La primera biblioteca pública de Sant Cugat

Des de feia anys una obsessió del republicanisme santcugatenc i també del catalanisme, fou la creació d’una biblioteca pública o popular, com li deien llavors, a Sant Cugat. Fins a la seva creació només alguna entitat com la Unió Santcugatenca o la Federació de Joves Cristians disposava d’una petita biblioteca per als seus associats. Amb l‘arribada de la República i dels republicans federals al govern municipal es donaran les primeres passes.

La petició de la biblioteca va partir de la societat civil o les forces vives, com les denomina l’alcalde quan escriu el maig al governador civil fent-se ressò de la demanda que aquestes fan d’una biblioteca i un museu a situar als claustres del Monestir. Al llarg de l’any 1932 l’Ajuntament farà gestions per aconseguir llibres amb que dotar la projectada biblioteca. L’octubre del mateix any es crea la Junta de la Biblioteca Local integrada pels presidents de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la Coral La Unió, la Coral La Lira, el mestre José Serra i el metge Nicolás Villar Recio, posteriorment alcalde franquista i cap de Falange.

CUG-113-0031
Acte d’inauguració de la biblioteca de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 17 d’abril de 1932. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.

Precisament un dels integrants de la Junta, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, havia inaugurat el 17 d’abril la seva biblioteca popular, amb un acte al que van intervenir el conseller de cultura Ventura Gassol, el president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i l’alcalde Roc Codó.

Mentrestant, les gestions per aconseguir llibres per abastir la biblioteca pública municipal, encapçalades pel regidor Magí Bartralot, donen els seus fruïts el maig de 1933, quan la Dirección de Bibliotecas Públicas de l’Estat concedeix un lot de cinc-cents llibres. El juny arriben els primers tres-cents. Els dos-cents llibres que faltaven van trigar en arribar. L’octubre l’Ajuntament els reclama a Madrid.

Com que tots els llibres enviats des de Madrid són en castellà l’Ajuntament es dirigeix a la Conselleria de Cultura per aconseguir llibres en català per completar el fons de la biblioteca. En no rebre resposta serà el secretari municipal, Enric Tudó Cots, qui deixi en dipòsit a la biblioteca 69 llibres en català de la seva propietat, que recuperarà el setembre de 1935. Finalment amb els libres reunits de moment, i en el marc de la Fira de Portadores, el dia 9 de setembre s’inaugura la Biblioteca Pública Municipal de Sant Cugat.

L’equipament cultural es va instal·lar dins de la nova Casa de la Vila, que s’havia inaugurat l’any anterior. Sembla que no en el lloc més adequat. Segons denunciava Acció Catalana a la seva revista Garba, la biblioteca va ser posada en “un dels quartos més foscos i esquifits” de la Casa de la Vila.

El fons de la biblioteca continua creixent. El 1935 arriben 81 nous llibres enviats per la Generalitat i cent cinquanta tramesos per la Dirección de Bibliotecas Públicas  del govern central. A més, l’agost de 1936 la biblioteca rebrà en cessió els llibres de la biblioteca de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana de Sant Cugat.

El 1939, amb la derrota republicana, la biblioteca serà depurada per les noves autoritats franquistes de llibres “contrarios al nuevo régimen y a la moral católica”. De fet, la primera carta que va rebre el nou ajuntament franquista va ser una ordre perquè es confisquessin dels arxius i biblioteques del poble. Aquesta va ser la fi de la primera biblioteca pública de Sant Cugat.

Anuncis

La proclamació de la Segona República a Sant Cugat

republica
Des del balcó de l’avui casa Pere San, llavors Casa Consistorial, es va proclamar la República a Sant Cugat. Detall de fotografia de L. Roisin.

