Magí Bartralot Auladell

Actualitzat: 11 desembre 2018

Magí Bartralot Auladell va nàixer a Sant Cugat el 1894 al sí d’una família de rabassaires que conreava vinyes a rabassa morta a les propietats de Can Fatjó dels Xiprers i Torre Negra, a més d’una finca al carrer Villà 51, front a Tapissos Aymat, on als anys trenta es farà una casa. Era el més gran de tres germans.

Republicanisme federal, cooperativisme i racionalisme

Bartralot1
Magí Bartralot Auladell. Extret de La veu de Sant Cugat, núm. 5 (1980)

Magí s’implicarà de ben jove en l’associacionisme local. Durant la seva joventut participarà com actor al grup de teatre de la Unió Santcugatenca, però aviat es mostrarà més interessat per les qüestions polítiques i socials. D’idees republicanes federals militarà en el Centre Federal Autonomista. També serà promotor del cooperativisme de consum. Participarà en la fundació, el 1918, de la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo, una cooperativa formada per rabassaires, ferroviaris i paletes republicans, sent escollit secretari. El mateix any, com a ferm defensor del racionalisme i el laïcisme, participarà en la creació de l’Agrupació de Cultura Racional fundada a Sant Cugat amb el propòsit de “propagar la cultura y al efecto combatirá todos los sofismas políticos, religiosos y sociales para cooperar al perfeccionamiento moral, material e intelectual de la clase obrera” de la que serà escollit president.

Rabassaire

Des de 1919 estarà lligat a l’associacionisme rabassaire local, impulsat per Francesc Layret, i el 1922 serà un dels fundadors de la Unió de Rabassaires local. Bartralot, que destacava ja com un bon orador, serà un dels ponents en l’acte de presentació de l’organització pagesa a Sant Cugat. El mateix any es presenta a les eleccions municipals sense èxit.

El 1925 es casa amb Presentació Mir Beltrán, arribada al poble feia uns anys des d’Osca. Presentació també era d’idees republicanes i maçona -el 1934 ingressaria amb el nom simbòlic de Constància al triangle d’adopció Luz de la lògia Manuel Ruiz Zorrilla de Barcelona. El 1929 Bartralot serà escollit president de la Unió Santcugatenca, per un breu període. El 1930 presidirà l’acte de presentació del Centre Republicà Federal, del que serà escollit secretari.

Regidor

En proclamar-se la República a Sant Cugat del Vallès serà un dels encarregats de pronunciar els discursos des de la balconada de la Casa de la Vila el 14 d’abril, llavors situat a la plaça sant Pere.

A les eleccions municipals de maig de 1931 seria escollit regidor pel Centre Republicà Federal. Des del seu càrrec es mobilitzarà per aconseguir la fi de les obres de la nova escola, inaugurada per Francesc Macià el juny de 1932, i la creació d’una biblioteca municipal, que es farà realitat el setembre de 1933. A més, junt amb Ramon Mas, va ser un dels impulsors de la publicació L’Avenir, en la que figurava com a propietari. Bartralot es convertirà en un dels referents de l’ala més esquerrana i obrerista del Centre Republicà Federal. Relegat en la llista electoral pel sector més moderat del federalisme no serà reelegit regidor en les municipals de 1934. En canvi, el mateix mes serà nomenat vocal rabassaire a la Comissió Arbitral Superior de Catalunya sobre conflictes de contractes de conreu.

Participarà activament als fets d’octubre de 1934 acompanyant, junt amb el seu germà Bonaventura, al líder de la Unió de Rabassaires i diputat d’ERC Amadeu Aragay, que residia a Sant Cugat, pels pobles del voltant requisant armes. Per aquests fets seria detingut i empresonat al vaixell Uruguay. Jutjat l’octubre de 1935 seria condemnat a 6 mesos i un dia de presó.

Del Comitè a l’alcaldia

El juliol de 1936 formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat del Vallès en representació del Centre Republicà Federal. En aquests primers mesos de guerra acollirà a casa seva a una nena refugiada de 12 anys, l’Ángela Vila Bermejo, que procedia de Mieres (Astúries).

El 14 d’octubre de 1936 Magí Bartralot seria escollit alcalde a proposta de la CNT i per aclamació de la resta de regidors d’un consell municipal format per CNT, POUM, PSUC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana Republicana i el seu mateix partit, ERC, representat a Sant Cugat pel Centre Republicà Federal. En uns moments difícils, en què ja s’intuïa que la guerra aniria per llarg i en mig d’un procés revolucionari les forces obreres i d’esquerres de Sant Cugat el van triar com a cap visible de la població.

Serà reelegit de nou pel càrrec l’octubre de 1937, després de la reorganització municipal que suposà l’eliminació del POUM. Bartralot es mantindria com alcalde fins a la seva dimissió el 19 de gener de 1938, arrel de l’oposició de CNT i PSUC al nou pressupost. La política de control del mercat negre, les tensions amb la Unió de Rabassaires, cada vegada més influenciada pels comunistes, i els nous impostos van acabar distanciant a Magí Bartralot i ERC del PSUC, que fins llavors havien estat els seus principals aliats de govern, junt amb Acció Catalana. Magí marxà del càrrec acusant al PSUC d’obstruccionisme i a la CNT de manca de col·laboració. Poc després seria cridat a files.

