El cooperativisme obrer de consum a Sant Cugat: d’El Espejo a La Unidad Obrera

[Actualitzat: 26 de novembre de 2019]

Les cooperatives obreres de consum van començar a funcionar a Catalunya a finals del segle XIX impulsades per federalistes i sindicalistes. Aquestes associacions de consumidors compraven productes bàsics a l’engròs que després eren distribuïts entre els seus socis. D’aquesta forma abaratien els preus dels productes de primera necessitat que consumien i milloraven la seva qualitat, tot eliminant l’odiada figura de l’intermediari. Si es produïen beneficis es feien servir per a prestacions socials per als cooperativistes o com a fons de previsió.

Els primers intents de cooperativisme obrer

A Sant Cugat, després de les diferents mútues que van sorgir a finals del segle XIX, el primer intent de crear una cooperativa de consum va ser la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo. Aquesta cooperativa va ser fundada el juliol de 1918 per dinou socis, bàsicament rabassaires, paletes i ferroviaris d’idees republicanes. El primer president va ser Josep Abelló Llorens i tenia com a secretari a Magí Bartralot1. Devia estar afiliada a la Federació de Cooperatives Catalanes que el 13 de juliol de 1919 va organitzar un acte de propaganda cooperativista a Sant Cugat2. El 1920 encara funcionava i estava presidia llavors per l’antic dirigent de la Societat de Paletes de Sant Cugat i republicà radical Josep Llopart Blay. La cooperativa no reeixí.

El 1924 hi hauria un nou intent cooperativista, aquesta vegada a càrrec de ferroviaris, que fundaren la Cooperativa Obrera de Consumo El Nuevo Día3. Tampoc durarà gaire.

Cooperativisme de consum durant la República

unidadobreraL’arribada de la República suposà un nou impuls per al cooperativisme. El govern central proclamà el 1931 la Llei de cooperatives i el Parlament de Catalunya aprovà el febrer de 1934 la Llei de bases de la cooperació, que fomentà la constitució de noves cooperatives.

És precisament arran d’aquesta llei que es torni a formar a Sant Cugat una cooperativa de consum. Serà al setembre i es dirà, en un primer moment, Unió Mutual Obrera, però aviat és rebatejada com a Cooperativa La Unidad Obrera.

Aquesta vegada els impulsors eren sindicalistes i anarcosindicalistes del Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Sant Cugat, adherit a la CNT, i comunistes del Bloc Obrer i Camperol. Va tenir el primer local al carrer Francesc Layret (avui Santa Maria), on venia als seus associats queviures i productes de xarcuteria. Després dels Fets d’Octubre de 1934 la Cooperativa seria rellançada com una forma de fomentar la solidaritat i l’ajuda mútua en uns moments de repressió política i social de molts dels seus associats.

El creixement durant la guerra

Però el seu moment d’esplendor arriba amb la Guerra Civil. La Generalitat, en mig del procés revolucionari, reforça el moviment cooperatiu i exerceix una certa tutela sobre les cooperatives nomenant delegats-interventors. El 15 d’agost del 1936 es designa a Josep Navarro Monpeau com a interventor de La Unidad Obrera .

A partir de gener de 1938, quan una ordre ministerial dona més atribucions a les cooperatives de consum en el repartiment de proveïments, l’afiliació creix ja que els veïns asseguraven així l’accés a les subsistències. També és el cas de La Unidad Obrera. En aquest període de revolució econòmica i social la cooperativa supera els 650 associats i reparteix unes 4200 racions. Més d’un centenar de refugiats arribats al poble fugint dels combats se’n faran socis.

Trasllada el seu local als baixos de la casa que havia confiscat la CNT com a seu a la plaça de la República (avui Sant Pere), un ampli edifici que havia servit de Casa de la Vila fins al 1932. Allà quatre dependents atenen als associats. A més, el setembre de 1938, l’Ajuntament els cedeix la masia Can Perbell, a tocar dels Quatre Cantons.

