La conflictiva verema de 1931

Els rabassaires havien donat suport massivament a ERC a les eleccions de 1931 i esperaven que amb la seva victòria les seves demandes de contractes de conreu justos trobessin resposta als nous òrgans republicans. Al cap de quinze dies de la proclamació de la República la Generalitat provisional ja va publicar un decret pel qual es prohibia el desnonament d’arrendataris rústics amb una renda inferior a 1.500 pessetes, si no era per falta de pagament. A més, el Ministeri d’Agricultura va dictar dos decrets què obrien les portes a la revisió de contractes de conreu, sempre que el preu de l’arrendament fos superior a la renda que corresponia al líquid imposable establert a la contribució.

UdRL’11 d’agost de 1931 es celebra al teatre de La Unió de Sant Cugat una assemblea comarcal de delegats del Vallès de la Unió de Rabassaires. En la reunió s’acorda fomentar la denúncia dels contractes als jutjats. També es decideix que, recolzant-se en la nova legislació, s’escampi la consigna de “tot cap a casa”, és a dir, no entregar al propietari la seva part de la verema, en la majoria dels casos un terç del collit, fins que es pronunciïn els tribunals sobre les demandes de revisió. Proposen que mentrestant no arriben les sentències s’ingressi la part del propietari als jutjats municipals.

Segons recull La Veu de Catalunya els rabassaires de Sant Cugat “estan molt animats: diuen que enguany ja no hauran de donar la part corresponent als propietaris“, però es mostra esperançada en “que a última hora el bon sentit s’imposarà i no caldrà recórrer a procediments extrems“, ja que, de fet, “la majoria de parcers van a pesar a casa dels propietaris els coves de raïms que cullen per vendre a la plaça“. Aquests desitjos d’una verema pacífica no es compliren.

Els rabassaires amb terres conreades a Sant Cugat havien presentat 242 demandes de revisió de contractes durant l’any 1931, un 12% de les presentades al partit judicial de Terrassa. Cal tenir en compte que de les 455 demandes plantejades a Cerdanyola, moltes també devien pertànyer a rabassaires santcugatencs que conreaven terres d’aquell terme municipal. Segons Ramon Mas, el líder rabassaire local, els pagesos santcugatencs van presentar més de 500 demandes que afectaven propietats de Cerdanyola, com el Castell, Can Costa, Can Fatjó dels Xiprers i Can Fatjó dels Urons, i de Sant Cugat, com Can Solà, Can Magí, Torre Negra, Can Volpelleres, Torre Blanca, Can Gatxet, Can Cabassa, Can Canyameres, Can Mates i Can Marcet. El 27 d’agost es fa a Sant Cugat una nova assemblea comarcal de la Unió de Rabassaires que es mostra ferm en la protesta. A tot Catalunya, confiats en la protecció de la nova Generalitat, els rabassaires plantegen 29.729 demandes de revisió de contractes davant dels tribunals.

Per la seva banda, els propietaris vallesans, agrupats en l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, entre ells els grans propietaris santcugatencs, que tenen com a representant a Pere San, es reuneixen el dia 17 de setembre amb el governador civil per tractar el conflicte. Sembla que les seves demandes tenen èxit, ja que l’endemà -dia 18-, data de començament de la verema al Vallès, es presenta la Guàrdia Civil a les vinyes demanant als rabassaires l’autorització del propietari per fer la collita, així com el rebut del pagament de la seva part. Davant d’aquesta requisitòria els rabassaires que havien plantejat demanda de revisió mostren el rebut de l’ingrés fet al dipòsit municipal, on havien consignat entre 35 i 40 pessetes per quartera com a valor de la part de la verema corresponent al propietari fins que no es resolguessin els plets plantejats.

El dia 19 es presenten més guàrdies civils a cavall que comproven que la collita s’està fent sense la presència del pesador, que era l’encarregat pel propietari de controlar que es pagui el terç. L’endemà són detinguts Joan Mas Jané -pare de Ramon Mas-, Domènec Solà Puigoriol i Albert Llunell Debesa, tres veterans rabassaires de Sant Cugat que conreen vinyes de la propietat de Can Fatjó dels Xiprers. Són portats davant del propietari, José Fatjó dels Xiprers Pi, un carli i destacat membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Se’ls insta que signin la renúncia a la revisió de contracte. Els rabassaires es neguen i són ingressats a la presó de Sabadell, junt amb altres catorze rabassaires de Cerdanyola, Ripollet i Sentmenat.