Exili i retorn

Magí i Bonaventura Bartralot, Toulouse, 1946. Foto cedida per Andrea Casanova, via Josep Perea
Magí i Bonaventura Bartralot, Toulouse, 1946. Foto cedida per Andrea Casanova, via Josep Perea

Magí es va exiliar a França. Sembla que va col·laborar amb la resistència antinazi. Acabada la guerra, gràcies al seu amic Ramon Mas, trobarà feina cuidant porcs a Carcassona, per passar més tard a treballar al viver d’arbres de «La Flambelle» a Toulouse on es retrobarà amb el seu germà Bonaventura Bartralot, també exiliat i supervivent del camp de concentració nazi de Mathausen.

Magí tornaria a Sant Cugat el 1948, retrobant-se amb la seva dona, que havia patit la repressió franquista per la seva adscripció a la maçoneria. Decebut per la situació política que troba es va retirar a treballar les seves terres, abandonant la política activa.

Moriria a Sant Cugat el 1980. Fidel fins al final a les seves idees va deixar com a última voluntat el desig de ser enterrat civilment i amb la bandera republicana cobrint el taüt.

Anuncis

El republicanisme federal a Sant Cugat (1900-1939)

El federalisme neix a Sant Cugat unit al moviment rabassaire. Els lligams entre federals i rabassaires es remuntaven a la Primera República, quan sent president Pi i Margall, es va proclamar una llei que declarava redimible la rabassa morta. La llei mai seria posada en pràctica, però sí serà l’inici d’un corrent de simpatia dels rabassaires vers els federals.

crf
Escut del Centre Republicà Federal de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat seran rabassaires que havien estat afiliats a la Secció Espanyola de la Internacional, els que el 1895 creïn la Societat d’Agricultura, que el 1900 s’adherirà al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF). El lligam polític entre rabassaires i federals s’intensificarà el 1919. Aquell any Francesc Layret va guanyar, com advocat d’un rabassaire santcugatenc, un plet front al propietari de Torre Negra. La victòria judicial es va celebrar al poble amb un míting del mateix Layret, acompanyat de Lluís Companys, d’on sortirà la idea de formar un sindicat rabassaire, que el 1922 es convertirà en l’agrupació local de la Unió de Rabassaires. A més es fundarà el Centre Federal Autonomista (CFA), que recolzarà la campanya electoral de Layret. Durant la Dictadura de Primo de Rivera els federals santcugatencs seran la principal força d’oposició, malgrat la desaparició del CFA el 1925. El 1930, amb la caiguda del dictador, es reorganitzaran. Naixerà el Centre Republicà Federal (CRF), presentat a l’abril pels rabassaires Magí Bartralot i Ramon Mas. Fundat per deu socis, el 1931 passava dels 150, convertint-se en la principal força política local. Els membres del CRF eren pimargallians a ultrança, defensaven l’autonomia municipal i un ideal iberista, més que nacionalista. Estaven molt influïts pel pensament social de Francesc Layret i eren fortament anticlericals.

El CRF no participarà a la Conferència d’Esquerres de març de 1931, que donarà origen a ERC, mantenint-se fidels al PRDF. Es presentaran a les municipals d’abril dins d’una heterogènia Candidatura Administrativa de Coalició. Malgrat perdre les eleccions per poc més d’un punt percentual davant dels monàrquics, el 14 d’abril són membres del CRF els que proclamen la República a Sant Cugat, formant un ajuntament revolucionari, amb el federal Roc Codó com alcalde. A les eleccions municipals, repetides el maig, el CRF obté una victòria aclaparadora, amb més del 70% dels vots, possibilitada per la caiguda de la xarxa caciquil i les expectatives de canvi polític que els federals representen. A les legislatives de juny ERC guanya les eleccions, a Sant Cugat amb un 81.3% dels vots. Aquesta victòria fa que el CRF decideixi el desembre adherir-se a ERC, encara que no perdran mai el contacte amb el PRDF, participant en les seves assemblees com oients.

Els federals des del poder municipal tracten de millorar la situació de les classes populars que han dipositat la seva confiança en ells. S’inaugurarà l’escola del poble, una biblioteca pública, la nova Casa de la Vila i s’iniciaran obres públiques per millorar l’habitabilitat i donar feina als aturats. A més, inicien una política de laïcització que els enfrontarà amb el sector catòlic de la vila.

Tant el CRF, com ERC aniran perdent recolzament, però continuarà sent la força hegemònica de la vila. A les eleccions de 1932 ERC obté a Sant Cugat el 54.7% dels vots i a les de 1933 un 49.5%. A les municipals de 1934 el CRF, recolzat per la Unió de Rabassaires, guanyà a la coalició de la Lliga, ACR i UDC, amb un 59% dels vots. El CRF seguirà a Companys en la seva proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, per això seran desallotjats del poder municipal i nou dels seus dirigents patiran presó. No serà fins a la victòria del Front d’Esquerres de febrer de 1936 -a Sant Cugat amb un 61.7% dels vots- que retornin al capdavant de l’Ajuntament.

La guerra va suposar l’inici d’una revolució social, que va sobrepassar als federals moderats, que van haver de cedir el poder al sector del CRF més esquerrà, liderat per Magí Bartralot, i a les organitzacions obreres. La repressió franquista estroncarà la tradició federalista santcugatenca.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 18 de gener de 2013