Tarja de consum de la Cooperativa "La Unidad Obrera"
Tarja de consum de la Cooperativa “La Unidad Obrera”

La cooperativa està adherida a la Federació de Cooperatives de Catalunya i serà presidida per destacats militants cenetistes propers a la FAI com el ferroviari Isidoro Checa, darrer alcalde republicà, o el paleta Francisco Martínez.

La Unidad Obrera continua funcionant, fins i tot, uns mesos després de l’entrada dels franquistes a Sant Cugat, però aviat el nou règim franquista acaba amb aquesta experiència d’autogestió obrera4.

Durant la guerra també es va adherir a la Federació de Cooperatives de Catalunya el Casal Cooperatiu de Valldoreix, que va col·locar la primera pedra el 12 d’abril de 1936 i que s’inaugurarà un any després.

Notes

  • Els dinou fundadors són: Josep Abelló Llorens (president), el paleta Firmo Arnau Comas (vicepresident), Leodegari Sitges Cañameras (tresorer), Francesc Cañameras Picaso (comptador), el paleta Lluís Puell Alemany (vocal), Josep Caldés Artigas (vocal), Francesc Iborra Castelló (vocal), el rabassaire Magí Bartralot Auladell (secretari), el comerciant Andreu Casals Boldú (vicesecretari), el paleta Josep Llopart Blay (examinador de comptes), el ferroviari Miquel Garrell Casamitjana (examinador de comptes), Gabriel Alzamora Ballester (proveïments), Leodegari Vilaró Cañameras (proveïments), Francesc Domènec, Josep Iborra, Lluís Martí, el paleta Medir Cahís Canals, Francesc Pérez i el paleta Alfons Masana. AGCB, Registre d’Associacions, núm. 9.479.

  • La Publicidad, 11 julio 1919

  • Expedient de Cooperativa Obrera de Consumo El Nuevo Día. Registre d’Associacions, núm. 11.872. Arxiu Delegació del Govern a Catalunya.

  • Un petit testimoni d’una de les seves dependentes a: Garcia Cobacho, Trinitat. La meva vida, la meva gran lluita i el meu puntal. Sant Cugat: autora: 2004, p. 35..

Isidoro Checa Valero, el darrer alcalde republicà de Sant Cugat

Actualitzat: 11 de desembre de 2018
Isidoro Checa
Isidoro Checa Valero (Fotografia cedida per la família)

Isidoro Checa Valero havia nascut a Jaén el 1890. Va emigrar a Catalunya i el 1923 s’instal·la a Sant Cugat del Vallès amb la seva dona i les seves filles. També arriben a la vila els seus germans. Treballa de ferroviari als Ferrocarriles de Cataluña, S.A..

Anarquisme i sindicalisme

El 1931 havia ingressat en la Secció de Barcelona de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària, el sindicat dels ferroviaris de la CNT, reorganitzat a partir de març de 1931. Amb l’arribada de la República es convertirà en un dels líders sindicals a la seva empresa i en membre del Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Sant Cugat.

Isidoro Checa era afí al sector anarquista, proper a la FAI, dins del sindicat anarcosindicalista, sector que estava en minoria a Sant Cugat, on la CNT passà a està dirigida per comunistes del Bloc Obrer i Camperol a partir de 1933. Els anarquistes i faistes locals estaven organitzats en l’Ateneu Obrer Cultural, creat el 1932, del que Isidoro Checa era secretari.

A partir de finals de 1935 participarà en la reorganització del malmès sindicat local de CNT, clausurat després dels Fets d’Octubre de 1934, que ara passarà a estar sota hegemonia anarcosindicalista. A més, és l’encarregat de distribuir al poble premsa anarquista, publicacions com la revista Estudios, que rep al seu domicili del carrer Balmes i distribueix entre la trentena de lectors que té a Sant Cugat.

Isidoro Checa, a més, va ser secretari de la Cooperativa “La Unidad Obrera”, una cooperativa de consum impulsada per sindicalistes, anarquistes i comunistes, que després dels Fets d’Octubre de 1934 seria rellançada com una forma de lluita contra la repressió econòmica.

