Joventut Esportiva Proletària: comunisme i esport obrer a Sant Cugat

Durant els anys vint l’esport es va popularitzar a la societat catalana. Si fins llavors la pràctica esportiva era, pràcticament, només cosa d’aristòcrates i burgesos, a partir de la dècada dels vint, i sobretot amb l’arribada de la República, cada vegada més treballadors es van sumar. El mateix va passar a Sant Cugat.

Aviat partits polítics i sindicats van veure les possibilitats de l’esport com a vehicle de proselitisme. Quasi tots els partits polítics disposaran aviat de la seva secció esportiva, com també els casals republicans, els ateneus anarquistes o el catalanisme més radical, amb entitats com Palestra. La pràctica de l’esport atrau als joves i facilita l’adoctrinament, la disciplina i la cohesió del grup, fins i tot permet, en alguns casos, encobrir activitats paramilitars.

Esport proletari

Atletes del BOC
Atletes del BOC

Un dels que més s’esforçaran en promocionar l’esport entre les classes populars van ser els comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC). El 1932 crearan la Secció d’Esports i Excursions del partit i llençaran una crida «Als esportius i excursionistes proletaris». En ella deixaven clar que l’objectiu és portar «la lluita de classes dintre de tots els camps culturals» i apartar la joventut obrera «dels focus viciosos que la societat burgesa fomenta», a més de «posar al servei del comunista l’esforç individual. Lluitar per aquest ideal noble d’emancipació social dintre del terreny deportiu». La crida finalitzava: «Per l’integrament de l’esportiu a la lluita comunista! Per l’alliberació física de l’obrer! Per l’esport proletari!».

Amb el mateix objectiu el BOC serà l’impulsor d’entitats esportives obreres com el Club Esportiu Proletari de Girona o la Joventut Atlètica Proletària de Sabadell.

Creació de la Joventut Esportiva Proletària

A Sant Cugat, com ja hem explicat en aquest blog, el BOC va néixer entre els esperantistes de la Unió Santcugatenca. L’agrupació local es crearà el juliol de 1932, encara que no ho farà de forma oficial fins el maig de 1933. Molt aviat, només un mes després de ser legalitzats, seguiran la línia del partit i impulsaran una entitat esportiva obrera.

El 12 de juny de 1933, en carta enviada a l’alcalde, se’l notifica, com era preceptiu, la constitució de la Joventut Esportiva Proletària. En la mateixa missiva s’informa de qui forma la junta. El president és el paleta de vint anys Ramon Batet Farrés. Malgrat ser de família carlina el 1931 havia ingressat en el Centre Republicà Federal (CRF) passant després al BOC, essent un dels seus fundadors. Poc després tornaria al CRF. El 1932 havia presidit el Boxing Club Sant Cugat.

Com a vicepresident figura Andreu Valverde León, també de vint anys, aprenent de rajoler a la Ceràmica Xandri. La mateixa professió i empresa del secretari, Joan Vericart Xercavins, de 19 anys. La resta de la junta la formen Frederic Nebot -rajoler a la Campmany-, Agustí López i els paletes Joan Marimon Rom i Miquel Crehueres Galimany.

En el moment de la constitució afirmen ser trenta socis. La seu és al carrer Francesc Layret 29 (actual carrer Santa Maria), seu també del BOC. Tots els seus membres són militants o simpatitzant del BOC, pocs passen dels 25 anys.

Per donar a conèixer l’entitat el mes següent a la constitució -el juliol- organitzaran un aplec a Les Fonts. Aquesta era la convocatòria:

Joventut_Esport
Fons F-DH. Sèrie Documents Històrics (F-DH 2(1)/5(5)). CRAI. Biblioteca del Pavelló de la República

Atletisme i altres esports

Encara que la Joventut Esportiva Proletària promocionava esports com el futbol o el ciclisme, el que més èxit tindrà serà l’atletisme. El febrer de 1934 l’entitat ingressa en la Federació Catalana d’Atletisme i el mes següent inscriurà al Primer Campionat d’Atletisme de Catalunya de Neòfits als socis Salvador Sitges, Joan Ventosa, Joan Calaceit, Miquel Crehueres, Bonaventura Garrell, Fèlix Llunell, Lluís Baeza, Ramon Batet i Salvador Garrell. El mateix any seran els organitzadors d’una cursa dins del programa de festejos de la Fira de Setembre santcugatenca.