En tenir coneixement dels fets la Unió de Rabassaires local es mobilitza i dos dels membres més actius, Ramon Mas i Vicenç Gimferrer, visiten els pobles de la comarca en motocicleta explicant les detencions i convocant a la vaga als rabassaires. La mateixa nit es reuneixen els rabassaires santcugatencs que decideixen convocar una manifestació de protesta per l’endemà.

vista2
Sant Cugat rodejat de vinyes

Mentrestant, a Barcelona una comissió de la Unió de Rabassaires s’entrevista amb Oriol Anguera de Sojo, governador civil de Barcelona, sense arribar a cap acord. El dia 20 la vaga s’estén ràpidament i a Sant Cugat aturen, fins i tot, les fàbriques. A més, una manifestació pacífica de 500 rabassaires recorren els carrers de la vila demanant l’alliberament dels presos. Els rabassaires entreguen dotze plecs de signatures donant suport a les seves demandes, per adjuntar a la instància que l’alcalde s’encarrega d’enviar al governador. El mateix dia els jutges municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, junt amb una comissió de rabassaires, visiten al governador civil denunciant les coaccions de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra i demostrant que s’han fet els dipòsits a compte als jutjats. L’únic que aconsegueixen és l’alliberament dels presos.

Finalment ha d’intervenir el mateix president Francesc Macià, que junt amb Anguera de Sojo, convoquen a la Unió de Rabassaires i a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre a una reunió al Palau de la Generalitat. D’allà surt un acord provisional, l’anomenat “pacte de la Generalitat”, que reduïa en una part la quantitat a pagar pels arrendataris, el que suposava per als rabassaires santcugatencs passar de pagar un terç a pagar un quart. Propietaris i parcers es comprometien a més a resoldre els conflictes per mitjà de les comissions arbitrals mixtes, que encara s’havien de crear. En conèixer l’acord alguns rabassaires de Sant Cugat reinicien la verema el mateix dia 22, però altres es neguen i afirmen que l’acord és una enganyifa. Aquests són dissolts per la Guàrdia Civil. Els dies 23 i 24 es formen piquets de rabassaires vaguistes a la sortida del poble impedint les feines al camp. Finalment, dirigents de la Unió de Rabassaires traslladats a Sant Cugat els convencen de reiniciar la feina.

Malgrat aquest acord la “qüestió rabassaire”, com veurem en una entrada futura, tornarà amb força el 1934.

Anuncis

Ramon Mas Colomer, líder rabassaire (1903-1995)

Actualitzat: 30 octubre 2018

Ramon Mas i Colomer va néixer a Sant Cugat del Vallès, al carrer de la Sort número 3, a la casa pairal del seu avi matern, el 6 de setembre de 1903. Era l’hereu d’una família de rabassaires, coneguda per la banda de la seva mare com els Rull.

Ramon Mas a un acte d’Unió de Pagesos, [1977]. Arxiu Històric de CCOO de Catalunya
De ben jove va començar a treballar la terra amb la seva família, sobretot la vinya. Va anar a escola només fins als 12 anys. Llegeix tot el que cau a les seves mans, incitat sobretot pel seu avi Ignasi Mas Cordera, un vell republicà federal. Aviat pren consciència dels problemes dels rabassaires i l’abús que suposa l’anomenat contracte de rabassa morta. Després d’un míting, l’abril de 1919, a Sant Cugat de Lluís Companys i Francesc Layret cridant a l’associacionisme rabassaire, Mas participà en la creació d’una unió de pagesos local, que més tard formà l’agrupació santcugatenca de la Unió de Rabassaires, fundada el 1922.

Republicà federal

També participa de la vida associativa i política del poble. És jugador del Sant Cugat Sport Futbol Club i soci de la Unió Santcugatenca. Seguint les idees republicanes de la seva família, el 1930 Ramon Mas va ser un dels fundadors del Centre Republicà Federal, l’organització republicana federal que dominaria la política santcugatenca durant tota la República.

