El 8 de febrer de 1937 tropes franquistes, amb el suport de forces italianes, ocupen Màlaga. Més de 200.000 persones fugen cap a Almeria. Pel camí són metrallades i bombardejades. Moren més de 4.000. Mentrestant a la ciutat andalusa comença una dura repressió, més de 7.000 assassinats. Un desastre per la República.
Dos dies després el Comitè Central del PCE fa pública una declaració cridant a la construcció d’«un ejército regular y disciplinado bajo la dirección de mandos seguros, fieles a la República y al pueblo» i a fomentar una «moral efectivamente de guerra, movilizar todos los recursos humanos y materiales, establecer el servicio militar obligatorio y una disciplina de hierro en la retaguardia».
A Catalunya el PSUC i la UGT -dirigida pels comunistes- recullen les consignes del PCE. S’inicia una mobilització en favor d’un exèrcit popular i de la implantació d’una formació premilitar. Treballadors de General Motors realitzen instrucció militar, obrers dels rams de la metal·lúrgia i el tèxtil criden a formar batallons de reserva a les fàbriques, militants de les JSUC fan formació militar al carrer, seccions sindicals, ajuntaments i agrupacions locals dels partits escriuen a la Subsecretaria de la Presidència donant suport a la campanya. El PSUC és el principal impulsor, però ERC, Acció Catalana Republicana (ACR) i Estat Català, són també favorables.
També la Generalitat dóna suport a la iniciativa després del fracàs de mesos abans. Entre novembre i desembre de 1936 la Generalitat de Catalunya, amb la intenció d’organitzar un exèrcit regular, havia cridat les lleves de 1934 i 1935. La convocatòria, boicotejada per alguns partits i sindicats, no va reeixir.
Comitè Català Pro Exèrcit Popular
Així Generalitat, comunistes del PSUC i nacionalistes catalans es mostren partidaris de construir un exèrcit disciplinat amb comandament únic i a transformar les columnes de milícies en unitats regulars d’un exèrcit popular. Per agrupar a totes les forces favorables a la militarització neix el Comitè pro Exèrcit Popular. El seu pla de treball es marca tres fites: assegurar la incorporació de les lleves mobilitzades i de les milícies a l’exèrcit popular regular, organitzar militarment als elements de la rereguarda aptes per al servei d’armes i que encara no han estat mobilitzats i realitzar una campanya de propaganda per a popularitzar l’exèrcit popular i les indústries de guerra.
Però no tot el camp antifeixista es mostra a favor de la militarització. Sectors anarquistes, fidels al seu històric antimilitarisme i recelosos de perdre poder, es burlen d’aquestes mobilitzacions. També s’oposa el POUM, ferm defensor de les milícies.
Per popularitzar les seves consignes el Comitè organitza del 21 al 28 de febrer la Setmana pro Exèrcit Popular amb mobilitzacions diàries al carrer. El dia 24 se celebra la diada de la joventut, l’endemà el dia de la dona en guerra, el 26 el dia de les indústries de guerra i el 27 el dia del combatent. Aquest mateix dia visiten al president Companys representants del PSUC, UGT, ERC, Estat Català, Unió de Rabassaires, ACR i Partit Federal Ibèric, organitzacions que formen el Comitè pro Exèrcit Popular, per presentar-li la seva iniciativa. La CNT no participa però emet un comunicat a favor de la desfilada de l’endemà. I és que la setmana clou el dia 28 amb una gran parada militar. A la desfilada-manifestació participen militants i milicians de totes les organitzacions polítiques i sindicals -excepte POUM-, alumnes de l’Escola Popular de Guerra, combatents del front, comissaris polítics, companyies del Regiment Ascaso, la Divisió Carles Marx i el Regiment Alpí, milícies basques, obrers formats premilitarment, la Junta Seguretat Interior i les seves patrulles de control, companyies de la Guàrdia Nacional Republicana i la Policia. Tota una demostració de força.