Guerra Civil

Amb l’inici de la revolució de juliol de 1936 va formar part, representant a la CNT, del Comitè de Central dels col·lectivitzats Ferrocarrils de Catalunya. A més, va destacar com a dirigent del Comitè de Milícies Antifeixista de Sant Cugat i aviat entrarà al consistori santcugatenc, a partir d’octubre pinenc, com a representant de la CNT. El 14 d’octubre de 1936, quan es formi el nou Ajuntament seguint les noves directrius de la Generalitat, Isidoro Checa serà nomenat segon alcalde en el consistori d’unitat antifeixista que encapçala el republicà federal Magí Bartralot. Checa es mantindria com a conseller de la CNT durant tot el conflicte. Durant un temps fou el cap d’Economia, per passar més endavant a dirigir els Serveis Públics.

L’11 d’agost de 1937 seria detingut per forces d’ordre públic acusat de tinença il·lícita d’armes de foc. Arran dels Fets de Maig de 1937, el ministre de Governació havia prohibint la possessió d’armes en la rereguarda. Per fer complir el ban es van realitzar escorcolls. Per exemple, el dia 22 de maig forces policials havien escorcollat a Pins del Vallès cases particulars i seus polítiques i al final del dia havien recollint vint-i-dos carrabines -sis d’elles inservibles-, dinou escopetes de caça, un sable, dos baionetes, quatre bombes de ma i setanta-set bales. L’agost tornen i troben armes al domicili d’Isidoro Checa, que ara viu al carrer Bergara. És empresonat a Terrassa, sent traslladat posteriorment a la Model. Aquesta detenció i les freqüents visites policials al poble són criticades pel consistori que avalen a Checa com un antifeixista. El mateix fa el seu sindicat. Isidoro Checa serà alliberat el 17 de desembre de 1937, ja que les armes trobades -“un mosquetón antiguo, así como municiones y un escopeta y varias armas antiguas”- es consideren inservibles pel jutge. El cas serà sobresegut el gener de 1938.

Aval de Checa Valero, Isidoro. 29.08.1938. Fons Llei 21 del 2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya. (ANC1-886-T-2806)

Isidoro Checa es reincorpora al consistori el 12 de gener de 1938. Després de la dimissió com alcalde de Magí Bartralot, el gener de 1938, l’ajuntament pinenc és dirigit per una aliança entre CNT i PSUC. Passen per l’alcaldia dos batlles cenetistes, Pere Puig Pla -de gener a abril- i Ismael Castelló Vicedo, que estarà al càrrec poc menys d’un mes, ja que el aviat es mobilitzat per a treballar a les brigades de fortificacions. Així, el 3 de maig de 1938 és escollit nou alcalde de Pins del Vallès el cenetista Isidoro Checa Valero. L’anarquista Checa seria el darrer alcalde republicà de Sant Cugat.

Exili

Amb l’arribada de les tropes franquistes a Sant Cugat, el 26 de gener de 1939, s’unirà a la munió de persones que fugen cap a França. Passarà la frontera acompanyat de la seva dona, la lleidatena Emilia Mayen Balaguer, les seves tres filles -Mercedes, Luisa i Isidora-, el seu gendre i una neta de només un any. Serà internat al camp d’Argelès, d’on aconsegueix sortir mesos després instal·lant-se al municipi d’Agen (Lot-et-Garonne).

A l’exili mantindrà la seva vinculació a la CNT, continuant la seva militància a la Federació Nacional d’Indústria Ferroviària. Va ser membre del Momiment Libertari Espanyol i de la Federació Local de CNT a Agen, a més de secretari local de Solidaritat Internacional Antifeixista.

Va morir al municipi aquità el 14 de maig de 1956.

En la seva necrològica l’òrgan cenetista Solidaridad Obrera explicava que “el entierro fue civil, tal como él y sus familiares lo deseaban, y el féretro iba cubierto con la bandera roja y negra” i destacava su “temperamento siempre dispuesto a dar la mano al débil; hablaba lo justo. Siempre estuvo contra los detractores de nuestra organización a la cual defendía con orgullo y dignidad”. També la publicació CNT ressaltava “sus rasgos más salientes eran su espíritu solidario, su parquedad de palabras y el celo por nuestras cosas orgánicas”.