Com a bon orador que era, va participar en els mítings de la campanya de les eleccions municipals d’abril de 1931 defensant la Candidatura Administrativa de Coalició, que agrupava a membres del Centre Republicà Federal coalitzats amb altres elements oposats als cacics tradicionals del poble. El 14 d’abril de 1931 estaria present a la balconada de l’ajuntament des d’on es va proclamar la República a Sant Cugat. Durant aquests primers dies de República es va desarmar al Sometent i es va formar una Guàrdia Republicana dirigida per Ramon Mas.

Líder rabassaire

Durant el període republicà seria el líder dels rabassaires santcugatencs. Va ser un dels promotors de la vaga de la verema de setembre de 1931, provocada per la detenció de rabassaires del Vallès -entre ells el seu pare Joan Mas Jané- que es negaven a entregar la part corresponent a l’amo fins que no es resolguessin els conflictes plantejats als jutjats. La vaga acabaria amb l’anomenat “pacte de la Generalitat” pel que es reduïa en una part la quantitat a pagar pel rabassaire, el que suposava per la majoria dels rabassaires santcugatencs passar de pagar un terç a pagar un quart. Propietaris i parcers es comprometien, a més a resoldre els conflictes per mitjà de les comissions arbitrals mixtes, que encara s’havien de crear. Malgrat tot, la qüestió rabassaire seguirà sent causa de conflicte.

Ramon Mas és escollit el 1931 representant dels arrendataris a la Cambra Agrària Oficial del Vallès, per passar el 1932 a ser el representant dels rabassaires a la Comissió Arbitral del Districte de Terrassa. El mateix any és escollit delegat del Vallès Occidental al Comitè Central de la Unió de Rabassaires. El 31 d’octubre de 1933 és nomenat vocal titular de la Comissió Arbitral Superior de Catalunya en nom de la Unió de Rabassaires, junt amb el líder de l’organització rabassaire Josep Calvet, es tracta de l’òrgan superior dedicat a la resolució de conflictes laborals al camp.

La tardor de 1931 havia participat en la redacció de les tesis agràries del Bloc Obrer i Camperol, amb una important presència a Sant Cugat, però va continuar militant al Centre Republicà Federal, que des de 1932 estava adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquesta època va participar en mítings rabassaires i republicans a tota la comarca.

A més, des de la seva fundació el 1932 fins a 1934 va dirigir l’òrgan de premsa dels federals i els rabassaires de Sant Cugat, L’Avenir, a més de fer de corresponsal del diari republicà barceloní El Diluvio. Des de les pàgines d’aquestes publicacions manté periòdiques polèmiques amb els propietaris rurals i el món catòlic local.

Jutge municipal

El 22 de març de 1933 es va casar amb Eulàlia Badia Bell. Vivia llavors al carrer Sabadell, número 39. Aviat naixeria el seu primer fill Llibert. El juny de 1934 és escollit jutge municipal, càrrec des del qual defensa als rabassaires amenaçats de desnonament.

Arran dels fets d’octubre de 1934 seria cessat com a jutge i empresonat a la Model, malgrat que no havia participat directament en els esdeveniments per trobar-se malalt al llit. Seria alliberat el dia 15 d’octubre pel jutge Arturo Galan però, en canviar el cas de magistrat, tornaria a ser detingut durant uns mesos. Va ser jutjat, junt amb onze veïns més de Sant Cugat, el 28 de juny de 1935, resultant absolt.

Després de la victòria del Front d’Esquerres, a les eleccions de febrer de 1936, seria reposat com a jutge municipal. Des d’aquest càrrec fomenta les demandes contra els desnonaments de terres practicades després dels fets d’octubre de 1934 i d’indemnitzacions econòmiques per als rabassaires afectats. Entre aquests es trobava ell mateix, que havia estat desnonat el 1934 de les terres que conreava a Can Canyameres.

Afiliació al PSUC i Guerra Civil

El 8 de març de 1936 va participar, com a representant de la Unió de Rabassaires, al gran míting, organitzat a la Monumental de Barcelona, de rebuda als presos amnistiats i en solidaritat amb les víctimes del feixisme. A l’acte van participar diferents oradors de partits d’esquerra i diputats.