Per l’ocasió s’estrena la bandera de l’Exèrcit Popular «constituida por las franjas republicanas con un escudo esférico catalán, que domina el centro». Segurament també va ser el moment de sentir per primer cop l’Himne o Marxa de l’Exèrcit Popular, amb música d’una de les cançons antifeixistes que cantaven els brigadistes alemanys i lletra de Pere Quart.
Neix el Comitè pro Exèrcit Popular Regular
El primer de març ingressen al Comitè pro Exèrcit Popular la CNT i el Partit Sindicalista. El dia 2 es realitza una concorreguda assemblea d’instructors i activistes pro Exèrcit Popular al Palau de la Música Catalana. L’endemà es constitueix oficialment, en una reunió a la Generalitat, el Comitè pro Exèrcit Popular Regular (CEP). L’organisme passa de ser un ens autònom a convertir-se en un òrgan oficiós de la Generalitat, controlat i subvencionat per la Conselleria de Defensa. Aquesta és la solució de consens a que s’arriba després de que el cenetista Francesc Isgleas, conseller de Defensa, amenacés amb dimitir adduint que el CEP envaïa les seves competències.
Per subratllar el vincle entre CEP i Generalitat es nomena president del Comitè al mateix president Companys i com a vicepresident efectiu a Francesc Isgleas, conseller de Defensa. Finalment donen suport al CEP la CNT, UGT, ERC, ACR, Estat Català, Unió de Rabassaires, Partit Federal Ibèric, Partit Sindicalista, el Front de la Joventut i el Front de la Joventut Revolucionària, que inclou a les Joventuts Llibertàries. Només resten fora el POUM i la FAI, oposats a la militarització. Les funcions del Comitè queden clarament acotades: campanyes de propaganda en favor de la militarització i dels decrets de mobilització que prepara la Generalitat i preparació premilitar dels ciutadans per al seu futur ingrés a les files de l’Exèrcit Popular.
Es nomena secretari del CEP al magistrat Eduard Ragasol, diputat d’ACR. El seu ajudant és Julio Ruiz, tinent d’Artilleria acabat de sortir de l’Escola Popular de Guerra. Com a secretari tècnic -i veritable factòtum del Comitè- figura Jordi Martin. Sembla que sota aquest nom s’amagava el comunista hongarès György Martin-Hajdu, agent del Komintern arribat a Barcelona el 1936, que havia col·laborat amb el Comitè Català pro Esport Popular en la preparació de l’Olimpíada Popular. Significativament, també Ragasol havia estat al Comitè Organitzador de la frustrada Olimpíada.
La preponderància comunista en el CEP es reflectia també en el paper central, en els primers mesos, de Felipe García Guerrero «Matas», membre del Comitè Executiu del PSUC, que deixaria el CEP en ser nomenat comissari general de la 27a Divisió.
Altres dirigents del CEP eren Domingo Ascaso, delegat de la CNT, organitzador de la Columna Ascaso, retornat feia poc del front; Jaume Casanovas, representant del Front de la Joventut, secretari militar d’ERC i home de confiança de Josep Tarradellas, amb el que havia compartit militància al grup nacionalista La Falç; Alfredo Martínez Hungría, dirigent de les Joventuts Llibertàries i del Front de la Joventut Revolucionària, assassinat el maig de 1937; Enrique Roig pel Partit Federal Ibèric o Joan Layret Pons, representant d’Estat Català.
Eduard Ragasol explica al juny en una entrevista a la revista Crónica el motiu de la creació del CEP:
Cataluña no es militarista; muy al contrario. Pero Cataluña en estos momentos, consciente de cuál es su misión en la lucha contra el fascismo invasor, ha comprendido que debía prepararse militarmente para vencer al enemigo que, si bien está bastante lejos de nosotros, está demasiado cerca de Madrid y de Bilbao.
En Cataluña no había ambiente de guerra y, por lo tanto, no teníamos una organización militar y mucho menos premilitar, y la retaguardia no sentía el espíritu bélico, tan necesario cuando se lucha contra un enemigo poderoso por la ayuda que le prestan otras naciones y tan organizado.
