A Sant Cugat la repressió dels Fets d’Octubre va suposar la clausura del Sindicat Únic d’Arts i Oficis, adscrit a la CNT, i fins llavors dirigit per comunistes del Bloc Obrer i Camperol. A partir de mitjans de 1935 s’inicia la reconstrucció de la CNT local, però aquest cop és el sector anarquista i anarcosindicalista, proper a la FAI, el que reorganitza el Sindicat, i fa una dura crítica del període 1932-1934 de direcció comunista.
Des de Solidaridad Obrera s’afirma que a Sant Cugat «abundan los individuos que piensan según la doctrina marxista» i que «cuando el Sindicato de este pueblo funcionaba a la luz del día en una asamblea magna fueron otorgados, a ellos, los cargos de dirección», els comunistes van deixar de seguir les tàctiques de la CNT però «continuaron dentro de la misma porque les servía de maravilla a su obra de proselitismo para su partido (y por qué no decirlo) para fines puramente personales. Ahora las cosas han cambiado. Nuestra organización local no está bajo control ni sometida a los que actúan oportunamente [sic]. Y por nuestra parte, confesamos que nos opondremos, con todo el nervio, a que tales aberraciones vuelvan a ocurrir».1
Els ponts entre els dos sectors estan trencats. Quan s’aixequi la clausura al Sindicat, el febrer de 1936, seran membres del sector anarquista els que es posin al capdavant de l’organització cenetista santcugatenca.
Sindicat Autònom
Aviat alguns obrers es desvinculen d’aquesta CNT local sota hegemonia anarquista. A Sant Cugat sorgeix un sindicat autònom de treballadors de la fusta, un sector on sempre havien tingut influència els comunistes ara del POUM -nova denominació del BOC després de la fusió amb Esquerra Comunista-. Aquest sindicat participa, junt amb altres sindicats locals de la fusta – autònoms, com el de Terrassa o Tarragona, lligats a la UGT, com el de Barcelona o Mataró, o als Sindicats d’Oposició com el de Sabadell o Manresa-, en una conferència regional de la indústria de la fusta el 28 de juny de 1936 que serveix per començar a confeccionar unes bases a presentar a la patronal i de la que surt un comitè de relacions.2No és l’únic ram on els comunistes estan organitzant-se al marge de la CNT.
El naixement d’aquests sindicats és criticat, des de les pàgines de Solidaridad Obrera, pel rajoler anarquista José de los Ríos Ruiz, nou president de la CNT local, que afirma que «desde que se empezó a construir nuestro sindicato, no ha faltado quien se dedicara a laborar para desorganizarlo con pretexto de constituir un Sindicato Autónomo ¿Causa? Solo y exclusivamente por intereses políticos de individuos que no se conforman en perder su influencia». Demana «oponerse a toda obra divisoria», acusa als sindicats autònoms «de ayudar a la burguesía» i crida als treballadors del poble «no prestar oídos a los que tratan de crear confusionismo entre nosotros».3
Però malgrat aquesta crida, altres sindicalistes lligats al POUM, com alguns dels que havien dirigit el Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Sant Cugat entre 1932 i 1934, promouen, des del juny de 1936, un sindicat autònom local que aviat entrarà a formar part de la Federació Obrera d’Unitat Sindical (FOUS), la nova central sindical nascuda després de la Conferència d’Unitat Sindical, impulsada pel POUM i celebrada el 2 i 3 de maig de 1936 a Barcelona, amb una significativa presència de sindicats autònoms. Allà va néixer la FOUS amb l’objectiu d’esdevenir, més que una nova central sindical, una plataforma dels sindicats que aspiraven a la unitat entre totes les forces sindicals, al marge de la seva ideologia marxista o anarcosindicalista.
A Sant Cugat la FOUS atrau sobretot paletes i manobres, treballadors i treballadores del tèxtil i manyans de les serralleries, a més dels obrers de la fusta, que, com hem vist, havien promogut un sindicat autònom. Tots són sectors amb un fort ascendent del POUM entre els seus treballadors. Es va escollir president del Sindicat santcugatenc al paleta i poumista Jaume Cussó Junyent, actiu soci de la Unió Santcugatenca, president del Laborista Esperanta Grupo, secretari local del Bloc Obrer i Camperol i tresorer a la Junta de la CNT local en el període de domini comunista. I com a secretari un altre paleta i membre del POUM, Fèlix Llunell Tondo, que havia dirigit el Consell d’Aturats de la CNT local. Tots dos havien passat per la presó arran dels Fets d’Octubre de 1934.
Del Sindicat de la FOUS al Sindicat d’Oficis Varis de la UGT
Pocs dies després d’iniciada la guerra, el Sindicat santcugatenc afí a la FOUS ingressa a la Unió General de Treballadors (UGT), un sindicat que a Sant Cugat, fins llavors, només havia tingut presència minoritària entre els ferroviaris. El mateix camí, l’ingrés a la UGT, seguirà el gruix de la FOUS l’octubre de 1936.
