1. Antecedents polítics: Sant Cugat del Vallès, 1800-1931
1.2. La Restauració: del torn polític al caciquisme
1.3. La Dictadura de Primo de Rivera
1.4. La “Dictablanda”
2. Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República
2.1. Les candidatures
2.3. La jornada electoral i la breu victòria monàrquica
2.4. La proclamació de la República
3. L’Ajuntament revolucionari i els fets del 24 d’abril de 1931
4. El període del primer Ajuntament escollit: del 5 de juny de 1931 al 31 de gener de 1934
4.1. Les noves eleccions municipals del maig de 1931
4.2. El Jutjat Municipal
4.3.1. Canvis en el personal municipal
4.3.2. El nou nomenclàtor
4.4. Els equipaments municipals i la construcció de nous equipaments
4.4.1. El mercat municipal
4.4.2. La nova Casa de la Vila
4.4.3. La nova escola i l’ensenyament
4.4.4. La biblioteca popular i el fallit museu
4.4.5. Altres obres públiques
4.5. La hisenda local i el crèdit del Banco de Crédito Local
4.6. L’oposició política als federals
4.6.1. L’oposició al ple municipal
4.6.2. L’oposició des de la premsa
4.8. El debat comarcal
5. La qüestió religiosa
6. La conflictivitat social: rabassaires, obrers i aturats
6.2. Conflictivitat laboral: les vagues
6.3. L’atur
7. El segon Ajuntament republicà: de febrer al 6 d’octubre de 1934
7.1. Les eleccions municipals de gener de 1934
7.2. La curta gestió del nou Ajuntament
8. Els fets d’octubre de 1934 i la seva repressió
8.1.1. La qüestió rabassaire
8.1.2. Els conflictes laborals i l’Aliança Obrera
8.1.3. La reforma del Sometent
8.2. Els fets d’octubre de 1934
8.3. La repressió dels fets d’octubre
9. Els ajuntaments gestors: del 18 d’octubre de 1934 al 17 de febrer de 1936
9.1. L’alcaldia gestora d’Alfons Masana
9.2. L’Ajuntament gestor radical
9.2.1. Assumptes administratius
9.2.1.1. El problema hisendístic i del crèdit del Banco de Crédito Local
9.2.2.2. L’atur
9.3. El curt Ajuntament gestor de la Lliga
Història de Sant Cugat del Vallès 