Els primers regidors franquistes

Amb l’ocupació de Sant Cugat per les tropes “nacionales” s’obria un nou i llarg període en la història del poble, la Dictadura franquista.

Era necessari reorganitzar la vida política local segons els nous ideals i per això el 3 de febrer l’Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación nomena una Comissió Gestora perquè dirigeixi l’ajuntament. Al front, com alcalde, figura León Berbis Bosque, un esparter nascut el 1894 a Codoñera (Terol), però que residia des de ben petit a Sant Cugat. Berbis havia estat membre del Comitè Polític del Partit Radical i durant la guerra havia estat detingut “por hacer manifestaciones derrotistas y hostiles a la causa antifascista”.

A Berbís li acompanyen en la Junta Gestora, que es reuneix per primer cop el dia 7 de febrer, altres antics companys del Partit Radical com el primer tinent d’alcalde Francesc Nogué Segura, propietari d’una fusteria, que havia estat perseguit per dretà durant la guerra; o com el constructor Llorenç Tomàs Renau, proper als radicals durant la República, i que també havia estat regidor gestor entre 1935 i 1936. Tomàs havia estat detingut uns dies el juliol de 1936.

També trobem en la Comissió Gestora antics militants de la Lliga Catalana com el segon tinent d’alcalde Anton Castañé Vila, de cal Caballu, un botiguer, comerciant de vi i propietari agrícola que havia estat detingut el juliol de 1938 acusat de ser falangista i condemnat a mort. Castañé va romandre a la presó de Montjuïc fins a l’entrada de les tropes franquistes. Miquel Jané Obiols, un mestre d’obres que a principis de segle havia estat molt actiu a la Societat de Paletes, que el 1931 havia estat fundador del Centre Republicà Radical i que havia acabat passant-se a la Lliga. Va ser regidor després dels fets d’octubre i havia estat amagat durant la guerra.

També havia estat lligaire Joan Campmany Sitges, propietari d’una bòbila, regidor gestor uns mesos el 1936, i proper Jordi Magriña Lludríguez, propietari de Can Bellet, que havia estat escollit regidor independent a les eleccions municipals de 1934 a les llistes de Conjunció Catalanista i que més tard s’aproparia a la CEDA.

Completaven la Junta Gestora antics membres de la Unión Patriótica i del grup “salista” com Josep Alegret Estapé, primer contribuent per riquesa urbana, que entre 1922 i 1923 havia estat segon tinent d’alcalde i de 1924 a 1930 regidor, a més de sotcaporal del Sometent. Havia estat detingut uns dies el juliol de 1936; Hermenegildo Rodó Rabella, un comerciant membre d’una de les famílies salistes del poble -el seu germà havia estat alcalde de 1909 a 1922- i també sometenista. Durant la guerra va estar un temps empresonat per les patrulles de control. Al mes de ser regidor va ser cessat del càrrec. Malgrat això se’l va nomenar Síndic i més endavant dipositari municipal, amés de ser l’encarregat de dirigir la comissió de depuració dels funcionaris municipals; o Antoni Tortosa Tortosa, un petit propietari agrícola i tractant de llenya que havia estat detingut uns dies durant la guerra.

Completava la Comissió Gestora un altre dels grans contribuents del poble Josep Llahí Subirà. Durant la República no s’havia significat políticament, però en arribar la guerra es va afiliar al Partit Sindicalista. Malgrat això seria detingut el juliol de 1938 acusat de feixista. Com a regidor va dimitir l’agost de 1939 al ser multat per venda a preus abusius. Tornaria a l’Ajuntament al novembre al ser sobreseguda la multa.

Es tractava d’una Junta de gent madura -la mitja d’edat estava entorn als cinquanta anys-, on destaquen els propietaris agrícoles i industrials. La majoria tenien una experiència política prèvia: Magriña havia estat escollit regidor el 1934; Campmany, Jané i Tomàs havien tingut càrrecs de regidors a la República en els ajuntaments gestors de després dels fets d’octubre de 1934 i Alegret havia estat regidor en la Dictadura.

Pel que fa a la seva procedència política, com hem vist, tres havien militat al Partit Radical, altres tres procedien de la Lliga Catalana i tres més havien passat per la Unión Patriótica. La majoria havien patit algun tipus de persecució durant la guerra per les seves idees dretanes o la seva actitud després dels fets d’octubre i varis d’ells van estar detinguts. Dels onze regidors vuit són nascuts a Sant Cugat i els altres tres portaven des de feia anys al poble.

Malgrat que el franquisme parlava de Nuevo Estado i d’acabar amb la vella política partidista, els primers regidors franquistes eren de la vella dreta, alguns dels de “tota la vida”, i exmilitants de partits polítics. No hi haurà una certa renovació fins un any després.

El dia 9 de març de 1940 es rep un telegrama del governador civil destituint a la Junta i nomenant una de nova que va suposar una renovació total de cares -només Jordi Magriña repeteix com a regidor-, a més d’una renovació generacional -la mitjana d’edat dels regidors es situa en 9 anys menys que l’anterior-, i sobretot una renovació política, ja que ara passen a ser regidors els dirigents del partit únic, les jerarquies de la Delegación Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.