A finals d’abril una delegació del CEP es desplaça a València per donar a conèixer la constitució del Comitè i la feina feta a Largo Caballero, ministre de la Guerra del govern central. També s’entrevisten amb Joan Garcia Oliver, ministre de Justícia i promotor en el seu dia de l’Escola Popular de Guerra.
Les comissions de Propaganda i Premilitar
El CEP s’organitza en dues comissions, la de Propaganda i la Premilitar.
La Comissió de Propaganda realitza una feina intensa. Participa en la campanya Catalunya ajuda a Madrid al març i organitza la Setmana pro-Euzkadi, del 29 de maig al 6 de juny. Edita, des del 20 de març, la revista Ejército del pueblo, que passa a publicar-se en català a partir del juliol. Exèrcit del poble es converteix en l’òrgan oficial del CEP. Col·labora en programes de ràdio i posa en marxa una Secretaria de Cinema i Teatre que és l’encarregada de produir i promocionar la pel·lícula «L’exèrcit del poble neix», estrenada a l’abril amb tota solemnitat al Palau de la Música Catalana i de posar en escena l’obra dramatitzada d’Arturo Campión «Pedro Marí», que també van editar. També publiquen fulletons com “Emboscats” o “Panorama de l’indisciplinat”.
La Comissió Premilitar s’encarrega de crear centres d’instrucció a Barcelona i camps d’instrucció als afores de la ciutat comtal i a comarques, a més d’organitzar la defensa passiva. El primer campament d’instrucció premilitar de Catalunya que es posa en marxa és el de Pins del Vallès, nom que rebia Sant Cugat des d’octubre de 1936. La seva inauguració, amb la presència de Lluís Companys, autoritats militar i la plana major del CEP, es converteix en si mateix en un gran acte de propaganda. Aviat el segueix un segon campament a Viladecans i en pocs mesos s’han bastit deu centres més d’instrucció militar.
La instrucció premilitar tenia com a objectiu preparar als joves encara no mobilitzats per quan fossin cridades les seves quintes. En els campaments s’«aprende la técnica de la guerra, se crea una cultura social y se prepara a la vida de campamento y de trinchera». La instrucció militar estava a càrrec d’oficials de l’Escola Popular de Guerra, oficials de complement no mobilitzats o dels cossos de Seguretat i Assalt. Com a delegat inspector dels grups d’instructors es nomena al tinent coronel Manuel Soriano Fernández, un militar professional que s’havia retirat el 1931 acollint-se a la llei Azaña i que ara està al servei de la Conselleria de Defensa.
El 18 d’abril el CEP convoca unes grans maniobres a Torre Baró «para dar el último toque a la instrucción premilitar» amb l’objectiu de formar un gran cos de reserva. Es mobilitza a tots els joves que estan rebent instrucció, sigui en campaments o a ciutat en grups d’instrucció, als instructors, als responsables dels grups i professors de l’Escola de Guerra. A les maniobres participen més de 6.000 homes.
També assumeix el CEP funcions en la defensa passiva. Es crea una Secretaria de Defensa Passiva que s’encarrega de construir refugis antiaeris i que té com a funcions realitzar «propaganda general para divulgar los conocimientos necesarios para caso de cualquier ataque aéreo, la preparación y aplicación de todas las medidas precisas para la protección de la población civil y asegurar a la población civil un Cuerpo bien instruido de prácticos en defensa pasiva». També realitza feines de coordinació amb departaments de sanitat i ajuntaments.
Del CEP al Comitè d’Educació Militar de Catalunya
Després dels fets de maig del 1937 la Generalitat perd les competències militars. Desapareix l’Exèrcit Popular de Catalunya, per convertir-se en l’Exèrcit de l’Est, un dels cinc que integraven l’Exèrcit Popular de la República. Amb aquesta decisió es culmina la militarització de les milícies catalanes. Els dirigents del CEP prenen contacte amb les noves autoritats militars. A finals de maig visiten al general Sebastián Pozas, cap de l’Exèrcit de l’Est, al que havien convidat a escriure en L’exèrcit del poble. Pozas va elogiar la feina desenvolupada pel CEP.