A més a més, organitzava campionats amb altres clubs de poblacions properes. Per exemple, el 2 de juny de 1935 s’enfrontarà a la Unió Esportiva de Rubí en un campionat amb diferents proves d’atletisme. Participaran els santcugatencs Boquera, Mora, Anton Collado, Joan Calaceit, Salvador Garrell, Gumersind Ribatallada i els germans Llunell. Acabaran imposant-se els rubinencs.

El 1934 la Joventut Esportiva Proletària, seguint al BOC, havia canviat de seu, passant al carrer Valldoreix 34. També havia canviat de president. Ramon Batet, que s’havia donat de baixa del BOC per tornar a militar al Centre Republicà Federal, serà substituït a la presidència per Agustí Garriga.

L’agost de 1934 la trobem com una de les entitats que formen part de la Federació Cultural Esportiva Obrera de Catalunya, que exigeix al govern que es deixi entrar sense traves als treballadors esportistes soviètics que havien estat convidats per aquesta Federació per realitzar una trobada esportiva.

Noves entitats impulsades pels comunistes

Però no només serà la Joventut Esportiva Proletària, militants del BOC seran els impulsors d’associacions culturals, com el Laborista Esperanta Grup o el Corn Enciclopèdic Cugatenc, que van permetre als comunistes fer la competència als catòlics en l’enquadrament de la joventut santcugatenca. Alguna d’aquestes associacions també van servir de tapadora pel BOC després de la repressió arran dels fets d’octubre del 1934.

Finalment, els comunistes agruparan la majoria d’aquestes entitats en un nou ateneu. El febrer de 1936, una vegada normalitzada la situació política i creat el Partit Obrer d’Unificació Marxista -per la fusió del BOC i l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin- veurà la llum l’Ateneu Popular Santcugatenc. L’entitat assumirà la promoció de l’esport obrer que venia fent la Joventut Esportiva Proletària. Tenia vocalies d’atletisme -amb el jove rajoler Joan Calaceit al front- i de futbol, que conduïa el sindicalista i comunista Fèlix Llunell Tondo. Els dos havien estat membres de la Joventut Esportiva Proletària.

Anuncis

L’esport al Sant Cugat dels anys trenta

futbol
Partit de futbol al camp municipal, al costat del Monestir

Els anys de la República són uns temps d’expansió i popularització de la pràctica esportiva i d’augment de l’afecció pels esports. A Sant Cugat el futbol era, com arreu de Catalunya, l’esport més popular. El Sant Cugat Sport Futbol Club s’havia fundat el 1916. Als anys trenta el club tenia més de dos-cents socis. El 1931 va nomenar president honorari a Josep Sunyol, diputat d’ERC i president del Barça, que va rebre un homenatge al poble el mes de juliol. Malgrat tenir la seu al Parque, que ja vam veure que era el centre d’oci de la dreta, a la seva Junta hi havia persones de totes les tendències polítiques. La millor temporada durant aquests anys va ser la 1931-1932 en que el Club es va proclamar campió de la Primera categoria d’afeccionats. A finals de 1931 l’Ajuntament va desnonar al Club del camp de futbol municipal, que s’havia inaugurat el 1925. El consistori va imposar un nou contracte que deixava en mans del municipi decidir com es repartia l’ús del camp. A partir de llavors la instal·lació esportiva va ser utilitzada per altres equips de futbol del poble, com la Penya Dandis.

