Història de Sant Cugat del Vallès (1931-1941)

República, Guerra Civil i primer Franquisme

Introducció

I PART: Economia i societat al Sant Cugat republicà

1. Població

2. Estructura econòmica

2.1. Antecedents

2.2. El Sant Cugat dels anys trenta

2.2.1. Agricultura

2.2.2. Indústria i serveis

3. Associacionisme

3.1. L’associacionisme cultural i recreatiu

3.1.1. El centre d’oci de l’esquerra: La Unió Santcugatenca i les seves seccions

3.1.2. El centre d’oci de la dreta: el Parque i les entitats acollides

3.1.3. Les entitats culturals catalanistes: l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i l’Ateneu de Sant Cugat.

3.1.4. Associacions culturals i esportives d’influència comunista: la Joventut Esportiva Proletària, Laborista Esperanta Grupo, l’Ateneu Popular Santcugatenc i el Corn Enciclopèdic Cugatenc.

3.1.5. Associacions anarquistes: l’Ateneu Obrer Cultural.

3.1.6. Fejocistes i montserratines: l’associacionisme catòlic juvenil: la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Institut de Cultura Femenina i Institut de Cultura Infantil.

3.1.7. Associacions benèfiques: l’Assemblea Local de la Creu Roja

3.1.8. Les associacions de propietaris

3.1.9. Esport i entitats esportives

3.1.10. Entitats creades durant la Guerra Civil

3.1.11. Les penyes

3.2. Les cooperatives

3.2.1. Les cooperatives agràries

3.2.2. Les cooperatives obreres de consum

4. Sistema de partits polítics i resultats electorals a Sant Cugat del Vallès

4.1. La dreta

4.1.1. Els salistes

4.1.2. La Lliga Catalana: de la Comissió Auxiliar de la Lliga Regionalista al Casal Català

4.1.3. Els republicans radicals

4.1.4. L’Agrupació d’Acció Catalana: del Partit Catalanista Republicà a Acció Catalana Republicana

4.1.5. Els independentistes: Nosaltres Sols !

4.1.6. Unió Democràtica de Catalunya

4.1.7. Acció Popular Catalana i la CEDA

4.2. L’esquerra

4.2.1. Els republicans federals: de la Gloriosa al Centre Republicà Federal, del Partit Republicà Democràtic Federal a Esquerra Republicana de Catalunya

4.2.2. Els comunistes: del Bloc Obrer i Camperol al Partit Obrer d’Unificació Marxista

4.2.3. Partit Socialista Unificat de Catalunya

4.3. Resultats electorals a Sant Cugat durant la Segona República

5. Els sindicats i la Unió de Rabassaires

5.1. El sindicalisme industrial

5.1.1. Un antecedent: els Sindicats Lliures

5.1.2. El Sindicato Único de Artes y Oficios (CNT)

5.1.3. La Delegació de Sant Cugat del Sindicat Regional de Llum i Força

5.1.4. De la Federació Obrera d’Unitat Sindical a la Federació Local de Sindicats de la UGT

5.2. El sindicalisme agrari: la Unió de Rabassaires

II PART: Dinàmica política i social del Sant Cugat republicà (1931-1936)