La política portada a terme per Joan Comorera, líder de la Unió Socialista de Catalunya, com a conseller d’Agricultura el 1934 i l’empresonament i el desnonament patit, que havien radicalitzat les seves postures, el fan allunyar-se d’ERC i apropar-se als partits marxistes que es trobaven en procés d’unitat. El juny de 1936 Ramon Mas va participar com orador en un míting a la plaça de braus de Les Arenes junt amb representants dels partits que el juliol de 1936 crearien el Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit al qual Ramon Mas es va afiliar.

Amb l’inici de la Guerra Civil seria membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat representant a la Unió de Rabassaires i un dels promotors de la confiscació de terres als grans propietaris en el municipi. Com a jutge municipal tracta de preservar el Monestir i protegeix a les monges franciscanes que tenien una escola a Sant Cugat. Va ser nomenat delegat del Servei de Cooperació Agrícola de la Regió VI, integrat pels representants dels sindicats locals cooperatius de la Cerdanya, Osona i Ripollès. Aquest càrrec el va permutar el gener de 1937 amb el delegat del mateix Servei a la Regió I (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), per trobar-se més a prop dels seus respectius domicilis. El setembre de 1938 seria cridat a files, integrant-se a la 123 Brigada Mixta de la 27 Divisió, antiga Columna Del Barrio.

Exili

Després de la derrota republicana va passar a França, on està reclòs un temps al camp de concentració d’Argelers. Aconseguida la llibertat va fixar la seva residència a Narbona, al departament de l’Aude, però aviat és enrolat en una de les Companyies de Treballadors Estrangers creades pel govern francès l’abril de 1939 per mobilitzar als treballadors estrangers del país, una bona part refugiats espanyols, en tasques agrícoles o industrials, o bé, per construir fortificacions militars.

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial l’enrolament va ser obligatori. Mas és enviat a treballar a la línia Maginot. Durant els primers dies de l’ocupació alemanya és detingut pels alemanys. Va fugir i va aconseguir arribar de nou a l’Aude, on es va unir a les files de la resistència contra l’ocupació nazi, formant part del 2n Batalló de la 5a Brigada de l’Agrupació de Guerrillers Espanyols, actuant a la zona de Carcassona. Va formar part de l’Aliança Nacional de Catalunya, organització afí a la Unión Nacional Española, promoguda pel PSUC i el PCE.

Acabada la guerra treballa a Carcassona com a professor a l’École d’Agriculture Charlemagne durant prop de vuit anys. El 1945 participa en la reorganització de la Unió de Rabassaires a l’exili a França, sent delegat departamental de l’Aude. També escriu a Lluita, òrgan del PSUC, i La Terra, l’òrgan de premsa del sindicat rabassaire, amb el pseudònim de Salvi Colomer. El juny de 1948 és un dels vuit signataris d’un manifest publicat a Lluita, que és l’origen de l’escissió de la Unió de Rabassaires a França entre el sector més proper a ERC i la facció més propera als comunistes, que encapçalava Evarist Massip. Ramon Mas serà vicepresident d’aquesta darrera.

El 1948 guanya el Premi Maspons i Camarasa als Jocs Florals celebrats a París amb el treball “A l’antiga capital vallesana”, dedicat a Sant Cugat. També va destacar com a estudiós del tema rabassaire. El 1959 guanya el Premi Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a París, amb un treball sobre el problema de la rabassa morta. El 1967, dins de la col·lecció d’Aportació Catalana, va publicar el llibre “La pagesia catalana i els seus problemes” i el 1970 guanyaria el Premi Festa de Maig de les Lletres Catalanes, atorgat per l’editorial Nova Terra, amb la seva obra “Camins pagesos de Catalunya”, que seria publicada el 1972. De fet, als anys trenta ja havia escrit alguna obra teatral, amb el tema del conflicte rabassaire com a rerefons, com “Sense ànima”, publicada com fulletó dins de L’Avenir.

Retorn

Sabem que el 1956 residia a Sant Genís de Fontanes al Rosselló francès, on segurament dirigia alguna explotació agrícola de vinyes. Va tornar a Sant Cugat el 1969, després de passar un temps a Andalusia, també treballant com a tècnic agrícola. Llavors ja havia mort la seva dona, amb la que havia tingut alguna trobada a França.

