Darrera actualització: 17 de març de 2021
Des de finals de 1928 un petit nucli de joves esperantistes santcugatencs es reunien a la Unió Santcugatenca, on els hi donava classes un mestre vingut de Terrassa. L’esperanto, una llengua auxiliar planificada, s’havia difós a Catalunya des de principis de segle XX, sobretot en cercles republicans, sindicalistes i anarquistes.
La Comissió de Cultura de la Unió impulsà la creació d’una Secció d’Esperanto o Esperanta Unio, com també es denominava.
El 8 de gener de 1929, a la biblioteca de la Unió, tingué lloc una conferència del pintor Sebastià Chaler Arnau, veterà esperantista del grup Lumon de Terrassa i secretari de la Federació Esperantista de Catalunya, creada el 1910. Sebastià Chaler, nascut a Vinarós, però establert a Terrassa, era un publicista de l’esperanto.
La xerrada era una introducció a l’esperanto i al curs que va començar el 15 de gener de 1929 amb una quarantena d’alumnes i impartit pel propi Chaler, que també feia cursos d’esperanto a Terrassa, Sabadell, Barcelona i Rubí.
La Secció es consolida, organitza més cursets, conferències, assisteix a congressos i manté correspondència amb esperantistes de tot el món. Arriben nous professors, com el practicant sabadellenc Pere Casanovas Manent o el rubinenc Ramon Arteu Vidal. Tots dos eren anarquistes, encara que Arteu ingressarà més endavant al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i havien estat entre els fundadors el 1926 d’un grup esperantista dins del Círcol Republicà Federal de Sabadell i els creadors el 1931 del Laborista Esperanta Grupo de Sabadell, proper a l’organització internacional Sennacieca Asocio Tutmonda.1
El grup santcugatenc creix, el 1932 està presidit pel rabassaire Miquel Grau Castañé i en els dos cursets que s’organitzen, reuneixen una seixantena d’alumnes. El març de 1932 Ramon Artau s’acomiada del «grop de joves, noies, nens i nenes, freturosos de saber, i que amb gran entusiasme i continuïtat concorren als cursos d’Esperanto».1bis
El nou professor és el barceloní Francesc Surinyac, membre de la Secció d’Esperanto de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i també militant comunista.
La influència dels professors comunistes i l’empremta obrerista que han deixat es deixa sentir i el novembre de 1933, i a partir de la Secció d’Esperanto de la Unió, es va crear a Sant Cugat el Laborista Esperanta Grupo, adherit a la Prolet-Esperantista Unio de Iber-Amerikaj Landoj, organització esperantista d’orientació comunista que s’havia fundat a Barcelona el 1932 com a secció de la Internacio de Proleta Esperantistaro i a la que pertanyia el propi Francesc Surinyac.
En el moment de la seva fundació són 29 socis, en la seva majoria joves obrers, quasi tots ells militants comunistes de l’agrupació local del BOC. Precisament entre aquests esperantistes santcugatencs estaven alguns dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol al poble.
El primer president del Laborista Esperanta Grupo va ser el bloquista Jaume Cussó Junyent, paleta de professió, que seria rellevat el 1935 per un altre comunista i paleta, Joan Puig Pla2.
Ara el grup té un nou professor, el Josep Anglès, que havia fet a classes a Sants i era membre també del BOC. Anglès conduirà les classes del grup santcugatenc fins al 1936 quan marxi al front, morint a la guerra.
El grup va seguir utilitzant la Unió com a seu, encara que de vegades feien les classes al local del Bloc Obrer i Camperol, convertit a partir de 1935 en el Partit Obrer d’Unificació Marxista. A més de classes d’esperanto organitzaven excursions i exposicions.
Després dels fets d’octubre de 1934 l’Ajuntament radical els va retirar la petita subvenció que rebien, que van poder recuperar després de la victòria del Front d’Esquerres.
La guerra dispersà el grup i el franquisme prohibí les associacions esperantistes obreres. Perquè torni l’esperanto a Sant Cugat haurem d’esperar fins al 1983, quan Trinitat García Cobacho i Josep Colom Cañellas, dos antics membres del Laborista Esperanta Grupo i del POUM, tornaran a fundar un grup esperantista local que portarà el nom de l’últim mestre que havien tingut, l’Esperanto-grupo “Jozefo Anglés”3.
Notes
1 Ribera, Climent; Auladell, Joan. 100 anys d’història : 1900-2000 : Societat Coral La Unió Santcugatenca. Sant Cugat : La Unió Santcugatenca, 2001, p. 53-54 i Marco Botella, Antonio. «Esperantistas y libertarios». CNT, núm. 326 (març 2006)
1bis Ramon Arteu. «Què significa l’Esperanto per als obrers?». L’Avenir, núm. 1 (14 d’abril de 1932).
2 La primera Junta estava formada per: el paleta Jaume Cussó Junyent (president); el manyà Bonaventura Garrell Sitges (secretari); el paleta Ramon García Cobacho (tresorer); el rabassaire Miquel Grau Castañé (comptador); el fuster José Baeza Hernández (bibliotecari) i com a vocals: la teixidora Concepció Pla Fàbregas i Marina Vilaró Gajo.
La Junta escollida el 1935 era: Joan Puig Pla (president); Jaume Cussó Junyent (secretari); Bonaventura Garrell (tresorer); Miquel Grau Castañé (comptador); el forner Josep Farrés Jané -que havia estat secretari del BOC el 1933- (bibliotecari) i els vocals: Ramon García Cobacho i José Baeza Hernández. Font: Llibre de registre de sortida de documents, 6 de desembre de 1933, Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès i Expedient del Laborista Esperanta Grupo. Registre d’Associacions, n. 16.747, Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona.
3 Sobre l’esperantisme a Sant Cugat podeu veure el testimoni de Trinitat García Cobacho. La meva vida, la meva gran lluita i el meu puntal. Sant Cugat: [autora], 2004.
Història de Sant Cugat del Vallès 
L’entrada és referent als orígens de l’esperanto a Sant Cugat i el seu desenvolupament durant la Segona República. Estarem encantats de publicar coses sobre el congrés del SAT de 1986 si ens les envieu. Salut.
Saluton, estaria bé incloure una mica d’informació sobre el congrés del SAT de 1986 a Sant Cugat
Tens raó. Rectificat. Gràcies.
Voldria fer-te una rectificació respecte a un dels fundadors del l’Esperanto-grup “Jozefo Anglés”, no és Joan Colom, sinó Josep Colom Cañellas.