hissa la bandera tricolor, l’ensenya republicana, davant del nombrós públic congregat. Són les sis de la tarda. La notícia s’escampa i molta gent surt al carrer a celebrar l’esdeveniment. Fins i tot, algunes fàbriques i tallers donen la resta de la tarda lliure al seu personal.

El dia següent se celebra l’esdeveniment amb una banda de música i la coral de la Unió Santcugatenca, mentre des del balcó de la Casa de la Vila els federals amb millor oratòria, com els rabassaires Magí Bartralot o Ramon Mas, fan encesos discursos. El dia 17 republicans de Sant Cugat són rebuts per Francesc Macià, que ordena que es formi un ajuntament provisional amb sis membres del CRF i quatre d’Acció Catalana i amb Roc Codó com alcalde.

El dia 24 d’abril la Junta Municipal del Cens proclama com a regidors als escollits el dia 12. Els monàrquics, ara presentant-se com a independents, intenten possessionar-se dels seus càrrecs. La notícia s’escampa pel poble i amb crits de lladres a Casa la Vila! es forma una manifestació que s’aplega davant la porta de l’ajuntament.

Els monàrquics arriben protegits per mossos d’esquadra però els concentrats els impedeixen accedir al consistori. Haurà de ser Lluís Companys, llavors governador civil, qui vingui a Sant Cugat per solucionar la qüestió. Arribat aquella mateixa nit i assabentat de la situació, anul·la les actes de les eleccions i ratifica la composició de l’ajuntament provisional, assegurant que el temps del caciquisme havia passat. El 31 de maig es repetiran les eleccions municipals. Aquest cop les guanya clarament el CRF que obté un 70% dels vots.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 8 de març de 2013

Més informació a: Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

 

El republicanisme federal a Sant Cugat (1900-1939)

El federalisme neix a Sant Cugat unit al moviment rabassaire. Els lligams entre federals i rabassaires es remuntaven a la Primera República, quan sent president Pi i Margall, es va proclamar una llei que declarava redimible la rabassa morta. La llei mai seria posada en pràctica, però sí serà l’inici d’un corrent de simpatia dels rabassaires vers els federals.

crf
Escut del Centre Republicà Federal de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat seran rabassaires que havien estat afiliats a la Secció Espanyola de la Internacional, els que el 1895 creïn la Societat d’Agricultura, que el 1900 s’adherirà al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF). El lligam polític entre rabassaires i federals s’intensificarà el 1919. Aquell any Francesc Layret va guanyar, com advocat d’un rabassaire santcugatenc, un plet front al propietari de Torre Negra. La victòria judicial es va celebrar al poble amb un míting del mateix Layret, acompanyat de Lluís Companys, d’on sortirà la idea de formar un sindicat rabassaire, que el 1922 es convertirà en l’agrupació local de la Unió de Rabassaires. A més es fundarà el Centre Federal Autonomista (CFA), que recolzarà la campanya electoral de Layret. Durant la Dictadura de Primo de Rivera els federals santcugatencs seran la principal força d’oposició, malgrat la desaparició del CFA el 1925. El 1930, amb la caiguda del dictador, es reorganitzaran. Naixerà el Centre Republicà Federal (CRF), presentat a l’abril pels rabassaires Magí Bartralot i Ramon Mas. Fundat per deu socis, el 1931 passava dels 150, convertint-se en la principal força política local. Els membres del CRF eren pimargallians a ultrança, defensaven l’autonomia municipal i un ideal iberista, més que nacionalista. Estaven molt influïts pel pensament social de Francesc Layret i eren fortament anticlericals.

El CRF no participarà a la Conferència d’Esquerres de març de 1931, que donarà origen a ERC, mantenint-se fidels al PRDF. Es presentaran a les municipals d’abril dins d’una heterogènia Candidatura Administrativa de Coalició. Malgrat perdre les eleccions per poc més d’un punt percentual davant dels monàrquics, el 14 d’abril són membres del CRF els que proclamen la República a Sant Cugat, formant un ajuntament revolucionari, amb el federal Roc Codó com alcalde. A les eleccions municipals, repetides el maig, el CRF obté una victòria aclaparadora, amb més del 70% dels vots, possibilitada per la caiguda de la xarxa caciquil i les expectatives de canvi polític que els federals representen. A les legislatives de juny ERC guanya les eleccions, a Sant Cugat amb un 81.3% dels vots. Aquesta victòria fa que el CRF decideixi el desembre adherir-se a ERC, encara que no perdran mai el contacte amb el PRDF, participant en les seves assemblees com oients.

Els federals des del poder municipal tracten de millorar la situació de les classes populars que han dipositat la seva confiança en ells. S’inaugurarà l’escola del poble, una biblioteca pública, la nova Casa de la Vila i s’iniciaran obres públiques per millorar l’habitabilitat i donar feina als aturats. A més, inicien una política de laïcització que els enfrontarà amb el sector catòlic de la vila.

Tant el CRF, com ERC aniran perdent recolzament, però continuarà sent la força hegemònica de la vila. A les eleccions de 1932 ERC obté a Sant Cugat el 54.7% dels vots i a les de 1933 un 49.5%. A les municipals de 1934 el CRF, recolzat per la Unió de Rabassaires, guanyà a la coalició de la Lliga, ACR i UDC, amb un 59% dels vots. El CRF seguirà a Companys en la seva proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, per això seran desallotjats del poder municipal i nou dels seus dirigents patiran presó. No serà fins a la victòria del Front d’Esquerres de febrer de 1936 -a Sant Cugat amb un 61.7% dels vots- que retornin al capdavant de l’Ajuntament.

La guerra va suposar l’inici d’una revolució social, que va sobrepassar als federals moderats, que van haver de cedir el poder al sector del CRF més esquerrà, liderat per Magí Bartralot, i a les organitzacions obreres. La repressió franquista estroncarà la tradició federalista santcugatenca.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 18 de gener de 2013

Teniu més informació sobre el tema a: Els republicans federals: de la Gloriosa al Centre Republicà Federal