La proclamació de la Segona República a Sant Cugat

republica
Des del balcó de l’avui casa Pere San, llavors Casa Consistorial, es va proclamar la República a Sant Cugat. Detall de fotografia de L. Roisin.

El febrer de 1931 el govern de la “Dictablanda” convoca eleccions municipals per al dia 12 d’abril. Per aquesta contesa el Centre Republicà Federal (CRF), fundat el 1930, impulsa la Candidatura Administrativa de Coalició (CAC), una heterogènia aliança anticaciquil per enfrontar-se als salistes, els partidaris del monàrquic Alfonso Sala que havien dominat el poder local durant la Dictadura de Primo de Rivera. Els catalanistes d’Acció Catalana van declinar la invitació de formar-ne part de la CAC criticant la seva incoherència ideològica i que no es presentessin clarament com a republicans. De fet, a la CAC figuraven els federals, però també els rectors del consistori durant la “Dictablanda”, com l’alcalde Antoni Sallés o el carlí Tomàs Musella, que com els federals s’havien oposat a la privatització del servei de pompes fúnebres i al crèdit demanat al Banco de Crédito Local pel consistori de la Dictadura, ja que, deien, s’hipotecaven les finances locals.

Finalment, el dia 5 d’abril es van proclamar vint-i-sis candidats als dos districtes electorals en què estava dividit Sant Cugat. Els salistes presentaven deu candidats, la CAC dotze i Acció Catalana només quatre.

El 12 d’abril les votacions es va desenvolupar amb tranquil·litat i amb una alta participació. Es van apropar a les urnes un 75% dels 843 electors amb dret a vot. Al dia següent es van conèixer els resultats. Al primer districte havien guanyat els administratius, que van obtenir tres regidors per dos dels monàrquics, però en canvi, al segon districte es van imposar els salistes amb cinc regidors per només un d’administratiu. Segons els federals aquesta victòria havia estat possible per “les coaccions, amenaces i el temor en que tenien sotmès el poble”. En número de vots el resultat va ser més ajustat. Els candidats monàrquics van obtenir un 47.7% dels vots davant del 46.6% dels de la CAC, mentre els d’Acció Catalana no arribaven al 5%. Malgrat el seu èxit electoral els monàrquics mai prendrien possessió dels càrrecs.

El dia 14 arribava al poble la notícia de la proclamació de la República a Barcelona i Sabadell. Els dirigents federals es posen en contacte amb els federals sabadellencs, que autoritzen la formació d’un comitè republicà local amb representants del CRF i Acció Catalana. Aquest comitè, acompanyat de molts veïns i encapçalat pel federal Roc Codó, es desplaça a casa de l’encara alcalde Antoni Sallés, a la plaça Octavià, per buscar la vara de batlle. Després pugen el carrer Major cridant visca la llibertat i visca la República fins a la seu consistorial, a la llavors plaça Major (avui Sant Pere). Aviat surten a la seva balconada i proclamen la República, hissant la bandera tricolor davant del nombrós públic congregat.

El dia següent se celebra l’esdeveniment amb una banda de música i la coral de la Unió Santcugatenca, mentre des del balcó de la Casa de la Vila els federals amb millor oratòria, com els rabassaires Magí Bartralot o Ramon Mas, fan encesos discursos. El dia 17 republicans de Sant Cugat són rebuts per Francesc Macià, que ordena que es formi un ajuntament provisional amb sis membres del CRF i quatre d’Acció Catalana i amb Roc Codó com alcalde.

El dia 24 d’abril la Junta Municipal del Cens proclama com a regidors als escollits el dia 12. Els monàrquics, ara presentant-se com a independents, intenten possessionar-se dels seus càrrecs. La notícia s’escampa pel poble i amb crits de lladres a Casa la Vila! es forma una manifestació que s’aplega davant la porta de l’ajuntament. Els monàrquics arriben protegits per mossos d’esquadra però els concentrats els impedeixen accedir al consistori. Haurà de ser Lluís Companys, llavors governador civil, qui vingui a Sant Cugat per solucionar la qüestió. Arribat aquella mateixa nit i assabentat de la situació, anul·la les actes de les eleccions i ratifica la composició de l’ajuntament provisional, assegurant que el temps del caciquisme havia passat. El 31 de maig es repetiran les eleccions municipals. Aquest cop les guanya clarament el CRF que obté un 70% dels vots.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 8 de març de 2013

