L’independentisme a Sant Cugat durant la República

[Actualitzat: 2 de juliol de 2019]

El grup independentista més rellevant a Sant Cugat durant el període republicà va ser el Comitè Local de l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols!, una organització separatista nascuda el 1930 al voltant del setmanari del mateix nom i liderada per Daniel Cardona.

Nosaltres Sols! era una agrupació antipolítica i antielectoralista, partidària de solucions paramilitars, seguint l’exemple del Sinn Fein irlandès, del que havien copiat el nom.

Eren molt crítics amb el president Francesc Macià, al que acusaven de traïdor, i amb Esquerra Republicana de Catalunya per haver acceptat l’autonomia. Com a independentistes radicals van rebutjar l’Estatut i participar en el plebiscit en què es va aprovar.

Nosaltres Sols! a Sant Cugat

A Sant Cugat existia un petit nucli de militants del grup independentista des de l’estiu de 1931. Eren crítics amb els republicans federals en el poder des de l’abril i així es reflectia en els articles que publicaven a l’òrgan de premsa del partit1. També va ingressar a Nosaltres Sols! qui havia estat un dels primers dirigents d’Acció Catalana a Sant Cugat, l’escriptor Francesc Pineda i Verdaguer, que es farà càrrec de la direcció del seu setmanari.

El grup va tenir cert ressò l’estiu de 1932 en ser utilitzat el seu nom per la premsa i elements anticatalanistes. És just en aquest moment que es funda a Sant Cugat l’Agrupació Local de Nosaltres Sols!. Concretament el juliol de 1932 en què és elegit un Comitè provisional, presidit pel xòfer Josep Alemany Prats2.

Josep Alemany Prats era en aquells moments regidor de l’oposició, elegit per minories a les municipals de maig de 1931 dins de la coalició formada pels lerrouxistes del Centre Republicà Radical, on militava el seu pare, i el Centre Republicà d’Esquerra, afiliat en aquells moments a ERC, quan encara el Centre Republicà Federal no s’havia adherit al partit de Francesc Macià. Josep Alemany es passarà més endavant a Acció Catalana Republicana.

El secretari del Comitè provisional de Nosaltres Sols! a Sant Cugat era Tomàs Fàbregas Valls, i com a vocals figuraven el germà de Josep Alemany, el Francesc Alemany Prats, Josep Masana Gurri i Josep Guix Gurri, xòfer de la Vasconcel, expresident del Sant Cugat Esport Futbol Club i també procedent del Centre Republicà d’Esquerra.

A l’agost s’escolliria el Consell Directiu definitiu on figuraven Francesc Ribas Corbella, dibuixant als Tapissos Aymat, com a president, Tomàs Fàbregas de nou com a secretari, Josep Guix com a tresorer i Antoni Agraz i Miquel Agulló com a vocals3.

ns

La majoria dels pocs militants del grup local, eren a la vegada membres d’Acció Catalana Republicana. No hi havia cap problema, Nosaltres Sols! acceptava la doble militància, sempre que es demostrés ser un ferm nacionalista i s’acatessin les consignes de l’organització. També hi havia alguns catòlics, com Antoni Agraz, membres de la Federació de Joves Cristians.

No eren molts, al voltant d’una dotzena. Es tractava sobretot de joves a l’entorn de la trentena d’anys, radicals en el seu catalanisme i moderats, quan no conservadors, en l’aspecte social, molt crítics amb els republicans federals que regien l’Ajuntament. De fet, a les municipals de 1934 Francesc Ribas, com a militant d’Acció Catalana, seria escollit regidor per minories, formant part de la conservadora Conjunció Catalanista, la coalició formada per la Lliga, ACR, UDC i independents per enfrontar-se al federals.

Malgrat aquest posicionament conservador, alguns militants locals de Nosaltres Sols! van participar activament als Fets d’Octubre de 1934, passejant armats pel poble i marxant a Barcelona, on van passar tota la nit esperant actuar junt amb els escamots d’Estat Català. Arran d’aquesta actuació serà detingut el seu dirigent Tomàs Fàbregas.

Poca més vida tindrà el grup. El juny de 1936 Nosaltres Sols! es reorganitzarà, junt amb altres grups independentistes, en el nou Estat Català.

Durant la guerra Tomàs Fàbregas, com ja hem vist en aquest blog, formarà part del Comitè de Milícies Antifeixistes i Francesc Ribas serà regidor per ACR durant tot el període bèl·lic.

A més, dins del Centre Republicà Federal existia un petit nucli proper al corrent més nacionalista d’ERC, entre els que figurava Bonaventura Bartralot. Però el CRF estava més influenciat per les tesis de Pi i Margall de defensa de l’autonomia municipal i d’un ideal iberista, que pel nacionalisme.

Notes

  • Vegeu els articles publicats a Nosaltres Sols, núm. 20 (15 d’agost de 1931) i núm. 22 (29 d’agost de 1931)

  • Nosaltres Sols, núm. 68 (23 de juliol de 1932), p. 4.

  • Nosaltres Sols, núm. 71 (13 d’agost de 1932), p. 4 i El Matí, 28 d’agost de 1932.

Anuncis