Durant la Transició participarà en la fundació de la Unió de Pagesos el 1976, en l’acte d’homenatge a Francesc Layret celebrat el novembre de 1977 i escriurà diferents articles de temes agraris i cooperativistes al diari Avui, destacant la sèrie “El cooperativisme agrari a Sant Cugat del Vallès”, publicat en cinc entregues entre maig i juliol de 1980.

Ramon Mas va morir a Sant Cugat l’estiu de 1995.

Col·lectivistes cerdanyolencs versus rabassaires santcugatencs: la disputa pel vi de Can Fatjó dels Xiprers

Gràcies al col·lectiu Mai més, fa un temps es va reeditar el llibre Tal como lo vi: La colectividad de Cerdanyola-Ripollet 1936-1939. Es tracta del testimoni de José García Sánchez (1922-1998), conegut com Carreta, sobre aquesta experiència autogestionària del poble veí . L’obra, escrita quaranta anys després del fets, és més una explicació de les idees que impulsaven la col·lectivització que una narració del dia a dia de la col·lectivitat, de la que se’ns dóna una visió un xic idealitzada. Això no invalida la importància d’aquesta aportació, d’un llibre que, editat originalment el 1981, era fins ara difícil de trobar. Si em permeteu l’anècdota, jo després de molt perseguir-lo el vaig aconseguir consultar a la biblioteca del CSO Torreblanca !!

Una de les històries en les que no entra el llibre és el conflicte que van tenir els rabassaires santcugatencs, agrupats en el Sindicat Agrícola i dirigits per la Unió de Rabassaires, amb la Col·lectivitat de Camperols CNT-FAI de Cerdanyola-Ripollet. Els rabassaires sancugatencs havien arribat a un acord amb la col·lectivitat camperola local, però no va ser així amb els de Cerdanyola-Ripollet. Aquesta col·lectivitat considerava com a terres seves les de les propietats de Can Fatjó dels Xiprers i Can Fatjó dels Urons, que estaven majoritàriament dins del terme municipal de Cerdanyola, encara que històricament havien estat conreades per rabassaires de Sant Cugat. El conflicte es va intentar solucionar després de la visita del comissari d’agricultura santcugatenc a Cerdanyola, acordant-se el lliurament a l’administració de Cerdanyola de les terres d’ambdues masies a canvi de que la col·lectivitat tornés el crèdit de 7.500 pessetes que l’havia donat el consistori santcugatenc.

Colectivitzacio-CNT-FAI
Foto extreta de http://www.revistaderipollet.cat

El problema va venir quan els col·lectivistes de Cerdanyola van prendre possessió de Can Fatjó dels Xiprers, ja que van trobar el celler de la propietat buit. I és que els parcers santcugatencs de la propietat, davant del perill de què el vi emmagatzemat a la masia, fruit del seu treball, fos confiscat, havien decidit en una assemblea convocada pels germans Grau Mercè, dirigents de la Unió de Rabassaires local i parcers ells mateixos de la propietat, repartir-se el vi.

Efectivament, el regidor d’agricultura pinenc Joan Andreu es va presentar dies després a Can Fatjó dels Xiprers acompanyat dels rabassaires i va demanar les claus de la bodega al masover Joan Julià, ja que l’administrador de la finca, José Fatjó dels Xiprers Pi, membre de l’IACSI i de la CEDA, havia fugit a França per incorporar-se després al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, morint als combats de Codo l’agost de 1937.

En total 150.000 litres de vi normal i 40.000 de vi ranci van ser traslladats amb la camioneta municipal al celler del Sindicat Agrícola. El vi es va repartir entre els rabassaires de la propietat segons la quantitat que els pertanyia per rebaixar les rendes que havien pagat al propietari. La resta va ser entregat a la Conselleria d’Economia de la Generalitat.

Però els de la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola-Ripollet no es van resignar i un grup d’ells es va presentar armat a Sant Cugat per reclamar el vi. Els rabassaires santcugatencs, també armats, no van cedir. Es va aconseguir reconduir la situació i els cerdanyolencs es van retirar. Finalment, en el conflicte va haver d’intervenir la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, que va convocar a les parts a una reunió a l’ajuntament de Cerdanyola. Després de la trobada les coses van quedar com estaven, les terres per la col·lectivitat camperola de Cerdanyola-Ripollet i el vi pels rabassaires santcugatencs.