A més, el 8 de juny una comissió del CEP, encapçalada pel tinent coronel Soriano, que ara és inspector delegat de l’Exèrcit de l’Est al Comitè, visita a València a Juan Negrín, cap del govern central, a Indalecio Prieto, ministre de Defensa, i al cap de l’Estat Major Central «para hacerles entrega de un documento comprensivo de toda la labor que ha realizado el Comité pro Ejército Popular Regular y que piensa realizar con arreglo a las circunstancias en que vive nuestro país, especialmente con referencia a nuestro frente de Aragón». De retorn a Barcelona el tinent coronel Soriano deixa clara les noves dependències del CEP en una entrevista a La Vanguardia. A la pregunta del periodista: «¿El Comité pro Ejército Popular Regular obra independientemente?», la resposta de Soriano és clara: «Nosotros obramos siempre, dado el carácter premilitar que tiene este Comité, en relación perfecta con nuestro superior jerárquico el general en jefe del Ejército del Este».
L’agost es decreta l’obligatorietat de l’educació militar a tota Espanya. Es parla d’un Comitè Central d’Educació depenent del Ministerio de Defensa Nacional. El CEP, que era elogiat al preàmbul del decret, es queixava d’alguns dels aspectes del decret: no es parlava del paper de l’educació física, ni dels comissaris polítics, ni dels camps d’instrucció, oblidant «l’èxit meravellós de Pins del Vallès a Catalunya».
El 7 de setembre una circular del Ministerio concreta la nova organització de l’educació militar obligatòria. Es crea el Comité Central de Educación Militar, del que depenien els comitès provincials. En el cas català es forma un comitè regional, que assumeix les competències en instrucció militar que tenia fins llavors el Comitè pro Exèrcit Popular Regular. A partir d’ara el nou Comitè d’Educació Militar de Catalunya tindria dependència també del Ministerio de Defensa.
El 9 d’octubre de 1937 es constitueix formalment el nou Comitè. Els vocals de les organitzacions polítiques i sindicals es reuneixen amb Companys. Es nomena a Eduard Ragasol secretari general del Comitè d’Educació Militar de Catalunya i delegat polític al Comitè Central, i es ratifica com a delegat tècnic a Jordi Martin. Els anteriors responsables del CEP continuaven doncs al capdavant del nou Comitè.
A partir del 20 d’octubre s’inicia la instrucció premilitar obligatòria dels joves de 18 i 19 anys als deu centres de Barcelona, tres dies després als centres de comarques. El 7 de novembre ja desfilen per Barcelona, davant de Lluís Companys i de les autoritats militars, 10.000 soldats de les quintes de 1939 i 1940 formades premilitarment als campaments del Comitè d’Educació Militar de Catalunya. Segons informa Ragasol en declaracions a la premsa després de la desfilada, ja hi ha en funcionament 80 centres d’instrucció militar a Catalunya com el de Pins del Vallès amb l’objectiu d’aconseguir una reserva de 40.000 homes ben entrenats i afirma que «el decreto sobre la obligatoriedad de educación militar, basado en la obra del Comité de Educación Premilitar de Cataluña, ha sido acatado fácilmente en la región catalana, ya que están movilizados el 99 por ciento de los reclutas».
El Comitè pro Exèrcit Popular Regular assolia així els objectius perseguits quan va ser constituït -la militarització i l’obligatorietat de l’educació premilitar- però això suposava la seva desaparició com òrgan oficiós de la Generalitat i la seva supeditació a l’Exèrcit de l’Est i a un Comité Central de Educació Militar depenent del Ministerio de Defensa.
Història de Sant Cugat del Vallès 