El febrer de 1931 el govern de la “Dictablanda” convoca eleccions municipals per al dia 12 d’abril. Per aquesta contesa el Centre Republicà Federal (CRF), fundat el 1930, impulsa la Candidatura Administrativa de Coalició (CAC), una heterogènia aliança anticaciquil per enfrontar-se als salistes, els partidaris del monàrquic Alfonso Sala que havien dominat el poder local durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Els catalanistes d’Acció Catalana van declinar la invitació de formar-ne part de la CAC criticant la seva incoherència ideològica i que no es presentessin clarament com a republicans. De fet, a la CAC figuraven els federals, però també els rectors del consistori durant la “Dictablanda”, com l’alcalde Antoni Sallés o el carlí Tomàs Musella, que com els federals s’havien oposat a la privatització del servei de pompes fúnebres i al crèdit demanat al Banco de Crédito Local pel consistori de la Dictadura, ja que, deien, s’hipotecaven les finances locals.

Finalment, el dia 5 d’abril es van proclamar vint-i-sis candidats als dos districtes electorals en què estava dividit Sant Cugat. Els salistes presentaven deu candidats, la CAC dotze i Acció Catalana només quatre.

El 12 d’abril les votacions es va desenvolupar amb tranquil·litat i amb una alta participació. Es van apropar a les urnes un 75% dels 843 electors amb dret a vot. Al dia següent es van conèixer els resultats. Al primer districte havien guanyat els administratius, que van obtenir tres regidors per dos dels monàrquics, però en canvi, al segon districte es van imposar els salistes amb cinc regidors per només un d’administratiu. Segons els federals aquesta victòria havia estat possible per “les coaccions, amenaces i el temor en que tenien sotmès el poble”.

En número de vots el resultat va ser més ajustat. Els candidats monàrquics van obtenir un 47.7% dels vots davant del 46.6% dels de la CAC, mentre els d’Acció Catalana no arribaven al 5%. Malgrat el seu èxit electoral els monàrquics mai prendrien possessió dels càrrecs.

El dia 14 arribava al poble la notícia de la proclamació de la República a Barcelona i Sabadell. Els dirigents federals es posen en contacte amb els federals sabadellencs, que autoritzen la formació d’un comitè republicà local amb representants del CRF i Acció Catalana. Aquest comitè, acompanyat de molts veïns i encapçalat pel federal Roc Codó, es desplaça a casa de l’encara alcalde Antoni Sallés, a la plaça Octavià, per buscar la vara de batlle.

Després pugen el carrer Major cridant visca la llibertat i visca la República fins a la seu consistorial, a la llavors plaça Major (avui Sant Pere). Aviat surten a la seva balconada i proclamen la República. Es despenja la bandera monàrquica, que es cremada al mig de la plaça, i s’hissa la bandera tricolor, l’ensenya republicana, davant del nombrós públic congregat. Són les sis de la tarda. La notícia s’escampa i molta gent surt al carrer a celebrar l’esdeveniment. Fins i tot, algunes fàbriques i tallers donen la resta de la tarda lliure al seu personal.

El dia següent se celebra l’esdeveniment amb una banda de música i la coral de la Unió Santcugatenca, mentre des del balcó de la Casa de la Vila els federals amb millor oratòria, com els rabassaires Magí Bartralot o Ramon Mas, fan encesos discursos. El dia 17 republicans de Sant Cugat són rebuts per Francesc Macià, que ordena que es formi un ajuntament provisional amb sis membres del CRF i quatre d’Acció Catalana i amb Roc Codó com alcalde.

El dia 24 d’abril la Junta Municipal del Cens proclama com a regidors als escollits el dia 12. Els monàrquics, ara presentant-se com a independents, intenten possessionar-se dels seus càrrecs. La notícia s’escampa pel poble i amb crits de lladres a Casa la Vila! es forma una manifestació que s’aplega davant la porta de l’ajuntament.

Els monàrquics arriben protegits per mossos d’esquadra però els concentrats els impedeixen accedir al consistori. Haurà de ser Lluís Companys, llavors governador civil, qui vingui a Sant Cugat per solucionar la qüestió. Arribat aquella mateixa nit i assabentat de la situació, anul·la les actes de les eleccions i ratifica la composició de l’ajuntament provisional, assegurant que el temps del caciquisme havia passat. El 31 de maig es repetiran les eleccions municipals. Aquest cop les guanya clarament el CRF que obté un 70% dels vots.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, 8 de març de 2013