La municipalització de l’aigua del 1937

Aprofitant que el debat sobre la municipalització de la gestió de l’aigua s’ha fet present a la campanya de les municipals de Sant Cugat, anem a parlar d’un antecedent històric: la municipalització del 1937

La municipalització dels serveis públics havia estat de sempre un objectiu dels republicans federals i de bona part del sindicalisme. Fidels al seu municipalisme defensaven que la gestió dels serveis més propers als ciutadans havien d’estar en mans de l’administració més propera, els municipis, i que en aquest sector no devia primar el benefici econòmic, sinó el social.

Però serà durant la guerra quan molts d’aquests projectes es portin a la pràctica. A més de les raons ideològiques, les municipalitzacions es van estendre a Catalunya com a una forma de recaptació municipal, en un període de dificultats financeres, com una manera de millorar i abaratir alguns serveis comunals, però també com una forma, per part de la Generalitat, de frenar les apropiacions i col·lectivitzacions obreres, neutralitzant així part del poder sindical.

A Sant Cugat, convertit ja en Pins del Vallès, es va discutir la municipalització de la terra, desestimada per les diferències ideològiques entre les diferents forces, i les dels forns de pa, que es va haver de deixar de banda per la manca de matèria primera. En canvi, va haver-hi dues municipalitzacions que sí van reeixir, la de pompes fúnebres, en guanyar-se als tribunals, el gener de 1938, un plet que s’arrossegava des dels inicis de la República i la de l’aigua.

La municipalització de l’aigua

El setembre de 1937 l’ajuntament de Pins del Vallès decretava la municipalització de totes les empreses d’abastament d’aigua del municipi. Des del començament de la revolució, el juliol de 1936, els republicans havien tractat d’aconseguir que la gestió de l’aigua estigués en mans municipals. Però no havia estat un procés fàcil.

col_aigues10L’empresa principal del sector era Aguas de San Cugat, S.A., propietat dels hereus de Josep Angrill Codina. L’abastiment d’aigua potable dels pinencs depenia en bona part d’ells. L’empresa havia quedat sota control dels seus propis treballadors, sindicats en la CNT. I aquests es resistien a cedir la gestió al municipi.

Diferent va ser el cas dels treballadors de la UGT que havia confiscat les propietats a Valldoreix del constructor i promotor immobiliari Manuel Borràs Ventura. Entre elles figurava una petita empresa d’aigües: Aigües de Valldoreix. Els treballadors la van cedir a l’Ajuntament l’octubre de 1936.

L’alcalde Magí Bartralot també havia aconseguit, l’agost de 1937, que la Col·lectivitat Catalana del Plom cedís al municipi l’explotació del brollador de la Mina Berta o de Can Domènec. En aquest cas, l’objectiu era canalitzar l’aigua per posar terrenys en regadiu. Un projecte que seria finalment desestimat pels Serveis Hidràulics del Pirineu Oriental.

Els decrets de la Generalitat de gener de 1937, l’anomenat pla Tarradellas, va facilitar la feina legal. Ara eren susceptibles de municipalització totes les empreses dedicades als proveïments, ja fossin d’energia o aigua, així com els transports i altres serveis municipals.

L’ajuntament de Pins del Vallès va tornar a intentar-lo. L’agost de 1937 es vota al ple la municipalització de l’Empresa de Aguas de San Cugat del Vallès, S.A. Tots els regidors voten a favor excepte els de la CNT. Els anarcosindicalistes creuen que aquesta mida és un atac als obrers del seu sindicat que controlaven l’empresa d’aigües i que reiteradament s’havien oposat als intents de l’Ajuntament per controlar-la.

Finalment, un mes després, s’aconseguirà arribar a un consens. La CNT accepta la cessió al municipi de l’Empresa de Aguas de San Cugat del Vallès, però a canvi la municipalització s’havia d’estendre a totes les empreses d’aigua del municipi. Quedaran així en mans d’una administració autònoma municipal les set empreses de servei d’aigües que operaven al municipi. Les dues que ja gestionava el municipi -Aigües de Valldoreix i Mina Berta-, la més gran -Empresa de Aguas de Sant Cugat del Vallès- i les particulars de Busquets i Cia. S.L. de La Floresta, Viuda de Pi, Jaume Fàbregas Sallés, Hereus d’Elisa Oliver a Can Monmany i Esteve Rabadà Sunyol a la Torre Negra.

El servei d’aigües funcionaria en regim d’empresa municipalitzada fins a la caiguda de la República. El franquisme tornaria la propietat de les empreses municipalitzades als seus antics propietaris.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Guerra Civil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La municipalització de l’aigua del 1937

  1. Retroenllaç: L’abastament d’aigua a Sant Cugat durant el primer franquisme, vist des de l’exili | Història de Sant Cugat del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s