La data oficial de creació del Sindicat d’Oficis Varis de Sant Cugat del Vallès, adherit a la UGT, és el 27 de juliol de 1936, ingressant en el Secretariat Regional el dia 7 d’agost. La seu es va situar a una casa confiscada a Pere San, dirigent de la Lliga, al carrer Major 19 (avui número 16).4
La UGT santcugatenca és, doncs, una continuïtat del Sindicat adscrit a la FOUS i està impulsada, bàsicament, per militants del POUM. De fet, el sindicat ugetista estarà presidit, fins l’abril de 1938, pel mateix Jaume Cussó que havia presidit la FOUS local. Però hi havia hagut un canvi important, Cussó ha deixat el POUM per passar-se al recent creat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), coincidint així amb la que serà l’orientació política majoritària dins de la UGT catalana, hegemonitzada pel PSUC.
També contínua inicialment com a secretari del Sindicat d’Oficis Varis, qui havia exercit el mateix càrrec a la FOUS local, Fèlix Llunell Tondo, però en aquest cas sense abandonar el POUM.
L’afiliació va créixer ràpidament, sobretot després del decret de sindicació obligatòria dictat per la Generalitat l’agost de 1936. Els treballadors no sindicats havien de triar organització sindical on afiliar-se i aquells que consideraven a la CNT massa radical o els espantats pels seus excessos revolucionaris, van demanar l’ingrés a la UGT, vista com a una organització d’ordre. Són uns moments en què es necessita carnet sindical per treballar i, fins i tot, moure’s. Malgrat tot, com hem vist, la direcció i bona part dels afiliats són militants amb una experiència sindical prèvia.
També ingressa a la UGT santcugatenca la delegació local del Sindicat Regional de Llum i Força, un sindicat separat de la CNT el febrer de 1934 i amb presència entre els treballadors de la central elèctrica de Riegos y Fuerzas del Ebro. Era una organització dirigida per militants del POUM, com Juli Parra Ponseti, el president del sindicat a Sant Cugat, o com el dirigent regional Lluís García Guillén, resident a Sant Cugat des finals de 1934. Lluís García, com havia fet Cussó, es passarà al PSUC, i el mateix camí seguiran altres treballadors de Riegos y Fuerzas del Ebro de Sant Cugat.
La UGT santcugatenca en la revolució
El Sindicat d’Oficis Varis de Sant Cugat del Vallès de la UGT forma part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat (CMAF), creat l’agost de 1936, junt amb la CNT, FAI, ERC, POUM i la Unió de Rabassaires. Aquest Comitè es converteix en el veritable poder local. La UGT local farà també de representant del PSUC al Comitè, ja que el partit està encara en construcció al poble. De fet, dos dels representants de la UGT al CMAF eren Jaume Cussó i Lluís García.
Militants de la UGT local participen al procés revolucionari que s’està desenvolupant. Estaran darrera de la cooperativització i col·lectivització de sectors on són majoritaris, com el de pintors i empaperadors, el de lampistes i electricistes, el de fusters o al tèxtil. I també tindran un protagonisme, en aquest cas de forma conjunta amb la CNT, al sector de la construcció, on també tenen força. També són ugetistes qui impulsen la col·lectivització de la Ceràmica Xandri i d’algunes serralleries. A més, la majoria dels controls obrers que es creen a comerços i petits negocis es declaren afectes a la UGT. En canvi, seran minoritaris davant la CNT entre rajolers, tintorers, transportistes o ebenistes.
Quan l’octubre de 1936 desapareix el CMAF per donar pas al nou Ajuntament, constituït seguint les directrius de la Generalitat, la UGT no en formarà part. El decret no atorgava cap representant a la UGT als ajuntaments, com tampoc a la FAI, donant per fet que aquestes organitzacions quedaven representades als consistoris pel PSUC i la CNT, respectivament. De fet, els quatre regidors del PSUC eren Jaume Cussó i Lluís García, dirigents locals del sindicat, i el paleta Tomàs Puigoriol Grau i el rabassaire Anton Vilaró Cahís, que també militen a la UGT. El que si es va mantenir era un comitè d’enllaç a escala sindical entre la CNT i la UGT.
Segregació per rams industrials
El setembre de 1936 el nou sindicat declara tenir 600 afiliats, front als 940 que afirmava sumar la CNT. Això el permet a alguns sectors segregar-se del Sindicat d’Oficis Varis, on es barrejaven treballadors de tots els sectors, per crear seccions de sindicats de rams industrials. Podien fer-lo els que tenien més de deu afiliats d’un mateix ram. Els primers en segregar-se són els treballadors del tèxtil que el setembre de 1936 creen el Sindicat Fabril i Tèxtil local amb 125 afiliats i forta presència, per exemple, a Tapissos Aymat.