Els conflictes als camps de futbol no és un fenomen modern, ja als anys trenta sovintejaven. A Sant Cugat, per exemple, el 1930 es va produir un motí contra els mossos arrel d’uns enfrontaments al camp i el desembre de 1931 el camp va ser clausurat per incidents. Per tot això l’Ajuntament va demanar a les autoritats la presència a la instal·lació esportiva de mossos d’esquadra o guàrdies civils. Finalment es destinaren mossos a aquesta missió, ja que la directiva es va oposar a la presència de guàrdies civils.

espanyolCuriosament a Sant Cugat l’única penya futbolística que existia era de “pericos”, la Peña del RCD Español de Sant Cugat. Va ser fundada el 1929 amb 45 socis i presidida per José Blasco. A Sant Cugat, a diferència del que passava a altres indrets, entre els seus socis i membres trobem veïns de de totes les tendències polítiques, fins i tot algun independentista.

L’altre esport tradicionalment popular a Sant Cugat, sobretot entre els pagesos, era la caça. Així, ja el 1922 s’havia creat la Societat de Caçadors “La Guatlla”, que tenia una setantena de socis. El 1932 sota la presidència de Jaume Auladell Cahís es va reorganitzar, ja que hi havia hagut problemes amb l’antic president Antoni Sallés, alcalde durant la “Dictablanda“. Sallés, a més, es negava a tornar el llibres d’actes. Auladell serà substituït el 1935 en la presidència per Jaume Galobardes, al que seguirà el 1936 Salvador Codoñés.

Dos esports que es popularitzen als anys trenta són el ciclisme i la boxa. A Sant Cugat es crea el Club Ciclista Sant Cugat, que neix formalment el 20 de març de 1933, impulsat per la celebració, prevista per al mes següent, de la XXI Festa del Pedal a Sant Cugat. El Club estava format en el moment de la seva fundació per onze socis, tots joves d’entre 20 i 25 anys, i presidit per Manuel Poquet. També s’havia organitzat el 1932 el Boxing Club Sant Cugat, on entrenen joves santcugatencs. El Club organitza vetllades de boxa a la Unió i el Parque amb molta concurrència d’afeccionats. En aquest club es va formar algun boxejador professional com Pahissa I.

A més hi havia els clubs esportius lligats a grups polítics. El juny de 1933 joves militants del Bloc Obrer i Camperol van impulsar la creació de la Joventut Esportiva Proletària, que es va presentar amb una festa esportiva a les Fonts de Terrassa. El primer president va ser Ramon Batet Farrés, substituït el 1934 per Agustí Garriga. L’associació tenia una trentena de socis i seccions d’atletisme, futbol i ciclisme. A més van ser els organitzadors d’una cursa atlètica durant la Fira de Setembre de 1934.

També els catòlics miraven d’atraure joves mitjançant l’esport. És el cas de la Federació de Joves Cristians. El grup santcugatenc lligat a aquesta associació es va crear a principis de 1932, es tractava del Grup 101 “Espiga”. Aviat es van crear seccions esportives, com les d’atletisme, de futbol -anomenats els “Ràpids”-, d’excursionisme, tennis de taula i la dels “falcons” com s’anomenava la secció de gimnàstica, dirigida per Alfons Ripoll. Encara el 1934 naixeria una secció de bàsquet.

A més a Sant Cugat, amb una nul·la incidència entre els veïns de la població, existia el New Barcelona Golf Club de Sant Cugat, creat per F.S. Pearson pensant sobretot en els enginyers britànics de la seva empresa, la Barcelona Traction Light and Power. Als anys trenta té més de 400 socis, bàsicament membres de la colònia estrangera de Barcelona. Només alguns joves santcugatencs treballaven de caddies al Club. Uns joves que arribaran, fins i tot, a organitzar una vaga en demanda de millors condicions laborals. Com ja hem vist en aquest blog les seves instal·lacions serien requisades durant la guerra per instal·lar un camp d’instrucció militar.