Esperantisme, obrerisme i comunisme

esperantoEl 1928 va néixer una nova secció dins de la Unió Santcugatenca: la Secció d’Esperanto. Aquesta llengua auxiliar planificada s’havia difós a Catalunya des de principis de segle XX, sobretot en cercles republicans, sindicalistes i anarquistes. Un petit nucli de joves esperantistes santcugatencs es reunien la Unió Santcugatenca, on els hi donava classes un mestre vingut de Terrassa. Continuarà les classes l’any següent, el sindicalista Sebastià Chaler Arnau, secretari de la Federació Esperantista de Catalunya, creada el 1910. Chaler, nascut a Vinarós, però afincat a Terrassa, també impartia cursos d’esperanto a la mateixa Terrassa, Sabadell, Barcelona i Rubí.

La Secció es va anar consolidant. Arribaran nous professors, com els anarquistes Pere Casanovas Manent o el rubinenc Ramon Arteu Vidal, que més endavant ingressarà al Bloc Obrer i Camperol (BOC). Els dos havien estat els fundadors el 1926, dins del Centre Republicà Federal de Sabadell, d’un grup obrer esperantista proper a l’organització internacional Sennacieca Asocio Tutmonda.

El grup santcugatenc havia anat creixent i el 1932, en els dos cursets que s’organitzen, reuneixen uns 60 alumnes. El nou professor era el barceloní Francesc Surinyac, membre de la Secció d’Esperanto de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i també militant comunista. Segurament per influència seva el novembre de 1933, i a partir de la Secció d’Esperanto de la Unió, es va crear a Sant Cugat el Laborista Esperanta Grup, que es va adherir a la Prolet-Esperantista Unio de Iber-Amerikaj Landoj, organització esperantista d’orientació comunista que s’havia fundat a Barcelona el 1932 com a secció de la Internacio de Proleta Esperantistaro i a la que pertanyia el propi Surinyac. En el moment de la seva fundació són 29 socis, en la seva majoria joves, quasi tots militants comunistes del BOC local, més endavant convertit en el POUM. I és que el grup esperantista, per influència dels professors comunistes, havia estat un dels nuclis fundadors del BOC al poble.

El primer president del Laborista Esperanta Grup serà el bloquista Jaume Cussó, paleta de professió, que seria rellevat el 1935 per un altre comunista i paleta, Joan Puig Pla. A més el nou professor, que ho serà fins al juliol de 1936, era Josep Anglès, membre també del POUM. El grup va seguir utilitzant la Unió com a seu, encara que de vegades feien les classes al local del BOC. A més de classes d’esperanto organitzaven excursions i exposicions. Després dels fets d’octubre de 1934 l’Ajuntament radical els va retirar la petita subvenció que rebien, que van poder recuperar després de la victòria del Front d’Esquerres.

La guerra dispersà el grup i el franquisme prohibí les associacions esperantistes obreres. Perquè torni l’esperanto a Sant Cugat haurem d’esperar fins al 1983, quan Trinitat García Cobacho i Josep Colom Cañellas, dos antics membres del Laborista Esperanta Grup i del POUM, tornaran a fundar un grup esperantista local que portarà el nom de l’últim mestre que havien tingut, l’Esperanto-grupo “Jozefo Anglés”.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Entitats culturals i esportives, Segona República i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Esperantisme, obrerisme i comunisme

  1. ricardmestre ha dit:

    Voldria fer-te una rectificació respecte a un dels fundadors del l’Esperanto-grup “Jozefo Anglés”, no és Joan Colom, sinó Josep Colom Cañellas.

  2. Retroenllaç: Joventut Esportiva Proletària: comunisme i esport obrer | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s