1. Antecedents polítics: Sant Cugat del Vallès, 1800-1931

1.1. El Sexenni Democràtic

1.2. La Restauració: del torn polític al caciquisme

1.3. La Dictadura de Primo de Rivera

1.4. La “Dictablanda”

2. Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

2.1. Les candidatures

2.2. La campanya electoral

2.3. La jornada electoral i la breu victòria monàrquica

2.4. La proclamació de la República

3. L’Ajuntament revolucionari i els fets del 24 d’abril de 1931

4. El període del primer Ajuntament escollit: del 5 de juny de 1931 al 31 de gener de 1934

4.1. Les noves eleccions municipals del maig de 1931

4.2. El Jutjat Municipal

4.3. Assumptes administratius

4.3.1. Canvis en el personal municipal

4.3.2. El nou nomenclàtor

4.4. Els equipaments municipals i la construcció de nous equipaments

4.4.1. El mercat municipal

4.4.2. La nova Casa de la Vila

4.4.3. La nova escola i l’ensenyament

4.4.4. La biblioteca popular i el fallit museu

4.4.5. Altres obres públiques

4.5. La hisenda local i el crèdit del Banco de Crédito Local

4.6. L’oposició política als federals

4.6.1. L’oposició al ple municipal

4.6.2. L’oposició des de la premsa

4.7. L’aprovació de l’Estatut

4.8. El debat comarcal

5. La qüestió religiosa

6. La conflictivitat social: rabassaires, obrers i aturats

6.1. La qüestió rabassaire

6.2. Conflictivitat laboral: les vagues

6.3. L’atur

7. El segon Ajuntament republicà: de febrer al 6 d’octubre de 1934

7.1. Les eleccions municipals de gener de 1934

7.2. La curta gestió del nou Ajuntament

8. Els fets d’octubre de 1934 i la seva repressió

8.1.1. La qüestió rabassaire

8.1.2. Els conflictes laborals i l’Aliança Obrera

8.1.3. La reforma del Sometent

8.2. Els fets d’octubre de 1934

8.3. La repressió dels fets d’octubre

9. Els ajuntaments gestors: del 18 d’octubre de 1934 al 17 de febrer de 1936

9.1. L’alcaldia gestora d’Alfons Masana

9.2. L’Ajuntament gestor radical

9.2.1. Assumptes administratius

9.2.1.1. El problema hisendístic i del crèdit del Banco de Crédito Local

9.2.2.2. L’atur

9.3. El curt Ajuntament gestor de la Lliga

10. La reposició de l’Ajuntament democràtic: del 17 de febrer al 19 de juliol de 1936

III PART: La Guerra Civil i la revolució social: història de Pins del Vallès (1936-1939)

1. La revolució política i social: del Comitè de Milícies Antifeixistes al consell municipal

1.1. Els primers mesos de guerra i revolució a Sant Cugat: el domini del Comitè de Milícies Antifeixistes (del 19 de juliol al 14 d’octubre de 1936)

1.2. La reorganització del govern municipal: el nou ajuntament

1.3. Repercussions a Sant Cugat dels fets de maig de 1937

1.4. L’altre “Fet de Maig”: el motí del dia 24.

1.5. El nou Ajuntament després de l’eliminació del POUM

1.6. La dimissió de Bartralot

1.7. Les alcaldies de la CNT

1.8. Reunió de les Corts republicanes al Monestir

1.9. Els últims dies de Pins del Vallès

2. La hisenda municipal durant la guerra

3. La milícia local i la presència santcugatenca a les Patrulles de Control de Barcelona

La repressió a la rereguarda

5. Presència militar a Pins del Vallès

5.1. El Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya

5.2. L’Escola de Comissaris de Guerra de Pins del Vallès

5.3. Altres instal·lacions militars

6. Canvis en l’educació

7. El procés revolucionari en l’economia

7.1. El procés revolucionari al camp

7.2. El procés revolucionari a la indústria i el comerç: controls obrers, col·lectivitzacions i agrupaments industrial

7.3. Els canvis en les propietats urbanes

7.4. Les municipalitzacions de serveis

8. L’arribada de refugiats i l’augment de la població

9. L’empitjorament del nivell de vida

10. Voluntaris, quintes, desercions i morts al front

IV PART: L’inici de la dictadura franquista (1939-1941)

1. Primers dies de Franquisme

2. La primera Comissió Gestora Provisional franquista

3. La segona Comissió Gestora franquista

4. La Delegación Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.

5. La Central Nacional-Sindicalista i la Hermandad Sindical de Labradores

6. L’ocupació militar: guàrdies civils i legionaris

7. El paper d’Antoni Griera i l’Església catòlica

8. La repressió dels vençuts

8.1. Depuracions

8.2. Empresonats

8.3. Afusellaments

8.4. Repressió econòmica

8.5. Altres tipus de represàlies

9. L’exili santcugatenc

10. Conseqüències demogràfiques de la guerra

11. Fam, racionament i estraperlo

Annex

Personal polític dels ajuntaments santcugatencs, 1931-1941: alcaldes i regidors