Darrera actualització: 2 de maig de 2020
Seguint amb els reportatges gràfics sobre Pins del Vallès us presentem dos sobre una de les colònies de nens, refugiats de guerra, instal·lada a Sant Cugat.
Entre els centenars de refugiats que va rebre Sant Cugat durant la Guerra Civil, destaquen els nens arribats de fronts de guerra, molts d’ells instal·lats a torres d’estiueig abandonades pels propietaris. Una d’aquestes torres l’ocuparà la Colònia Nestlé, que gestiona Assistència Infantil.
Assistència Infantil
Aquesta obra social havia nascut el setembre de 1934 a la Residència Internacional de Senyoretes, que depenia de l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar.
El seu objectiu era “protegir el nen malalt de casa humil”. Havia centrat la seva activitat a l’Hospital Clínic, ajudant amb aliments, roba i la reforma de la sala infantil. Es finançava amb les quotes dels seus socis -durant la guerra arribarà als 25.000- i donatius. Aviat comptarà amb els diners recaptats per la secció benèfica de Ràdio Barcelona, el que els permetrà obrir una primera casa de convalescència a Caldes d’Estrac, la “Colònia Ràdio Barcelona”. La presidenta d’Assistència Infantil era la pedagoga i teòsofa Maria Solà de Sellarés i el director mèdic el neuropsiquiatra infantil Jeroni de Moragas.
Nens refugiats a Torre Rocamora
Amb l’inici de la guerra Assistència Infantil oferí els seus serveis al Comitè Central d’Ajut al Refugiat de la Generalitat i va passar a centrar-se en la protecció dels nens refugiats vinguts de ciutats assetjades per les tropes franquistes. Feia mesos que cercaven una casa per instal·lar una nova colònia infantil. Cerquen llocs tranquils al voltant de Barcelona. Es posen en contacte amb l’ajuntament de Pins del Vallès.
Aquest els cedirà una de les torres del poble que ha estat abandonada pel propietari, la Torre Rocamora. Aquesta casa, situada al carrer Francesc Macià 43-45 (abans i després de la guerra Cánovas del Castillo, avui Avinguda de Gràcia), comptava amb una extensa finca i una granja, que havia estat explotada col·lectivament per treballadors de Sant Cugat. Era propietat de Santiago Rocamora Moratonas, un industrial tèxtil de Sabadell.
![Torre Rocamora Imatge extreta d'Assistència Infantil : l'obra realitzada i l'obra a realitzar. [Barcelona] : Institut d'Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, [1937]](https://historiasantcugat.files.wordpress.com/2016/03/torrerocamora.jpg)
Neix la Colònia Nestlé
Assistència Infantil havia arribat a un acord amb els treballadors de Nestlé per mantenir aquesta colònia infantil. Faran aportacions econòmiques i treballadores del seu personal s’ocuparan dels nens. Junt amb ells organitzaran activitats per recaptar fons. Per això rebrà el nom de Colònia Nestlé. També rebrà el suport de la Col·lectivitat de Paletes i Manobres de Pins del Vallès, que havia finalitzat les obres de l’edifici, que estava inacabat, i de l’ara col·lectivitzada Tintoteria Swert, E.C.
La colònia començarà a funcionar el gener de 1937, però la inauguració oficial no es farà fins el 7 de març de 1937. A l’acte participen directius d’Assistència Infantil, Ràdio Barcelona, Nestlé, l’alcalde de Caldes d’Estrac i el de Pins del Vallès, Magí Bartralot, acompanyat dels regidors d’Economia i Assistència Social. Acollirà una quarantena de nens, amb edats dels disset mesos als 12 anys, la majoria d’ells arribats de Madrid.
Reportatges sobre la Colònia Nestlé
Us presentem ara els dos reportatges publicats sobre la Colònia Nestlé a revistes gràfiques. El primer és de Crónica, 4 abril 1937.
I un segon de Mi revista, nº 18 (1 julio 1937)
Compartint Torre Rocamora
A partir de juliol de 1937 la Colònia Nestlé haurà de compartir l’espai amb l’Escola de Comissaris de Guerra, que s’instal·la també a la finca i ocupa part de la Torre Rocamora.
La Torre Rocamora serà intervinguda per la Generalitat el 1938 i el seu ús cedit oficialment a Assistència Infantil el juliol del mateix any. Aquell mateix mes l’Escola de Comissaris de Guerra demana a l’Ajuntament de Pins del Vallès la cessió completa de la finca. Argumenta que l’Escola de Comissaris necessita més espai i que la Colònia Nestlé pot ser fàcilment traslladada a una altra torre. L’Ajuntament es nega.
A finals de 1938 reben ajuda -pots de llet condensada i altres queviures- enviada pel Casal Català de Rosario de Santa Fe, des de l’Argentina.
La fi de la Colònia
Aquesta experiència solidària i educativa finalitzarà abruptament amb l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat.
L’11 de març de 1939 Enrique Rocamora, fill del propietari escrivia a l’Ajuntament de Sant Cugat demanant la devolució de la torre, on encara hi havia nens hostatjats. Aviat recuperarà la propietat. Malgrat tot, una part dels nens refugiats restaran al poble. Una trentena, dels procedents de Madrid, no seran tornats a la seva ciutat per les noves autoritats franquistes fins el juny de 1939.
Història de Sant Cugat del Vallès 