Anuncis

El republicanisme federal a Sant Cugat (1900-1939)

El federalisme neix a Sant Cugat unit al moviment rabassaire. Els lligams entre federals i rabassaires es remuntaven a la Primera República, quan sent president Pi i Margall, es va proclamar una llei que declarava redimible la rabassa morta. La llei mai seria posada en pràctica, però sí serà l’inici d’un corrent de simpatia dels rabassaires vers els federals.

crf
Escut del Centre Republicà Federal de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat seran rabassaires que havien estat afiliats a la Secció Espanyola de la Internacional, els que el 1895 creïn la Societat d’Agricultura, que el 1900 s’adherirà al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF). El lligam polític entre rabassaires i federals s’intensificarà el 1919. Aquell any Francesc Layret va guanyar, com advocat d’un rabassaire santcugatenc, un plet front al propietari de Torre Negra. La victòria judicial es va celebrar al poble amb un míting del mateix Layret, acompanyat de Lluís Companys, d’on sortirà la idea de formar un sindicat rabassaire, que el 1922 es convertirà en l’agrupació local de la Unió de Rabassaires. A més es fundarà el Centre Federal Autonomista (CFA), que recolzarà la campanya electoral de Layret. Durant la Dictadura de Primo de Rivera els federals santcugatencs seran la principal força d’oposició, malgrat la desaparició del CFA el 1925. El 1930, amb la caiguda del dictador, es reorganitzaran. Naixerà el Centre Republicà Federal (CRF), presentat a l’abril pels rabassaires Magí Bartralot i Ramon Mas. Fundat per deu socis, el 1931 passava dels 150, convertint-se en la principal força política local. Els membres del CRF eren pimargallians a ultrança, defensaven l’autonomia municipal i un ideal iberista, més que nacionalista. Estaven molt influïts pel pensament social de Francesc Layret i eren fortament anticlericals.

El CRF no participarà a la Conferència d’Esquerres de març de 1931, que donarà origen a ERC, mantenint-se fidels al PRDF. Es presentaran a les municipals d’abril dins d’una heterogènia Candidatura Administrativa de Coalició. Malgrat perdre les eleccions per poc més d’un punt percentual davant dels monàrquics, el 14 d’abril són membres del CRF els que proclamen la República a Sant Cugat, formant un ajuntament revolucionari, amb el federal Roc Codó com alcalde. A les eleccions municipals, repetides el maig, el CRF obté una victòria aclaparadora, amb més del 70% dels vots, possibilitada per la caiguda de la xarxa caciquil i les expectatives de canvi polític que els federals representen. A les legislatives de juny ERC guanya les eleccions, a Sant Cugat amb un 81.3% dels vots. Aquesta victòria fa que el CRF decideixi el desembre adherir-se a ERC, encara que no perdran mai el contacte amb el PRDF, participant en les seves assemblees com oients.

Els federals des del poder municipal tracten de millorar la situació de les classes populars que han dipositat la seva confiança en ells. S’inaugurarà l’escola del poble, una biblioteca pública, la nova Casa de la Vila i s’iniciaran obres públiques per millorar l’habitabilitat i donar feina als aturats. A més, inicien una política de laïcització que els enfrontarà amb el sector catòlic de la vila.

Tant el CRF, com ERC aniran perdent recolzament, però continuarà sent la força hegemònica de la vila. A les eleccions de 1932 ERC obté a Sant Cugat el 54.7% dels vots i a les de 1933 un 49.5%. A les municipals de 1934 el CRF, recolzat per la Unió de Rabassaires, guanyà a la coalició de la Lliga, ACR i UDC, amb un 59% dels vots. El CRF seguirà a Companys en la seva proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, per això seran desallotjats del poder municipal i nou dels seus dirigents patiran presó. No serà fins a la victòria del Front d’Esquerres de febrer de 1936 -a Sant Cugat amb un 61.7% dels vots- que retornin al capdavant de l’Ajuntament.

La guerra va suposar l’inici d’una revolució social, que va sobrepassar als federals moderats, que van haver de cedir el poder al sector del CRF més esquerrà, liderat per Magí Bartralot, i a les organitzacions obreres. La repressió franquista estroncarà la tradició federalista santcugatenca.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 18 de gener de 2013