L’abril de 1937 els treballadors de la construcció creen el Sindicat del Ram de l’Edificació de Pins del Vallès amb 219 afiliats. Els segueixen a l’agost de 1937 el Sindicat d’Empleats Públics -amb 25 militants-, el Metal·lúrgic -amb 35 afiliats- i la Societat d’Empleats i Obrers de les Empreses d’Aigua, Gas i Electricitat, que agrupava als antics militants de la delegació local del Sindicat Regional de Llum i Força -també amb 35 militants- i que continuen dirigits per Juli Parra Ponseti, substituït més endavant per Francesc Martínez Belda, regidor del PSUC. El novembre del mateix any es forma un Sindicat del Transport local i una secció local de la Federació de Treballadors de la Terra, amb 44 afiliats.5
Precisament en el camp, sector econòmic majoritari a Sant Cugat, la UGT ho va tenir difícil per fer-se un lloc entre una hegemònica Unió de Rabassaires entre parcers, arrendataris i petits propietaris i la força de la CNT entre els jornalers. Fins a l’octubre de 1936 havia funcionat una Col·lectivitat de Boscaters de la UGT, formada bàsicament per jornalers i aturats, que es va acabar integrant a la Col·lectivitat Camperola, dirigida per la CNT. La UGT catalana havia intentat atraure la Unió de Rabassaires al sindicat, però els sindicalistes rabassaires es van resistir, malgrat la presència de militants del PSUC al seu si, com passava a Sant Cugat. Així que alguns van optar per passar-se a la UGT o per la doble militància, com era el cas del regidor Anton Vilaró Cahís que, junt amb Jaume Trabal Castañé, seran els representants ugetistes a la Junta Municipal Agrària, constituïda el setembre de 1937 i encarregada per la Generalitat de fixar les propietats es podien repartir entre els treballadors i de legalitzar les confiscacions.
Els Fets de Maig de 1937 també havien tingut repercussió dins de la UGT, que va decretar l’expulsió dels militants amb carnet del POUM. No sabem com va afectar aquesta mida a Pins del Vallès, on com hem vist, no eren pocs els ugetistes lligats al POUM.
Federació Local de Sindicats de la UGT de Pins del Vallès
Durant 1938 tots els sindicats de ram ugetistes de Pins del Vallès s’agrupen en la Federació Local de Sindicats de la UGT de Pins del Vallès que té com a secretari general al pintor Jaume Serra Trabal, regidor del PSUC, substituït a la direcció a l’octubre, quan marxi a files, per un altre regidor del PSUC, l’electricista Lluís García Guillén.
Després de la dimissió de l’alcalde Magí Bartralot i fins al final de la guerra, l’Ajuntament és dirigit per una aliança tàcita entre la CNT i el PSUC. Aquest clima d’entesa es trasllada també al món sindical, i així el Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Pins del Vallès dóna ple suport al programa d’unitat d’acció, signat el març de 1938, entre la CNT i la UGT.6
També ajuda al nou clima d’unitat antifeixista la creació de la delegació pinenca del Front Popular, el 8 d’abril de 1938, a la que participa la UGT junt amb la resta de partits i sindicats locals. El Front fa èmfasi en la denúncia del derrotisme, dels emboscats i del mercat negre. Aquesta política d’unitat antifeixista es reforça amb la constitució, poques setmanes després, del Comitè d’Enllaç CNT-UGT de Pins del Vallès, seguint les passes de la decisió presa pels dos sindicats a nivell català.
Davant la crida de lleves, les organitzacions polítiques i sindicals es veuen obligades a recórrer cada vegada més a gent d’edat per substituir als seus representants al consistori. El PSUC ha de servir-se de membres de la UGT sense carnet del partit, com el ferroviari Luís Clavería Zapater, regidor des d’octubre de 1938.
Amb la fi de la guerra els militants ugetistes van patir, com la resta d’antifeixistes, repressió i exili. Per exemple, van passar per consells de guerra Jaume Cussó -condemnat a cadena perpètua- i Anton Vilaró, Juli Parra i Fèlix Llunell, condemnats a 12 anys i un dia. Lluís García Guillén es va exilia a França. I també va haver el cas més tràgic de Joan Prat Muntada, militant ugetista santcugatenc afusellat a Barcelona.
Notes
1 Article de R.S. a Solidaridad Obrera, 8 de setembre de 1935.
2 El Diluvio, 20, 24 i 30 de juny de 1936 i La Humanitat, 23 de juny de 1936.
3 Solidaridad Obrera, 14 de juny de 1936.
4 Dades estretes de: Ballester, David. Marginalitats i hegemonies: la Unió General de Treballadors de de Catalunya, 1922-1939 [Tesi doctoral]. Bellaterra, 1995. La confiscació de la casa de Pere San serà legalitzada el juliol de 1937. ANC, Carta UGT Pins del Vallès a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya, 28 juny de 1937.
5 Dades estretes de: Ballester, David. Marginalitats i hegemonies: la Unió General de Treballadors de de Catalunya, 1922-1939 [Tesi doctoral]. Bellaterra, 1995.
6 La Vanguardia, 27 de març de 1938.
Història de Sant Cugat del Vallès 